- Back to Home »
- Restaurant »
- Creta. Alguns apunts gastronòmics...
Posted by : Jordi Castaño
diumenge, 3 de març del 2019
Aquest últim cap d'any (el de 2018), vaig retornar al bon costum de celebrar lluny de casa aquesta nit.
I ho vam fer amb uns amics, concretament a l'illa de Creta, que als mesos d'estiu s'omple de turistes i fan d'aquesta illa un indret complicat de visitar, però que fora de temporada (calculo que de novembre a març) és perfecte per visitar amb tranquil·litat i calma.
El punt negatiu és que pràcticament trobes tot tancat. Comerços, restaurants, i algun lloc turístic cultural per a visitar que només obren en temporada.
Però prou bé per a mi i als meus amics. Vam poder veure tot el que volíem, i principalment el que tenia a veure amb la civilització minoica: la ciutat reial de Cnossos, el Palau de Festos o el Museu Arqueològic d'Heràkleion. Però també vam poder gaudir de meravelles com la Gorja de Samarià, les nevades Lefka Ori (Muntanyes Blanques), i paradisíaques platges com les d'Elafonisi, Falassarna o Balos.
I gastronomia, per descomptat. Que precisament d'això va (o almenys ho pretén) aquest blog... :-) I que es podria resumir en un sol producte: el xai. Dels llocs on més l'he gaudit (tampoc en sóc gaire fan) i dels que millor l'he vist preparar.
Hi ha un munt de restaurants que el fan rostit al llarg de moltes hores de forma tradicional en forns de llenya a l'exterior, com aquest que podeu veure a la següent fotografia a la població d'Anogia (coneguda pels camises negres).
Amb el següent resultat...
Una carn tendra, gustosa i que no xaieja... :-) Punt i a part són les patates, boníssimes, tendres i ben fregides, que les serveixen a tot arreu i que fan reflexionar sobre la qualitat de les que ens venen a casa nostre...
Altres plats destacats de la gastronomia de Creta, i que de fet són similars o iguals als de Grècia, són els següents:
Dolmadakia: fulles de parra farcides d'arròs, que se serveixen fredes o calentes.
Tsatsiki: salsa de iogurt, all i cogombre.
Lahanodolmades: Rotllets de col farcits de carn i arròs.
Stifado: carn estofada amb tomàquets i cebes.
Sutsukakia: mandonguilles de carn amb salsa de tomàquet.
Sent una illa i tenint el mar a tocar a les seves poblacions més grans, el tema peix i marisc no el toquen gaire i el que vam fer, en molts dels casos no era gaire fresc. No deixa de ser curiós...
Com a guarnició o plats d'acompanyament, a part de les esmenades patates fregides, tenim la clàssica amanida grega i la chorta o horta, que és una verdura local semblant a la nostra bleda, però més amargant.
I pel que fa a les postres, i que et porten sense que les demanis (per cortesia), tenen moltes arrels de les cuines àrabs i destacaria per sobre de tots, els loukomades: una mena de bunyol fregit que reguen amb mel i acompanyen habitualment d'una bola de gelat. A la següent imatge, tot el que ens van portar en un dels àpats que vàrem fer i que acompanyen també d'una ampolla d'aiguardent (anomenat raki) que et deixen a la taula sense cost i perquè et serveixis al teu criteri.
En el referent al tema de les begudes, tenen unes excel·lents cerveses i uns vins de qualitat, si descartem els seus infames vins de taula que serveixen (a molts dels llocs no tenien ni carta de vins) entre els quals inclouria el seu vi blanc de referència: retsina... Podeu veure una imatge de tots dos (no sé quin era pitjor...).
Per acabar i no avorrir, només afegiré que els preus del menjar, productes (per si aneu d'apartament) i de la resta d'activitats que es poden fer, són molt competitius. Vam dinar cada dia a la carta sense mirar preus i demanant dos plats i postres amb vi i cerveses, i els preus (per quatre persones) van anar des dels 37 € fins als 110 € (amb festival de marisc), passant per uns tiquets mitjans de 60-70 €.
Una agradable illa per visitar i gaudir de la seva rica cultura, els seus contrastats paisatges (des de muntanyes nevades a platges paradisíaques, passant per immenses i interminables gorgues) i la seva rica gastronomia. Convé destacar també l'amabilitat de la seva gent.
Amb la tecnologia de Blogger.
En una cosa que ens diferenciem, és en el gust pel xai.
ResponEliminaPer mi un bon xai, és un dels meus productes de desig. I minimitzo el seu consum degut a les lectures al voltant de la seva aportació al p* colesterol.
Pel que fa a la illa aquesta i coneguda la meva escassa capacitat per els exploracions, ja la deixo per una altra vida...
Abraçada!!
Intento no abusar d'aquest producte pel mateix motiu: el p* colesterol. I així, restringeixo el seu consum als dies que fem costellada familiar i poc més.
EliminaNo et veig jo a aquesta illa... :-)))
Abraçada!!
Jo també vaig visitar la illa durant les festes de Nadal. Sense les aglomeracions de l'estiu, les platges quasi desertes, sense cues als restaurants oberts (altres tancats), etc. Ah, ens va nevar fins quasi a la línia de la costa.
ResponEliminaLa gastronomia excel·lent i a molt bon preu
I jo que pensava que era l'únic "rarito" per anar en aquesta temporada... :-)
EliminaA nosaltres ens va nevar, però pujant cap a les Muntanyes Blanques. I pel que fa a la gastronomia, fàcil de menjar i en el fons, molt similar a la nostre...
Salut!!
Doncs jo soc una fan del xai, en costelles a la brasa, poc a poc al forn, en caldereta extremeña...
ResponEliminaEls farcellets d'arròs amb carn és molt típic dels paisos de l'Europa de l'est. Me'ls va cuinar un amic rus la primera vegada que els vaig tastar i em van agradar molt, després he tastat la versió romanesa i la polonesa però no deuen ser tan bon cuiners com el Pavel :-DDD.
Molt bona opció allunyar-se al Nadal. Pensarem en Creta com destinació fora d'estiu.
Salut!!!
Però si a mi m'encanta el xai... el que intento restringir-lo a ocasions especials... :-)
EliminaAixò d'allunyar-se els dies de festa nadalenca, t'asseguro que és una molt bona opció.
Salut!!