Posted by : Jordi Castaño dissabte, 12 de gener de 2013


Fonda Sala
Plaça Major, 17
08516 - OLOST DE LLUÇANÈS

Tel. 938 880 106




Restaurant situat al bell mig del poble d'Olost de Lluçanès, a la comarca d'Osona. Es tracta d'una reformada i preciosa casa de pedra que està just davant de l'esglèsia (amb dos campanars). 

És un tres en un, ja que és el típic restaurant de poble amb menjars de menú de tota la vida, té una sala a part per el restaurant d'autor (xef, Toni Sala) i també disposa d'habitacions a on poder descansar (si estem de visita per la preciosa comarca o bé si ens hem passat amb la beguda...).


Només entrar a la sala del restaurant, vàrem veure que no seria un àpat tranquil. Hi havia una taula rodona amb vuit o deu avis (o quasi avis) que em van recordar als de la llotja de Barrio Sésamo. Quina joia regnava a la seva taula. Però no ens va molestar gens ni mica. Més aviat ens feia gràcia la situació de festa sana que tenien muntada. El pitjor de tot era que hi havia una taula allargada preparada per acollir a més de 20 comensals, fet que no és gaire habitual en un restaurant d'aquest nivell (al menys jo no m'havia trobat mai al cas). Sort que varen arribar força més tard que nosaltres i no van haver de patir el xivarri gaire estona.

Quan vaig veure que la noia que atenia la barra del bar era la mateixa que ens va anar servint al llarg del dinar, ja em va semblar que era un més dels llocs tocats per aquesta inacabable crisi. Vaig notar el servei un xic accelerat, potser per la preparació de la mega-taula que estava parada.

Només seure ja varen portar unes olives, el pa i l'aigua abans fins i tot de portar la carta o de preguntar si volíem quelcom per esperar.

Després d'estudiar a fons la carta de vins com diu la meva dona, vaig decidir-me per un Furvus 2008 de la D.O. Montsant. Preus molt equilibrats per el que és la categoria del restaurant (x 1,5 més o menys). Un vi que no coneixia i que em va sorprendre gratament.


Furvus 2008



Els entrants que varen portar, van ser una crema de castanyes amb oli de tòfona (molt bona, tot i que la temperatura era un pel baixa, però a mi ja em va bé) i un tàrtar de salmó amb caviar d'anxoves (massa triturat per el meu gust).

Crema de castanyes amb oli de tòfona

Tàrtar de salmó amb caviar d'anxova





El primer del plats de degustació em va semblar espectacular. Realment, poca elaboració tenia, però els ingredients eren d'una frescor. Molt i molt bo i per a mi, el millor del dinar.
Saltejat de bolets de temporada amb vieira i cruixent d'alls tendres





El següent plat va ser un caneló de faisà amb tòfona que de gust era força bo, tot i que, per el meu gust, massa triturat. Particularment, crec que s'han de trobar els trossos de carn als canelons. Un altre cosa, es la temperatura a la que es sol servir sempre aquest plat. Crec que la temperatura a Venus no arriba a aquests límits... I si, ja sé que només he d'esperar, però una temperatura humana seria més adient.  
Caneló de faisà amb tòfona




Fluix (per a mi) el plat de bacallà confitat. Els cigrons espectaculars, però no vaig trobar l'equilibri amb les salses. Potser el fet de que aquestes fossin fredes no va acompanyar gaire.   
Bacallà confitat amb romesco i cigrons d'Oristà



El steak tàrtar amb el que s'acabaven els plats principals no hem va aportar gaires sensacions. Potser l'únic destacable van ser els germinats d'enciams que li donava un toc graciós al conjunt. La carn era molt bona, però potser és que estic acostumat a menjar aquest plat preparat espectacularment tant a casa del meu cunyat com a la meva pròpia.
Steak tàrtar amb encenalls de parmesà i germinats d'enciams



La primera de les postres ens va agradar a tots dos molt per la seva senzillesa i frescor. Tot i que la acidesa d'alguns dels fruits vermells no son precisament un dels sabors que em facin alegrar el dia...
Infusió de fruits vermells


I ja per acabar, un pastís de poma molt fi i saborós. Crec sincerament que és un dels millors que he tastat mai. Acompanyat per un gelat de vainilla i unes maduixes. 
Pastís de poma amb gelat de vainilla de Tahití


Per acompanyar els cafès, unes trufes de xocolata i una mousse de cacau. 
Mignardises o Petit fours 


En resum, un bon dinar amb uns ingredients molt ben seleccionats a un preu un pel desproporcionat per el conjunt de les característiques del restaurant. 

Façana de la Fonda Sala








Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -