Posted by : Jordi Castaño dijous, 5 de setembre del 2013

Barraca
Passeig Marítim de la Barceloneta, 1
08002 - Barcelona

Tel. 932 241 253

http://www.barraca-barcelona.com/


Tenia pendent de publicar des de fa ja molts dies, l'entrada d'aquest restaurant. Començaré dient, que és d'aquells als que vaig anar inicialment amb recel, ja que quan el soroll mediàtic és tan elevat, sempre em fa una mica com de mandra anar. A més, al ser llocs tan promocionats, sempre tens una multitud d'entrades a blogs, dels que no sempre són gaire objectius i que, al menys a mi, em provoquen un rebuig inicial. I aquest, crec que és un dels que aquest estiu ha estat més comentat per les xarxes. Normalment, en aquests santuaris de la restauració, espero a llegir les experiències de bloggers que per mi són més fiables, per fer-me una idea més realista del lloc, i aleshores decidir si paga la pena fer una peregrinació amb penitència. 

Feta la introducció, he de dir que el local, que està situat al començament mateix del Passeig de la Barceloneta, té a l'entrada una petita barra a on poder fer el vermut i unes olives mentre esperes, i a la planta superior, està el restaurant en si, en el que podem veure la cuina que queda a la vista amb les corresponents pissarres, que imagino que a algú hauran enriquit aquests últims temps.

Decoració senzilla en la que l'element més destacat és la fusta, amb no gaires taules i amplis finestrals des dels que podrem gaudir d'unes espectaculars vistes, si hem tingut la sort d'agafar una de les taules que donen directament a aquestes.


Interior del menjador amb la cuina vista


Una altre vista de l'interior del restaurant


Vistes nocturnes de la platja des de la taula


Un punt negatiu del local, és l'excessiu soroll que hi ha a l'interior, i encara té menys sentit quan tampoc és que hagin massa taules. El tema de la sonoritat, hauria de ser un dels punts als que donar més importància de la que li donen els restauradors i propietaris dels locals, i que sembla que menyspreïn per algun motiu que no arribo a entendre. Se'm fa molt difícil gaudir d'un àpat quan no pots parlar més que a crits (i si a més la taula és allargada i som deu persones, la comprensió auditiva ja és per nota...).

Pel que fa al menjar, com varem anar amb un menú fet i tancat, la cosa va anar tal que així:

Per començar, unes croquetes de pollastre i uns bunyols de bacallà. Bastant vulgars les primeres, correctes els segons.


Coqueta de pollastre i bunyol de bacallà


Uns musclos de roca amb tomàquet i alfàbrega, que no vaig fotografiar. Molt bons i frescos.

Per continuar amb una amanida de burrata, tomàquet i ruca acabada amb uns pinyons i unes herbes. Bon gènere. Un plat molt lleuger i refrescant.


Amanida de ruca amb tomàquet i burrata 

Uns calamars a l'andalusa molt tendres i ben fregits (i això ho dic després d'haver estat uns dies abans a Cadis, que és el paradís dels fregits) que els acompanyaven amb una salsa tàrtara, que potser li treia protagonisme als calamars. Un plat que em va agradar força.


Calamars a l'andalusa amb salsa tàrtara


La bomba. Personalment, li vaig trobar falta de picant. Podríem dir que era una bomba que no matava... (acudit de baix nivell). De debò, estava bé en el seu conjunt.


Bomba

I arribem a l'arròs, que és el producte estrella i, de fet, amb el que més s'han publicitat i promocionat. El que ens van servir, portava petits mossos de calamar, rossellones, musclos de roca, i peix de platja i ho acabaven amb un oli d'all i julivert. Particularment i pel meu gust, va ser un dels millors arrosos que he tastat. El gra, ben sencer com a mi m'agrada, agarraet l'arròs i de sabor contundent. Els ingredients frescos i de primera. 

Ara ve quan podem entrar a opinar del preu d'un arròs... 20 € (VINT!) per ració (de mitja entre tots els arrosos que tenen a la carta) no és pas un preu econòmic, però si tenim en compte que hi han llocs que per pocs menys diners, et posen al plat una mena de pasta cuita a la que diuen arròs i que no té gaire bé gust de res, potser aleshores no el trobarem tan car. I que consti que parlo de restaurants de la zona de la Barceloneta, dels que ja he estat a uns quants (Can Solé, Can Majó, Marítim, Platja Ca la Nuri, Salamanca, Suquet de l'Almirall, Cal Pinxo, Can Costa, La Mar Salada, i segur que em deixo algun altre), i potser aquest els supera a tots, al menys pel que fa referència a l'arròs. Només vaig provar aquest, però veient la pinta que feien els altres que anaven sortint de la cuina, no tenien res a envejar.

Un plat rodó de debò.


Arròs amb calamar, peix de la llotja, rossellones i musclos i oli d'all i julivert 

Les postres, a compartir, només les citaré, ja que no són precisament sant de la meva devoció. Crec que vaig provar la mousse de xocolata i una mica de la sopa de meló amb gelat de formatge fresc.


Mousse de xocolata


Baba al rom, tartar de pinya i llet de coco


Sopa de meló, gelat de  formatge fresc i twist de llima




Al anar a preu fet, no puc opinar del preu mitjà, però fen un ràpid càlcul sobre els preus de la carta i agafant un parell d'entrants per compartir i un arròs, més una ampolla de vi normalet i sense demanar postres, et pot sortir el dinar o sopar per uns 40-45 €. 

Per beure, unes quantes (bastants) ampolles de no recordo quin vinet blanc fresc i jove de la D.O. Penedés, i una ampolla del (últimament molt sentit a diferents blogs) Fulanito de la D.O. Ribera del Duero. 


A nosaltres ens va sortir per 55 € per cap i van tenir el "detall" de no cobrar les cerveses i unes racions de bunyols i croquetes que havíem pres mentre esperàvem, a canvi de no descomptar res del preu final en el que vam renunciar (per tips) a un suquet de peix que si estava contractat (fen números, es pot fàcilment arribar a la conclusió de que és "quasi" el mateix preu...). Però això és una altre historia...

Pel que fa al servei, era del que s'esforçava en agradar i era un detall que els que eren de fora fessin l'esforç d'entendre el que els hi deies quan et dirigies a ells en català.

A favor: sense cap mena de dubte, l'arròs i les vistes, si demanem i aconseguim una taula de les que donen als finestrals.

En contra: la mala insonorització i la poca (o dolenta) climatització del local.

Una bona opció a tenir en compte, si has de convidar a algú a menjar un bon arrocet per la Barceloneta i vols fugir dels clàssics del barri, i a més, no t'importa gratar-te la butxaca. És un lloc car, però en consonància amb els que hi ha al voltant.

{ 3 comentarios... read them below or Comment }

  1. Estic totalment d'acord amb "...vaig anar inicialment amb recel, ja que quan el soroll mediàtic és tan elevat, sempre em fa una mica com de mandra anar...".

    Però he de dir que d'aquest he llegit alguna opinió més fiable i dels que paguen el dinar... :).

    Vam intentar anar-hi un dia d'agost i tot i trucar cap a les 12, només tenien taula cap a les 15:30 i ja vaig dir que no... El que no sé si acabaré anant o no, doncs al ser un loc d'arròs, millor el migdia i rarament estic els migdies per BCN i menys per aquesta zona...

    En tot cas el que dius de la sonoritat, per mi és important... Sopar sense conversa o cridant, em molesta molt...

    Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tret del soroll (ambiental i mediàtic), crec que és un dels llocs de la Barceloneta a on és pot gaudir d'un bon arròs. Es clar que si no fessin bé això, ja seria per tallar-los els ous...

      De totes formes, si tens alguna recomanació del barri a on menjar un bon arròs i a un preu econòmic, t'ho agrairia.

      Salutacions!

      Elimina
    2. No... no tinc cap recomanació d'arròs per la zona Barceloneta... :(

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -