La candele alla genovese
Fa 13 hores
Archive for de juliol 2014
Viduca. Cuina galaico-catalana als voltants de l'estació de Sants
Viduca
Elisi, 13
08014 - Barcelona
Tel. 933 259 869
www.viducabar-restaurant.cat
Aquesta és una entrada que fa massa temps que tenia pendent i que considero de justícia fer-la. De fet, és el restaurant que més sovint he anat d'ençà que estic a l'actual lloc de treball. Tant al començament quan pràcticament anava cada dia, com als últims anys, en què si he de quedar-me a dinar pels voltants i ho vull fer bé (m'he de cuidar... ;-)) és dels pocs llocs als quals, apart de la qualitat del seu menjar, tinc la total seguretat del fet que sortiré sense haver de recórrer a Rennies, Alka Setzer o similars. I això no sé per vosaltres, però per mi, diu molt de la cuina d'un restaurant.
He penjat només dues fotografies que són d'aquesta darrera setmana que em vaig quedar a dinar, però podia haver penjat unes quantes més, ja que són molt els plats que he tingut ocasió de tastar a casa seva. I quan dic casa seva, ho dic en el sentit literal perquè fan que et sentis com a casa. El negoci el porten dos germans: en Joan (a la sala) i en Secun (a la cuina) que són d'aquelles persones amb qui és senzill congeniar i que saben com i quan estar.
Se'm fa complicat definir el tipus de cuina que ofereixen i si ho hagués de fer, hauria de dir que és d'especialitats galleges, ja que d'aquest indret són la majoria dels plats que tenen a la seva extensa carta (orella de porc, pop a feira, llonza i altres talls de vedella gallega, etc.). Però no es limiten només als productes i especialitats d'allà, perquè són moltes les preparacions amb arrels de casa nostra (amanides de tot tipus, escalivades amb diferents acompanyaments, esqueixades, peus de porc amb gambes, bacallà a la llauna, etc.). Un altre tema a destacar i que m'agrada particularment és que, tot i que tenen plats que són fixes a la carta, aquesta és també força dinàmica i amb productes de temporada. De totes maneres, el millor sempre és deixar-se recomanar per en Joan (almenys a mi no m'ha fallat mai...).
Tampoc sóc capaç de recomanar un plat en concret de la seva carta. Potser per la quantitat de cops que l'he demanat, l'espatlleta de xai al forn, que tot sol o acompanyat d'un senzill entrant, ja fa que surtis ben dinat. Però la veritat, és què no recordo cap plat que no m'hagi agradat...
Un detall de la carta: no tenen menú. És un tema que he comentat amb ells en més d'una ocasió i si ells ho veuen convenient i porten ja un grapat d'anys funcionant d'aquesta manera, no seré pas jo qui els hi hagi de dir res al respecte, no?
Els preus de la carta són ajustats i de mercat i permeten menjar per poc més del que costa un menú i amb una qualitat que no trobareu a gaires llocs del barri. Per què us feu una idea, si no us passeu amb el vi i demaneu un entrant i un principal, ens pot sortir per uns 15-20 € per cap, cafè inclòs (postres, crec que no els he arribat a tastar mai...). El pitjor de tot, és que té una carta de vins bastant extensa i amb clar predomini de cellers del país que fa que no et puguis estar de demanar alguna copa d'aquests o bé tastar alguna de les noves referències que va incorporant (he tastat allà vinets força interessants) i fa que el compte sempre resulti una mica més car...
I si de debò encara esteu amb la dèria aquesta dels gintònics, no deixeu de demanar i de tastar els seus Joantònics. Us recomanarà el combinat perfecte en funció dels vostres particulars gustos.
També és un bon lloc per anar a gaudir del gran descobriment de l'any: el vermut (d'uns mesos ansà, sembla com si no hagés existit mai, no creieu?), i per suposat, les cerveses ben tirades.
No deixeu de visitar i tastar la cuina d'aquest restaurant si esteu pels voltants de l'estació de Sants, tant per fer un Happyritiu (així ho tenen posat a la carta) com per fer un bon dinar (només fan sopars per grups i per encàrrec).
Elisi, 13
08014 - Barcelona
Tel. 933 259 869
www.viducabar-restaurant.cat
Aquesta és una entrada que fa massa temps que tenia pendent i que considero de justícia fer-la. De fet, és el restaurant que més sovint he anat d'ençà que estic a l'actual lloc de treball. Tant al començament quan pràcticament anava cada dia, com als últims anys, en què si he de quedar-me a dinar pels voltants i ho vull fer bé (m'he de cuidar... ;-)) és dels pocs llocs als quals, apart de la qualitat del seu menjar, tinc la total seguretat del fet que sortiré sense haver de recórrer a Rennies, Alka Setzer o similars. I això no sé per vosaltres, però per mi, diu molt de la cuina d'un restaurant.
He penjat només dues fotografies que són d'aquesta darrera setmana que em vaig quedar a dinar, però podia haver penjat unes quantes més, ja que són molt els plats que he tingut ocasió de tastar a casa seva. I quan dic casa seva, ho dic en el sentit literal perquè fan que et sentis com a casa. El negoci el porten dos germans: en Joan (a la sala) i en Secun (a la cuina) que són d'aquelles persones amb qui és senzill congeniar i que saben com i quan estar.
Se'm fa complicat definir el tipus de cuina que ofereixen i si ho hagués de fer, hauria de dir que és d'especialitats galleges, ja que d'aquest indret són la majoria dels plats que tenen a la seva extensa carta (orella de porc, pop a feira, llonza i altres talls de vedella gallega, etc.). Però no es limiten només als productes i especialitats d'allà, perquè són moltes les preparacions amb arrels de casa nostra (amanides de tot tipus, escalivades amb diferents acompanyaments, esqueixades, peus de porc amb gambes, bacallà a la llauna, etc.). Un altre tema a destacar i que m'agrada particularment és que, tot i que tenen plats que són fixes a la carta, aquesta és també força dinàmica i amb productes de temporada. De totes maneres, el millor sempre és deixar-se recomanar per en Joan (almenys a mi no m'ha fallat mai...).
Tampoc sóc capaç de recomanar un plat en concret de la seva carta. Potser per la quantitat de cops que l'he demanat, l'espatlleta de xai al forn, que tot sol o acompanyat d'un senzill entrant, ja fa que surtis ben dinat. Però la veritat, és què no recordo cap plat que no m'hagi agradat...
Un detall de la carta: no tenen menú. És un tema que he comentat amb ells en més d'una ocasió i si ells ho veuen convenient i porten ja un grapat d'anys funcionant d'aquesta manera, no seré pas jo qui els hi hagi de dir res al respecte, no?
Els preus de la carta són ajustats i de mercat i permeten menjar per poc més del que costa un menú i amb una qualitat que no trobareu a gaires llocs del barri. Per què us feu una idea, si no us passeu amb el vi i demaneu un entrant i un principal, ens pot sortir per uns 15-20 € per cap, cafè inclòs (postres, crec que no els he arribat a tastar mai...). El pitjor de tot, és que té una carta de vins bastant extensa i amb clar predomini de cellers del país que fa que no et puguis estar de demanar alguna copa d'aquests o bé tastar alguna de les noves referències que va incorporant (he tastat allà vinets força interessants) i fa que el compte sempre resulti una mica més car...
I si de debò encara esteu amb la dèria aquesta dels gintònics, no deixeu de demanar i de tastar els seus Joantònics. Us recomanarà el combinat perfecte en funció dels vostres particulars gustos.
També és un bon lloc per anar a gaudir del gran descobriment de l'any: el vermut (d'uns mesos ansà, sembla com si no hagés existit mai, no creieu?), i per suposat, les cerveses ben tirades.
No deixeu de visitar i tastar la cuina d'aquest restaurant si esteu pels voltants de l'estació de Sants, tant per fer un Happyritiu (així ho tenen posat a la carta) com per fer un bon dinar (només fan sopars per grups i per encàrrec).
 |
| Escalivada amb ventresca de tonyina |
 |
| Peus de porc amb gambes |
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
La Felipa de Xesca Reina, Art en Buff, Ca l'Iborra i Cellers d'Orto
Art en Buff Xesc Reina
Masseva, 59 www.sobrassadesxescreina.com
08302 - Mataró
Tel. 938 678 715
http://www.artenbuff.com/
Encara que pugui semblar més el títol d'una pel·lícula d'Almodóvar, aquests van ser els protagonistes d'un esdeveniment per a la presentació en societat de La Felipa, i que venia a ser tant o més important que la coronació d'un altre personatge de nom similar...
L'esdeveniment estava organitzat (perfectament, per cert) per l'empresa Art en Buff i va tenir lloc a una casa anomenada Ca l'Iborra que està a la Riera Can Gener, 24 de Mataró i que podeu visitar tant a la seva web com a la d'Art en Buff i que teniu a la capçalera. Espectacular i gran casa senyorial amb vistes obertes al mar i als conreus del voltant, i que s'ofereix per la celebració de tot tipus d'esdeveniments.
I qui era La Felipa? Doncs una sobrassada amb una criança de 17 mesos i un pes de 22 quilos, tot i que inicialment crec recordar que ens va comentar que el seu pes era bastant superior, però que a mesura que es va secant i curant, va perdent part del seu pes. Com el mateix Xesc Reina (Gran Mestre Xarcuter de Catalunya i Balears i millor persona) i pare de la criatura reconeix, s'ha d'estar una mica tocat del bolet per elaborar aquesta mena de peces i deixar-les curar durant tants mesos, ja que corren el perill que si els hi entra oxigen a l'interior es produeixi una oxidació que afecti visualment a la peça, tot i que no altera gairebé el seu sabor.
Quan vam arribar, vaig haver d'esperar una estona, ja que més que una sobrassada semblava l'Scarlett Johansson per la quantitat de fotògrafs (periodistes i blocaires) que l'estaven retratant.
Ja un cop a l'interior, deixaven lliure accés a totes les estances de la casa per què els assistents poguessin veure-les i algunes d'elles estaven decorades amb molta gràcia pels productes d'en Xesc Reina.
Només entrar a la casa, ja tenies una de les parades a on oferien ensaïmades planxades de sobrassada i fruita (hi havia amb albercoc, amb préssec i amb pinya). Jo les havia tastat només amb sobrassada, i crec que m'agraden més soles què amb el toc àcid de la fruita.
Per complimentar i poder pair les viandes amb les quals ens anaven complimentant, van muntar una paradeta (que ja la podien haver posat a l'ombra, pobra gent...) per tastar els vins del celler Orto de la D.O. Montsant i que coneixia d'una anterior visita al Celler de l'Àspic. Els vins que tenien i que vaig tastar, a excepció del dolç, van ser:
- Blanc d'Orto 2012.
- Terra Roja 2012.
- Palell 2010.
- Dolç d'Orto.
El primer és el que ja havia tastat i el Palell em va agradar força.
Repartides pel pati hi havia diferents paradetes amb sobrassades i d'altres embotits elaborats amb aquest ingredient. A excepció del camaiot, ja havia tastat totes les varietats exposades: la de xocolata (no vaig fer foto, a l'igual que de molts dels plats que vaig tastar i que fins que no em creixin més braços serà complicat de fer en aquests tipus d'esdeveniments), la de cassalla i albercoc (jo he tastat una amb fruits secs, que imagino que serà molt similar... diferent i sorprenent) i la gran reserva, que ve a ser una mena de Rolls Royce de les sobrassades. És complicat per mi definir el sabor i la textura d'aquesta, però el que puc dir sense por d'equivocar-me és que està de puta mare...
I un cop fets els parlaments de rigor i de presentació dels productes i del seu elaborador, ja es va donar el tret de sortida per encetar la Felipa i portar-la desmembrada a cada una de les parades per preparar-la i poder degustar en les seves diferents preparacions.
Per mi, la millor preparació va ser la de Maria Salinas, xef del restaurant de l'hotel Brondo Architect de Palma de Mallorca. i que va consistir amb un frit de l'hort amb bocins de Felipa. De les meves estades a Ses Illes, havia tastat de diferents i cap m'havia agradat tant. Amb una gran varietat de verdures tallades ben petites (bròquil, pastanaga, carbassó, pebrot, ...), patates (que fregia a part i després barrejava amb les verdures), brins de fonoll i bocins de Felipa només escalfada amb tot el conjunt en l'últim minut.
Tota la resta de preparacions que ens van donar a tastar, tenien com fil conductor la sobrassada. Alguns dels plats van ser un molt bon arròs amb gorgonzola i sobrassada (jo vaig fer fa unes setmanes un plat similar, que poder veure aquí), unes croquetes i unes empanades de sobrassada, una focaccia, una fondue de boles de sobrassada per sucar en formatge, xocolata o una mena de melmelada de taronja, o unes patates braves en les quals la salsa estava preparada amb sobrassada... A més, la Felipa es podia degustar crua o bé amb unes llenques de pa amb tomàquet...
En resum: una veritable festa amb una organització perfecte i tot un festival de sabors amb els que varen obsequiar a la gent del gremi, periodistes, blocaires, gastrònoms, i gent del bon llantar.
Moltes gràcies Xesc i Jaume per la diada que ens vau fer passar.
Masseva, 59 www.sobrassadesxescreina.com
08302 - Mataró
Tel. 938 678 715
http://www.artenbuff.com/
Encara que pugui semblar més el títol d'una pel·lícula d'Almodóvar, aquests van ser els protagonistes d'un esdeveniment per a la presentació en societat de La Felipa, i que venia a ser tant o més important que la coronació d'un altre personatge de nom similar...
L'esdeveniment estava organitzat (perfectament, per cert) per l'empresa Art en Buff i va tenir lloc a una casa anomenada Ca l'Iborra que està a la Riera Can Gener, 24 de Mataró i que podeu visitar tant a la seva web com a la d'Art en Buff i que teniu a la capçalera. Espectacular i gran casa senyorial amb vistes obertes al mar i als conreus del voltant, i que s'ofereix per la celebració de tot tipus d'esdeveniments.
I qui era La Felipa? Doncs una sobrassada amb una criança de 17 mesos i un pes de 22 quilos, tot i que inicialment crec recordar que ens va comentar que el seu pes era bastant superior, però que a mesura que es va secant i curant, va perdent part del seu pes. Com el mateix Xesc Reina (Gran Mestre Xarcuter de Catalunya i Balears i millor persona) i pare de la criatura reconeix, s'ha d'estar una mica tocat del bolet per elaborar aquesta mena de peces i deixar-les curar durant tants mesos, ja que corren el perill que si els hi entra oxigen a l'interior es produeixi una oxidació que afecti visualment a la peça, tot i que no altera gairebé el seu sabor.
 |
| La Felipa |
Quan vam arribar, vaig haver d'esperar una estona, ja que més que una sobrassada semblava l'Scarlett Johansson per la quantitat de fotògrafs (periodistes i blocaires) que l'estaven retratant.
 |
| La Felipa a l'entrada principal de la casa de Ca l'Iborra |
Només entrar a la casa, ja tenies una de les parades a on oferien ensaïmades planxades de sobrassada i fruita (hi havia amb albercoc, amb préssec i amb pinya). Jo les havia tastat només amb sobrassada, i crec que m'agraden més soles què amb el toc àcid de la fruita.
 |
| Entrada principal de la casa des de les escales |
Per complimentar i poder pair les viandes amb les quals ens anaven complimentant, van muntar una paradeta (que ja la podien haver posat a l'ombra, pobra gent...) per tastar els vins del celler Orto de la D.O. Montsant i que coneixia d'una anterior visita al Celler de l'Àspic. Els vins que tenien i que vaig tastar, a excepció del dolç, van ser:
- Blanc d'Orto 2012.
- Terra Roja 2012.
- Palell 2010.
- Dolç d'Orto.
El primer és el que ja havia tastat i el Palell em va agradar força.
 |
| Vistes del pati des de la terrassa de la planta superior |
Repartides pel pati hi havia diferents paradetes amb sobrassades i d'altres embotits elaborats amb aquest ingredient. A excepció del camaiot, ja havia tastat totes les varietats exposades: la de xocolata (no vaig fer foto, a l'igual que de molts dels plats que vaig tastar i que fins que no em creixin més braços serà complicat de fer en aquests tipus d'esdeveniments), la de cassalla i albercoc (jo he tastat una amb fruits secs, que imagino que serà molt similar... diferent i sorprenent) i la gran reserva, que ve a ser una mena de Rolls Royce de les sobrassades. És complicat per mi definir el sabor i la textura d'aquesta, però el que puc dir sense por d'equivocar-me és que està de puta mare...
 |
| Altres estances de la casa amb decoració sobrassadil |
I un cop fets els parlaments de rigor i de presentació dels productes i del seu elaborador, ja es va donar el tret de sortida per encetar la Felipa i portar-la desmembrada a cada una de les parades per preparar-la i poder degustar en les seves diferents preparacions.
Per mi, la millor preparació va ser la de Maria Salinas, xef del restaurant de l'hotel Brondo Architect de Palma de Mallorca. i que va consistir amb un frit de l'hort amb bocins de Felipa. De les meves estades a Ses Illes, havia tastat de diferents i cap m'havia agradat tant. Amb una gran varietat de verdures tallades ben petites (bròquil, pastanaga, carbassó, pebrot, ...), patates (que fregia a part i després barrejava amb les verdures), brins de fonoll i bocins de Felipa només escalfada amb tot el conjunt en l'últim minut.
 |
| Frit de l'hort |
Tota la resta de preparacions que ens van donar a tastar, tenien com fil conductor la sobrassada. Alguns dels plats van ser un molt bon arròs amb gorgonzola i sobrassada (jo vaig fer fa unes setmanes un plat similar, que poder veure aquí), unes croquetes i unes empanades de sobrassada, una focaccia, una fondue de boles de sobrassada per sucar en formatge, xocolata o una mena de melmelada de taronja, o unes patates braves en les quals la salsa estava preparada amb sobrassada... A més, la Felipa es podia degustar crua o bé amb unes llenques de pa amb tomàquet...
 |
| Braves amb salsa de sobrassada |
Moltes gràcies Xesc i Jaume per la diada que ens vau fer passar.
Tag :
Catas
Rancho el Paso. Menjar casolà a La Floresta.
Restaurant Rancho El Paso
Pas Estació, 15
08198 La Floresta (Sant Cugat del Vallès)
Telèfon 936743803 – 618271875
www.ranchoelpaso.com
restaurante@ranchoelpaso.com
Imagino que qualsevol persona que hagi anat a Sant Cugat per la carretera de l'Arrabassada o bé per la de Vallvidrera, haurà vist anunciat aquest restaurant amb rètols i indicacions de com arribar i amb la publicitat de carns a la brasa i calçotades.
De fàcil arribada, tant si vens d'una banda com de l'altre en cotxe, o bé esculls l'opció dels Ferros (tens al costat la parada de La Floresta i estàs a poc més de mitja hora del centre de Barcelona) és una bona opció per gaudir d'una passejada pels voltants i un posterior dinar per recuperar forces (o a l'inrevés... un bon àpat i posterior passejada per cremar els excessos del menjar i del beure).
Ja feia uns quants anys que no el trepitjava (vàrem estar en un dinar familiar i ens va agradar força), i era dels que sempre pensava que havia de tornar, però per un motiu o un altre, sempre anava endarrerint la visita (i això que no he d'agafar el cotxe per anar...).
Resulta que acaben de fer cinquanta anys (almenys hi ha algú més jove que jo... :-)) i a banda de la carta i dels menús del dia i dels del cap de setmana, ara proposen un menú 50 aniversari que és per un mínim de 2 persones i que consisteix en uns entrants de 6 plats a escollir d'entre una molt ampla relació dels seus plats més representatius (entrants i primers) i un principal a escollir d'entre els seus plats de brasa o bé de cuinats o peix del dia. A més, també inclou les postres amb una copa de cava Rovellats, l'aigua, el vi i el cafè. I va ser el que vam escollir...
En fer la reserva, em van preguntar si volia a dins o bé a la terrassa d'estiu que tenen i em van recomanar la terrassa. Si estava bé fins que va arribar un grup de joves accionistes de Tabacalera amb els seus mòbils amb flaixos inclosos. No vaig caure en el detall en confirmar la taula a la terrassa, que un dels "avantatges" és que està permès fumar. Això m'ensenyarà a preguntar en futures reserves si la terrassa és de fumadors. A més, els que van venir no deixaven la cigarreta ni per menjar...
D'entrada, et porten unes olives (molt bones i ben amanides) i un bon tall de fuet perquè et serveixes tu mateix el que vulguis. A banda, et deixen també el pa torrat amb all, tomàquet i allioli... Tot això, abans de començar a portar el primer dels entrants...
Els entrants que vàrem escollir, van ser:
- Croquetes. Molt bones i casolanes i de generoses dimensions.
- Musclos amb escabetx de verduretes. Pel meu gust, amb excés d'escabetx que feia irreconeixible el sabor del musclo.
- Amanida de varietats de tomàquet amb piparres i bonítol. Molt bo i refrescant. D'aquells plats que es fan curts... Però no per la quantitat que era més que generosa.
- Seitons arrebossats i fregits. Bé.
- Trinxat de Sant Cugat. Variant del trinxat original, amb petits bocins de xoriç i pebre vermell fumat i acompanyat d'uns bons talls de botifarra blanca. Molt bo! Ens va saber greu deixar-nos una mica, però com podeu anar veient per les fotografies, la cosa tenia tela...
- Pebrots del piquillo farcits de morcilla. Pel meu gust, el més fluix de la nit... i no perquè fossin dolents, sinó més aviat per culpa nostra d'haver demanat uns entrants tan heavys...
- I de principals, jo que sóc un valent vaig demanar un combi de peu i galta a la brasa amb mongetes. La galta molt ben feta i saborosa, no així el peu que estava pel meu gust massa cremat en algunes bandes i transmetia aquest gust a la resta de la peça. Mongetes farinoses i seques.
I la meva dona, un pop a la brasa amb romesco i quatre patates xafades. Va comentar que estava bo.
El vi que acompanyava el menú et donaven diferents opcions i vàrem triar un Marmellans Negre de la D.O. Montsant. Un senzill vinet jove i fresc (potser d'entrada massa i tot) que va anar bé per anar baixant el sopar.
De les postres, tot i que feien molt bona fila, ja vam declinar l'oferta (estàvem força tips) i passar directament als cafès i al cava que ens van portar amb uns bombons de xocolata (crec que de fet eren macadàmies cobertes de cacau...)
Aquest menú aniversari, amb tot el que heu vist inclòs, per 33 € per cap que crec és un bon preu pel conjunt de cuina i servei del restaurant. Disposen també d'un menú que està força bé de preu per les nits de divendres i dissabte i que per 25 € inclou un primer, un segon, postres, vi o cava, cafè i gintònic.
En resum, un bon lloc de cuina casolana de qualitat del qual dubto que sortiu amb gana, ja que les racions són més que generoses. A destacar la carta de vins en la que, tot i que aquella nit ja ens anava bé el del menú, podeu trobar referències molt poc habituals en restaurants d'aquests casolans.
I per acabar, una imatge del rètol de l'exterior.
Pas Estació, 15
08198 La Floresta (Sant Cugat del Vallès)
Telèfon 936743803 – 618271875
www.ranchoelpaso.com
restaurante@ranchoelpaso.com
Imagino que qualsevol persona que hagi anat a Sant Cugat per la carretera de l'Arrabassada o bé per la de Vallvidrera, haurà vist anunciat aquest restaurant amb rètols i indicacions de com arribar i amb la publicitat de carns a la brasa i calçotades.
De fàcil arribada, tant si vens d'una banda com de l'altre en cotxe, o bé esculls l'opció dels Ferros (tens al costat la parada de La Floresta i estàs a poc més de mitja hora del centre de Barcelona) és una bona opció per gaudir d'una passejada pels voltants i un posterior dinar per recuperar forces (o a l'inrevés... un bon àpat i posterior passejada per cremar els excessos del menjar i del beure).
Ja feia uns quants anys que no el trepitjava (vàrem estar en un dinar familiar i ens va agradar força), i era dels que sempre pensava que havia de tornar, però per un motiu o un altre, sempre anava endarrerint la visita (i això que no he d'agafar el cotxe per anar...).
Resulta que acaben de fer cinquanta anys (almenys hi ha algú més jove que jo... :-)) i a banda de la carta i dels menús del dia i dels del cap de setmana, ara proposen un menú 50 aniversari que és per un mínim de 2 persones i que consisteix en uns entrants de 6 plats a escollir d'entre una molt ampla relació dels seus plats més representatius (entrants i primers) i un principal a escollir d'entre els seus plats de brasa o bé de cuinats o peix del dia. A més, també inclou les postres amb una copa de cava Rovellats, l'aigua, el vi i el cafè. I va ser el que vam escollir...
En fer la reserva, em van preguntar si volia a dins o bé a la terrassa d'estiu que tenen i em van recomanar la terrassa. Si estava bé fins que va arribar un grup de joves accionistes de Tabacalera amb els seus mòbils amb flaixos inclosos. No vaig caure en el detall en confirmar la taula a la terrassa, que un dels "avantatges" és que està permès fumar. Això m'ensenyarà a preguntar en futures reserves si la terrassa és de fumadors. A més, els que van venir no deixaven la cigarreta ni per menjar...
D'entrada, et porten unes olives (molt bones i ben amanides) i un bon tall de fuet perquè et serveixes tu mateix el que vulguis. A banda, et deixen també el pa torrat amb all, tomàquet i allioli... Tot això, abans de començar a portar el primer dels entrants...
Els entrants que vàrem escollir, van ser:
- Croquetes. Molt bones i casolanes i de generoses dimensions.
 |
| Croquetes |
- Musclos amb escabetx de verduretes. Pel meu gust, amb excés d'escabetx que feia irreconeixible el sabor del musclo.
 |
| Musclos amb vinagreta |
- Amanida de varietats de tomàquet amb piparres i bonítol. Molt bo i refrescant. D'aquells plats que es fan curts... Però no per la quantitat que era més que generosa.
 |
| Amanida de tomàquet, piparres i bonítol |
- Seitons arrebossats i fregits. Bé.
 |
| Seitons fregits |
- Trinxat de Sant Cugat. Variant del trinxat original, amb petits bocins de xoriç i pebre vermell fumat i acompanyat d'uns bons talls de botifarra blanca. Molt bo! Ens va saber greu deixar-nos una mica, però com podeu anar veient per les fotografies, la cosa tenia tela...
 |
| Trinxat de Sant Cugat |
- Pebrots del piquillo farcits de morcilla. Pel meu gust, el més fluix de la nit... i no perquè fossin dolents, sinó més aviat per culpa nostra d'haver demanat uns entrants tan heavys...
 |
| Pebrots farcits de morcilla |
- I de principals, jo que sóc un valent vaig demanar un combi de peu i galta a la brasa amb mongetes. La galta molt ben feta i saborosa, no així el peu que estava pel meu gust massa cremat en algunes bandes i transmetia aquest gust a la resta de la peça. Mongetes farinoses i seques.
 |
| Galta i peu a la brasa amb mongetes |
I la meva dona, un pop a la brasa amb romesco i quatre patates xafades. Va comentar que estava bo.
 |
| Pop a la brasa amb romesco |
El vi que acompanyava el menú et donaven diferents opcions i vàrem triar un Marmellans Negre de la D.O. Montsant. Un senzill vinet jove i fresc (potser d'entrada massa i tot) que va anar bé per anar baixant el sopar.
De les postres, tot i que feien molt bona fila, ja vam declinar l'oferta (estàvem força tips) i passar directament als cafès i al cava que ens van portar amb uns bombons de xocolata (crec que de fet eren macadàmies cobertes de cacau...)
Aquest menú aniversari, amb tot el que heu vist inclòs, per 33 € per cap que crec és un bon preu pel conjunt de cuina i servei del restaurant. Disposen també d'un menú que està força bé de preu per les nits de divendres i dissabte i que per 25 € inclou un primer, un segon, postres, vi o cava, cafè i gintònic.
En resum, un bon lloc de cuina casolana de qualitat del qual dubto que sortiu amb gana, ja que les racions són més que generoses. A destacar la carta de vins en la que, tot i que aquella nit ja ens anava bé el del menú, podeu trobar referències molt poc habituals en restaurants d'aquests casolans.
I per acabar, una imatge del rètol de l'exterior.
 |
| Imatge de l'exterior del restaurant |
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Aligué. Fabulós restaurant a Manresa.
Aligué
Ctra. de Vic - Bda. el Guix, 8-10
08243 - Manresa
Tels. 938 732 562 - 938 737 933
http://www.restaurantaligue.es
info@restaurantaligue.es
Vàrem arribar a Manresa una mica de casualitat, ja que havia de recollir a la meva filla que estava a casa d'una amiga i vam pensar d'anar abans i buscar un lloc per dinar per allí i veure que es coïa per aquelles terres.
../...
Mare de Déu... Sense que serveixi de precedent, en aquesta ocasió no seguiré l'ordre cronològic natural de la visita al restaurant i començaré el post d'avui per un dels plats que em va fer al·lucinar en technicolor i que és d'aquells que per si sols ja mereixen fer una escapada per tastar-lo... Primer la fotografia:
I a continuació, la literatura... Es tractava d'un pop a la brasa amb un parmentier de patata i un cruixent de cansalada. Anem a pams:
- Le parmentier. Crec que dels millors que he tingut el plaer de tastar (i han sigut uns quants i a llocs amb cuines i cuiners de nivell). Tot i que pot semblar un p... puré de patates, quan trobes qualitats com aquesta, és per treure's el barret. Sabor, color, temperatura, textura, ... tots els sentits juguen en aquesta preparació.
- El pop. Amb el paladar el podies xafar... i no cal que digui res més...
- El cruixent de cansalada. La veritat és que no tinc ni la més remota idea de quina part era (cansalada del coll, cansalada grassa, papada, ...), però era d'un cruixent espectacular de debò (d'aquells que quan els mastegues, penses que tothom està sentint el soroll) i saborosa com la que més.
Llàgrimes com peres quan recordo aquest plat...
../...
Doncs, seguint amb el fil inicial, vaig buscar referències de llocs per Manresa i els voltants, i totes les llistes i guies consultades coincidien amb l'O (que ja vaig anar i que poder llegir aquí), Can Landis (que és una marisqueria de renom) i l'Aligué, que va ser finalment l'opció escollida.
L'entorn a on s'ubica el restaurant Aligué no convida precisament a entrar-hi, si no és que te l'han recomanat. Es veu de lluny, ja que el nom està imprès a la façana de l'edifici que l'acull. Complicat de trobar i d'accedir té dues zones d'aparcament. Nosaltres vàrem deixar el cotxe a l'aparcament secundari i realment quan ens encaminaven al restaurant, em preguntava perquè havia anat a parar allí...
Un cop canvies la perspectiva i t'enfiles cap a l'entrada principal (hi ha un accés que crec és el bar) ja veus que sembla una altra cosa.
Un cop a l'interior, la primera persona amb qui ens vam creuar va ser un dels cuiners (i crec que propietari del negoci) que ens va saludar amb un efusiu "espero que vingueu amb gana" que ja em va agradar d'entrada.
Com correspon a un lloc d'aquest calat, tot el mobiliari, complements i parament en general, eren d'una gran qualitat i amb espai suficient entre taules per no sentir-se anxovat.
Ctra. de Vic - Bda. el Guix, 8-10
08243 - Manresa
Tels. 938 732 562 - 938 737 933
http://www.restaurantaligue.es
info@restaurantaligue.es
Vàrem arribar a Manresa una mica de casualitat, ja que havia de recollir a la meva filla que estava a casa d'una amiga i vam pensar d'anar abans i buscar un lloc per dinar per allí i veure que es coïa per aquelles terres.
../...
Mare de Déu... Sense que serveixi de precedent, en aquesta ocasió no seguiré l'ordre cronològic natural de la visita al restaurant i començaré el post d'avui per un dels plats que em va fer al·lucinar en technicolor i que és d'aquells que per si sols ja mereixen fer una escapada per tastar-lo... Primer la fotografia:
I a continuació, la literatura... Es tractava d'un pop a la brasa amb un parmentier de patata i un cruixent de cansalada. Anem a pams:
- Le parmentier. Crec que dels millors que he tingut el plaer de tastar (i han sigut uns quants i a llocs amb cuines i cuiners de nivell). Tot i que pot semblar un p... puré de patates, quan trobes qualitats com aquesta, és per treure's el barret. Sabor, color, temperatura, textura, ... tots els sentits juguen en aquesta preparació.
- El pop. Amb el paladar el podies xafar... i no cal que digui res més...
- El cruixent de cansalada. La veritat és que no tinc ni la més remota idea de quina part era (cansalada del coll, cansalada grassa, papada, ...), però era d'un cruixent espectacular de debò (d'aquells que quan els mastegues, penses que tothom està sentint el soroll) i saborosa com la que més.
Llàgrimes com peres quan recordo aquest plat...
../...
Doncs, seguint amb el fil inicial, vaig buscar referències de llocs per Manresa i els voltants, i totes les llistes i guies consultades coincidien amb l'O (que ja vaig anar i que poder llegir aquí), Can Landis (que és una marisqueria de renom) i l'Aligué, que va ser finalment l'opció escollida.
L'entorn a on s'ubica el restaurant Aligué no convida precisament a entrar-hi, si no és que te l'han recomanat. Es veu de lluny, ja que el nom està imprès a la façana de l'edifici que l'acull. Complicat de trobar i d'accedir té dues zones d'aparcament. Nosaltres vàrem deixar el cotxe a l'aparcament secundari i realment quan ens encaminaven al restaurant, em preguntava perquè havia anat a parar allí...
Un cop canvies la perspectiva i t'enfiles cap a l'entrada principal (hi ha un accés que crec és el bar) ja veus que sembla una altra cosa.
Un cop a l'interior, la primera persona amb qui ens vam creuar va ser un dels cuiners (i crec que propietari del negoci) que ens va saludar amb un efusiu "espero que vingueu amb gana" que ja em va agradar d'entrada.
Com correspon a un lloc d'aquest calat, tot el mobiliari, complements i parament en general, eren d'una gran qualitat i amb espai suficient entre taules per no sentir-se anxovat.
 |
| Detall de l'entrada al restaurant |
Un cop acomodats, ens van portar la carta i mentre decidíem què demanar vam demanar unes cerveses i ens van portar un aperitiu de torradetes amb llonganissa (molt bona!!) i un bol amb tomàquet i oli.
Tot i disposar de dos menús de degustació diferents (no voldria equivocar-me, però juraria que un estava al voltant dels 40 € i el més complet per 66 €, IVA i begudes no incloses), vam optar per partir-nos uns plats de la carta, que de fet, pràcticament tots eren entrants. A més, com tenien cap i pota i és una de les meves debilitats, vaig preguntar si podien fer-me mitja ració per treure'm l'antull i així de pas, la meva dona ho tastava.
Mentre esperàvem la comanda, ens van servir una síndria marinada amb sangria. Plat que és un clon del còctel sòlid del Tickets i que podeu comprovar aqui. Això no treia que fos molt bo i refrescant, però massa dolorós pels meus dents.
I aleshores, va començar l'espectacle. La "mitja ració" de cap i pota. Fins i tot la meva dona, per qui aquest tipus de menjar no és sant de la seva devoció, va reconèixer que estava boníssima... I jo... que voleu que us digui... El meu primer panet ja va caure abans de començar amb el que realment era el dinar. Fins i tot m'atreviria a dir que superen als de Can Vilaró... ;)
El següent, va ser un senzill i refrescant plat d'escalivada amb bacallà. Senzill, però no per això s'ha d'infravalorar. Escalivada en el seu punt: sencera i fumada (punt aquest en el que sempre discrepem amb la dona. A mi m'agrada fumada i a ella la molesta aquest toc). Bacallà de primera amb unes lasques d'una mida considerable i un sabor suau. Anava completat amb un pil pil de festucs (que particularment no m'aportava gran cosa) i un cruixent d'alguna cosa que vam ser incapaços de definir.
Completa i generosa la ració de creps cruixents de verdures i gambes. Amb verduretes al seu punt de cocció i bones gambes (no trossos) a l'interior. Els raviolis que l'acompanyaven, també molt bons, però amb massa predomini de crema de llet (i això que estava feta amb base de gambes).
Un dels motius d'anar a carta i no pas a menú degustació, va ser que ens diguessin que aquell mateix mati els hi havien arribat de la Cerdanya uns ceps i que ens podien fer un platet saltats amb una mica d'all i julivert i uns talls de botifarra negre. Déu n'hi do el "platet". Aquest és un dels plats que no tenen complicació si saps controlar el foc i tens bons ingredients. Com va ser el cas... Mare meva quin festival... Va ser l'antesala del plat del dia.
El pop. Ja queda tot dit al començament del post. Torno a penjar la foto perquè m'he llevat a les 5:00 i em sento especialment cruel... ;)
Ho vam acompanyar tot amb un vi blanc La Fou Els Amelers de la D.O. Terra Alta i que crec que no va estar del tot encertada l'elecció que, aquest cop, vaig fer jo i no vaig deixar en mans del sommelier. No és que no sigui un bon vi, eh? Només que penso que al menú que vam fer li hauria anat millor un blanc amb més cos o més criança o bé un negre jove lleuger i fresc i dels que hi ha veritables meravelles.
No vam demanar postres, ja que ens vam quedar prou satisfets (els plats, a banda de potents, eren racions molt generoses).
Amb els cafès ens van portar les mignardises de rigor. Prou bones, especialment el pastís o pa de pessic que es veu en primer terme.
El preu, 106 € tot inclòs (una mitja de 15-18 € per plat) per dues persones amb aquesta qualitat, ho considero una molt bona RQP. Val a dir que no ens van cobrar ni les cerveses de l'aperitiu ni la mitja ració de cap i pota. No sé si per oblit o per cortesia de la casa, però per si de cas, ja ho vam compensar amb una bona propina.
Un lloc, al que de ben segur tornaré i que guardaré entre els meus favorits.
 |
| Aperitiu de cortesia |
Tot i disposar de dos menús de degustació diferents (no voldria equivocar-me, però juraria que un estava al voltant dels 40 € i el més complet per 66 €, IVA i begudes no incloses), vam optar per partir-nos uns plats de la carta, que de fet, pràcticament tots eren entrants. A més, com tenien cap i pota i és una de les meves debilitats, vaig preguntar si podien fer-me mitja ració per treure'm l'antull i així de pas, la meva dona ho tastava.
Mentre esperàvem la comanda, ens van servir una síndria marinada amb sangria. Plat que és un clon del còctel sòlid del Tickets i que podeu comprovar aqui. Això no treia que fos molt bo i refrescant, però massa dolorós pels meus dents.
 |
| Síndria marinada amb sangria |
I aleshores, va començar l'espectacle. La "mitja ració" de cap i pota. Fins i tot la meva dona, per qui aquest tipus de menjar no és sant de la seva devoció, va reconèixer que estava boníssima... I jo... que voleu que us digui... El meu primer panet ja va caure abans de començar amb el que realment era el dinar. Fins i tot m'atreviria a dir que superen als de Can Vilaró... ;)
 |
| Cap i pota |
El següent, va ser un senzill i refrescant plat d'escalivada amb bacallà. Senzill, però no per això s'ha d'infravalorar. Escalivada en el seu punt: sencera i fumada (punt aquest en el que sempre discrepem amb la dona. A mi m'agrada fumada i a ella la molesta aquest toc). Bacallà de primera amb unes lasques d'una mida considerable i un sabor suau. Anava completat amb un pil pil de festucs (que particularment no m'aportava gran cosa) i un cruixent d'alguna cosa que vam ser incapaços de definir.
 |
| Bacallà amb escalivada i pil pil de festucs |
Completa i generosa la ració de creps cruixents de verdures i gambes. Amb verduretes al seu punt de cocció i bones gambes (no trossos) a l'interior. Els raviolis que l'acompanyaven, també molt bons, però amb massa predomini de crema de llet (i això que estava feta amb base de gambes).
 |
| Cruixents farcits de verdures i gambes |
Un dels motius d'anar a carta i no pas a menú degustació, va ser que ens diguessin que aquell mateix mati els hi havien arribat de la Cerdanya uns ceps i que ens podien fer un platet saltats amb una mica d'all i julivert i uns talls de botifarra negre. Déu n'hi do el "platet". Aquest és un dels plats que no tenen complicació si saps controlar el foc i tens bons ingredients. Com va ser el cas... Mare meva quin festival... Va ser l'antesala del plat del dia.
 |
| Ceps saltats amb botifarra |
El pop. Ja queda tot dit al començament del post. Torno a penjar la foto perquè m'he llevat a les 5:00 i em sento especialment cruel... ;)
 |
| Pop a la brasa amb parmentier de patata i cruixent de cansalada |
Ho vam acompanyar tot amb un vi blanc La Fou Els Amelers de la D.O. Terra Alta i que crec que no va estar del tot encertada l'elecció que, aquest cop, vaig fer jo i no vaig deixar en mans del sommelier. No és que no sigui un bon vi, eh? Només que penso que al menú que vam fer li hauria anat millor un blanc amb més cos o més criança o bé un negre jove lleuger i fresc i dels que hi ha veritables meravelles.
No vam demanar postres, ja que ens vam quedar prou satisfets (els plats, a banda de potents, eren racions molt generoses).
Amb els cafès ens van portar les mignardises de rigor. Prou bones, especialment el pastís o pa de pessic que es veu en primer terme.
 |
| Les mignardises |
El preu, 106 € tot inclòs (una mitja de 15-18 € per plat) per dues persones amb aquesta qualitat, ho considero una molt bona RQP. Val a dir que no ens van cobrar ni les cerveses de l'aperitiu ni la mitja ració de cap i pota. No sé si per oblit o per cortesia de la casa, però per si de cas, ja ho vam compensar amb una bona propina.
Un lloc, al que de ben segur tornaré i que guardaré entre els meus favorits.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
