Posted by : Jordi Castaño divendres, 12 d’octubre de 2012


Ingredients:

  • Patates (a ser possible de la varietat Kennebec).
  • Pebrot verd.
  • Pebrot vermell.
  • Ceba.
  • All.
  • Tomàquets madurs.
  • Polpa de choricero (o nyores).
  • Tonyina.
  • Oli d'oliva verge.
  • Vi blanc (que no sigui gaire perruno).
  • Julivert.
  • Sal i pebre.
  • Bitxo (opcional)


Mise en place (falta el brou...)


Començarem abocant un bon raig d'oli a la cassola. Quan sigui calent fregirem breument els alls (picats o a làmines) fins que agafin color i incorporarem la ceba tallada a brunoise. Salpebrarem una mica. Si ens agrada el picant, es el moment d'afegir o bé un bitxo tallat a trossos grans (per poder localitzar-los posteriorment) o com vaig fer aquest cop, assaonar amb alguna espècia que aporti aquest grau de picant (vaig fer servir piparrak en pols).

El ball de l'all i la ceba


Quan la ceba tingui color, afegirem els pebrots i els courem a foc mitjà. Incorporarem també la polpa de choricero. Tornarem a salar lleument.

Amb els pebrots verds i vermell i la polpa de choricero


Quan les verdures estiguin cuites, incorporarem el tomàquet i pujarem el foc perquè evapori l'aigua de vegetació d'aquest. Tornarem a salar.

Tomàquet fregint-se


Quan veiem que el conjunt ja s'ha cuit i l'aigua del tomàquet ha desaparegut, afegirem el vi blanc i deixarem uns minuts perquè s'evapori. A continuació, abocarem les patates que prèviament haurem tallat cascant-les i donarem unes voltes a tot plegat per integrar-ho bé. 

Les patates fent amics i coneixent nous gustos


Cobrirem les patates amb el brou de peix, rectificarem finalment de sal, i courem fins que aquelles estiguin ben cuites. 

Patates coent amb el fumet de peix


Mentre es fan les patates, aprofitarem per tallar la tonyina en tacs d'uns dos o tres centímetres i salarem.

Tallant els tacs de tonyina


Un cop les patates estiguin cuites, apagarem el foc, retirarem la cassola i abocarem els tacs de tonyina. Si volem, podem afegir en aquest moment un grapat de julivert acabat de picar. Taparem, portarem a taula a on estaran asseguts els comensals i esperarem de 1 a 5 minuts en funció de com ens agradi el punt de la tonyina. 

El marmitako... o el que queda d'ell, després de servir cinc racions...

Només queda gaudir d'aquest senzill plat de tardor amb un vi negre jove o un blanc amb força cos.







Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -