Posted by : Jordi Castaño diumenge, 17 d’agost de 2014

La Nansa
Carrer de la Carreta, 24
08870 SITGES

Tel. 938 941 927

info@restaurantlanansa.com


Fa ja uns dies ens vàrem deixar caure per Sitges per passar el dia i menjar un arròs a prop de la platja. Dels que conec per aquella població, acabo anant sempre al Cal Pinxo què habitualment és un dels que mai falla i tenen una qualitat bastant contrastada, però em venia de gust provar un altre restaurant dels que hi ha pel centre del poble i descartant d'entrada els de la zona del port esportiu d'Aiguadolç.

Com tampoc tenia gaires referències, vaig tirar de Foursquare (quina cagada d'actualització han fet, per cert...) i vaig buscar els que estaven per la zona del centre que tinguessin l'etiqueta #arròs. Vaig trobar uns quants, però finalment em vaig deixar portar per un comentari de Roger Ortuño (del blog comerjapones) que comentava especialment bé l'arròs caldós de llamàntol d'un restaurant que estava justament per la zona que buscàvem.

El restaurant en qüestió està situat en un dels carrers de vianants que pugen des del passeig marítim fins al nucli urbà i que de fet, està en una de les zones a on es concentre la major part de l'oferta gastronòmica de la ciutat.

L'interior del restaurant té un aspecte clàssic de restaurant de pescadors i de cuina marinera tradicional, amb taules i cadires de fusta i decoració amb motius, elements i estris procedents de les arts de pesca. Vaixella i estovalles de qualitat i, com he dit abans, tot d'un tall clàssic que fregava el "viejuno".

Com ja havíem llegit el comentari positiu de l'arròs caldós, ja anàvem una mica amb l'idea feta de demanar aquest, juntament amb algun entrant lleuger.

D'entrada, ens van oferir unes croquetes, que tot i que estaven bones, vaig ser incapaç d'esbrinar de què eren. Imagino, que tractant-se d'un restaurant de cuina marinera, l'ingredient principal seria peix o marisc, però com dic, no vaig ser capaç d'esbrinar-ho...

Croquetes de ...


El primer dels entrants que vàrem demanar van ser uns seitons fregits. Bé de gust, però excessivament marcat el sabor de l'oli. Menció especial per les blondes de paper que protegien els plats i ajudaven a absorbir l'excés d'oli que poguessin tenir els ingredients (ja sé que estàvem en un restaurant clàssic, però ho havia de dir...).

Seitons fregits

Molt bé els musclos del Delta al vapor. Petits i gustosos i sense floritures ni components que poguessin alterar el seu delicat sabor.

Musclos del Delta al vapor

I per acabar, l'arròs caldós de llamàntol. Elaborat amb arròs bomba "L'Estany de Pals" (segons resa la seva carta a la web), he de dir que, efectivament, l'arròs és dels millors que he tastat. Gra sencer, sípia tendre com la mantega i brou amb potència i contundència de mar. Però... lamentablement, el llamàntol estava totalment assassinat... Excessivament cuit, fet que feia que en menjar-lo, la sensació en boca no fos precisament de frescor i tendresa...

Pels comentaris positius que vaig llegir de Roger Ortuño, imagino que ell els demanaria amb antelació el punt de cocció que volia pel llamàntol, si no, no m'ho explico...

A banda d'això, he de dir que l'arròs estava espectacular. Les tisores que van portar per ajudar a tallar l'animal, no eren de les millors, però van ajudar a fer la feina. I per acabar, et porten les tovalloletes perfumades en colònia, que ja no saps si és pitjor el remei que la malaltia...

Arròs caldós de llamàntol

Per beure, vam demanar un bon blanc anomenat Morlanda de la D.O.Q. Priorat que no coneixíem i que va complir perfectament amb la funció d'empènyer tot coll avall. La carta de vins em va semblar força ajustada de preus per alguna de les referències que coneixia (x 1,5).

El preu del dinar amb una cervesa d'aperitiu, sense postres i amb cafès va ser de 100 € rodons que, si el llamàntol hagués estat en el seu punt, diria què és un preu raonable...

Tornaria a aquest restaurant? Sí. Però demanant expressament el punt de cocció adient (almenys pel meu gust) pel llamàntol. Em va semblar un bon restaurant de cuina tradicional marinera.

Ja tinc una altre opció per dinar en aquesta bonica població costanera del Garraf...


{ 9 comentarios... read them below or Comment }

  1. Es el meu restaurant de capçalera a Sitges, població on resideixo i com plats identitaris d'aquest restaurant et recomano l'arros a la sitgetana, recepta recuperada de les avies de sitges i el suquet de ratjada amb mongetes del ganxer
    Ah sense oblidar el Blanc Subur fet amb raims de malvasia de les vinyes de l'hospital Sant Joan de Sitges que marida perfectament amb arrossos i peixos

    ResponElimina
  2. Perdó, la paraula correcta es escrita, suquer d'escrita. I les mongetes son del ganxet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume

      De fet hi havia un menú a preu tancat on un dels plats era l'arròs a la Sitgetana que comentes, però al haver vist el comentari de l'arròs caldós de llamàntol, ja anàvem de cap a aquest...

      Però la propera vegada que anem, et faré cas, i sobre tot pel que fa al suquet d'escrita o ratjada que és un peix que només he tastat un parell de cops i em sembla fabulós.

      Gràcies per passar i comentar. Salutacions!

      Elimina
  3. Uf el Foursquare. Quina gran cagada, una app que anava tant bé.
    La veritat és que a tot el Mediterrani es menja bon arròs i amb infinitat d'ingredients.
    Llàstima del llamàntol.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tenia el Foursquare com una eina per trobar restaurants a llocs a on no tenia cap més referència, però no sé quan de temps pot aguantar així... Al final ens haurem de refiar només del nostre instint i dels quatre blogs que sabem que diuen la veritat...

      Salutacions!

      Elimina
  4. Tinc Sitges molt oblidat, després de passar-hi els caps de setmana durant anys.... Per això poc puc parlar de la restauració d'allà, que fa 20 anys coneixia a fons.

    El Morlanda, és un dels meus blancs de referència. Quan estem per Cambrils el comprem sovint.

    Una abraçada!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada especialment Sitges, ja què és el lloc a on em vaig casar (al Palau Maricel concretament) i sempre tinc bon record (el que tinc d'abans de casar-me més aviat era de tarambana i golfo total...). Com tots els llocs d'estiueig massiu (vaig estar uns quants anys a Palamós) el millor crec que és no trepitjar-los durant els mesos de juliol i agost, ja que no s'apropa ni de lluny al servei i a la cuina que poden oferir fora d'aquesta temporada...

      Pel que fa al vi, el vaig triar aleatòriament d'entre els del nostre país i ens va semblar una bona tria.

      Abraçada!

      Elimina
  5. Avui hem dinat a La Nansa. Epic fail.

    Arròs a la sitgetana: si jo faig a casa un arròs com aquest, me'l foten pel cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres... Sap greu... Ja vaig rebre comentaris en negatiu del lloc per privat.

      Però molt millor que sigui en públic que surtin totes les crítiques (positives o negatives) i així tothom pot assabentar-se abans d'anar.

      Moltes gràcies per deixar el comentari. Salut!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -