RILLETTE D’ÀNEC
Fa 9 hores
Archive for de maig 2016
Kitsune BCN. En la bona línia del de Sant Cugat.
KITSUNE
Montseny, 13
08012 - Barcelona
Tel. 620666885
Recent inauguració a a la Vila de Gràcia de Barcelona, d'aquest restaurant japonès que té l'origen o la casa mare a Sant Cugat, al qual personalment he estat i fet un parell de visites (amb resultats més o menys oposats) i publicat en aquest mateix blog i que podreu llegir clicant al següent enllaç: KITSUNE - Sant Cugat
És més un restaurant japonès especialment indicat per a "sushi lovers" i amants de la cuina de compartir, ja que la seva carta està més basada en aquesta especialitat de la cuina japonesa, encara que sense descuidar la resta d'especialitats d'aquest país.
Vàrem anar els dels 3(o+) a Taula, com sempre intentant trobar la novetat i dir la nostra envers l'univers paral·lel gastronòmic que envolta aquestes noves inauguracions, i ens vàrem trobar un acollidor local (un pel fosc pel meu gust, de la mateixa manera que el de StQ), amb un servei eficaç i un menjar amb una RQP d'aquelles que són complicades de superar, fins al punt que a l'hora de pagar, tots tres vam haver de revisar el compte pensant que algun plat no havien cobrat... :-)
De totes maneres, per llegir la crònica d'aquest restaurant, haureu d'anar al post que hem fet al blog del grup, tot clicant el link que apareix a continuació:
Kitsune BCN - by 3(o+) a Taula
Unes fotografies del que vàrem gaudir, per que aneu salivant (els que us agradi aquesta cuina...).
I si voleu anar, afanyeu-vos abans que entre uns i altres ensorrin aquest barri...
Matos. Bons vins i servei amb opció de menjars informals.
Matos. Bar de vins i Enoteca
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
Muntaner, 412
08006 - Barcelona
Tel. 934 141 522
Vaig anar la setmana passada a proveir-me d'unes ampolles del que ha passat a ser un dels meus vins de capçalera i vaig recordar que tenia injustament pendent de publicar el post del seu establiment. Com el meu nivell en vins és més aviat insuficient, em limitaré a explicar-vos el tema del local en si i del seu amable i diligent personal.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
Situats al barri de Sant Gervasi - Galvany, els vaig conèixer gràcies a l'amic Ricard al que vaig acompanyar quan (ell) estava fent un reportatge de bars de vins per Barcelona que li havien encarregat a La Vanguardia, i que podreu llegir a l'Hemeroteca de La Vanguardia o bé copsar la seva opinió al seu blog Els Meus Restaurants. L'horari d'apertura pot semblar una mica atípic per qui busqui anar a sopar tard (com acostuma a passar per aquestes latituds), ja que tanquen a les deu del vespre, a excepció de divendres i dissabtes que ho fan a quarts d'onze de la nit.
En aquella primera visita, a part de fer l'entrevista a l'Anna, responsable i alma mater del local, vàrem aprofitar per fer un mos, doncs a més de ser un celler molt recomanable, disposen d'una curta però atractiva carta, en la que trobarem bàsicament embotits, formatges i conserves de gran qualitat (anxoves, sardines,...) i les postres, que són de la veïna pastisseria Canal. El local convida al tast relaxat d'algun dels vins que tenen a copes i que et proposen i t'aconsellen segons les teves preferències i amb gran professionalitat. També teniu l'opció de demanar qualsevol dels vins que tenen al celler i només us la cobraran al preu de botiga més un suplement de 5 € per obrir l'ampolla (un cost insignificant si comptem que et donen copa, taula i cadira). A més, fora de les hores de més afluència es respira una gran tranquil·litat al seu interior. De fet, si escollís aquest barri com a residència en el meu retorn a ciutat, seria un dels seus clients habituals...
A l'interior del local disposen d'un parell de barres amb còmodes tamborets, unes quantes taules amb capacitat per grups de dues o quatre persones, i una gran taula a on periòdicament organitzen tastos. També si els seguiu a través del seu Facebook, podreu veure interessants propostes de concerts en viu i en "petit comité". Tot un detall.
La central i el magatzem estan a Vallvidrera, sota el poc comercial nom de Vinos Dulces, que fins i tot em va sorprendre quan m'ho van dir, doncs, tot i passar pràcticament cada dia pel davant, mai hauria imaginat que parlàvem de la mateixa botiga amb diferents noms... :-)
I el que vàrem demanar per fer un sopar lleuger (tot i que veníem del Casa Xica aquell dia i tampoc és que estiguéssim massa tips...) va ser unes torrades amb una sardina fumada d'una considerable mida i sabor, i del que tots dos vam coincidir en què era imprescindible demanar.
 |
| Sardina fumada - 3,50 € la tapa |
Unes rostes d'ànec (en francès rillettes), que són una mena de paté elaborat amb les restes trinxades de la carn d'ànecs i oques que no es fa servir per elaboracions més sofisticades (i cares...).
 |
| Rillette - 8 € |
Una bona taula d'embotits, que com podeu veure, hi havia fam i ens vàrem llençar sense pensar a compartir la imatge...
 |
| Taula d'embotits - 20 € |
I una generosa taula de formatges i un parell de copetes d'un vi dolç que no recordo, amb la que ens van obsequiar. Algun avantatge ha de tenir anar amb una famosa vedet... ;-)
 |
| Taula de formatges (convidada de la casa) |
I el fabulós vi dels que us parlava al començament del post i que ens va encantar. Malauradament, ara ja no hauré de tornar a explicar a on anar per comprar-lo... :-)
El compte, si no sumem els vins que ens vam emportar per autoconsum (no som tan burrus de cascar-nos 5 ampolles...) va sortir per uns 30 € per cap, que si afegíssim els formatges i les copes, s'enfilaria fins als 40 € per cap per un molt bon àpat, amb vins de molta qualitat.
En resum, un lloc per tornar i tornar i tornar... encara que només sigui a prendre una copa de vi, mentre xerres amb la parella o el personal o llegeixes un llibre o mires l'infinit... En fi... Una bona troballa per gaudir d'un bon vi.
Tag :
Restaurant,
Vins i derivats
La Panxa del Bisbe
La Panxa del Bisbe
Carrer del Torrent de les Flors, 158
08024 - Barcelona
Tel. 932 137 049
Nova experiència positiva amb els companys de fatigues del 3(o+) a Taula... En aquest cas, l'escollit va ser un amagat restaurant de la vila de Gràcia del que ja teníem bones referències, fins i tot d'alguns de nosaltres...
Es tracta d'un local prou ample al seu interior amb una barra i dos espais diferenciats, i que a més, disposa d'una agradable terrassa a l'exterior. Decoració sòbria, amb poques concessions a la modernitat, tret del detall de no disposar d'estovalles a les taules. Cuina oberta, que et permet veure la preparació de les comandes i el moviment que allà es produeix.
És la seva, una cuina de platillos, en la que podem escollir entre dos menús (variadillu de 36 € o pica-pica de 27 €, ambdós sense incloure el vi) o bé anar a la carta, que crec no canvia gaire el preu final del compte. Nosaltres, vàrem compartir entrants i demanar un principal cadascú i un parell de postres també a compartir, i amb el vi i els cafès, ens va quedar pràcticament pels preus del menú més econòmic.
A tots els plats que van arribar a taula, hi va haver coincidència d'opinions respecte a l'alta qualitat de la cuina (tret d'un dels entrants, que no ens va acabar de fer el pes...).
Si voleu llegir més i conèixer el detall de com va anar la cosa i quan ens va costar, només heu de clicar el link que apareix a continuació:
La Panxa del Bisbe - by 3(o+) a Taula
Carrer del Torrent de les Flors, 158
08024 - Barcelona
Tel. 932 137 049
Nova experiència positiva amb els companys de fatigues del 3(o+) a Taula... En aquest cas, l'escollit va ser un amagat restaurant de la vila de Gràcia del que ja teníem bones referències, fins i tot d'alguns de nosaltres...
Es tracta d'un local prou ample al seu interior amb una barra i dos espais diferenciats, i que a més, disposa d'una agradable terrassa a l'exterior. Decoració sòbria, amb poques concessions a la modernitat, tret del detall de no disposar d'estovalles a les taules. Cuina oberta, que et permet veure la preparació de les comandes i el moviment que allà es produeix.
És la seva, una cuina de platillos, en la que podem escollir entre dos menús (variadillu de 36 € o pica-pica de 27 €, ambdós sense incloure el vi) o bé anar a la carta, que crec no canvia gaire el preu final del compte. Nosaltres, vàrem compartir entrants i demanar un principal cadascú i un parell de postres també a compartir, i amb el vi i els cafès, ens va quedar pràcticament pels preus del menú més econòmic.
A tots els plats que van arribar a taula, hi va haver coincidència d'opinions respecte a l'alta qualitat de la cuina (tret d'un dels entrants, que no ens va acabar de fer el pes...).
Si voleu llegir més i conèixer el detall de com va anar la cosa i quan ens va costar, només heu de clicar el link que apareix a continuació:
La Panxa del Bisbe - by 3(o+) a Taula
Bodega Sepúlveda. Continua al peu del canó...
Bodega Sepúlveda
Sepúlveda, 173 Bis
08011 - Barcelona
Tel. 933 235 944
www.bodegasepulveda.net
Feia més de vint anys que no trepitjava aquest restaurant, que en la meva època adolescent (si... també la vaig tenir) era lloc d'obligada peregrinació per anar a fer unes tapes i unes cerveses negres (que vaig descobrir entre la Moritz d'aquells temps i aquesta bodega) per agafar forces i menjar-nos la nit.
La Diada de Sant Jordi, havia quedat amb la meva filla per anar a celebrar el sant i de casualitat vaig poder aparcar ben a prop i sense tenir reservat i fent un exercici de memòria sense precedents, vaig recordar aquest lloc del qual tan bons records guardava. Que si he de ser sincer, va ser la meva segona opció, doncs vaig voler provar sort amb el Due Spaghi, que està ben a prop i del que tant i tan bé he sentit parlar des de fa ja uns quants mesos. Però estava totalment reservat i era impossible a cap hora d'aquell vespre (ja ho tornaré a intentar més endavant...).
O sigui, que finalment vàrem acabar de pet en una de les icones de la meva joventut. Ni que em matessin coneixia a ningú del servei ni, per altra banda, recordava jo el local tal com estava. De fet, tenia el record que estava just enfront, a l'altra banda del carrer. O bé l'han traslladat durant aquests anys, o bé era una percepció conseqüència del meu lamentable estat en aquells boixos temps de joventut.
Local d'estil totalment clàssic, amb una forma allargada i estreta amb petites taules al seu inici i algunes més en les sales a on s'eixampla, s'intueix (pel moviment de gent que vàrem veure) una sala privada més enllà de la cuina.
De la seva extensa carta estructurada en "Per picar", "Amanides" "Ous" "Peix i marisc" i "Carns", vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un principal cadascun. El tipus de cuina en la qual ens mourem en aquest restaurant, és més aviat immobilista o, el que és el mateix, ens trobarem plats de cuina tradicional (i no només catalana) i de tota la vida.
Els entrants no van poder ser pas més encertats... Una croqueta de carn d'olla (de les que podrien encapçalar perfectament el rànquing el dia que em decideixi a fer-lo) i una de xipiró arrebossada en panko (m'ho va semblar...), en el que semblava ser un dels pocs exercicis de modernitat de la seva cuina, i entre les quals, l'únic problema seria decidir quina d'elles et venia més de gust repetir.
I uns talls de morcilla de Burgos (bona foto la que va fer la nena...) també dels tops de la ciutat.
Els únics punts negatius van ser, per una banda el temps d'espera entre els entrants i els principals (que els hi passa als restauradors amb aquest punt???) i que fins i tot puc arribar a entendre i a tolerar si coincideix amb una hora en la qual tothom entra de cop i demana i pot arribar a saturar el servei de cuina. Però el que no puc passar, és que després de tanta estona d'espera s'equivoquin amb un dels plats (van portar ous ferrats amb xistorra, en lloc de pernil com havia demanat la meva filla) i que, tot admetent ells l'error, el canviessin després de deu minuts més, però... amb els mateixos ous i patates... totalment freds. Crec que tampoc hauria costat tant fer de nous (2 ous = 1 € i patates... s.c.) i haurien quedat més que bé.
I jo, per la meva banda, vaig decidir apostar fort i demanar un "cap i pota" amb rovellons, que he d'admetre que estava impressionant. Vaig perdre el compte dels talls de pa que em vaig arribar a menjar, arrossegant i sucant aquell suc quallat i potent que deixava anar el conjunt dels ingredients.
En resum, un lloc al qual el pas del temps no ha perjudicat pas (no com en altres molts de casos) i que, tret de les petites errades comentades, no dubtaria en recomanar o tornar a visitar si estigués per la zona.
Sepúlveda, 173 Bis
08011 - Barcelona
Tel. 933 235 944
www.bodegasepulveda.net
Feia més de vint anys que no trepitjava aquest restaurant, que en la meva època adolescent (si... també la vaig tenir) era lloc d'obligada peregrinació per anar a fer unes tapes i unes cerveses negres (que vaig descobrir entre la Moritz d'aquells temps i aquesta bodega) per agafar forces i menjar-nos la nit.
La Diada de Sant Jordi, havia quedat amb la meva filla per anar a celebrar el sant i de casualitat vaig poder aparcar ben a prop i sense tenir reservat i fent un exercici de memòria sense precedents, vaig recordar aquest lloc del qual tan bons records guardava. Que si he de ser sincer, va ser la meva segona opció, doncs vaig voler provar sort amb el Due Spaghi, que està ben a prop i del que tant i tan bé he sentit parlar des de fa ja uns quants mesos. Però estava totalment reservat i era impossible a cap hora d'aquell vespre (ja ho tornaré a intentar més endavant...).
O sigui, que finalment vàrem acabar de pet en una de les icones de la meva joventut. Ni que em matessin coneixia a ningú del servei ni, per altra banda, recordava jo el local tal com estava. De fet, tenia el record que estava just enfront, a l'altra banda del carrer. O bé l'han traslladat durant aquests anys, o bé era una percepció conseqüència del meu lamentable estat en aquells boixos temps de joventut.
Local d'estil totalment clàssic, amb una forma allargada i estreta amb petites taules al seu inici i algunes més en les sales a on s'eixampla, s'intueix (pel moviment de gent que vàrem veure) una sala privada més enllà de la cuina.
De la seva extensa carta estructurada en "Per picar", "Amanides" "Ous" "Peix i marisc" i "Carns", vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un principal cadascun. El tipus de cuina en la qual ens mourem en aquest restaurant, és més aviat immobilista o, el que és el mateix, ens trobarem plats de cuina tradicional (i no només catalana) i de tota la vida.
Els entrants no van poder ser pas més encertats... Una croqueta de carn d'olla (de les que podrien encapçalar perfectament el rànquing el dia que em decideixi a fer-lo) i una de xipiró arrebossada en panko (m'ho va semblar...), en el que semblava ser un dels pocs exercicis de modernitat de la seva cuina, i entre les quals, l'únic problema seria decidir quina d'elles et venia més de gust repetir.
 |
| Croquetes de carn d'olla (dreta) - 1,50€ unitat, i de xipiró (esquerra) - 1,65 € unitat |
I uns talls de morcilla de Burgos (bona foto la que va fer la nena...) també dels tops de la ciutat.
 |
| Morcilla de Burgos - 5,00 € |
Els únics punts negatius van ser, per una banda el temps d'espera entre els entrants i els principals (que els hi passa als restauradors amb aquest punt???) i que fins i tot puc arribar a entendre i a tolerar si coincideix amb una hora en la qual tothom entra de cop i demana i pot arribar a saturar el servei de cuina. Però el que no puc passar, és que després de tanta estona d'espera s'equivoquin amb un dels plats (van portar ous ferrats amb xistorra, en lloc de pernil com havia demanat la meva filla) i que, tot admetent ells l'error, el canviessin després de deu minuts més, però... amb els mateixos ous i patates... totalment freds. Crec que tampoc hauria costat tant fer de nous (2 ous = 1 € i patates... s.c.) i haurien quedat més que bé.
 |
| Ous ferrats amb encenalls de pernil ibèric - 10,50 € |
I jo, per la meva banda, vaig decidir apostar fort i demanar un "cap i pota" amb rovellons, que he d'admetre que estava impressionant. Vaig perdre el compte dels talls de pa que em vaig arribar a menjar, arrossegant i sucant aquell suc quallat i potent que deixava anar el conjunt dels ingredients.
 |
| Cap i pota amb rovellons - 13,50 € |
El vi, va ser un de negre anomenat IO, del celler Masia Serra amb D.O. Empordà i un molt bon preu de 18,50 (uns 14-15 € de cost en cellers) i que personalment trobo té una envejable RQP.
I el compte, que com podreu veure amb el vi, l'aigua, la fabulosa coca de pa i un cafè, es va enfilar fins als 63 €, o el que és el mateix, poc més de 30 € per cap, que dóna una idea de la bona RQP i dels preus en general que ens podrem trobar en aquest local.
En resum, un lloc al qual el pas del temps no ha perjudicat pas (no com en altres molts de casos) i que, tret de les petites errades comentades, no dubtaria en recomanar o tornar a visitar si estigués per la zona.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
La Dama. Cuina molt bé, però necessita millorar tempos.
La Dama
Av. Diagonal 423-425
08036 Barcelona
Tel. 932 096 328
www.la-dama.com
Decena visita gastronòmica dels Tres(o+) a Taula (com passa el temps...), en la que vàrem voler buscar quelcom especial per conmemorar aquesta xifra rodona.
Havíem escoltat la noticia de la reobertura de La Dama, aquest cop de la mà de l'empresari Parrado, el mateix dels Cañete i Martinez a Barcelona i vàrem decidir anar a treure el nas. Aquest restaurant que era un dels clàssics de la nostre ciutat amb una cuina d'influències clarament franceses, fa tot just un any va tancar les seves portes, i ara ha vist com li han fet un bon rentat interior intentant mantenir l'essència de l'anterior pel que fa a ambientació i cuina, i canviant radicalment el servei per un, dit d'una forma suau, d'una "modernor" molt més accentuada. Ja sé que les tendències a una ciutat com Barcelona, passen pel peatge del cosmopolitisme, però a mi m'aclapara aquest estil tan "casual" o com p____ es digui, i que, sense voler personalitzar en cap dels individus del servei, vaig trobar totalment fora de lloc i més adient per un espectacle de varietats o de circ, que no pas d'un restaurant de luxe com se suposa que volen fer d'aquest.
En resum, menjar amb poques opcions però prou bé, i preu al voltant dels 50-60 € per cap, tot i que aquest cop ens va sortir mes econòmic (uns 40 € i escaig) doncs van deixar de cobrar alguns extras, imagino que al sentir el comentari de "ja porten el berenar" quan portaven els principals (més de mitja hora d'espera per un restaurant d'aquest tipus amb una dotzena escasa de taules, no és el més habitual). Si voleu conèixer més detalls i anècdotes del dinar i del lloc, ho podreu fer clicant al següent link que us portarà a la web del grup:
La Dama - by 3(o+) a Taula
He llegit que a part de dinars i sopars, serviran pels matins esmorzars de forquilla, i berenars de 17 a 19 h. També funcionarà com cocteleria fins a les 2 de la matinada. No sé si serà massa... En qualsevol cas, esperem que els hi funcioni molt bé, doncs el lloc s'ho mereix.
Av. Diagonal 423-425
08036 Barcelona
Tel. 932 096 328
www.la-dama.com
Decena visita gastronòmica dels Tres(o+) a Taula (com passa el temps...), en la que vàrem voler buscar quelcom especial per conmemorar aquesta xifra rodona.
Havíem escoltat la noticia de la reobertura de La Dama, aquest cop de la mà de l'empresari Parrado, el mateix dels Cañete i Martinez a Barcelona i vàrem decidir anar a treure el nas. Aquest restaurant que era un dels clàssics de la nostre ciutat amb una cuina d'influències clarament franceses, fa tot just un any va tancar les seves portes, i ara ha vist com li han fet un bon rentat interior intentant mantenir l'essència de l'anterior pel que fa a ambientació i cuina, i canviant radicalment el servei per un, dit d'una forma suau, d'una "modernor" molt més accentuada. Ja sé que les tendències a una ciutat com Barcelona, passen pel peatge del cosmopolitisme, però a mi m'aclapara aquest estil tan "casual" o com p____ es digui, i que, sense voler personalitzar en cap dels individus del servei, vaig trobar totalment fora de lloc i més adient per un espectacle de varietats o de circ, que no pas d'un restaurant de luxe com se suposa que volen fer d'aquest.
En resum, menjar amb poques opcions però prou bé, i preu al voltant dels 50-60 € per cap, tot i que aquest cop ens va sortir mes econòmic (uns 40 € i escaig) doncs van deixar de cobrar alguns extras, imagino que al sentir el comentari de "ja porten el berenar" quan portaven els principals (més de mitja hora d'espera per un restaurant d'aquest tipus amb una dotzena escasa de taules, no és el més habitual). Si voleu conèixer més detalls i anècdotes del dinar i del lloc, ho podreu fer clicant al següent link que us portarà a la web del grup:
La Dama - by 3(o+) a Taula
He llegit que a part de dinars i sopars, serviran pels matins esmorzars de forquilla, i berenars de 17 a 19 h. També funcionarà com cocteleria fins a les 2 de la matinada. No sé si serà massa... En qualsevol cas, esperem que els hi funcioni molt bé, doncs el lloc s'ho mereix.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
