Producto industrial o artesanal
Fa 1 dia
Archive for de març 2015
Can Josep. Autèntic lloc i excel·lent cuina.
Can Josep
Roger de Flor, 237
08025 - Barcelona
Tel. 630 816 565
Trobada extraordinària i una mica a corre-cuita amb l'amic Ricard, tot just després d'haver passat dos dies pel Delta menjant com si no existís el dia de demà... Però la feina és la feina, o sigui, que no es podia faltar. Si voleu llegir la seva, podeu fer-ho clicant aquí.
Aquest cop, ell va ser l'encarregat d'escollir el lloc, i encara sort que em refio força del seu gust, per què ni per situació ni per popularitat, és dels llocs que d'entrada diries que et fa gràcia d'anar. Per situació, ja que està situat a una zona de Barcelona, que el més popular que té a prop és la Sagrada Família a cinc carrers, i el barri de Gràcia una mica més amunt. I per popularitat, ja que pràcticament és inexistent a les xarxes, fet que per una altra banda i particularment tampoc és que em digui gaires coses.
D'entrada, et trobes amb el clàssic bar restaurant de barriada dels d'abans amb portes d'alumini i del que ni sospites el que t'espera al seu interior. Local amb molt de caliu, taules i cadires de les de tota la vida i parets decorades majoritàriament amb fotografies d'artistes de cinema, ampolles i alguna bandera reivindicativa per entendre qui som i a on estem.
No tenen menú de migdia i la carta està estructurada en un simple full plastificat, a on en una cara tenim els plats, i a la banda del darrere tenim els vins que podem demanar.
L'amable Manel, que és la veu cantant del restaurant, ens va suggerir que si volíem croquetes casolanes, ens podia fer un tast i així vam fer-ho, descartant de les quatre varietats que oferien, les de carn (ara em penedeixo i hauré de tornar per tastar-les...). I les escollides van ser de dreta a esquerra, de bacallà (molt bones, esponjoses i saboroses), de ceps (iguals qualificatius que per les anteriors) i de Cabrales (també molt bones, però jo hauria incrementat la dosi de formatge... Ja sé que és un tema de gustos, però jo vaig fer un cop unes amb un 90% de Cabrales i aquestes estarien potser en un 20-30% i que em perdonin si vaig errat... tot i que imagino que també pot tenir a veure el Cabrales escollit). En qualsevol cas, d'obligatori compliment.
I, el que crec que deu ser l'estrella i marca indiscutible de la casa: la morcilla de León. I ho poso en negrita per què s'ha de destacar un monument com aquest. També té webs, que en un restaurant tant de la terra com aquest, l'ingredient més recomanable hagi de venir de fora del país... Però tret d'aquest quasi insignificant fet, diré que la preparen només escaldada, i la porten a taula punxada amb dos escuradents (per evitar possibles accidents), l'obren i la preparen per què puguis anar fent torradetes amb l'interior d'aquest bé de Déu (alguna cosa va fer bé...:-)). Un plat memorable i imprescindible demanar si us apropeu.
Com més o menys els dos primers els teníem bastant clars, el següent va costar més de decidir i per no fer bestieses i demanar tres plats més, finalment va caure un plat de mongetes amb botifarra negra (aquest cop, crec que sí que era de la terra), que estava per fer palmes amb les orelles. Plat al qual ni li faltava ni li sobrava cap ingredient i amb el seu punt just d'amaniment.
El vi que ens va recomanar en Manel, va ser un Priorat anomenat Predicat (i que res té a veure amb el Predicador de Benjamín Romeo) desconegut per a tots dos i que a mi em va semblar més que correcte. El podeu veure a la fotografia en què també es veu al fons a un adorable i venerable ancià que va entrar una mica més tard que nosaltres i dels que penses: pobre home... que fa en un lloc així que no tenen verduretes al vapor ni coses lleugeres a la planxa... Doncs... cagada pastoret..., ja què l'avi es va fotre entre pit i esquena un plat de favetes amb cansalada i botifarra, uns peus de porc i unes maduixes generosament regades amb vi ranci (o similar). Quin crack i quina (sana) enveja veure gent tan adorable.
I, pel que vàrem poder observar, molta de la gent que es va apropar a dinar aquell dia eren parroquians habituals, pel que penso que és un lloc com molt familiar.
I per acabar el dinar, un entrecot de vedella, també com recomanació de'n Manel. Una carn molt tendre i gustosa amb l'acompanyament d'uns piquillos i d'unes petites patates cuinades amb la pell i amb una salsa molt bona, que no recordo que portava....
I com ens van dir que no podíem deixar de tastar les postres fetes que estaven preparades per ells, i que en aquest cas van ser el flam i un púding de coco, vam demanar ambdues i van tenir el detall de completar els plats amb uns talls de pastís de xocolata. Com podreu observar a les fotografies, la meva elecció va ser el flam, que està encara sencer. Malauradament, vaig fer tard per la fotografia del púding, ja que la meva parella ja s'havia abalançat sobre el mateix... ;-)
Ep! I molt bones totes dues postres.
El compte amb quatre cafès, va ser d'uns 37 € per cap, que personalment ho trobo més que bé, i una RQP més que satisfactòria. És dels llocs que surts amb la sensació d'haver menjat molt, i molt bé, amb un tracte proper que et fa sentir com a casa, i dels quals no tinc ni el més petit dubte de què tornaré.
Bravo!!!
Roger de Flor, 237
08025 - Barcelona
Tel. 630 816 565
Trobada extraordinària i una mica a corre-cuita amb l'amic Ricard, tot just després d'haver passat dos dies pel Delta menjant com si no existís el dia de demà... Però la feina és la feina, o sigui, que no es podia faltar. Si voleu llegir la seva, podeu fer-ho clicant aquí.
Aquest cop, ell va ser l'encarregat d'escollir el lloc, i encara sort que em refio força del seu gust, per què ni per situació ni per popularitat, és dels llocs que d'entrada diries que et fa gràcia d'anar. Per situació, ja que està situat a una zona de Barcelona, que el més popular que té a prop és la Sagrada Família a cinc carrers, i el barri de Gràcia una mica més amunt. I per popularitat, ja que pràcticament és inexistent a les xarxes, fet que per una altra banda i particularment tampoc és que em digui gaires coses.
D'entrada, et trobes amb el clàssic bar restaurant de barriada dels d'abans amb portes d'alumini i del que ni sospites el que t'espera al seu interior. Local amb molt de caliu, taules i cadires de les de tota la vida i parets decorades majoritàriament amb fotografies d'artistes de cinema, ampolles i alguna bandera reivindicativa per entendre qui som i a on estem.
No tenen menú de migdia i la carta està estructurada en un simple full plastificat, a on en una cara tenim els plats, i a la banda del darrere tenim els vins que podem demanar.
 |
| Interior del local |
L'amable Manel, que és la veu cantant del restaurant, ens va suggerir que si volíem croquetes casolanes, ens podia fer un tast i així vam fer-ho, descartant de les quatre varietats que oferien, les de carn (ara em penedeixo i hauré de tornar per tastar-les...). I les escollides van ser de dreta a esquerra, de bacallà (molt bones, esponjoses i saboroses), de ceps (iguals qualificatius que per les anteriors) i de Cabrales (també molt bones, però jo hauria incrementat la dosi de formatge... Ja sé que és un tema de gustos, però jo vaig fer un cop unes amb un 90% de Cabrales i aquestes estarien potser en un 20-30% i que em perdonin si vaig errat... tot i que imagino que també pot tenir a veure el Cabrales escollit). En qualsevol cas, d'obligatori compliment.
 |
| Mix de croquetes - 7,50 € |
I, el que crec que deu ser l'estrella i marca indiscutible de la casa: la morcilla de León. I ho poso en negrita per què s'ha de destacar un monument com aquest. També té webs, que en un restaurant tant de la terra com aquest, l'ingredient més recomanable hagi de venir de fora del país... Però tret d'aquest quasi insignificant fet, diré que la preparen només escaldada, i la porten a taula punxada amb dos escuradents (per evitar possibles accidents), l'obren i la preparen per què puguis anar fent torradetes amb l'interior d'aquest bé de Déu (alguna cosa va fer bé...:-)). Un plat memorable i imprescindible demanar si us apropeu.
 |
| La morcilla - 8,90 € |
Com més o menys els dos primers els teníem bastant clars, el següent va costar més de decidir i per no fer bestieses i demanar tres plats més, finalment va caure un plat de mongetes amb botifarra negra (aquest cop, crec que sí que era de la terra), que estava per fer palmes amb les orelles. Plat al qual ni li faltava ni li sobrava cap ingredient i amb el seu punt just d'amaniment.
 |
| Mongetes amb botifarra negre - 9,50 € |
El vi que ens va recomanar en Manel, va ser un Priorat anomenat Predicat (i que res té a veure amb el Predicador de Benjamín Romeo) desconegut per a tots dos i que a mi em va semblar més que correcte. El podeu veure a la fotografia en què també es veu al fons a un adorable i venerable ancià que va entrar una mica més tard que nosaltres i dels que penses: pobre home... que fa en un lloc així que no tenen verduretes al vapor ni coses lleugeres a la planxa... Doncs... cagada pastoret..., ja què l'avi es va fotre entre pit i esquena un plat de favetes amb cansalada i botifarra, uns peus de porc i unes maduixes generosament regades amb vi ranci (o similar). Quin crack i quina (sana) enveja veure gent tan adorable.
I, pel que vàrem poder observar, molta de la gent que es va apropar a dinar aquell dia eren parroquians habituals, pel que penso que és un lloc com molt familiar.
 |
| El vi - 15,50 € ... i l'avi |
I per acabar el dinar, un entrecot de vedella, també com recomanació de'n Manel. Una carn molt tendre i gustosa amb l'acompanyament d'uns piquillos i d'unes petites patates cuinades amb la pell i amb una salsa molt bona, que no recordo que portava....
 |
| Entrecot de vedella - 16,50 € |
I com ens van dir que no podíem deixar de tastar les postres fetes que estaven preparades per ells, i que en aquest cas van ser el flam i un púding de coco, vam demanar ambdues i van tenir el detall de completar els plats amb uns talls de pastís de xocolata. Com podreu observar a les fotografies, la meva elecció va ser el flam, que està encara sencer. Malauradament, vaig fer tard per la fotografia del púding, ja que la meva parella ja s'havia abalançat sobre el mateix... ;-)
Ep! I molt bones totes dues postres.
 |
| Flam casolà - 4,50 € |
 |
| Púding de coco casolà ja començat - 4,50 € |
El compte amb quatre cafès, va ser d'uns 37 € per cap, que personalment ho trobo més que bé, i una RQP més que satisfactòria. És dels llocs que surts amb la sensació d'haver menjat molt, i molt bé, amb un tracte proper que et fa sentir com a casa, i dels quals no tinc ni el més petit dubte de què tornaré.
Bravo!!!
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Daluan. Excel·lent restaurant a Morella.
Daluan
Carreró de la Presó, 4
12300 - MORELLA
Tel. 964 160 071
www.daluan.es
info@daluan.es
Dels restaurants visitats durant la breu estança que vàrem fer per terres de la Franja i Castelló, el millor sense cap gènere de dubtes va ser el Daluan. Anàvem ja amb unes quantes recomanacions de gent que coneixia la zona, però concretament d'aquest vaig llegir molt bones crítiques a pàgines especialitzades de les fiables. I, realment, no ens va decebre gens.
A més de la carta, disposen sempre d'un menú degustació que van variant en funció de la temporada, i que en aquesta ocasió, coincidint amb l'època de tòfona, girava al voltant d'aquest producte. I com de fet havíem reservat aquests dies per fer un tast d'aquest fong, aquesta va ser l'opció de menú escollida.
El local és modern i agradable, molt lluminós i amb vaixella impecable i de qualitat. Un lloc, dels que ràpidament et fan sentir ben a gust, i més amb la crack que porta la sala (Jovita) que tot i no callar ni a sota l'aigua, et fa passar una molt bona estona i és de les que no descuiden ni el més petit detall.
Per donar el tret de sortida, unes torradetes d'un bon pa de cristall amb oli i tòfona unes i d'altres amb formatge i tòfona.
Espectacular de presència i sabor, el milfulls de foie i tòfona. Acompanyat per uns panets de llàgrima,,,
Un tàrtar de tonyina amb tòfona en un paratge envaït per la boirina...
Molt bo i original l'ou que cuinen al teu davant, en un recipient de forma agosarada (per posar un adjectiu suau) que reposa en un bol amb alcohol i que prenen al moment d'entaular i deixant-te la decisió del punt al teu criteri.
Potser el millor (almenys per a mi), va ser el turbot cuinat en papillot amb tòfona i verduretes. Amb una salsa que seria ara incapaç de reproduir, però de la que encara em recordo.
Un arròs de prefecta cocció (que complicat sembla de vegades les coses senzilles...) amb uns ferms i gustosos talls de gall de corral i... tòfona.
I per rematar, una versió més aviat lliure del cap i pota servida en forma de terrina. També va ser un dels platets destacats d'aquest menú de degustació.
I ja entrant en les postres, un sorbet de cava.
I impressionants les següents (per què destaqui jo unes postres...), que eren vuit textures d'una xocolata de el Perú anomenada Barry Alto El Sol Millésime, que segons sembla és molt bona i especial i entre les quals es feia complicat saber amb quina de les textures d'aquestes et quedaves...
I per acompanyar l'àpat, un vi de l'IGP Castelló del qual ens van haver d'obrir dues ampolles, ja que la primera, no em va acabar de convèncer i la segona, millor, tot i que no seria el vi que tornaria a demanar.
I les petit fours que et porten amb els cafès, anomenades "La Terra i la Tòfona" en un joc de paraules entre la tòfona com a fong i la mateixa com a bombó.
El preu d'aquest menú de degustació va ser de 40 € per cap, que amb el vi i els cafès, va pujar a uns 100 € per a dues persones, que crec que és una RQP o RPS més que acceptable.
Un lloc molt recomanable tant per la qualitat de la seva cuina, com per la simpatia i eficiència del seu servei.
Si hagués de posar un però (i no seria al restaurant en si), seria per la qualitat de la tòfona, que no sé si va ser per la collita (he sentit que varia molt en funció de l'any i segons les variables climatològiques) o bé per la zona de recol·lecció d'aquelles, em va semblar d'inferior valor gastronòmic que les que havia tastat amb anterioritat i que eren de la província de Terol. I això mateix va ser extensible a tots els dinars que vàrem fer durant aquest dies i en els que la tòfona va estar present.
Carreró de la Presó, 4
12300 - MORELLA
Tel. 964 160 071
www.daluan.es
info@daluan.es
Dels restaurants visitats durant la breu estança que vàrem fer per terres de la Franja i Castelló, el millor sense cap gènere de dubtes va ser el Daluan. Anàvem ja amb unes quantes recomanacions de gent que coneixia la zona, però concretament d'aquest vaig llegir molt bones crítiques a pàgines especialitzades de les fiables. I, realment, no ens va decebre gens.
A més de la carta, disposen sempre d'un menú degustació que van variant en funció de la temporada, i que en aquesta ocasió, coincidint amb l'època de tòfona, girava al voltant d'aquest producte. I com de fet havíem reservat aquests dies per fer un tast d'aquest fong, aquesta va ser l'opció de menú escollida.
El local és modern i agradable, molt lluminós i amb vaixella impecable i de qualitat. Un lloc, dels que ràpidament et fan sentir ben a gust, i més amb la crack que porta la sala (Jovita) que tot i no callar ni a sota l'aigua, et fa passar una molt bona estona i és de les que no descuiden ni el més petit detall.
 |
| Interior de la sala |
Per donar el tret de sortida, unes torradetes d'un bon pa de cristall amb oli i tòfona unes i d'altres amb formatge i tòfona.
 |
| Torradetes de pa de cristall amb oli i tòfona |
Espectacular de presència i sabor, el milfulls de foie i tòfona. Acompanyat per uns panets de llàgrima,,,
 |
| Milfulles de foie i tòfona |
 |
| Panets per acompanyar el milfulles |
Un tàrtar de tonyina amb tòfona en un paratge envaït per la boirina...
 |
| Tàrtar de tonyina amb tòfona amb oli Empeltre |
Molt bo i original l'ou que cuinen al teu davant, en un recipient de forma agosarada (per posar un adjectiu suau) que reposa en un bol amb alcohol i que prenen al moment d'entaular i deixant-te la decisió del punt al teu criteri.
 |
| Ou ecològic a la cocotte, cuinat al minut amb bolets i tòfona |
Potser el millor (almenys per a mi), va ser el turbot cuinat en papillot amb tòfona i verduretes. Amb una salsa que seria ara incapaç de reproduir, però de la que encara em recordo.
 |
| Turbot en papillot, tòfona, verduretes i aromes de muntanya |
Un arròs de prefecta cocció (que complicat sembla de vegades les coses senzilles...) amb uns ferms i gustosos talls de gall de corral i... tòfona.
 |
| Arròs arborio, gall de corral i tòfona |
I per rematar, una versió més aviat lliure del cap i pota servida en forma de terrina. També va ser un dels platets destacats d'aquest menú de degustació.
 |
| Cap i pota servida en el seu suc, crema Dubarry i tòfona |
I ja entrant en les postres, un sorbet de cava.
 |
| El seu sorbet de cava |
I impressionants les següents (per què destaqui jo unes postres...), que eren vuit textures d'una xocolata de el Perú anomenada Barry Alto El Sol Millésime, que segons sembla és molt bona i especial i entre les quals es feia complicat saber amb quina de les textures d'aquestes et quedaves...
 |
| Les vuit textures de xocolata Barry Alto El Sol Millésime (Perú) |
I per acompanyar l'àpat, un vi de l'IGP Castelló del qual ens van haver d'obrir dues ampolles, ja que la primera, no em va acabar de convèncer i la segona, millor, tot i que no seria el vi que tornaria a demanar.
 |
| La Perdición |
I les petit fours que et porten amb els cafès, anomenades "La Terra i la Tòfona" en un joc de paraules entre la tòfona com a fong i la mateixa com a bombó.
 |
| Sorpresa que et porten amb els cafès |
 |
| La Terra i la tòfona |
El preu d'aquest menú de degustació va ser de 40 € per cap, que amb el vi i els cafès, va pujar a uns 100 € per a dues persones, que crec que és una RQP o RPS més que acceptable.
Un lloc molt recomanable tant per la qualitat de la seva cuina, com per la simpatia i eficiència del seu servei.
Si hagués de posar un però (i no seria al restaurant en si), seria per la qualitat de la tòfona, que no sé si va ser per la collita (he sentit que varia molt en funció de l'any i segons les variables climatològiques) o bé per la zona de recol·lecció d'aquelles, em va semblar d'inferior valor gastronòmic que les que havia tastat amb anterioritat i que eren de la província de Terol. I això mateix va ser extensible a tots els dinars que vàrem fer durant aquest dies i en els que la tòfona va estar present.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Espai Kru. Excel·lent producte amb una mínima elaboració.
Espai Kru
Lleida, 7
08004 - Barcelona
Tel. 934 248 152
www.espaikru.com
Primera experiència amb el sistema de reserves de l'anomenat ClubKviar, del que he de dir en primer lloc, que tot i ser bastant reticent amb aquests tipus de promocions, compleix amb el que promet, que de fet, és la principal virtut de qualsevol persona o empresa. El funcionament d'aquesta associació, consisteix a oferir un 30% de descompte sobre l'import global de la factura, amb l'afegit que també ho fan sobre totes les begudes que hagis demanat. I sense trampa ni cartró... A més, si tenim en compte l'elevat nivell dels restaurants que tenen associats, suposa una important quantitat a estalviar (amb aquesta fórmula, aproximadament un de cada tres comensals no pagaria...).
Pel que fa al restaurant en si, està situat al carrer Lleida (a prop de la Plaça Espanya) a sobre mateix del Rías de Galícia, que és un dels clàssics de peix i marisc de la ciutat de Barcelona. El van obrir fa uns tres anys (és doncs, relativament nou) i té una senzilla però alhora efectiva fórmula en la seva proposta de carta, la qual està molt ben diferenciada i estructurada en dos blocs: el primer i més extens (i sobre el que es basa el nom de l'establiment) consta de productes en el que la cocció és inexistent, almenys en el seu concepte de foc o calor: peixos (crus, en tàrtar, ceviche, carpaccio o sashimi) carns (carpaccios, tàrtars o pernil) i verdures. I després, una més petita part de la carta a on podem gaudir de peixos, carns i arrosos, que han sofert els efectes del foc i les cassoles.
Mentre ens decidíem pel que volíem demanar, la meva dona es va demanar un Bloody Mary, doncs tenia l'antull de tastar-lo amb l'excusa que jo no li havia preparat mai cap... A mi no em mata, però a ella li va agradar força.
Vàrem demanar un Taleia del celler Castell d'Encus i de la D.O. Costers del Segre. Fabulós vi, que ja havia tingut l'oportunitat de tastar amb anterioritat i que em va semblar força subtil i elegant alhora, i ideal per acompanyar tot un àpat d'aquesta mena. A un preu de 34,1 € (a botigues es pot trobar per uns 20 €).
El pa que ens van portar, no sé si el preparen ells mateixos, però particularment a mi em va agradar força. D'un color verdós que no convidava pas a tastar-lo, però elaborat amb algues i no recordo quin marisc, que li aportava un potent gust marí.
Començàrem amb unes molt saboroses croquetes de gamba i centolla, ben fregides i arrebossades amb panko. M'agrada que em serveixin aquestes tapes amb el paper parafinat (crec que es diu així...) per comprovar que el fregit és perfecte, quan no deixa anar ni gota d'oli.
Unes ostres franceses amb salsa ponzu i ous de salmó. Molt bones, però... pel meu gust massa, massa fredes. Ja sé que s'han de servir fresques de temperatura (de qualitat, ja es pressuposa), però crec que en aquest cas ho estaven en excés, i a mi em mata el gust dels ingredients i m'impedeix assaborir com cal un producte tan sublim com aquest.
Una cloïssa de carril fina, acompanyada d'un sorbet d'api i llima amb manual d'instruccions. Vull dir, que va ser dels plats que et diuen com t'ho has de menjar (de fet, també ho van fer amb l'ostra, que si no m'ho expliquen, la tallo amb el ganivet...:-)): Cojan en cada una de las manos, las dos partes del molusco. Primero deben comerse ustedes la almeja (??) y a continuación el sorbete, pero todo en un instante... Mare de Déu... Vaig tenir les mateixes sensacions que amb l'anterior plat: em va semblar un producte d'una qualitat increïble, que no vaig poder gaudir amb tota la seva expressió.
El següent plat, ja va ser de nota o més aviat de matrícula. Un tàrtar de toro i déntol amb salsa de miso blanc. Ufffff.... mantega pura i explosió de sabor al paladar. Crec que si no és el millor, està entre els tres millors tàrtars de peix que he tastat. El serveixen d'unes torradetes hiper fines de pa, que fan encara més deliciosa l'experiència.
Un calamar Kru, coronat amb garoines i una mica de wasabi, que no vaig arribar a tastar per poder gaudir d'aquesta tapa amb tots els sentits ben afinats. Bé de gust, però la textura una mica gomosa del calamar, sorprèn una mica. A mi em va agradar, però reconec que ha d'haver-hi molta gent que ni de conya arribaria a tastar-ho i si s'ho posa a la boca, hauria de fer esforços per empassar-se'l.
L'altre millor plat de la nit va ser el moll en cebiche. Aquest si que puc dir sense cap mena de dubtes, que és el millor cebiche que he tastat mai. Increïble de debò. És dels plats que per si sols, ja justifiquen una visita a aquest restaurant.
M'havia quedat amb les ganes de tastar les navalles i com no paraven de passar-me racions per davant de la taula, vaig dir que esperessin a portar la part calent del menú i vàrem demanar un parell per tastar-les. Tallades per la meitat per facilitar la ingestió i amb una vinagreta molt adient a base de mostassa i gingebre. Em vaig alegrar d'haver-les demanat.
I només un plat calent de la carta, consistent en una parpatana de tonyina a la brasa, que és una part molt sucosa i melosa que està propera a la boca d'aquest peix. Un plat ideal per omplir una mica l'estómac, ja que la resta de plats (o tapes) eren molt lleugers.
I com acostumem a no demanar res de postres, amb els cafès ens van portar una mena de bombons amb una textura de mochi que eren de cafè i regalèssia. Interessants.
El compte, que s'hauria disparat fins als 140 €, amb el descompte del 30% que va ser de quasi 40 € (que no és moc de pav, que deia aquell...), va quedar just per 100 €,
Servei correcte, tot i les distàncies que intenten mantenir en un restaurant d'aquest nivell i que mai he entès molt bé el motiu del perquè es produeixen. Un bon lloc a on prima el producte, amb uns tractaments mínims d'aquest i en el que et fan sentir molt a gust.
Lleida, 7
08004 - Barcelona
Tel. 934 248 152
www.espaikru.com
Primera experiència amb el sistema de reserves de l'anomenat ClubKviar, del que he de dir en primer lloc, que tot i ser bastant reticent amb aquests tipus de promocions, compleix amb el que promet, que de fet, és la principal virtut de qualsevol persona o empresa. El funcionament d'aquesta associació, consisteix a oferir un 30% de descompte sobre l'import global de la factura, amb l'afegit que també ho fan sobre totes les begudes que hagis demanat. I sense trampa ni cartró... A més, si tenim en compte l'elevat nivell dels restaurants que tenen associats, suposa una important quantitat a estalviar (amb aquesta fórmula, aproximadament un de cada tres comensals no pagaria...).
Pel que fa al restaurant en si, està situat al carrer Lleida (a prop de la Plaça Espanya) a sobre mateix del Rías de Galícia, que és un dels clàssics de peix i marisc de la ciutat de Barcelona. El van obrir fa uns tres anys (és doncs, relativament nou) i té una senzilla però alhora efectiva fórmula en la seva proposta de carta, la qual està molt ben diferenciada i estructurada en dos blocs: el primer i més extens (i sobre el que es basa el nom de l'establiment) consta de productes en el que la cocció és inexistent, almenys en el seu concepte de foc o calor: peixos (crus, en tàrtar, ceviche, carpaccio o sashimi) carns (carpaccios, tàrtars o pernil) i verdures. I després, una més petita part de la carta a on podem gaudir de peixos, carns i arrosos, que han sofert els efectes del foc i les cassoles.
Mentre ens decidíem pel que volíem demanar, la meva dona es va demanar un Bloody Mary, doncs tenia l'antull de tastar-lo amb l'excusa que jo no li havia preparat mai cap... A mi no em mata, però a ella li va agradar força.
 |
| Bloody Mary - 11 € |
Vàrem demanar un Taleia del celler Castell d'Encus i de la D.O. Costers del Segre. Fabulós vi, que ja havia tingut l'oportunitat de tastar amb anterioritat i que em va semblar força subtil i elegant alhora, i ideal per acompanyar tot un àpat d'aquesta mena. A un preu de 34,1 € (a botigues es pot trobar per uns 20 €).
El pa que ens van portar, no sé si el preparen ells mateixos, però particularment a mi em va agradar força. D'un color verdós que no convidava pas a tastar-lo, però elaborat amb algues i no recordo quin marisc, que li aportava un potent gust marí.
Començàrem amb unes molt saboroses croquetes de gamba i centolla, ben fregides i arrebossades amb panko. M'agrada que em serveixin aquestes tapes amb el paper parafinat (crec que es diu així...) per comprovar que el fregit és perfecte, quan no deixa anar ni gota d'oli.
 |
| Croqueta de gamba i centolla - 2,8 € la peça |
Unes ostres franceses amb salsa ponzu i ous de salmó. Molt bones, però... pel meu gust massa, massa fredes. Ja sé que s'han de servir fresques de temperatura (de qualitat, ja es pressuposa), però crec que en aquest cas ho estaven en excés, i a mi em mata el gust dels ingredients i m'impedeix assaborir com cal un producte tan sublim com aquest.
 |
| Ostra francesa nº 2 amb salsa ponzu i ous de salmó - 4,90 € la peça |
Una cloïssa de carril fina, acompanyada d'un sorbet d'api i llima amb manual d'instruccions. Vull dir, que va ser dels plats que et diuen com t'ho has de menjar (de fet, també ho van fer amb l'ostra, que si no m'ho expliquen, la tallo amb el ganivet...:-)): Cojan en cada una de las manos, las dos partes del molusco. Primero deben comerse ustedes la almeja (??) y a continuación el sorbete, pero todo en un instante... Mare de Déu... Vaig tenir les mateixes sensacions que amb l'anterior plat: em va semblar un producte d'una qualitat increïble, que no vaig poder gaudir amb tota la seva expressió.
 |
| Cloïssa de carril fina mitjana amb sorbet d'api i llima - 3,75 € la peça |
El següent plat, ja va ser de nota o més aviat de matrícula. Un tàrtar de toro i déntol amb salsa de miso blanc. Ufffff.... mantega pura i explosió de sabor al paladar. Crec que si no és el millor, està entre els tres millors tàrtars de peix que he tastat. El serveixen d'unes torradetes hiper fines de pa, que fan encara més deliciosa l'experiència.
 |
| Tàrtar de toro i déntol amb salsa de miso blanc - 18 € |
 |
| Torradetes per acompanyar el tàrtar |
Un calamar Kru, coronat amb garoines i una mica de wasabi, que no vaig arribar a tastar per poder gaudir d'aquesta tapa amb tots els sentits ben afinats. Bé de gust, però la textura una mica gomosa del calamar, sorprèn una mica. A mi em va agradar, però reconec que ha d'haver-hi molta gent que ni de conya arribaria a tastar-ho i si s'ho posa a la boca, hauria de fer esforços per empassar-se'l.
 |
| Calamar Kru - 16 € |
L'altre millor plat de la nit va ser el moll en cebiche. Aquest si que puc dir sense cap mena de dubtes, que és el millor cebiche que he tastat mai. Increïble de debò. És dels plats que per si sols, ja justifiquen una visita a aquest restaurant.
 |
| Moll en cebiche - 15,5 € |
M'havia quedat amb les ganes de tastar les navalles i com no paraven de passar-me racions per davant de la taula, vaig dir que esperessin a portar la part calent del menú i vàrem demanar un parell per tastar-les. Tallades per la meitat per facilitar la ingestió i amb una vinagreta molt adient a base de mostassa i gingebre. Em vaig alegrar d'haver-les demanat.
 |
| Navalla de les illes Cíes amb vinagreta de mostassa i gingebre - 4,50 € la peça |
I només un plat calent de la carta, consistent en una parpatana de tonyina a la brasa, que és una part molt sucosa i melosa que està propera a la boca d'aquest peix. Un plat ideal per omplir una mica l'estómac, ja que la resta de plats (o tapes) eren molt lleugers.
 |
| Parpatana a la brasa - 18 € |
I com acostumem a no demanar res de postres, amb els cafès ens van portar una mena de bombons amb una textura de mochi que eren de cafè i regalèssia. Interessants.
 |
| Sorpreses de cafè i regalèssia |
El compte, que s'hauria disparat fins als 140 €, amb el descompte del 30% que va ser de quasi 40 € (que no és moc de pav, que deia aquell...), va quedar just per 100 €,
Servei correcte, tot i les distàncies que intenten mantenir en un restaurant d'aquest nivell i que mai he entès molt bé el motiu del perquè es produeixen. Un bon lloc a on prima el producte, amb uns tractaments mínims d'aquest i en el que et fan sentir molt a gust.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Igueldo. Més que una taverna basca.
Igueldo
Rosselló, 186
08008 - Barcelona
Tel. 934 522 555
http://www.restauranteigueldo.com
Elegant i modern restaurant situat en una de les zones més concorregudes de l'Eixample pel que fa a oferta en restauració.
No és gens una taverna basca a l'estil de les d'aquest país. Ans al contrari, han volgut donar-li l'aparença de modernitat que impregna (potser un gra massa) la nostra ciutat i fer un local agradable i minimalista amb el color blanc clarament predominant, a taules, cadires, sofàs i parets, i amb una il·luminació que per descomptat no li falta. A mi que m'encanten els llocs lluminosos per menjar i veure bé el que tinc al plat, va ser un dels punts més positius del local.
Com bon restaurant basc, la carta (no gaire extensa, cosa que s'agraeix) gira al voltant de les brases de la graella, amb predomini de productes típics (lluç, bacallà, txipirons, bou...). A part, tenen diferents menús de grup ja configurats, així com un menú degustació que només serveixen a les nits i per taules completes, consistent en dos entrants, un peix, una carn i unes postres, i que va ser el que vàrem triar aquella nit.
Per tenir-nos entretinguts mentre portaven el sopar, ens van servir uns talls de xistorra que anaven embolcallats en un cruixent de pa molt fi i que no eren gens greixosos. Crec que aquest, és un dels embotits que més pot castigar un delicat estómac com el meu, quan no és d'una gran qualitat...
Un bonus track, abans de començar, van ser unes racions de "migas a la seva manera", i que va ser el caprici d'alguns que no les havien tastat mai (i jo, no les recordava pas tan sofisticades...). Crec que la tòfona ratllada per sobre, era una llicència molt lliure d'aquest tradicional plat. Molt bé!
El primer dels entrants, va ser un molt ben resolt tàrtar acompanyat d'un iogurt de cervesa, que si per separat ja era bo, em va semblar que en conjunt, li aportava unes interessants notes de sabor afegit. Dels bons que he tastat.
L'altre entrant, van ser unes carxofes a la graella (espectaculars) amb foie fresc a la planxa i una reducció de carn.
El plat de peix va ser un tall de lluç (no gaire generós...) amb cloïsses. Ambdós productes molt saborosos i perfectes de cocció.
I el plat de carn, va ser un garrí confitat amb la seva pell perfectament cruixent i una reducció dels seus propis sucs. Acompanyat per un puré de patata amb cibulet. Un plat també molt ben resolt i a on es nota la bona mà del cuiner.
Un prepostre, que va ser un sorbet de llimona "a la seva manera" (com agrada a tothom afegir aquest qualificatiu als plats...:-)). A mi particularment, no em va agradar gens ni per sabor ni per consistència (massa gel).
Millor van estar les postres pròpiament dites. Un soufflé calent líquid de formatge fresc, que anava acompanyat d'un sorbet de gerds. Tot i no ser gaire de postres, he de reconèixer que aquest era força bo, amb l'afegit dels contrastos entre ambdós plats (fred-calent, dolç-àcid).
El preu del menú degustació aquest, és de 36 € sense IVA, ni servei, ni begudes. Amb el parell o tres de màgnums que van caure (i alguna ampolla més...), l'extra de les "migas", begudes d'aperitiu i cafès, la cosa es va disparar fins als 58 € per cap.
Servei correcte, tot i que potser massa distant. Al final del sopar, van tenir el mal "detall" de no servir una segona ronda de cafès amb l'excusa que ja havien apagat la màquina... ¿?¿? Com si costés gaire prémer un botó...
En definitiva, un lloc recomanable si sou amants de la gastronomia del país basc i voleu menjar molt bé en un ambient asèptic.
Rosselló, 186
08008 - Barcelona
Tel. 934 522 555
http://www.restauranteigueldo.com
Elegant i modern restaurant situat en una de les zones més concorregudes de l'Eixample pel que fa a oferta en restauració.
No és gens una taverna basca a l'estil de les d'aquest país. Ans al contrari, han volgut donar-li l'aparença de modernitat que impregna (potser un gra massa) la nostra ciutat i fer un local agradable i minimalista amb el color blanc clarament predominant, a taules, cadires, sofàs i parets, i amb una il·luminació que per descomptat no li falta. A mi que m'encanten els llocs lluminosos per menjar i veure bé el que tinc al plat, va ser un dels punts més positius del local.
Com bon restaurant basc, la carta (no gaire extensa, cosa que s'agraeix) gira al voltant de les brases de la graella, amb predomini de productes típics (lluç, bacallà, txipirons, bou...). A part, tenen diferents menús de grup ja configurats, així com un menú degustació que només serveixen a les nits i per taules completes, consistent en dos entrants, un peix, una carn i unes postres, i que va ser el que vàrem triar aquella nit.
Per tenir-nos entretinguts mentre portaven el sopar, ens van servir uns talls de xistorra que anaven embolcallats en un cruixent de pa molt fi i que no eren gens greixosos. Crec que aquest, és un dels embotits que més pot castigar un delicat estómac com el meu, quan no és d'una gran qualitat...
 |
| Cruixent de xistorra |
Un bonus track, abans de començar, van ser unes racions de "migas a la seva manera", i que va ser el caprici d'alguns que no les havien tastat mai (i jo, no les recordava pas tan sofisticades...). Crec que la tòfona ratllada per sobre, era una llicència molt lliure d'aquest tradicional plat. Molt bé!
 |
| "Migas" a la seva manera |
El primer dels entrants, va ser un molt ben resolt tàrtar acompanyat d'un iogurt de cervesa, que si per separat ja era bo, em va semblar que en conjunt, li aportava unes interessants notes de sabor afegit. Dels bons que he tastat.
 |
| Steak tàrtar amb iogurt de cervesa |
L'altre entrant, van ser unes carxofes a la graella (espectaculars) amb foie fresc a la planxa i una reducció de carn.
 |
| Carxofes amb foie |
El plat de peix va ser un tall de lluç (no gaire generós...) amb cloïsses. Ambdós productes molt saborosos i perfectes de cocció.
 |
| Lluç amb cloïsses |
I el plat de carn, va ser un garrí confitat amb la seva pell perfectament cruixent i una reducció dels seus propis sucs. Acompanyat per un puré de patata amb cibulet. Un plat també molt ben resolt i a on es nota la bona mà del cuiner.
 |
| Garrí confitat amb patata al morter |
Un prepostre, que va ser un sorbet de llimona "a la seva manera" (com agrada a tothom afegir aquest qualificatiu als plats...:-)). A mi particularment, no em va agradar gens ni per sabor ni per consistència (massa gel).
 |
| Sorbet de llimona "a la seva manera" |
Millor van estar les postres pròpiament dites. Un soufflé calent líquid de formatge fresc, que anava acompanyat d'un sorbet de gerds. Tot i no ser gaire de postres, he de reconèixer que aquest era força bo, amb l'afegit dels contrastos entre ambdós plats (fred-calent, dolç-àcid).
 |
| Soufflé líquid de formatge fresc i sorbet de gerds |
El preu del menú degustació aquest, és de 36 € sense IVA, ni servei, ni begudes. Amb el parell o tres de màgnums que van caure (i alguna ampolla més...), l'extra de les "migas", begudes d'aperitiu i cafès, la cosa es va disparar fins als 58 € per cap.
Servei correcte, tot i que potser massa distant. Al final del sopar, van tenir el mal "detall" de no servir una segona ronda de cafès amb l'excusa que ja havien apagat la màquina... ¿?¿? Com si costés gaire prémer un botó...
En definitiva, un lloc recomanable si sou amants de la gastronomia del país basc i voleu menjar molt bé en un ambient asèptic.
Tag :
Lista Carmelín,
Restaurant
Bacallà & carxofes sous vide
Ingredients:
- Bacallà (llom o morro).
- Carxofes.
- Un bon oli d'oliva verge extra.
- Sal.
- Pinyons.
- Alls.
Començarem netejant les carxofes, separant per una banda els cors, i per una altra, les puntes superiors, un cop netejades les fulles exteriors.
Els cors, els envasarem al buit amb una mica de sal i un rajolí d'oli d'oliva verge extra i els courem al roner a una temperatura de 90º durant uns 45 minuts.
Mentrestant, bullirem en un casso amb aigua i sal, les parts superiors de les carxofes una mitja hora. Les colarem i les triturarem amb una mica de la seva pròpia aigua de cocció i una mica d'oli d'oliva. Passarem aquest puré per un colador fi i reservarem en calent.
Farem també al mateix temps, un oli amb els pinyons, que prèviament haurem partit per la meitat, escalfant-los fins que quedin daurats i reservarem infusionant.
Els talls de bacallà, els envasarem al buit amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra, un cop estiguin ben secs i només treure de la nevera per que tinguin més consistència alhora d'envasar al buit.
Els courem al roner a una temperatura de 50º durant uns quinze minuts. Aquest valor és molt aproximat, ja que pot variar molt en funció del pes i gruix de la peça, pel que recomano que si aneu preparant amb una certa periodicitat aquest plat, compreu sempre la mateixa peça de bacallà i del mateix pes i aneu fent una taula amb els valors aplicats, fins encertar el punt que més us agradi.
Per emplatar, disposarem unes cullerades del puré de carxofes, a sobre el tall de bacallà amb la pell per la part de dalt i uns cors de carxofa al voltant. Acabarem amb l'oli de pinyons pel voltant del puré i per sobre de bacallà i carxofes.
