Bardeni. El meatbar per meatlovers.

Posted by : Jordi Castaño diumenge, 6 de novembre del 2016

Bardeni
València, 454
08013 - Barcelona

http://www.caldeni.com/bardeni/

L'any passat, vaig poder gaudir d'un autèntic festival gastronòmic a Caldeni, que era abans el local principal de Dani Lechuga, situat al costat mateix (València, 452) d'aquest que avui tractaré de descriure sense tacar gaire...

Després d'uns mesos de reformes l'any 2015, va tornar a obrir portes al desembre d'aquell any amb molts dels mateixos plats que tant el van donar a conèixer, i una decoració radicalment diferent, en la que dóna imatge de carnisseria amb les seves rajoles immaculadamente blanques i amb la carta anotada amb retolador.

Tot al seu interior respira aquella informalitat que per una altra banda, destil·la qualitat i encant a parts iguals amb els elements i detalls que ens anem trobant: no hi ha estovalles; trobes tant cadires normals i tamborets baixos a les taules "normals", com taules altes i tamborets de la seva alçada; i mereix especial menció el capítol lavabos amb la gran i profunda pica per rentar-se les mans (ja està bé de mariconades de piques que et fan sortir tot esquitxat del lavabo...), i els dibuixos manga de les portes. Disposa a més d'una còmoda barra per si no pots esperar que quedi lliure alguna de les taules, doncs no admet reserva i si voleu anar, haureu de ser dels primers, ja que s'omple amb facilitat.

De les primeres coses que veus en entrar, és la nevera de maduració de carns (espero que es digui així...), amb peces espectaculars i vistoses que fan que comencis a salivar. Per si no ho havia dit, aquí es ve a menjar carn i derivats (bàsicament), tot i que també figuren a la carta altres plats per si no tens més remei que anar amb algú a qui no li agradi aquest bé de Déu (alguna amanida, tataki de tonyina i sardines, sempre estan presents a la carta). Penso, bé... de fet no ho penso sinó que estic segur, que les millors carns que mai he tastat han estat a aquest restaurant.

La major part dels plats, tant de la carta com dels suggeriments, estan pensats per compartir o bé ja ho són per se, d'una forma senzilla. La nostra elecció (anava amb l'amic Ricard, de qui podeu llegir també la seva experiència de fa uns mesos al seu, digueu-li blog o digueu-li guia, Restaurantscat.cat) va ser la que veureu a continuació i que, tot i que us pot semblar una mica exagerada quant a quantitats, ens va portar a la que va ser una de les millors sortides gastro que hem fet plegats.

Mentre esperàvem, ens van portar uns entreteniments a base de sobrassada d'Angus amb mel i germinats.

Sobrassada d'Angus amb mel

I per obrir la bateria de plats, unes excel·lents croquetes (de carn, of course).

Croquetes

L'imprescindible tàrtar (amb una barreja de filet i de picanya, d'Angus ambdós), amb el que tenen el detall de preguntar el punt de picant desitjat. Increïble la potència sàpida i la textura de mantega que té aquesta preparació. I jo que pensava que feia un bon tàrtar...

Steak tàrtar

I en aquest punt, ens va aparèixer el Dani (xef i propietari) amb uns platets dels quals estava fent proves per incorporar a la carta. No triguis gaire, si us plau... quina pxxx passada. Es tractava d'una mena de sandvitx de fines llenques de pa, amb un fricandó de lletons, amb els seus bolets i la seva ceba confitada. Se l'ha de felicitar per aquest plat que és de llàgrima... de debò.

Fricandó de lletons

I continuàrem amb els plats "normals" demanats, amb un cap i pota en el que l'únic punt en contra va ser l'excés de verd que portava... :-)

Cap i pota

I un caneló de cua de vedella, en el qual si bona era la carn, el conjunt amb el formatge i la reducció de la salsa de carn, ja el feia un plat imbatible.

Caneló de cua de bou

I acabàvem amb un dels millors plats que tenen des de fa molts anys a la seva carta: l'onglet amb ceba tendra i salsa priorat. Un altre plat per emocionar.

Onglet

Ja arribats a aquest punt i davant la clàssica pregunta que et fan quan acabes l'àpat ("Què voldran de postres?"), vam decidir que com el dolç no ens atrau gens a cap dels dos, podíem variar una mica i demanar un últim plat d'aquests lleugers que tenen com a suggeriment de plats del dia i que des de bon començament ens havien recomanat demanar... Una costella de vedella a baixa temperatura (de fet l'anomenaven "en dues coccions") acompanyada d'un trinxat. Molt bona, tot i que si he de ser sincer, tampoc em va "sorprendre" tant com ens havien recomanat doncs, només una setmana abans, vaig fer quelcom similar a casa amb el roner casolà amb resultat que no tenien gaire a envejar (ara quedaré com un sobrat...).

Costella en dues coccions amb trinxat

El vi escollit per l'àpat, va ser un Alleu de la D.O. Montsant amb un cost de 22€ (uns 12-13 al celler) que va anar de perles, sobretot les últimes copes quan ja s'havia obert totalment.

I el compte, que com podeu veure va ser de 50€ rodons per cap, penso que és d'una excel·lent RQP per menjar a un lloc que hauria de ser de peregrinació obligatòria per tots els amants de la carn, en el que surt amb una satisfacció brutal, tant pel menjar com pel servei que fa que et sentis molt a gust al lloc.

Un cop acabat el sopar, el Dani va tenir el detall d'ensenyar-nos la cuina i el local del costat (que havia estat el Caldeni fins fa uns mesos i que actualment està en procés de reformes) i compartir projectes i coneixements amb nosaltres. Un autèntic currant i un apassionat de la seva feina. Un crack, en resum.

M'ha quedat un post pel llarg, però penso que l'ocasió s'ho mereixia... I per acabar, una última fotografia d'una vitrina situada a l'exterior d'on estava l'entrada de l'antic Caldeni i en la que es veu un petit recull d'articles apareguts parlant d'ell i de casa seva.

{ 9 comentarios... read them below or Comment }

Pepa Lázaro6 de novembre del 2016, a les 11:27
hahahaha, vau fer el mateix que jo: per postres la costella de vedella. :-D
Un imprescindible a Barcelona però els plats, no són per compartir, costa molt compartir un plat quan està tant bo! ;-)

Salut!
ResponElimina
Respostes
Ricard Sampere6 de novembre del 2016, a les 11:43
Jo tinc la fantasia oculta, d'anar allà un dia i demanar de primer onglet, de segon onglet i de postres onglet....

Ja sabeu que quan un plat m'agrada, soc repetitiu i l'onglet és una passió que ja fa anys, només gaudia per França i quan ho explicava aquí, ningú sabia de quin tall parlava...

Fins que vaig descobrir que era l'entrama i amb algunes que em subministra, l'amic Paco, que tu ja saps, i directes de l'escorxador, faig uns roast beef de pel·licula... Però com els onglets de Bardeni, no he menjat mai,,,,

Abraçada!
ResponElimina
Respostes
Escorpi696 de novembre del 2016, a les 21:06
Només de veure les fotos ja estic salivant. Però...tot això us vareu fotre entre 2???? Festival total!!!!
ResponElimina
Respostes
Abuwelove7 de novembre del 2016, a les 21:02
El fricanvitx (m'acceptes el palabro?)sembla de traca i mocador! I l'onglet (que vaig demanar en la meva única visita -fins al moment- per recomanació del Ricard) és una puta pasada. Bardeni is the place.

Frederic.
ResponElimina
Respostes
SERGI15 de novembre del 2016, a les 16:59
El lloc és espectacular, com el tinc aprop de la feina, vaig sovint amb clients i quan tornen sempre en demanen que els porti de nou
Un deu sempre
ResponElimina
Respostes