GLORIA OSTERIA (Barcelona)
Fa 1 dia
La Bellvitja. Petita decepció per l'inici d'un il·lusionant projecte.
La Bellvitja
Hospital 38
T. 934 61 82 46
http://www.la-bellvitja-brindisa.com
Projecte 3(o+) a Taula.
Amb periodicitat mensual, farem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.
Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta primera ocasió, vam decidir aterrar a La Bellvitja i a continuació teniu la primera crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final
La Bellvitja és un d’aquests llocs de recent creació, que pul·lulen pels voltants de La Boqueria i en aquest cas al carrer Hospital.
Entres, sembla un bar, decoració moderna intent com d’antiga. Una mica amb sensació de “déjá vu”. A la dreta hi ha una sala que fa les funcions de menjador. En altres cròniques expliquen com mèrits del local, que havia estat una antigua capella i que pertany a una empresa que té restaurants a London.... Detalls que no ens fan venir cap altre frase que el "oi.. quina gràcia!”, que van fer famosa les Teresines.
Ens vam instal·lar en la taula que vam voler (estava buit i es va omplir després) i ens van oferir si volíem el menú o si optàvem a carta. Vam triar carta i ens van dir que ens recomanaven compartir. La cambrera que ens atenia, tenia certa poca traça, en general.
Vam escollir un gaspatxo arromescat amb formatge de cabra, uns ceps saltejats amb alls tendres i ou a baixa temperatura i el tàrtar d’escalivada i remolatxa . Els tres plats correctes, però més a nivell “plateret modern” que com plats gastronòmics. Els ceps eren bons, però no tenien cap secret, vaja comprar uns ceps bons. Res més... Com reflexió, si fa uns anys haguéssim vist tres persones menjant gaspatxo del mateix plat (cal afegir que a la cambrera li vam insinuar que ja ho portés repartit, però cas omís... Sort que ens caiem bé!) , hagués estat un escàndol, però es veu que avui en dia queda modern... Esperem que en un futur, no quedi guai compartir cullera..
El vi va ser un Oriol dels Aspres que va arribar a temperatura “del temps”. En aquests cas, com tots ens hem empijat i tenim nevera de vins a casa, costa d'empassar un vi a 20C. Total que vam demanar gel i ens va arribar aquesta ridícula “samarreta”, que ja vam avançar a la cambrera que no funcionaria. I no fa funcionar i es va acabar amb la glaçonera que havíem demanat inicialment. La cambrera, pobre, seguia guanyant punts a marxes forçades.
Els plats principals van ser un cap i pota (ració minúscula i amb les mongetes poc fetes amb textura cruixent algunes), calamars saltats amb fonoll i botifarra (la botifarra quasi inexistent, totalment desproporcionada comprada amb què els calamars eren grandets i tenien poca gràcia, tot i ser frescos...) i com al demanar peix de llotja, ens van dir que eren sardines (a preu de peix del dia.... va ser que no!), vam optar pel bacallà amb pil-pil d’eruga , que sempre sol ser un recurs.
El mateix comentari dels plats que fem pels primers... Correctes sense més. Vam demanar unes postres de xocolata i galanga, més que res per veure que feien i publicar la foto. Val a dir que després d'esperar vint minuts per aquestes postres, l'explicació que ens van donar, va ser que s'havia espatllat la impressora, amb la conseqüent conya per part nostre, i en arribar, a punt vam estar de fotografiar i retornar el plat.
 |
| Els primers postres suposadament fets amb impressora 3D.. :) :) |
Un cop més ens trobem en un d’aquests llocs sense ànima, en que costa d’entendre algunes de les cròniques que hem llegit. Però és el mateix de sempre, que si saben que vas a fer una crònica, es mostren en versió premium i quan vas sense que et coneguin, acabes donant la imatge de “la taula rara que no prenen menú”.
Ara bé, per sortir i no quedar-se a casa, fer una mica de postureo i solucionar l’àpat amb uns 30€ per cap, pot ser una opció, per qui aquests factors tinguin pes. O igual és la nova tendència d'inauguracions de locals per BCN.
Com resum del lloc,
Al carrer Hospital (pot ser un defecte o una virtut).
Menjar correcte sense més.
Servei correcte sense més.
Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu.
No cal tornar-hi.
PUNTS DE VISTA PARTICULARS:
| ESTHER: Destacar que al ser la taula “rara” no ens van fer ni cas. Ja hem comentat que el servei va ser especialment “estrany”. Una cambrera amb poca gràcia i tirant a seca. I el suposat maitre, que semblava l’amo, només anava directe a les taules de russos que demanaven txuletons i que cridaven força. Local molt “desangelat”, amb poca gràcia, deco una mica esperpèntica per barreja de coses i públic estranyot. Sort que érem nosaltres els “raros”... |
| JORDI: No sé si serà un fet habitual, però es veuen desproporcionades les quantitats dels plats principals. Així, mentre el cap i pota era una minúscula (quasi rallant el ridícul) ració, els calamars o eren una mica grans o bé hi sobrava un de sencer. |
| RICARD: Sense que tingui importància gastronòmica, a la visita ritual al wc, per rentar-se les mans, ja mancava el sabó i l’aparell d’assecar mans és dels que funcionen per proximitat, però només quan els ve de gust. I això a primera hora!. Però segons el Jordi, als serveis situats a la planta superior tot funcionava correctament. Com descàrrec per la cambrera, comentar que d'entrada i abans que arribés l'Esther, vaig tenir amb ella, un petit mal entès... I ves a saber si això va fer que la noia estigués un xic incòmoda la resta de l'àpat... |
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
La Estrella. Cuina honesta de qualitat i... producte, producte...
La Estrella
Tot i que es tracta d'una visita realitzada el passat mes de març, intentaré fer un exercici de memòria i descriure el més fidelment que pugui, el meu pas per aquest restaurant.
Situat al costat de l'estació de França, no és un lloc al qual arribis tot fent un passeig, ja que està en un carreró una mica secundari d'aquell barri. Si vas allà, crec que és per recomanació o per referències d'alguna guia gastronòmica de les serioses (i no pas d'aquestes noves webs de llocs pijos on ser vists, que últimament surten com bolets).
L'aparença exterior de senzill bar-restaurant de barri enganya doncs, un cop a dins, et trobes amb un local molt càlid i acollidor amb un mobiliari modern i funcional i amb un parament de qualitat. Com ja em va recomanar la meva parella de ball d'aquell dia, la carta és totalment prescindible i has de deixar-te portar pels consells de plats del dia que va desgranant amb passió el propietari (disculpeu que no posi el nom, però no acostumo a demanar-lo...). També és cert que com del que et va cantant no tens els preus enlloc, o et refies a ulls clucs per la recomanació d'algú o és una autèntica sorpresa que et pot arribar a esgarrar l'àpat. Una mica a l'estil del que també succeeix a l'Ipar-Txoco de Gràcia.
Vàrem compartir uns primers, que van ser uns excel·lents sepionets del Delta amb un variat de bolets. És un ingredient (els sepionets) que m'encanta però que per la mandra de netejar i preparar-ho, restringeixo bastant el seu consum a casa i em limito a demanar-lo en llocs que em mereixen confiança o que són recomanats (com va ser el cas).
I uns (habitualment demandats) callos amb garbansos. Molt bons.
De plat principal, tots dos ens vàrem decantar pel bacallà (segons sembla, és un lloc que té molt de renom en la preparació d'aquest peix) en dos diferents formats. La meva tria va ser un bacallà amb carxofes i gambes. Melositat i sabor pronunciat del primer i correctes les gambes. Un plat rodó, del que vaig gaudir.
I un bacallà de la iaia, amb un sofregit de tomàquet i uns xips de patata violeta.
Tot i no demanar habitualment postres i davant la insistència del company, vam demanar un gelat de wasabi que vaig trobar espectacular per l'equilibri del seu sabor.
El compte va sortir per no encara 105 € amb una ampolla de Terra Vermella de la D.O. Montsant (17 €) i quatre cafetons. Prou bé després d'haver menjat tan extraordinàriament bé i estar tan ben servits. D'aquells llocs que no et fa pas mal quan et porten el compte.
Un lloc per recomanar sense cap mena de dubte a qui vulgui gaudir d'un àpat en un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat.
He de tornar aviat...
Ocata, 6
08003 - Barcelona
Tel. 933 102 768
Tot i que es tracta d'una visita realitzada el passat mes de març, intentaré fer un exercici de memòria i descriure el més fidelment que pugui, el meu pas per aquest restaurant.
Situat al costat de l'estació de França, no és un lloc al qual arribis tot fent un passeig, ja que està en un carreró una mica secundari d'aquell barri. Si vas allà, crec que és per recomanació o per referències d'alguna guia gastronòmica de les serioses (i no pas d'aquestes noves webs de llocs pijos on ser vists, que últimament surten com bolets).
L'aparença exterior de senzill bar-restaurant de barri enganya doncs, un cop a dins, et trobes amb un local molt càlid i acollidor amb un mobiliari modern i funcional i amb un parament de qualitat. Com ja em va recomanar la meva parella de ball d'aquell dia, la carta és totalment prescindible i has de deixar-te portar pels consells de plats del dia que va desgranant amb passió el propietari (disculpeu que no posi el nom, però no acostumo a demanar-lo...). També és cert que com del que et va cantant no tens els preus enlloc, o et refies a ulls clucs per la recomanació d'algú o és una autèntica sorpresa que et pot arribar a esgarrar l'àpat. Una mica a l'estil del que també succeeix a l'Ipar-Txoco de Gràcia.
Vàrem compartir uns primers, que van ser uns excel·lents sepionets del Delta amb un variat de bolets. És un ingredient (els sepionets) que m'encanta però que per la mandra de netejar i preparar-ho, restringeixo bastant el seu consum a casa i em limito a demanar-lo en llocs que em mereixen confiança o que són recomanats (com va ser el cas).
 |
| Sepionets del Delta amb variat de bolets - 12 € |
I uns (habitualment demandats) callos amb garbansos. Molt bons.
 |
| Callos - 12 € |
De plat principal, tots dos ens vàrem decantar pel bacallà (segons sembla, és un lloc que té molt de renom en la preparació d'aquest peix) en dos diferents formats. La meva tria va ser un bacallà amb carxofes i gambes. Melositat i sabor pronunciat del primer i correctes les gambes. Un plat rodó, del que vaig gaudir.
 |
| Bacallà amb carxofes i gambes - 17 € |
I un bacallà de la iaia, amb un sofregit de tomàquet i uns xips de patata violeta.
 |
| Bacallà de la iaia - 16,50 € |
Tot i no demanar habitualment postres i davant la insistència del company, vam demanar un gelat de wasabi que vaig trobar espectacular per l'equilibri del seu sabor.
 |
| Gelat de wasabi - 5 € |
El compte va sortir per no encara 105 € amb una ampolla de Terra Vermella de la D.O. Montsant (17 €) i quatre cafetons. Prou bé després d'haver menjat tan extraordinàriament bé i estar tan ben servits. D'aquells llocs que no et fa pas mal quan et porten el compte.
Un lloc per recomanar sense cap mena de dubte a qui vulgui gaudir d'un àpat en un local força agradable en el que et sents a gust des del minut zero, amb un servei impecable i coneixedor de la seva feina, i amb una cuina casolana impecable amb un producte de molt bona qualitat.
He de tornar aviat...
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Memorias de China. Un altre xinès d'alta volada a Barcelona.
MEMORIAS DE CHINA
Lincoln, 17
08006 - Barcelona
Tel. 934 157 602
www.memoriasdechina.com
Tenia pendent de publicar aquest restaurant des del passat mes de juliol quan, com inici de vacances de la meva filla petita i davant la seva persistència i fal·lera pels rotllets de primavera, vàrem demanar recomanació d'un restaurant xinès pel barri de Gràcia als pares de la seva amiga, i ens van comentar que anaven sovint a aquest i que estava força bé.
Després em vaig assabentar que és un dels restaurants xinesos més clàssics de Barcelona, i que porta funcionant des de ja fa molts anys. Decoració típica, tot i que ben acabada, amb motius variats del seu país i il·luminació massa tènue pel meu gust que li dóna un aire càlid i íntim alhora (i es converteix en tot un problema per fotografiar els plats com podreu observar al llarg del post). Un punt a favor seu és la cuina, amb parets acristallades que permeten la seva contemplació des de l'exterior. Com qualsevol restaurant que es preï (o es vulgui apreciar) de categoria, disposa d'un robust mobiliari i d'un parament de qualitat, amb estovalles de roba i bona coberteria i cristalleria.
Tot i estar pràcticament sols durant el dinar d'aquell dia (era entre setmana) vaig poder contrastar que el target de públic que tenen, és de classe mitjana-alta, fàcil d'entendre si donem una ullada als preus de la seva carta i a la seva mateixa ubicació. Com anècdota, us diré que just al davant va seure (tot i que podia escollir qualsevol altra taula) el Sr. Enric Lacalle, que va ser fa uns anys, diputat al Congrés per aquell partit tan moderat i comprensiu amb el nostre país. Em va semblar pel tracte que rebia, que havia de ser un dels habitual del lloc ("parroquiano" que diuen per allà).
A la seva carta (preus sense IVA, malament i punt negatiu per ells) destaquen els plats de llamàntol (a partir de 34 €) i els d'ànec (a 26 € el lacat) que sembla ser són dels més bons que pots trobar a la ciutat. Amb aquestes dues referències, crec que us podreu fer una lleugera idea de por on poden anar els preus finals d'un àpat a aquest restaurant, tot i que podem triar entre un molt ample ventall d'opcions tant de carns (entre 10 i 20 €) o peixos (de 15 a 20 €).
Molt bons els rotlles de primavera (o farcells cruixents de verdures, que diríem a casa nostra) que de fet, va ser el motiu de la visita al restaurant.
Unes costelles a la sal i espècies, que si bé eren molt saboroses, tenien un excés de sal que pel meu gust les feien massa potents. Potser era la intenció del plat, però si a mi que m'agraden els menjars potents em va semblar excessiu, no vull ni pensar en què dirien altres persones d'aquelles que sempre estan criticant el punt de sal a tots els plats... :-)
Unes empanades de carn i verdures (o dim sum) molt bones.
I uns calamars fregits (7 €) que no vaig recordar de fotografiar, amb un arrebossat perfecte amb la línia dels Wan tuns de l'inici.
A més, no podia faltar el pa xinès en un restaurant d'aquests. És potser un dels plats o ingredients en què més s'aprecia la qualitat de la cuina. He arribat a tastar algun, que si el premem amb força, faria l'efecte d'una esponja acabada de collir del terra d'una dutxa.
I ja per acabar, vam compartir unes postres molt digestives i generoses en la seva quantitat, amb el meló com principal ingredient: en sopa, en talls i en gelat.
Tot, amb begudes (un refresc i una ampolla de 3/8 de vi Torres) i un parell de cafès, va sortir per 55 €. Són quasi 30 € per cap, demanant només entrants i un vi normalet. Imagino que demanant altres plats de la carta, ens situaríem fàcilment en una mitjana d'uns 50-60 € per cap. Ja sé que es tracta d'un restaurant xinès de categoria amb una cuina d'alt nivell, però potser posats a escollir, em quedaria abans amb el Shanghai, al que per cert, ara fa molt de temps que no visito.
Lincoln, 17
08006 - Barcelona
Tel. 934 157 602
www.memoriasdechina.com
Tenia pendent de publicar aquest restaurant des del passat mes de juliol quan, com inici de vacances de la meva filla petita i davant la seva persistència i fal·lera pels rotllets de primavera, vàrem demanar recomanació d'un restaurant xinès pel barri de Gràcia als pares de la seva amiga, i ens van comentar que anaven sovint a aquest i que estava força bé.
Després em vaig assabentar que és un dels restaurants xinesos més clàssics de Barcelona, i que porta funcionant des de ja fa molts anys. Decoració típica, tot i que ben acabada, amb motius variats del seu país i il·luminació massa tènue pel meu gust que li dóna un aire càlid i íntim alhora (i es converteix en tot un problema per fotografiar els plats com podreu observar al llarg del post). Un punt a favor seu és la cuina, amb parets acristallades que permeten la seva contemplació des de l'exterior. Com qualsevol restaurant que es preï (o es vulgui apreciar) de categoria, disposa d'un robust mobiliari i d'un parament de qualitat, amb estovalles de roba i bona coberteria i cristalleria.
Tot i estar pràcticament sols durant el dinar d'aquell dia (era entre setmana) vaig poder contrastar que el target de públic que tenen, és de classe mitjana-alta, fàcil d'entendre si donem una ullada als preus de la seva carta i a la seva mateixa ubicació. Com anècdota, us diré que just al davant va seure (tot i que podia escollir qualsevol altra taula) el Sr. Enric Lacalle, que va ser fa uns anys, diputat al Congrés per aquell partit tan moderat i comprensiu amb el nostre país. Em va semblar pel tracte que rebia, que havia de ser un dels habitual del lloc ("parroquiano" que diuen per allà).
A la seva carta (preus sense IVA, malament i punt negatiu per ells) destaquen els plats de llamàntol (a partir de 34 €) i els d'ànec (a 26 € el lacat) que sembla ser són dels més bons que pots trobar a la ciutat. Amb aquestes dues referències, crec que us podreu fer una lleugera idea de por on poden anar els preus finals d'un àpat a aquest restaurant, tot i que podem triar entre un molt ample ventall d'opcions tant de carns (entre 10 i 20 €) o peixos (de 15 a 20 €).
 |
| Interior del restaurant |
Com aquell dia no era qüestió de buidar la cartera, vàrem escollir cinc plats, tots ells de la categoria d'entrants i tapes de la seva carta.
Uns Wan Tun fregits que són dels millors que he tastat mai i que van arribar a la taula en qüestió de minuts d'ençà que ens van prendre nota. Un servei molt eficaç i ràpid (punt positiu per ells) i un arrebossat molt cruixent i sense mostrar el més mínim excés d'oli en el fregit.
 |
| Wan Tun fregit (5 €) |
Molt bons els rotlles de primavera (o farcells cruixents de verdures, que diríem a casa nostra) que de fet, va ser el motiu de la visita al restaurant.
 |
| Rotllo de primavera (5 €) |
Unes costelles a la sal i espècies, que si bé eren molt saboroses, tenien un excés de sal que pel meu gust les feien massa potents. Potser era la intenció del plat, però si a mi que m'agraden els menjars potents em va semblar excessiu, no vull ni pensar en què dirien altres persones d'aquelles que sempre estan criticant el punt de sal a tots els plats... :-)
 |
| Costelles de porc a la sal i espècies (7 €) |
Unes empanades de carn i verdures (o dim sum) molt bones.
 |
| Empanades de carn i verdures (5 €) |
I uns calamars fregits (7 €) que no vaig recordar de fotografiar, amb un arrebossat perfecte amb la línia dels Wan tuns de l'inici.
A més, no podia faltar el pa xinès en un restaurant d'aquests. És potser un dels plats o ingredients en què més s'aprecia la qualitat de la cuina. He arribat a tastar algun, que si el premem amb força, faria l'efecte d'una esponja acabada de collir del terra d'una dutxa.
 |
| Pa xinès (2 €) |
I ja per acabar, vam compartir unes postres molt digestives i generoses en la seva quantitat, amb el meló com principal ingredient: en sopa, en talls i en gelat.
 |
| Sopa freda de meló (6,50 €) |
Tot, amb begudes (un refresc i una ampolla de 3/8 de vi Torres) i un parell de cafès, va sortir per 55 €. Són quasi 30 € per cap, demanant només entrants i un vi normalet. Imagino que demanant altres plats de la carta, ens situaríem fàcilment en una mitjana d'uns 50-60 € per cap. Ja sé que es tracta d'un restaurant xinès de categoria amb una cuina d'alt nivell, però potser posats a escollir, em quedaria abans amb el Shanghai, al que per cert, ara fa molt de temps que no visito.
Tag :
Restaurant
Tandoor. Per iniciar-se amb garanties a la cuina hindú.
Tandoor
Aragó, 8
08015 - Barcelona
Tel. 934 253 206
http://www.restaurantetandoor.com
Coincidint amb la fira, esdeveniment, festival (o com li vulgueu dir) anomenat Barcelona Degusta, vàrem anar a dinar el segon dia fora del recinte per intentar mantenir amb vida els nostres estómacs, doncs el que hi havia per dins eren les fragonetes de menjars (més coneguts ara amb el nom de Food Trucks) que tan de moda sembla que estan, tot i que jo fa ja molts anys que les veig per les fires i festes majors dels pobles.
Amb l'amic Ricard, de qui podreu llegir la seva al seu blog www.restaurantscat.cat, vàrem buscar un lloc que fos a prop del recinte firal, doncs a primera hora de la tarda teníem una masterclass allà mateix (que bé i que important queda això...;-)), i tant ell com jo havíem guardat com pendent un restaurant d'aquests que tothom parla de manera molt excitada i que està molt a l'ona dels cercles gastro de la nostra ciutat.
El restaurant en qüestió és de cuina hindú i avançaré d'entrada que em va agradar més del que esperava, ja que anava una mica com a curiositat i per tastar una nova i diferent gastronomia. El local, molt colorit com correspon a la filosofia d'aquell país, és d'aquells que semblen una mica com si estiguessin a punt d'acabar i amb una estètica com industrial, però en el qual crec que està tot perfectament estudiat per donar aquesta imatge de modernitat que tant agrada (habitualment) als de ciutat.
Com vàrem arribar molt d'hora (a dos quarts de dues) no hi havia ningú més dinant en aquell moment i quan vàrem marxar al voltant de les tres, poques taules estaven ocupades, i tret d'una taula amb tres comensals normals i nosaltres (que tampoc és que siguem gaire normals), el target de públic era predominantment de tribus hipsters i d'altres moderns.
Vàrem compartir uns Shhek Kebab, que eren uns rotllets de carn picada i especiada de xai, amb alvocat i chutney de mango. Potser, juntament amb l'altre entrant, el més sorprenent (a part de bo) per diferent dels plats tastats.
Abans, ens havien portat uns aperitius que eren com una mena de tortitas molt primes, amb dues salses per acompanyar: una de iogurt i menta i l'altre que no recordo, tot i que va ser la que més em va agradar.
L'altre plat escollit dels entrants, estava en les especialitats vegetals (veggie que diuen ells) i s'anomenava Aloo Tikki. Són unes boles de patata farcides de llegum, també molt diferents i bones.
I per acabar, un parell de currys: un de pollastre al tandoor amb curry de gingebre, garam masala, coriandre i pebrots (Chicken Tikka Masala) i un de xai amb curry de madras i llavors de fonoll (Gosth Madras). Ambdós molt bons, però si hagués de destacar un dels dos, em decantaria pel de xai, doncs el de pollastre era dels pocs plats hindús que ja havia tastat amb anterioritat.
Com no tenien vins del (seu) país vam haver de demanar un Rhodes del celler Mas Llunes de la D.O. Penedès. Tot plegat amb dos cafetons, va sortir per 63 € que traient les begudes serien uns 40 i escaig euros.
A banda de l'ambient de públic que és molt oposat amb el que em trobo a gust (encara que de vegades fins i tot és divertit d'observar com si fos un etòleg) i dels serveis una mica descuidats, em va semblar una bona opció per conèixer plats d'aquesta gastronomia que em va sorprendre positivament i al que segur tornaré aprofitant la proximitat a la meva feina.
Aragó, 8
08015 - Barcelona
Tel. 934 253 206
http://www.restaurantetandoor.com
Coincidint amb la fira, esdeveniment, festival (o com li vulgueu dir) anomenat Barcelona Degusta, vàrem anar a dinar el segon dia fora del recinte per intentar mantenir amb vida els nostres estómacs, doncs el que hi havia per dins eren les fragonetes de menjars (més coneguts ara amb el nom de Food Trucks) que tan de moda sembla que estan, tot i que jo fa ja molts anys que les veig per les fires i festes majors dels pobles.
Amb l'amic Ricard, de qui podreu llegir la seva al seu blog www.restaurantscat.cat, vàrem buscar un lloc que fos a prop del recinte firal, doncs a primera hora de la tarda teníem una masterclass allà mateix (que bé i que important queda això...;-)), i tant ell com jo havíem guardat com pendent un restaurant d'aquests que tothom parla de manera molt excitada i que està molt a l'ona dels cercles gastro de la nostra ciutat.
El restaurant en qüestió és de cuina hindú i avançaré d'entrada que em va agradar més del que esperava, ja que anava una mica com a curiositat i per tastar una nova i diferent gastronomia. El local, molt colorit com correspon a la filosofia d'aquell país, és d'aquells que semblen una mica com si estiguessin a punt d'acabar i amb una estètica com industrial, però en el qual crec que està tot perfectament estudiat per donar aquesta imatge de modernitat que tant agrada (habitualment) als de ciutat.
Com vàrem arribar molt d'hora (a dos quarts de dues) no hi havia ningú més dinant en aquell moment i quan vàrem marxar al voltant de les tres, poques taules estaven ocupades, i tret d'una taula amb tres comensals normals i nosaltres (que tampoc és que siguem gaire normals), el target de públic era predominantment de tribus hipsters i d'altres moderns.
Vàrem compartir uns Shhek Kebab, que eren uns rotllets de carn picada i especiada de xai, amb alvocat i chutney de mango. Potser, juntament amb l'altre entrant, el més sorprenent (a part de bo) per diferent dels plats tastats.
 |
| Sheek Kebab - 9,30 € |
Abans, ens havien portat uns aperitius que eren com una mena de tortitas molt primes, amb dues salses per acompanyar: una de iogurt i menta i l'altre que no recordo, tot i que va ser la que més em va agradar.
 |
| Aperitiu cortesia de la casa |
L'altre plat escollit dels entrants, estava en les especialitats vegetals (veggie que diuen ells) i s'anomenava Aloo Tikki. Són unes boles de patata farcides de llegum, també molt diferents i bones.
 |
| Aloo Tikki - 6,00 € |
I per acabar, un parell de currys: un de pollastre al tandoor amb curry de gingebre, garam masala, coriandre i pebrots (Chicken Tikka Masala) i un de xai amb curry de madras i llavors de fonoll (Gosth Madras). Ambdós molt bons, però si hagués de destacar un dels dos, em decantaria pel de xai, doncs el de pollastre era dels pocs plats hindús que ja havia tastat amb anterioritat.
 |
| Chicken Tikka Massala (10 €), Gosth Madras (12 €) i Basmati Chawal (4 €) |
Com no tenien vins del (seu) país vam haver de demanar un Rhodes del celler Mas Llunes de la D.O. Penedès. Tot plegat amb dos cafetons, va sortir per 63 € que traient les begudes serien uns 40 i escaig euros.
A banda de l'ambient de públic que és molt oposat amb el que em trobo a gust (encara que de vegades fins i tot és divertit d'observar com si fos un etòleg) i dels serveis una mica descuidats, em va semblar una bona opció per conèixer plats d'aquesta gastronomia que em va sorprendre positivament i al que segur tornaré aprofitant la proximitat a la meva feina.
Tag :
Restaurant
Rasoterra. Un altre bon vegetarià a Barcelona.
Rasoterra
Palau, 5
08002 - Barcelona
Tel. 933 186 926
www.rasoterra.cat
Nova experiència a un restaurant vegetarià a Barcelona, en companyia de les meves nenes. Aquest cop per la zona centre de la ciutat, al carrer Palau. Ells mateixos es defineixen a la seva web com bistrot vegetarià i és un lloc amb ambient majoritàriament progre i hipster amb filosofia de menjar de proximitat (pertanyen al col·lectiu Slow Food Catalunya Km. 0) i cuina fresca i de temporada. Disposen d'hort propi d'on conreen ells mateixos verdures i hortalisses, preparen ells mateixos el pa de cada dia (doneu-nos Sinyor) i filtren l'aigua amb osmosis inversa, que (oh sorpresa) ofereixen als comensals com beguda al restaurant i a cost zero (punt positiu per ells). Senyalitzen clarament a la carta els plats per vegans (o bé, els que tenen opció vegana) i els lliures de gluten.
El local és petit amb una petita barra i decoració rústica, i llibres usats de temàtiques alternatives repartits per tot el local. No disposen de climatització, el qual per a mi és un seriós handicap a l'hora d'haver de repetir, almenys durant la temporada d'estiu o de calor. Amb ventiladors i les finestres obertes jo no tinc suficient, però aquest fet, reconec que és exclusiu meu i que ni molt menys és una objecció per anar a aquest restaurant. També es va ajuntar amb el fet que el local fos ple en un dels dies de més calor d'aquest estiu.
Vàrem compartir unes gyozes de gírgoles, shitake i tofu fumat. Molt bones.
I un plat principal per cadascun de nosaltres. La meva opció i la de la petita, van ser uns gnocchi casolans amb crema d'albergínies. Bé.
I l'opció de la gran, va ser una falsa tonyina amb fideus. Vaig tastar la "falsa tonyina" i he de dir que estan molt ben reeixits aquests plats, perquè s'apropen gustativament al resultat que pretenen amb ingredients radicalment oposats als originals (i que no vam ser capaços d'esbrinar quins eren...).
I unes postres per cadascú. Unes trufes veganes variades amb oli, que a hores d'ara ja no recordo que portaven, però sé que a banda de la típica d'oli i sal, hi havia una amb nous i una altra que era força picant. En qualsevol cas, unes postres molt i molt bones i per demanar fixo si aneu.
I un crumble de poma amb gelat (6,00 €) que no vaig tastar ni fotografiar però en el que va haver-hi plena coincidència d'opinions positives per part de les meves filles.
Amb una cervesa i aigua, el compte va pujar a 67,50 € en total. Molt bé de preu (poc més de 20 € per cap) i plats molt bons, sorprenents i creatius, però com a punt negatiu, vaig trobar massa lentitud en el servei, doncs dues hores (o més) per quatre plats em sembla molt excessiu i fins i tot ens vam haver d'aixecar per reclamar les postres, que poca preparació crec que puguin tenir. Tot i això, crec que és una molt bona opció per menjar sa i diferent pel centre de Barcelona.
Palau, 5
08002 - Barcelona
Tel. 933 186 926
www.rasoterra.cat
Nova experiència a un restaurant vegetarià a Barcelona, en companyia de les meves nenes. Aquest cop per la zona centre de la ciutat, al carrer Palau. Ells mateixos es defineixen a la seva web com bistrot vegetarià i és un lloc amb ambient majoritàriament progre i hipster amb filosofia de menjar de proximitat (pertanyen al col·lectiu Slow Food Catalunya Km. 0) i cuina fresca i de temporada. Disposen d'hort propi d'on conreen ells mateixos verdures i hortalisses, preparen ells mateixos el pa de cada dia (doneu-nos Sinyor) i filtren l'aigua amb osmosis inversa, que (oh sorpresa) ofereixen als comensals com beguda al restaurant i a cost zero (punt positiu per ells). Senyalitzen clarament a la carta els plats per vegans (o bé, els que tenen opció vegana) i els lliures de gluten.
El local és petit amb una petita barra i decoració rústica, i llibres usats de temàtiques alternatives repartits per tot el local. No disposen de climatització, el qual per a mi és un seriós handicap a l'hora d'haver de repetir, almenys durant la temporada d'estiu o de calor. Amb ventiladors i les finestres obertes jo no tinc suficient, però aquest fet, reconec que és exclusiu meu i que ni molt menys és una objecció per anar a aquest restaurant. També es va ajuntar amb el fet que el local fos ple en un dels dies de més calor d'aquest estiu.
Vàrem compartir unes gyozes de gírgoles, shitake i tofu fumat. Molt bones.
 |
| Gyozas - 7,50 € |
I un plat principal per cadascun de nosaltres. La meva opció i la de la petita, van ser uns gnocchi casolans amb crema d'albergínies. Bé.
 |
| Nyoquis casolans amb crema d'albergínia - 14,00 € |
I l'opció de la gran, va ser una falsa tonyina amb fideus. Vaig tastar la "falsa tonyina" i he de dir que estan molt ben reeixits aquests plats, perquè s'apropen gustativament al resultat que pretenen amb ingredients radicalment oposats als originals (i que no vam ser capaços d'esbrinar quins eren...).
 |
| Falsa tonyina amb fideus - 11,00 € |
I unes postres per cadascú. Unes trufes veganes variades amb oli, que a hores d'ara ja no recordo que portaven, però sé que a banda de la típica d'oli i sal, hi havia una amb nous i una altra que era força picant. En qualsevol cas, unes postres molt i molt bones i per demanar fixo si aneu.
 |
| Variacions de trufes d'oli - 5,00 € |
I un crumble de poma amb gelat (6,00 €) que no vaig tastar ni fotografiar però en el que va haver-hi plena coincidència d'opinions positives per part de les meves filles.
Amb una cervesa i aigua, el compte va pujar a 67,50 € en total. Molt bé de preu (poc més de 20 € per cap) i plats molt bons, sorprenents i creatius, però com a punt negatiu, vaig trobar massa lentitud en el servei, doncs dues hores (o més) per quatre plats em sembla molt excessiu i fins i tot ens vam haver d'aixecar per reclamar les postres, que poca preparació crec que puguin tenir. Tot i això, crec que és una molt bona opció per menjar sa i diferent pel centre de Barcelona.
Pitarra. Un clàssic vingut a (molt) menys
PITARRA RESTAURANT
Avinyó, 56
08002 - Barcelona
Tel. 933 011 647
www.pitarrarestaurant.cat
Em sap greu, però és l'últim cop. Més de vint anys feia que no trepitjava aquest restaurant, i més que farà... El que va ser un dels meus referents i un dels inicis de la meva afició per aquest món de la gastronomia, puc assegurar sense temor a equivocar-me, que ja no és ni de bon tros el que va ser.
Em sap greu haver convençut a l'amic Ricard, qui de ben segur també dirà la seva en el seu blog "Els meus restaurants", en aquesta aventura que va venir a desembocar en el que podríem definir com el costat més fosc de la Barcelona gastronòmica.
Em sap greu veure la degradació d'un lloc en el qual tant la cuina com el SERVEI eren excel·lents. I remarco aquest últim en majúscules doncs, tret del desaparegut Drolma, crec sincerament que era un dels llocs a on millor tracte es podia rebre per part del personal de sala. La cuina em semblava força bona, encara que per aquells temps no tenia el bagatge que puc tenir avui en dia (que per una altra banda i abans que m'ho dieu algú, tampoc és que sigui res de l'altre món). De la història d'aquest establiment, és de justícia ressaltar que és conegut com el bressol del teatre català, del que si esteu interessats a aprofundir en el tema, podreu llegir clicant aquí.
Em sap greu demanar un plat anomenat "carpaccio de pop" i que ni sigui carpaccio i que per ben poc no perdi la categoria de pop. No deixava de ser un "pop a feira" reescalfat d'una dubtosa reputació.
Em sap greu no ser tan viu i bregat en mil batalles com el meu company de taula, que veient el "percal" ja va demanar un plat que fos complicat fer malament... I que a més no requerís una habilitat especial a l'hora de controlar les temperatures i la conservació dels aliments.
Em sap greu (i molt) pagar 21 euros per un tros d'aleta lateral de turbot, que de salvatge, només tenia el preu, preparat a la graella, al que si li traiem les espines, ens quedaríem amb no més de 50 grams de peix. L'acompanyament, en la línia: patates amb diferents temperatures (passant de les més fredes a les tèbies, que potser era un gest de complicitat del xef envers la nouvelle cuisine) i cebetes no acabades de cuinar del tot bé...
Em sap molt greu que el meu company també hagi de pagar quasi 17 euros per un bacallà de segona amb verduretes. No el vaig tastar (prou tenia amb el meu plat com per emportar-me noves sorpreses) però recordo molt bé que van ser les seves paraules exactes en descriure el plat.
Em sap greu que l'únic que vàrem gaudir fos el vi. Un correcte Genium Ximenis, vi blanc amb criança de la D.O.Q. Priorat (22 €).
Em sap greu pagar quasi 50 euros per cap per un sopar que, per més inri, vam decidir no fer-ho a través de les reserves del portal "El Tenedor" amb el qual es podia gaudir d'un 30% de descompte. Posteriorment, he vist que el preu mitjà a la carta suggerit per diversos portals, és d'uns 35 €, fet que veig complicat, ja que nosaltres ni tan sols vàrem demanar postres...
I em sap greu per finalitzar, que el que he intentat transmetre en aquest post pugui ser malinterpretat pels talibans defensors de les cuines de TOTS els restaurants sense distinció. Ja sé que no sóc ningú per opinar de si un plat ha sortit d'una o altre forma perquè (segons diuen aquests defensors) el cuiner així ho ha desitjat, que si fos aquest el cas d'aquest sopar, el cuiner no va tenir la seva nit precisament... Sincerament i pel bé d'aquest bonic i clàssic restaurant, espero que només fos això: una mala nit, de les que feia molt i molt de temps que no havia patit. Com deia aquell, els experiments amb gasosa...
Avinyó, 56
08002 - Barcelona
Tel. 933 011 647
www.pitarrarestaurant.cat
Em sap greu, però és l'últim cop. Més de vint anys feia que no trepitjava aquest restaurant, i més que farà... El que va ser un dels meus referents i un dels inicis de la meva afició per aquest món de la gastronomia, puc assegurar sense temor a equivocar-me, que ja no és ni de bon tros el que va ser.
Em sap greu haver convençut a l'amic Ricard, qui de ben segur també dirà la seva en el seu blog "Els meus restaurants", en aquesta aventura que va venir a desembocar en el que podríem definir com el costat més fosc de la Barcelona gastronòmica.
Em sap greu veure la degradació d'un lloc en el qual tant la cuina com el SERVEI eren excel·lents. I remarco aquest últim en majúscules doncs, tret del desaparegut Drolma, crec sincerament que era un dels llocs a on millor tracte es podia rebre per part del personal de sala. La cuina em semblava força bona, encara que per aquells temps no tenia el bagatge que puc tenir avui en dia (que per una altra banda i abans que m'ho dieu algú, tampoc és que sigui res de l'altre món). De la història d'aquest establiment, és de justícia ressaltar que és conegut com el bressol del teatre català, del que si esteu interessats a aprofundir en el tema, podreu llegir clicant aquí.
 |
| Exterior del restaurant |
Em sap greu que et portin un aperitiu de cortesia, que no podria ni qualificar de "viejuno" (que si és bo, a mi ja m'agrada, eh?). Unes bones olives i un tall d'una bona truita de patates sempre ajuda a esperar el menjar. Però no... Les olives no tenien gens de gràcia i eren insípides i la truita, mereixeria un paràgraf per a ella sola. Després de tastar-la i preguntar-nos al·lucinats entre nosaltres si era normal aquell sabor, vam concloure que alguna patata o ceba dolenta havia anat a parar allà sense (espero) cap mala fe. L'altra opció que vam barallar i vam descartar per il·lògica i irracional, és que portes una llarga temporada preparada i voltant per la cuina.
Em sap greu que, després d'haver-los dit que la truita no estava bé, ni tan sols es limitessin a donar una mínima explicació o excusa i contemplar amb estupor que continuaven portant-la d'aperitiu a les (poques) taules de turistes que varen entrar posteriorment.
 |
| Aperitiu "cortesia de la casa"?? - Ens haurien d'haver pagat per tastar-lo |
Em sap greu demanar un plat anomenat "carpaccio de pop" i que ni sigui carpaccio i que per ben poc no perdi la categoria de pop. No deixava de ser un "pop a feira" reescalfat d'una dubtosa reputació.
 |
| Carpaccio de pop - 14,00 € |
Em sap greu no ser tan viu i bregat en mil batalles com el meu company de taula, que veient el "percal" ja va demanar un plat que fos complicat fer malament... I que a més no requerís una habilitat especial a l'hora de controlar les temperatures i la conservació dels aliments.
 |
| Alvocat amb salmó fumat - 11,00 € |
Em sap greu (i molt) pagar 21 euros per un tros d'aleta lateral de turbot, que de salvatge, només tenia el preu, preparat a la graella, al que si li traiem les espines, ens quedaríem amb no més de 50 grams de peix. L'acompanyament, en la línia: patates amb diferents temperatures (passant de les més fredes a les tèbies, que potser era un gest de complicitat del xef envers la nouvelle cuisine) i cebetes no acabades de cuinar del tot bé...
 |
| Turbot a la graella amb cebetes caramel·litzades - 21,00 € |
Em sap molt greu que el meu company també hagi de pagar quasi 17 euros per un bacallà de segona amb verduretes. No el vaig tastar (prou tenia amb el meu plat com per emportar-me noves sorpreses) però recordo molt bé que van ser les seves paraules exactes en descriure el plat.
 |
| Bacallà a la graella amb verduretes - 16,50 € |
Em sap greu que l'únic que vàrem gaudir fos el vi. Un correcte Genium Ximenis, vi blanc amb criança de la D.O.Q. Priorat (22 €).
Em sap greu pagar quasi 50 euros per cap per un sopar que, per més inri, vam decidir no fer-ho a través de les reserves del portal "El Tenedor" amb el qual es podia gaudir d'un 30% de descompte. Posteriorment, he vist que el preu mitjà a la carta suggerit per diversos portals, és d'uns 35 €, fet que veig complicat, ja que nosaltres ni tan sols vàrem demanar postres...
 |
| La (i mai millor dit) "dolorosa" |
I em sap greu per finalitzar, que el que he intentat transmetre en aquest post pugui ser malinterpretat pels talibans defensors de les cuines de TOTS els restaurants sense distinció. Ja sé que no sóc ningú per opinar de si un plat ha sortit d'una o altre forma perquè (segons diuen aquests defensors) el cuiner així ho ha desitjat, que si fos aquest el cas d'aquest sopar, el cuiner no va tenir la seva nit precisament... Sincerament i pel bé d'aquest bonic i clàssic restaurant, espero que només fos això: una mala nit, de les que feia molt i molt de temps que no havia patit. Com deia aquell, els experiments amb gasosa...
Tag :
Restaurant,
Restaurant NO ®
Ratatouille. O més aviat una variant...
Ratatouille
Aquest és un plat típic de la Provença francesa, elaborat exclusivament amb productes vegetals i de la que podem trobar diferents variants a tota reu, com la nostra samfaina, el tumbet mallorquí, o el pisto manxego dels veïns.
És un plat que es pot servir tant fred com calent, que guanya amb el repòs, i que potser un plat per si mateix, completat amb pasta o arròs, o bé un acompanyament per carns o peixos.
Aquesta recepta que comparteixo avui, és una de tantes que imagino corren per les xarxes i que quan la vaig veure, em va agradar molt i vaig pensar que tot i no ser gaire fidel a l'original, havia de quedar prou bé.
Els ingredients necessaris per a la base, són els següents:
- Una ceba.
- Un parell de pastanagues.
- Un parell de dents d'all.
- Pebrots escalivats. Jo vaig posar un de vermell, un parell d'italians (de pebrots... of course) i un de groc, però les quantitats són una mica a ull, doncs vaig fer més quantitat per aprofitar i fer una bona escalivada.
- Tomàquet ratllat. La quantitat que veieu més adient. Crec que vaig afegir mitja dotzena de tomàquets ben madurs i saborosos.
- Alfàbrega (fresca si us plau).
- Herbes fresques (romaní, farigola, i el que us agradi més i tingueu a mà).
- Sal i pebre.
I per rematar el plat, necessitarem els següents ingredients:
- Q.n. de carabassó.
- Q.n. de tomàquet.
- Q.n. d'albergínia. Si tenim la sort de trobar, tant d'albergínies com de carabassó, d'altres tipus i colors (blanques, grogues...), doncs més vistós ens quedarà el plat.
- Oli d'herbes i all picat. Per preparar-ho, barregeu en un bol un bon raig d'oli d'oliva amb unes herbes fresques ben picades (romaní, farigola, alfàbrega...) i una dent d'all, també ben picada.
- Sal i pebre.
Començarem sofregint en una cassola amb oli d'oliva, les dents d'all, la ceba i les pastanagues tallades en mirepoix (hi ha qui afegeix una branca d'api o de fonoll, però com són ingredients que no m'agraden gaire, no els vaig afegir) i quan estiguin cuites i comencin a agafar color, afegirem els pebrots escalivats.
Aprofitarem per salpebrar tot i com els pebrots ja estan cuits, deixarem només uns minuts per què els ingredients es barregin bé i incorporarem el tomàquet ratllat. Pujarem una mica el foc i estant pendents d'aquest, anirem remenant el conjunt de tant en tant, fins que l'aigua de vegetació del tomàquet s'hagi evaporat. Serà ara el moment d'afegir l'alfàbrega i les herbes fresques. Rectificarem de sal i pebre i cuinarem cinc minuts més. A mi, com m'agrada el toc picant, afegeix-ho unes voltes de pebre de Caiena o bé de Shichimi Togarashi. Però això ja va a gustos...
Passarem tot aquest bé de Déu pel turmix, passapurés, robot de cuina, minipimer o el que tingueu, i ho abocarem a un motllo preferentment rodó i que pugui anar al forn.
Disposarem per sobre de la pasterada que acabem de fer, els talls de les diferents verdures que hàgim tingut la sort de trobar, alternant-los i formant una espiral amb una mica de gràcia. Si som una mica hàbils, mirarem d'escollir les diferents peces amb unes mides similars, per què a l'hora de muntar l'espiral ens quedi ben igual i vistós. Tirarem per sobre l'oli d'herbes i all que tenim reservat, així com una mica de sal i pebre.
Ho cobrirem amb paper d'alumini i l'introduirem al forn a 140º durant tres hores.
Un cop passat el temps, retirarem el paper d'alumini del motllo i tornarem a introduir-lo ara destapat al forn a una temperatura de 180º, durant uns 45 minuts.
Si volem, quan surti del forn, podem tornar a pintar la superfície del plat amb una mica del mateix oli, o bé afegir més herbes ben picades.
Un senzill plat, que tot i que sembla portar un munt de feina, només requereix l'estona de netejar i pelar les diferents verdures, intentar respectar el temps de cocció d'aquestes i no ser gamarussos i vigilar amb les temperatures del foc i del forn.
Aquest és un plat típic de la Provença francesa, elaborat exclusivament amb productes vegetals i de la que podem trobar diferents variants a tota reu, com la nostra samfaina, el tumbet mallorquí, o el pisto manxego dels veïns.
És un plat que es pot servir tant fred com calent, que guanya amb el repòs, i que potser un plat per si mateix, completat amb pasta o arròs, o bé un acompanyament per carns o peixos.
Aquesta recepta que comparteixo avui, és una de tantes que imagino corren per les xarxes i que quan la vaig veure, em va agradar molt i vaig pensar que tot i no ser gaire fidel a l'original, havia de quedar prou bé.
 |
| Ratatouille ja acabada |
Els ingredients necessaris per a la base, són els següents:
- Una ceba.
- Un parell de pastanagues.
- Un parell de dents d'all.
- Pebrots escalivats. Jo vaig posar un de vermell, un parell d'italians (de pebrots... of course) i un de groc, però les quantitats són una mica a ull, doncs vaig fer més quantitat per aprofitar i fer una bona escalivada.
- Tomàquet ratllat. La quantitat que veieu més adient. Crec que vaig afegir mitja dotzena de tomàquets ben madurs i saborosos.
- Alfàbrega (fresca si us plau).
- Herbes fresques (romaní, farigola, i el que us agradi més i tingueu a mà).
- Sal i pebre.
I per rematar el plat, necessitarem els següents ingredients:
- Q.n. de carabassó.
- Q.n. de tomàquet.
- Q.n. d'albergínia. Si tenim la sort de trobar, tant d'albergínies com de carabassó, d'altres tipus i colors (blanques, grogues...), doncs més vistós ens quedarà el plat.
- Oli d'herbes i all picat. Per preparar-ho, barregeu en un bol un bon raig d'oli d'oliva amb unes herbes fresques ben picades (romaní, farigola, alfàbrega...) i una dent d'all, també ben picada.
- Sal i pebre.
Començarem sofregint en una cassola amb oli d'oliva, les dents d'all, la ceba i les pastanagues tallades en mirepoix (hi ha qui afegeix una branca d'api o de fonoll, però com són ingredients que no m'agraden gaire, no els vaig afegir) i quan estiguin cuites i comencin a agafar color, afegirem els pebrots escalivats.
Aprofitarem per salpebrar tot i com els pebrots ja estan cuits, deixarem només uns minuts per què els ingredients es barregin bé i incorporarem el tomàquet ratllat. Pujarem una mica el foc i estant pendents d'aquest, anirem remenant el conjunt de tant en tant, fins que l'aigua de vegetació del tomàquet s'hagi evaporat. Serà ara el moment d'afegir l'alfàbrega i les herbes fresques. Rectificarem de sal i pebre i cuinarem cinc minuts més. A mi, com m'agrada el toc picant, afegeix-ho unes voltes de pebre de Caiena o bé de Shichimi Togarashi. Però això ja va a gustos...
Passarem tot aquest bé de Déu pel turmix, passapurés, robot de cuina, minipimer o el que tingueu, i ho abocarem a un motllo preferentment rodó i que pugui anar al forn.
Disposarem per sobre de la pasterada que acabem de fer, els talls de les diferents verdures que hàgim tingut la sort de trobar, alternant-los i formant una espiral amb una mica de gràcia. Si som una mica hàbils, mirarem d'escollir les diferents peces amb unes mides similars, per què a l'hora de muntar l'espiral ens quedi ben igual i vistós. Tirarem per sobre l'oli d'herbes i all que tenim reservat, així com una mica de sal i pebre.
Ho cobrirem amb paper d'alumini i l'introduirem al forn a 140º durant tres hores.
Un cop passat el temps, retirarem el paper d'alumini del motllo i tornarem a introduir-lo ara destapat al forn a una temperatura de 180º, durant uns 45 minuts.
Si volem, quan surti del forn, podem tornar a pintar la superfície del plat amb una mica del mateix oli, o bé afegir més herbes ben picades.
Un senzill plat, que tot i que sembla portar un munt de feina, només requereix l'estona de netejar i pelar les diferents verdures, intentar respectar el temps de cocció d'aquestes i no ser gamarussos i vigilar amb les temperatures del foc i del forn.
Tag :
Receptes
Kitsune. Japonès bo i econòmic a Sant Cugat.
Kitsune
Plaça Pep Ventura, 3
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 659 834 409
http://kitsunesushi.com
Fa ja uns quants mesos que vaig anar a sopar a aquest restaurant japonès de Sant Cugat amb la meva filla gran. Havia sentit parlar força bé i com sempre em passa, vaig deixant pel final de la llista de pendents, els que tinc més a prop de casa... Ja sé que no s'ha de fer, però és una mania.
Es tracta d'un petit local que intenta emular l'estètica dels izakayas japonesos (similar a les nostres tavernes) amb decoració rústica i tradicional a on predominen bàsicament la fusta i la pedra. Il·luminació tènue (per no dir deficient), que per anar a fer un sopar intim en parella pot estar bé, però per als que com a mi, us agrada veure el que us porten de menjar i teniu al plat, potser la trobareu una mica insuficient. Com sempre dic, això és una mania meva i en cap cas es pot considerar com una crítica a l'establiment. Cadascú decora casa seva com més li agrada, oi? Només faltaria...
Destacable també és l'acurada feina d'imatge que hi ha al darrere d'aquest projecte. Podeu donar una ullada a la seva web, per adonar-vos que hi ha una remarcable feina de disseny en tot el que els envolta.
Com es tractava de fer un sopar ràpid i lleuger, ens vam decidir per demanar i compartir quatre plats d'entrada i veure si amb això ja fèiem, o havíem de seguir demanant. La noia que ens va atendre ens va assegurar que tindríem prou, però no crec pas que un dia normal hagués passat amb aquest aperitiu... :-)
El primer a arribar va ser un Tori karaage, que ve a ser un pollastre marinat en una barreja de soja, gingebre, all i sake, i posteriorment arrebossat i fregit. Molt bo i cruixent, acompanyat per una maionesa amb Shichimi Togarashi. És un senzill plat que he de provar de fer a casa, ja que la dificultat és nul·la i el resultat és altament satisfactori.
Continuàrem amb unes gyozes anomenades Niku Gyoza i que són una mena de raviolis de carn amb una vinagreta de soja.
Una tempura Moriawase variada de verdura i llagostins. Molt bona i gens oliosa.
I per acabar, uns fabulosos maki unagi (makis d'anguila).
El servei, que en tot moment va ser molt atent, trobo que va ser massa lent per atendre a tan pocs comensals com hi havia al local. Com diria aquell, tens la sensació que "no van per feina".
A l'hora de sopar, marquen i obliguen directament dos torns: el primer de 20:30 a 22:30 i el segon de 22:30 al tancament. Com ja sabeu, no sóc gens partidari d'aquesta pràctica, en la que sembla que sigui el client el que s'ha de posar a disposició del restaurant i no a l'inrevés com hauria de succeir. Potser no trigaré les dues hores que deixen de marge per sopar, però penso que sempre ha de ser l'opció última del client.
A més del restaurant, disposen de Takeaway amb venda de productes típics de la gastronomia japonesa (no puc opinar dels preus, doncs en aquell moment ni em vaig fixar), i de servei de catering.
El compte final per dues persones amb el que podeu veure, més dues copes de cervesa i dos tes (no ofereixen cafès, en el que em va semblar un estrany exercici de postureo...), va sortir per 33,20 €. Concloent: A favor, qualitat del menjar, preu i amabilitat del servei; A millorar: il·luminació i ventilació del local i rapidesa del servei; En contra: fer dos torns per obligació... :-(
Un restaurant japonès que tot i el rebuig que m'ocasiona la imposició de dos torns per gaudir d'un sopar, estic segur que tornaré per fer una repassada una mica més llarga i detallada de la seva carta.
Plaça Pep Ventura, 3
08172 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 659 834 409
http://kitsunesushi.com
Fa ja uns quants mesos que vaig anar a sopar a aquest restaurant japonès de Sant Cugat amb la meva filla gran. Havia sentit parlar força bé i com sempre em passa, vaig deixant pel final de la llista de pendents, els que tinc més a prop de casa... Ja sé que no s'ha de fer, però és una mania.
Es tracta d'un petit local que intenta emular l'estètica dels izakayas japonesos (similar a les nostres tavernes) amb decoració rústica i tradicional a on predominen bàsicament la fusta i la pedra. Il·luminació tènue (per no dir deficient), que per anar a fer un sopar intim en parella pot estar bé, però per als que com a mi, us agrada veure el que us porten de menjar i teniu al plat, potser la trobareu una mica insuficient. Com sempre dic, això és una mania meva i en cap cas es pot considerar com una crítica a l'establiment. Cadascú decora casa seva com més li agrada, oi? Només faltaria...
Destacable també és l'acurada feina d'imatge que hi ha al darrere d'aquest projecte. Podeu donar una ullada a la seva web, per adonar-vos que hi ha una remarcable feina de disseny en tot el que els envolta.
Com es tractava de fer un sopar ràpid i lleuger, ens vam decidir per demanar i compartir quatre plats d'entrada i veure si amb això ja fèiem, o havíem de seguir demanant. La noia que ens va atendre ens va assegurar que tindríem prou, però no crec pas que un dia normal hagués passat amb aquest aperitiu... :-)
El primer a arribar va ser un Tori karaage, que ve a ser un pollastre marinat en una barreja de soja, gingebre, all i sake, i posteriorment arrebossat i fregit. Molt bo i cruixent, acompanyat per una maionesa amb Shichimi Togarashi. És un senzill plat que he de provar de fer a casa, ja que la dificultat és nul·la i el resultat és altament satisfactori.
 |
| Tori Karaage - 5,50 € |
Continuàrem amb unes gyozes anomenades Niku Gyoza i que són una mena de raviolis de carn amb una vinagreta de soja.
 |
| Niku Gyoza - 6,45 € (4,50 + 1,95 suplement) |
Una tempura Moriawase variada de verdura i llagostins. Molt bona i gens oliosa.
 |
| Tempura Moriawase - 5,95 € |
I per acabar, uns fabulosos maki unagi (makis d'anguila).
 |
| Maki Unagi - 5,50 € |
El servei, que en tot moment va ser molt atent, trobo que va ser massa lent per atendre a tan pocs comensals com hi havia al local. Com diria aquell, tens la sensació que "no van per feina".
A l'hora de sopar, marquen i obliguen directament dos torns: el primer de 20:30 a 22:30 i el segon de 22:30 al tancament. Com ja sabeu, no sóc gens partidari d'aquesta pràctica, en la que sembla que sigui el client el que s'ha de posar a disposició del restaurant i no a l'inrevés com hauria de succeir. Potser no trigaré les dues hores que deixen de marge per sopar, però penso que sempre ha de ser l'opció última del client.
A més del restaurant, disposen de Takeaway amb venda de productes típics de la gastronomia japonesa (no puc opinar dels preus, doncs en aquell moment ni em vaig fixar), i de servei de catering.
El compte final per dues persones amb el que podeu veure, més dues copes de cervesa i dos tes (no ofereixen cafès, en el que em va semblar un estrany exercici de postureo...), va sortir per 33,20 €. Concloent: A favor, qualitat del menjar, preu i amabilitat del servei; A millorar: il·luminació i ventilació del local i rapidesa del servei; En contra: fer dos torns per obligació... :-(
Un restaurant japonès que tot i el rebuig que m'ocasiona la imposició de dos torns per gaudir d'un sopar, estic segur que tornaré per fer una repassada una mica més llarga i detallada de la seva carta.
Tag :
Japón,
Restaurant
