La cuina de Mindundi

Restaurant Ca l'Esteve
Casetes Ca N'Oliveró.
Ctra. Martorell - Terrassa, km 4,700
08755 - CASTELLBISBAL
Tel.: 937 755 690

www.restaurantcalesteve.com
info@restaurantcalesteve.com


Havia sentit parlar molt d'aquest restaurant, habitualment per trobades de bloggers de cuina, que crec que organitzen mensualment, i també a través del col·lectiu gastronòmic Cuina Vallès, que podeu seguir per la seva web www.cuinavalles.cat

Aprofitant una trobada de propietaris de bicicletes, juntament amb en Ricard Sampere del blog Els Meus Restaurants, vàrem fer una escapada per dinar entre setmana i conèixer el lloc, ja que cap dels dos havíem estat i teníem curiositat.

El lloc és senzill de trobar (tot i que el meu GPS no contempla el quilòmetre 4...) i amb aparcament a la mateixa porta. Si aneu des de Terrassa, pot deixar-se també a l'altre banda de la carretera, tot i que després s'ha de creuar la carretera i no és una alternativa gaire recomanable (almenys després d'haver menjat i begut...).

Té un edifici annexe que fan servir de bar, al costat mateix de la gran masia que és on s'ubica el restaurant. Mentre accedim al menjador principal, ens anirem trobant amb unes quantes estances privades per fer celebracions o reunions del que sigui, que em van fer molt bona fila.

Un cop entaulats, torbarem un parament elegant i de qualitat amb còmodes cadires que fan sentir-te a gust d'entrada. Val a dir també que disposen d'hort propi, així com de vinyes al voltant de la masia que aprofiten per elaborar el vi que recomanen amb els seus àpats.

Detall del saló principal

Després de fer un cop d'ull a la carta de vins, que tenen exposada en un faristol, ens vàrem deixar recomanar i tastar el Syrah que preparen ells mateixos ("hemos venido a jugar" que deia aquell...). No soc un entès amb vins, però no em va fer gaire el pes (ja es mullarà algú altre... ;)).

Carta de vins

Tot i que tenen fama els seus arrossos, vàrem optar per compartir uns entrants i fer uns segons de carn.

D'entrada, unes croquetes de rostit (d'una mida considerable) a 2 € l'unitat. Molt saboroses de debò, però pel meu gust massa triturades (i ja sé què això és més una qüestió de gust en la textura...).

Croquetes de rostit

Unes excel·lents mongetes del ganxet (no així els talls de cansalada que l'acompanyaven). En el seu punt just de cocció i amb un raig d'un bon oli, que no sé si també elaboren a casa.

Mongetes del ganxet

I de segons de carn amb salsa (distingeixen a la carta aquestes carns de les de graella, ja què en principi és un lloc que demana més carns fetes d'aquesta manera), vàrem tastar una espatlleta de xai desossada, que juntament amb les mongetes del ganxet van ser els millors plats tastats. Acompanyat d'un puré de prunes que li aportava dolçor al plat i una salsa amb base d'avellanes. Un plat rodó.

Espatlla de xai desossada amb puré de prunes, fulles de ruca i avellanes

I un melós de vedella confitat, molt bo també, però que no arribava al nivell del xai (ja sé que també és qüestió de gustos...). Anaven servits amb uns (pocs) cigrons menuts del Vallès, què tot i que no conec aquesta varietat, no em van semblar gaire menuts. Molt bon plat també.

Melós de vedella confitat amb cigró menut del Vallès

Tot servit amb un pa (fet per ells?) de tipus coca i sucat amb tomàquet del que vam donar bon compte.

Sense postres i amb els cafès, no va arribar a 40 € per cap.

Un dels temes a tenir en compte és la sonoritat del local. Aquell dia estàvem només nosaltres i una taula amb tres persones just a l'altre banda de la sala i escoltàvem perfectament tota la conversa. Val a dir també que el seu nivell de veu era més propi d'una taverna de mariners que d'un restaurant de la classe que se li suposa a aquest. Però això ens va fer reflexionar i preguntar-nos com seria de terrible un dinar de diumenge amb la sala abarrotada...

Puc dir que em va agradar força, però per fer una escapada entre setmana.

Can Martí
Carrer de la Font del Mont, 4
08017 - Barcelona

Tel. 934 069 195

www.canmarti.info



Antic "merendero" situat al Tibidabo entre Barcelona i Vallvidrera i al costat de la Carretera de les Aigües. Quasi cal comptar amb un vehicle tot terreny, per poder superar les pronunciades pendents que ens trobarem per arribar. Molt problema per aparcar no hi ha, ja que compta amb unes quantes places d'aparcament privat, i sinó, sempre es pot deixar el vehicle a la rampa d'accés al restaurant.

Es tracta del clàssic i típic (i tòpic...) lloc de costellades i carns a la brasa, amb l'afegit de poder gaudir d'unes privilegiades vistes sobre la ciutat de Barcelona. Disposa d'una gran terrassa coberta i envidrada amb senzilles taules i cadires, sent d'igual categoria el seu parament associat.

Podeu contemplar les impressionants vistes de la ciutat de Barcelona, des de la mateixa taula on estàvem sopant a l'hora d'arribar al voltant de les nou del vespre.



Coneixia més o menys la zona, fruit de les meves passejades per Collserola, però com no sabia com arribar amb el cotxe, vaig buscar a Google Maps i ja posats, vaig llegir els comentaris que feien referència al menjar del lloc, el que va fer que em saltessin totes les alarmes. Quan busques un restaurant en aquestes pàgines, surten els sis últims comentaris en el temps que ha deixat la gent i en aquest cas, en dos d'aquests sis, parlaven d'intoxicació.... el que suposa un terç dels menjars que serveixen... Glups! I, en general, molt bé no és que deixessin el lloc...

Però com havia de confiar (en principi) en la persona que feia la convocatòria, doncs, vaig haver de fer el cor fort i continuar endavant amb l'experiència i, com sempre he pensat, no prejutjar abans de provar. Així doncs, vàrem demanar uns entrants per compartir: graellada de verdures, escalivada, pebrots, cargols, truites de patates i truites de bolets de roure (no estan les fotografies de tots els plats, ja que la penya estava afamada i no podien esperar... goluts...). No era ben bé això el que havíem demanat, però com semblava que anaven una mica atabalats, alguns plats els van encertar i d'altres no...   

El motiu de l'atabalament no era sinó un grup de quinze adorables iaios i iaies que s'havien presentat avisant a última hora i que sembla que van fer desbordar les seves previsions. I això què només estàvem nosaltres que érem set... I com bevien i reien!!! (van acabar amb les existències de cava, i no és conya...). El què no sé és com van poder pujar la rampa i agafar els seus cotxes... Però és molt maco arribar a la seva edat i tenir una colla així per sortir i gaudir, oi?

Graellada de verdures

Escalivada

Cargols (i si... el que es veu al fons de la imatge és una Blackberry...)

I de plat principal, gairebé tothom va optar per talls de presa i secret ibèric (molt tendres i saborosos) i unes botifarres variades, plat aquest al qual li faltava el tall de la de xoriç que segurament se l'havien fotut els iaios...;) 

Tot acompanyat amb unes patates fregides que eren bones però excessivament olioses i amb un allioli d'aquells que la cullera aixeca el morter i que a hores d'ara encara em ve a fer visites...  I ben mullat amb unes ampolles d'un vinet anomenat "3 Ceps" de la D.O. Alella i que em va sorprendre positivament, tot i que la temperatura no era gaire adequada.

Assortiment de botifarres

Restaurant Matilda
Plana del Hospital, 7
08190 - Sant Cugat del Vallés

Tel. 935 900 506

info@restaurantmatilda.com
http://www.restaurantmatilda.com


Aprofitant la jornada de reflexió per les eleccions europees (no podia treure'm del cap que havia d'anar a fer de "presi") i que feien un partit de futbol sense cap mena de transcendència (com tots els partits...), vàrem anar a conèixer un lloc "nou" que la dona va descobrir uns dies abans, tot passejant. I dic "nou", perquè quan vam preguntar, ens van dir que portaven allà des de feia catorze anys, i que havien fet recentment unes reformes per afegir (entre altres coses) els tiradors de cerveses (quina falera que ha agafat tothom amb aquesta beguda...).

El local és força acollidor i espectacular, i està ubicat en una antiga església (ho he llegit a la seva web...), amb unes voltes que arriben fins a 12 metres d'alçària. el que permet que puguin tenir dues plantes. El primer que crida l'atenció en entrar al restaurant és la gran làmpada de ferro que presideix el menjador de la planta baixa, i com bé va observar la meva dona, està agafada només amb una corda gruixuda a la paret (o almenys, aquesta era la sensació que donava...).



Tenen diferents menús que fan bona pinta (de "montaditos" i tapes, de cap de setmana, diaris, etc.), però aquest cop com només volíem fer un pica-pica doncs ja veníem ben servits del dinar, vàrem optar pels següents plats:

- Ous "braus" (5,90 €), que jo deixaria més aviat com uns ous enfadats... Vaig trobar que els hi faltava una mica de contundència. Amb una base de patates braves i l'ou ferrat amb un polsim de pebre vermell.

Ous "BRAUS"

- Patates braves (5,50 €). Si ja ho sé... S'ha de ser ruc, per demanar el mateix plat dos cops... Però havíem d'estar una mica amb la caraja. El mateix comentari del plat anterior serveix per aquest. No passaran a formar part del meu rànquing de braves...

Patates braves fetes amb salsa

- Croquetes de pernil ibèric (8,98 € per 5 unitats, o el que ve a ser menys de 2 € cadascuna). Bones de gust (es notava qualitat en el pernil utilitzat) però no tant de consistència, almenys per a mi. Crec que com he comentat ja en més d'una ocasió, m'agraden menys triturades, és a dir, a "zocotrocos" (paraula extreta del vocabulari de la sogra).

Croquetes de pernil ibèric

- Bunyols de bacallà. Ració generosa (7,95 €) amb una capa exterior cruixent i un interior molt suau. Ens van agradar força.

Bunyols de bacallà

- Bikini "Matilda" amb pernil serrà, formatge i crema de tòfona (4,40€). El plat que més ens va agradar. De totes maneres, el que si canviaria d'aquest plat, seria posar encenalls de pernil en lloc de fer-ho en una sola peça per no emportar-nos tot el tall de pernil al primer mos.  

El Bbkini "Matilda"

I per acabar, i aprofitant la setmana de "Sant Cugat va de tapes", en la que per 2,50 € et donen una tapa i una canya de cervesa en diferents restaurants de la ciutat. En aquest restaurant, entrava un magret d'ànec amb compota de poma (massa) i ceba a l'oporto. Ja sé que la fotografia està a l'inrevés, però em feia mandra editar-la per donar-li la volta (gireu el monitor o el cap, si voleu...).

Magret d'ànec amb compota de poma i ceba a l'oporto

I tot i que el sopar es deia més amb unes cerveses, vàrem demanar un vi negre criança de la D.O. Montsant anomenat Blau, del que no puc explicar gaires coses, ja que aquella nit, jo no tenia gaire desperts els sentits.  

Montsant Blau criança

Tot plegat, 59 € per tres persones, que si no contem amb els quasi 18 € del vi i els cafès, quedaria per uns 13 € per cap, cosa que no està gens malament.

Una bona opció de qualitat per anar a sopar de tapes per Sant Cugat i amb preus continguts si ens quedem en tapes, "montaditos" i entrants. Pel que vaig veure a la carta, que tenen penjada a la web amb preus actualitzats, també tenen plats de carn, peix i, per descomptat, hamburgueses (no sé per què estan a part de les carns...). Plats dels que no puc opinar, ja que no vàrem arribar a tastar cap d'aquestes especialitats, que deixarem per una propera visita.

Ja feia molt de temps que em rondava pel cap la idea de casar en una sola recepta dos ingredients què més m'enamoren per si sols, com són el formatge blau i la bona sobrassada, però que no tenia ni la més remota idea de com podien combinar entre ells. Podia ser un bon matrimoni, o bé acabar a hòsties com malauradament succeeix amb massa freqüència.

Tot i que al nostre país ja sabem fer i tenim bons formatges blaus, la meva idea inicial era la d'utilitzar un blau contundent com és el Cabrales, però finalment em vaig decidir per un Stilton que no és tan potent, després de descartar a última hora prepara'l amb un tall de Shorpshire (que és semblant a aquest últim, però més fort i cremós).

I pel que fa a l'altre ingredient principal del plat, ja tenia clar amb quina ho faria... Amb un bon tall d'una Sobrassada d'en Xesc Reina, i concretament, d'una peça anomenada ventre i que són unes preparacions que tenen una curació més llarga del que és habitual (crec que en aquest cas era de tres anys). Creieu-me si us dic que no sabeu el què us perdeu si no l'heu tastat... És una mica més cara, però la diferència de sabor és més que notable. I un dia bé s'ho mereix, no?

I tots els ingredients que vaig fer servir per preparar la recepta, van ser els següents:




Aprofitarem mentre es va fent, per pelar, esgranar i tallar ben menut un (o els que ens calguin) tomàquet madur. I quan dic menut, em refereixo a què els talls siguin de la mida d'un gra d'arròs.



Anirem remullant la ceba que tenim a la paella, amb aigua salada d'all. Això és d'aquelles coses inútils que venen al Club del Gourmet de ECI, però que podem substituir sense cap mena de problema per una mica d'aigua, sal fina i all picat.



Afegirem el tomàquet tallat a la paella a on tenim enrossint la ceba i ho continuarem sofregint tot plegat a foc molt baix.



Mentre es va fent la base del nostre risotto, aprofitarem per preparar un oli de julivert. Per això, necessitarem: julivert, oli neutre (de gira-sol o bé d'oliva però que sigui suau), aigua i gel. 

Escaldarem el julivert dos o tres segons en aigua bullint i el refredarem a continuació i al moment en un bol amb aigua i gel. 
  


L'escorrerem i el triturarem amb la batedora durant una bona estona a màxima potència. El passarem per un colador ben fi i el reservarem en un biberó. Podeu fer molta quantitat, ja que a la nevera es pot conservar una setmana com a mínim i ens pot servir per amanir qualsevol altre plat que fem (carns, peixos, pasta, ...).



Després d'un parell d'hores, el sofregit tindrà un aspecte com el següent:



Moment, que aprofitarem per incorporar la sobrassada una mica picada i la deixarem a foc baix per què es desfasi i s'integri amb el sofregit.



Tot aquest conjunt, l'afegirem a una cassola de ferro i l'incorporarem l'arròs i un bon raig de l'oli de julivert que acabem de preparar.



Deixarem que s'integrin tots els ingredients durant uns minuts i anirem afegint de mica en mica el brou que tindrem calent al costat. La idea és que l'arròs es vagi bevent a poc a poc el brou i que l'anem incorporant a mesura que es vagi quedant sense. Una altre peculiaritat dels risottos és que s'han d'anar remenant contínuament (o almenys, això és el que diuen...).



Anirem tallant el formatge (Stilton o el que hàgim escollit).



Quan faltin cinc minuts per què l'arròs estigui al punt, afegirem un raig de crema de llet o nata líquida.



I finalment, incorporarem el formatge i amb comte i una espàtula de silicona o de fusta, anirem remenant durant un minut més.

O'Retorno



Després d'haver sentit parlar tant d'aquest restaurant i (curiosament) amb coincidència pràcticament al 100% en les opinions del mateix, vaig reservar a la nit de dijous, ja que segons havia llegit, si no reserves en aquest lloc, és pràcticament impossible que puguis menjar. De fet, vaig sentir que fins i tot la gent arriba a reservar a la barra.

Veient que l'interior pintava massa calorós (almenys per mi) per aquestes dates i que es veia una mica angoixant per lo estret del local, vaig reservar directament a la terrassa coberta que tenen al mateix xamfrà amb el carrer Mallorca. 

Es tracta d'un bar restaurant dels de barri de tota la vida, que dubto que, en l'àmbit estètic almenys, hagi evolucionat ni tan sols una mica, i apostaria que culinàriament parlant, continuen amb els mateixos plats des del primer dia. El dia que vaig anar a fer el test (un esmorzar de forquilla) va coincidir amb l'hora d'arribada dels proveïdors, i em va semblar increïble la gran quantitat de menjar que anaven baixant a la que imagino que era la cuina per unes estretes escales al costat mateix de la barra. Només de patates, no recordo quants sacs van baixar, però eren d'aquells de molts quilos... 

Ja anava advertit pels comentaris llegits a altres blogs (En Ocasiones Veo Bares, Els meus restaurants, La Hora del Bagel, i d'altres que ara no recordo) de la mida de les racions que posaven. A més, mentre esperàvem que arribes la resta de convocats al sopar, a la taula del costat van portar una ració de pop per tres, amb la que pràcticament ja sopaven. 

Un cop a taula, com la carta de vins era cantada i la varietat exposada no era per tirar-hi coets (literalment: "tenemos ribeiro, turbio, albariño y un albariño más bueno"), vam decidir-nos pel "albariño más bueno", que no recordo quin era, però que fresc com estava, ja va anar bé per tot el sopar.

La primera ració a arribar a taula, va ser la de pop a la gallega, i que crec sincerament que és dels millors i més tendres pops (a banda dels que tinc el plaer de tastar a casa del meu cunyat i que li fan arribar directament des de Galícia) que he tastat. La quantitat, crec que es pot apreciar de sobres a la fotografia. La qualitat de les patates o cachelos, sublim.

Pop

Una ració de pebrots de Padrón i entre els que curiosament no va sortir cap de picant. Molt bons i viciosos de menjar.

Pebrots de Padrón

Uns chocos arrebossats molt ben fregits i ben eixuts, com hauria de ser sempre.

Chocos

Espectacular també el lacón (també servit amb cachelos). Com podeu veure a les fotos, no anaven errats els comentaris referents a la mida de les racions...

Lacón

Un parell de racions de tonyina a la graella (amb "cachelos", com no...) i massa feta pel meu gust. Bon gènere, però a mi em mata el gust les coccions tan prolongades (o potser va ser pel gruix de la peça).

Tonyina a la graella

Una mitjana de bou (o txuletón) tallada i acompanyada per patates fregides i pebrots de Padrón. Si l'anterior a mi em va deixar fred, aquest va ser el plat que menys va agradar en general. Carn massa nerviosa (deien que si seria d'un exemplar massa jove, però jo aquí no entro) i amb un excés de greix.

Txuletón

Tot i que aquestes tres racions (les dues de tonyina i la de carn) havien de ser les que tanquessin el menú, com s'havien descuidat dues de les que havíem demanat per abans, les van portar les ultimes, i així almenys no em va quedar pel final el mal record de la carn.

Uns excel·lents seitons arrebossats d'aquells que tot va cap a dins (i no descarteu mai el cap si us plau, que ofeneu a Deu Nostre Sinyor...). També dels tops de la nit.

Seitons arrebossats

I unes navalles a la graella amb all i julivert per acabar. És un dels mol·luscs que si no te'ls preparen bé es converteix amb un autentic malson, i com afortunadament no va ser el cas, els vam gaudir d'allò més.

Navalles a la planxa

Vaig oblidar de fer fotografia al plat (o millor dit, safata de les grans) dels talls de pa amb tomàquets que van portar a l'inici del sopar. Crec que l'adjectiu més adient és el de surrealista... Si no hi havien dos quilos de pa, poc havia de faltar...

Molt ben atesos en tot moment per la Cristina, que finalment ens va dir que era dominicana, fet aquest que va alegrar a l'amic Ricard ja que ho va encertar, tot i que després no va ser capaç de dir-li com ho va saber i perquè (i això ja és una altra historia, que té més a veure amb els atributs fisiològics...).

Pel que fa al preu, tota aquesta bestiesa de plats, juntament amb unes quantes ampolles de vi, tres o quatre postres, cafès i digestius, no va arribar als trenta euros per cap (27 em sembla que va ser).

Positiu: el tracte de tot el personal, el menjar en general (i particularment el pop, el lacón, les navalles i els seitons) i la relació qualitat preu.

Negatiu: poca cosa a dir... Si de cas, el soroll de la gent i del carrer (Urgell cantonada Mallorca és una font molt gran de trànsit) i la poca varietat de vins.  

En definitiva, un lloc per recomanar i repetir.

La cuina de l'Uribou
Taquigraf Serra, 26
08029 - Barcelona

Tel. 931 148 193
www.uriboubcn.com



Finalment i després d'haver sentit i llegit moltes bones crítiques (la major part d'elles positives) d'aquest restaurant (restaurantscat.cat, comerjapones.com, Foursquare, etc.) em vaig decidir a reservar i tastar la seva cuina. Aprofitant el llarg pont de maig en què semblava que tothom de Barcelona estava fora de la ciutat, no va ser gaire complicat reservar una taula per un dissabte nit. De fet, pràcticament fins a les 10 de la nit (hora que nosaltres ja havíem acabat de sopar) no va començar a arribar gent (i només van omplir un parell o tres taules amb parelles). Habitualment intentem reservar sempre d'hora (cap a les 9 del vespre) per no trobar-nos amb la majoria de la gent, que sembla que comencen a omplir els restaurants a partir de les 10 del vespre...

Després de la desaparició del Matsu de Sant Cugat, feia temps que anava buscant un restaurant japonès de qualitat amb un preu terrenal, i que de moment només havia trobat al barri de Gràcia, al Somodó (de fet, no el recordo tampoc com un restaurant de cuina tradicional japonesa).   

Situat a prop del centre comercial l'Illa, és un local d'aspecte modern i elegant amb una molt bona il·luminació (no sé perquè m'havia fet la idea que seria més tradicional i de tipus taverna o izakaya...) amb dos menjadors separats i una petita barra. 

Com veníem d'un dinar familiar d'aquells "una mica abundants", vàrem demanar un aperitiu, un plat de la carta per cadascú i un combinat de shushi, i que ells mateixos ens van dir que ja estaria prou bé per sopar.    

El plat combinat de sushi, que ens van portar dos o tres minuts després que ens prenguessin nota de la comanda, consistia en quatre peces de Nigiri, quatre de Maki i nou talls de Sashimi.  Excel·lent qualitat, tant dels diferents tipus de peix (de primera) com de l'arròs dels Maki i Nigiri (el qual, encara que sembli mentida, no és tan habitual trobar ben preparat a aquests restaurants).  

Sushi combi

L'aperitiu, que ens van portar posteriorment i que eren uns Won Tong fregits de carn picada i acompanyats d'una salsa agredolça. Força bons, tot i que jo pensava que era més propi de la cuina xinesa...

Won Tong fregit

El primer dels plats va ser una truita de bacallà amb una salsa elaborada amb els seus ous. Tipus babette, molt saborosa i alhora delicada i amb un lleuger postgust picant. Ens va agradar molt a tots dos.
  

Truita de bacallà

I l'altre plat principal, Unatama Don, que consistia en un bol d'arròs coronat per una truita farcida d'anguila (no vaig recordar preguntar si era crua, cuinada o fumada...) amb una salsa molt bona. A la fotografia es pot observar la qualitat del gra d'arròs, que era bo sense salsa ni res...
  

Unatama Don

Per veure, un Còsmic Sauvignon Blanc (del Baix Penedès i crec que no té D.O.) que em va semblar força adient per aquest tipus de cuina. La carta de vins que tenen és curta, però em va semblar que ben escollida pel seu producte.

Em va agradar: la qualitat de la seva cuina, l'atent servei i l'ambientació del local en general.

No em va agradar: que els bastonets fossin de fusta (ja sé que és per un motiu d'higiene, però no em convenç) i que no m'ensenyessin la pissarra amb els productes que tenien fora de carta, com si van fer amb les taules que van arribar més tard.

Bona relació qualitat preu. El sopar sense contar el vi (quasi vint euros) va sortir per 25 € per cap, amb cafès i sense postres (l'arròs de l'últim plat ens va matar...).

Un lloc per tornar i per recomanar.

M.i.n.E
Béjar, 66
08014 - Barcelona

Tel. 930 016 983
restaurantmine@gmail.com
www.restaurantmine.wix.com



De casualitat ja fa un parell de setmanes, vaig haver-me de quedar a dinar a prop de la feina i per no repetir els llocs de sempre i tot fent una passejada pels voltants, vaig trobar aquest restaurant just al carrer següent al meu. Em va fer bona fila i com el preu del menú semblava prou correcte, doncs vaig decidir de provar-lo. Després em vaig assabentar tot parlant amb el cambrer, que el lloc ja portava dos (o quasi dos) anys en funcionament. La veritat és que passant cada dia pel davant no m'havia adonat...

És un local no gaire gran amb una decoració rústica i una il·luminació justeta (pel meu gust), en el que et donen a menjar per 14€ un menú consistent en un aperitiu, un primer, un segon, unes postres o cafè i una beguda (vi, aigua, cervesa o refresc). 

Per començar, et serveixen un aperitiu que van canviant. Aquell dia va tocar una copa amb mousse d'escalivada i olives negres. A part, el pa (més que correcte i preparat per ells mateixos) te'l serveixen amb un acompanyament de tomàquet amb oli. 

Mousse d'escalivada i olives negres

Pa amb oli i tomàquet

El primer plat que vaig escollir, va ser una coca de mil fulls amb botifarra negre, codony i un toc d'allioli suau. Pel que vaig veure, hi ha quatre o cinc primers i més o menys el mateix nombre de segons per escollir i algun d'ells porta un petit suplement de tres o quatre euros. 

Coca de mil fulls amb botifarra negre, codony i un toc d'allioli suau

I de segon, un molt bon plat consistent en una pilota de vedella que anava farcida de foie i acompanyada de pebrot escalivat i reducció de vi negre.

Pilota de vedella farcida de foie, pebrot escalivat i reducció de vi negre

Boníssim el Tiramisú.

Tiramisú

El meu estómac em va indicar que aquell era un lloc al qual tornar tranquil·lament sense por a passar tota la tarda amb ardor, la qual cosa indica la qualitat de la seva cuina i del producte que serveixen. 

Només dos suggeriments per corregir i millorar: que els tovallons no siguin de paper (punt aquest que a la posterior visita, ja vaig veure que havien resolt) i que els plats de pissarra no serveixen per servir tot tipus de preparació. Jo els limitaria a plats a on no hagués d'intervenir el ganivet, a no ser que tingui com a funció la d'untar algun ingredient i, sobretot, sobretot, plats que en els quals no hi hagi cap salsa o suc (com em va passar amb el segon, en el que vaig haver de demanar més tovallons de paper per posar a sota i què anés absorbint el suc que desprenia l'escalivada).  

En conclusió, el millor menú del barri (i amb diferència). Tornaré un dia a tastar plats de la carta, que no em va sembla excessivament cara (a la web estan els preus publicats). L'estrany d'aquest restaurant és que els dos cops que he anat (ha sigut a migdia i entre setmana) estava pràcticament buit (el primer cop només una taula més i el segon dia vàrem estar sols). Tot i que ja m'agrada la tranquil·litat que es respira, el que no m'agradaria és que desaparegués ara que l'he trobat. Imagino que serà un lloc més de sopars... i potser a la carta.


I ja per acabar, un parell de fotografies més del menú de la segona visita.

Un caneló cruixent de patata amb crema de formatge

Un bon tall de bacallà confitat a baixa temperatura sobre una base de patata i botifarra amb cruixent de ceba Aquest plat, amb suplement (crec recordar que de 4 €)