La Bellvitja. Petita decepció per l'inici d'un il·lusionant projecte.

Posted by : Jordi Castaño diumenge, 25 d’octubre del 2015

La Bellvitja

Hospital 38

T. 934 61 82 46

http://www.la-bellvitja-brindisa.com

Projecte 3(o+) a Taula.

Amb periodicitat mensual, farem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.

Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta primera ocasió, vam decidir aterrar a La Bellvitja i a continuació teniu la primera crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final

La Bellvitja és un d’aquests llocs de recent creació, que pul·lulen pels voltants de La Boqueria i en aquest cas al carrer Hospital.

Entres, sembla un bar, decoració moderna intent com d’antiga. Una mica amb sensació de “déjá vu”. A la dreta hi ha una sala que fa les funcions de menjador. En altres cròniques expliquen com mèrits del local, que havia estat una antigua capella i que pertany a una empresa que té restaurants a London.... Detalls que no ens fan venir cap altre frase que el "oi.. quina gràcia!”, que van fer famosa les Teresines.

Ens vam instal·lar en la taula que vam voler (estava buit i es va omplir després) i ens van oferir si volíem el menú o si optàvem a carta. Vam triar carta i ens van dir que ens recomanaven compartir. La cambrera que ens atenia, tenia certa poca traça, en general.

Vam escollir un gaspatxo arromescat amb formatge de cabra, uns ceps saltejats amb alls tendres i ou a baixa temperatura i el tàrtar d’escalivada i remolatxa . Els tres plats correctes, però més a nivell “plateret modern” que com plats gastronòmics. Els ceps eren bons, però no tenien cap secret, vaja comprar uns ceps bons. Res més... Com reflexió, si fa uns anys haguéssim vist tres persones menjant gaspatxo del mateix plat (cal afegir que a la cambrera li vam insinuar que ja ho portés repartit, però cas omís... Sort que ens caiem bé!) , hagués estat un escàndol, però es veu que avui en dia queda modern... Esperem que en un futur, no quedi guai compartir cullera..

El vi va ser un Oriol dels Aspres que va arribar a temperatura “del temps”. En aquests cas, com tots ens hem empijat i tenim nevera de vins a casa, costa d'empassar un vi a 20C. Total que vam demanar gel i ens va arribar aquesta ridícula “samarreta”, que ja vam avançar a la cambrera que no funcionaria. I no fa funcionar i es va acabar amb la glaçonera que havíem demanat inicialment. La cambrera, pobre, seguia guanyant punts a marxes forçades.

Els plats principals van ser un cap i pota (ració minúscula i amb les mongetes poc fetes amb textura cruixent algunes), calamars saltats amb fonoll i botifarra (la botifarra quasi inexistent, totalment desproporcionada comprada amb què els calamars eren grandets i tenien poca gràcia, tot i ser frescos...) i com al demanar peix de llotja, ens van dir que eren sardines (a preu de peix del dia.... va ser que no!), vam optar pel bacallà amb pil-pil d’eruga , que sempre sol ser un recurs.

El mateix comentari dels plats que fem pels primers... Correctes sense més. Vam demanar unes postres de xocolata i galanga, més que res per veure que feien i publicar la foto. Val a dir que després d'esperar vint minuts per aquestes postres, l'explicació que ens van donar, va ser que s'havia espatllat la impressora, amb la conseqüent conya per part nostre, i en arribar, a punt vam estar de fotografiar i retornar el plat.

Els primers postres suposadament fets amb impressora 3D.. :) :)

Un cop més ens trobem en un d’aquests llocs sense ànima, en que costa d’entendre algunes de les cròniques que hem llegit. Però és el mateix de sempre, que si saben que vas a fer una crònica, es mostren en versió premium i quan vas sense que et coneguin, acabes donant la imatge de “la taula rara que no prenen menú”.

Ara bé, per sortir i no quedar-se a casa, fer una mica de postureo i solucionar l’àpat amb uns 30€ per cap, pot ser una opció, per qui aquests factors tinguin pes. O igual és la nova tendència d'inauguracions de locals per BCN.

Com resum del lloc,

Al carrer Hospital (pot ser un defecte o una virtut).

Menjar correcte sense més.

Servei correcte sense més.

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu.

No cal tornar-hi.

PUNTS DE VISTA PARTICULARS:

ESTHER: Destacar que al ser la taula “rara” no ens van fer ni cas. Ja hem comentat que el servei va ser especialment “estrany”. Una cambrera amb poca gràcia i tirant a seca. I el suposat maitre, que semblava l’amo, només anava directe a les taules de russos que demanaven txuletons i que cridaven força. Local molt “desangelat”, amb poca gràcia, deco una mica esperpèntica per barreja de coses i públic estranyot. Sort que érem nosaltres els “raros”...

JORDI: No sé si serà un fet habitual, però es veuen desproporcionades les quantitats dels plats principals. Així, mentre el cap i pota era una minúscula (quasi rallant el ridícul) ració, els calamars o eren una mica grans o bé hi sobrava un de sencer.

RICARD: Sense que tingui importància gastronòmica, a la visita ritual al wc, per rentar-se les mans, ja mancava el sabó i l’aparell d’assecar mans és dels que funcionen per proximitat, però només quan els ve de gust. I això a primera hora!. Però segons el Jordi, als serveis situats a la planta superior tot funcionava correctament.

Com descàrrec per la cambrera, comentar que d'entrada i abans que arribés l'Esther, vaig tenir amb ella, un petit mal entès... I ves a saber si això va fer que la noia estigués un xic incòmoda la resta de l'àpat...

{ 12 comentarios... read them below or Comment }

Ricard Sampere25 d’octubre del 2015, a les 11:51
Quina casualitat!!. A mi em va passar el mateix....:)

Abraçada!!
ResponElimina
Respostes
Pepa Lázaro25 d’octubre del 2015, a les 16:45
Enhorabona per aquest nou projecte de tres més x.

Ara veig que això de la "crònica consensuada" és que feu una només, jo ja m'havia acostumat a llegir la dues versions... Clar que té més sentit si un dia feu un àpat de 3 +3, per exemple...

Conclusió, oblidem aquest lloc!

Salut!
ResponElimina
Respostes
Manel25 d’octubre del 2015, a les 17:18
Molt bona iniciativa Jordi i companyia! Moltes felicitats i molta sort..., en la tria i per al bo..., i per al dolent, per a distracció dels vostres lectors.
ResponElimina
Respostes
comequetebebe25 d’octubre del 2015, a les 18:46
superarem llistó! no vull ser semrpe la rottenmeier... jajaja... és un lloc que no val la pena! no és un desastre, però no cal anar-hi...
ResponElimina
Respostes
Anònim25 d’octubre del 2015, a les 21:21
Doncs no tinc molt present aquest lloc. Això dels plats a compartir a mi no em sembla malament fins a cert punt és clar. Sempre amb algú de confiança, et permet provar més coses. Però compartir un gaspatxo si no no ha havia trobat mai...
Molta sort amb el projecte!!!
ResponElimina
Respostes