Posted by : Jordi Castaño divendres, 11 de gener de 2013



Ingredients:
  • Llobarro salvatge. Jo no ho faria amb un de piscifactoria (aquests millor per altres preparacions...).
  • Espinacs.
  • Carxofes.
  • Pernil ibèric.
  • Sal gruixuda
  • Un bon oli verge d'oliva.






Realment, em venia molt de gust preparar un bon tall de llobarro a la planxa (o qualsevol altre peix salvatge) amb verduretes. Aprofitant que els preus del peix fresc s'han reduït molt notablement després de les festes nadalenques, vaig donar una volta pel mercat de Torreblanca i em vaig enamorar d'un llobarro d'un parell de quilos que em va picar l'ullet només veurem...

Com també tenia caprici d'unes carxofes, doncs vaig comprar al mateix mercat i vaig aprofitar la visita per comprar unes faves  i uns pèsols per fer una cassola el proper diumenge...

Tot i que no cal gaire explicació per la preparació d'aquest plat, diré que les carxofes les vaig confitar (prèviament les havia pelat i tornejat... ;)) amb oli d'oliva (no en tenia de gira-sol), el pernil el vaig deshidratar al microones (tot i que m'agrada més fer-ho lentament al forn...) i els espinacs els vaig saltejar en una paella amb un rajolí d'oli i un xic de sal. El llobarro, el vaig desespinar, desescatar (no s'ho van acabar de currar a la peixateria...) i racionar prèviament, i el vaig salar per la banda sense pell i pringar amb un bon oli verge d'oliva. Quan la paella era ben calenta, els vaig marcar bé per el costat de la pell i després per l'altre banda, deixant-los apartats del foc durant un minut.

El plat va ser completat amb uns ous d'arengada que voltaven per la nevera des de les festes de Nadal.

Tot i que no té la més mínima complexitat, es un plat que requereix unes molt bones matèries primeres, així com molt d'amor (no sé si es la paraula més adient, però carinyu no em sonava bé...) al'hora de preparar-lo.




{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Venen de gust aquests plats bons i senzills. I ara al gener amb la disminució de la demanda, els preus són més terrenals. Dissabte també em vaig agenciar un turbot a Sta caterina a preu "normal".

    Salut..!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comprar peix a partir de finals de novembre es un suïcidi... De fet, el preu d'aquest llobarro era d'una tercera part del preu que tenia la segona o tercera setmana de desembre a la peixateria del Corte Inglés...

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -