Posted by : Jordi Castaño diumenge, 23 de novembre de 2014

Petit Pau
Carrer de l'Espanya Industrial, 22
08014 Barcelona

Tel. 933 313 275


Crec recordar, que la primera referència d'aquest restaurant em va venir per un tweet d'en Massitet del blog Olleta de verdures que coneix a fons aquests barris. Després, ja han sigut multitud, els blogs que l'han anat donant a conèixer (Gula Gastronómica, Time Out, Restaurantscat.cat, i bastants d'altres).

Es tracta d'un lloc petit i molt acollidor amb capacitat per unes 18-20 persones gestionat per només dues persones: una a la sala i l'altre a la cuina, a un espai que a més té la virtut (per a mi almenys) d'estar obert al menjador.

Situat just al llindar del barri d'Hostafrancs i al costat mateix del Parc de l'Espanya Industrial, no és que estigui en un carrer molt comercial precisament (tot i que a pocs metres ens podem trobar la carretera de Sants), però imagino que això no és obstacle per omplir cada dia. Quan vaig trucar per anar entre setmana, em van dir que les reserves les agafaven d'una setmana a l'altra. Ja m'havien arribat notícies del fet que els caps de setmana costava de trobar taula, però no hagués imaginat mai, que també passava entre setmana... Un altre fet que va cridar la nostra atenció, va ser que aquella nit hi havia dos (o tres) taules d'estrangers, i que vam fer que ens preguntéssim com havien anat a parar allí...  Sembla que quan un lloc és bo de debò, no els hi cal gaire publicitat ni promocions, i amb el boca a boca (i les xarxes socials) tenen més que suficient.

Detall de la cuina oberta


Em va encantar el tipus de carta que proposen. En un sol full, resumeixen la seva cuina d'una forma molt senzilla i ampla alhora, i en la que ens podem trobar amb un ampli ventall d'ingredients i matèries primeres suficients per satisfer els nostres paladars. I no es limiten només a la cuina, sinó que ho fan extensible també a la bodega, en la que només es pot triar entre un vi blanc, un de negre i un cava (tots ells joves i senzills però molt ben escollits). D'aquesta forma, a més d'un li estalvia el tràngol d'haver d'escollir vi pel menjar.

Carta

Mentre t'estudies la carta i penses el que et ve de gust, et porten una copa de cava, que és cortesia de la casa, i no com en molts d'aquells restaurants (amb estrelles i sense) que t'ho pregunten molt amablement i després et foten l'hòstia a l'hora de pagar el compte (he arribat a pagar uns preus exageradament alts per aquesta "cortesia").

Mentre esperes la comanda, et porten el pa amb uns bols d'olivada i de salsa romesco per enganyar l'estómac.

Olivada i salsa romesco


El meu primer plat va ser un arròs que anomenaven "de mossèn Josep" i que estava fet amb bocins de salsitxa i carreretes o cama-secs, amb un fons de ceba caramel·litzada i brou de carn. Quantitat més que generosa i potència en boca. Un autèntic arròs de muntanya.

Arròs de mossèn Josep


I la meva dona, que va escollir un ou escalfat amb crema de trompetes, puré rústic i cecina (pernil curat elaborat amb carn de vaca). 

Ou escalfat amb crema de trompetes, puré rústic i cecina


I el meu segon plat (també lleuger per ser un sopar...) va ser una pintada rostida a la catalana, amb prunes, orellanes i pinyons, i.... crestes!! Feia molt de temps que no veia servir les crestes a un plat d'au. Excel·lent cocció de la pintada, amb una carn molt gustosa i ferm. Em va encantar.

Pintada rostida amb prunes, crestes i pinyons


I de segon plat per la meva dona, un bacallà amb samfaina, que vaig tastar i eren dels que es fonen a la boca.

Bacallà amb samfaina


Com haureu pogut veure, a la carta no figuren les postres. Per això, tenen un carret que van passant per les taules i en el que tenen exposats les postres d'aquell dia. En aquest cas, tenien un Apfelstrudel, un brownie de xocolata, un pastís de formatge i un tall de Stilton. 

Carret de postres


Tots feien una pinta espectacular, però vaig anar per nota i vaig escollir el Stilton, que és un formatge blau anglès elaborat amb llet de vaca i que a mi personalment és dels blaus que més m'agraden (potser el millor sigui el Shropshire, que de fet és pràcticament un Stilton). El tall que em van servir, de dimensions de champions, l'acompanyen de melmelada de tomàquet i de fines torradetes de pa, i t'ofereixen una copa de vi per ajudar a fer-lo baixar. Em va recomanar una copa de PX, que no em va fer el pes, ja que el trobo massa embafador i que deixaria només per xocolates. Per aquest formatge jo l'hauria combinat amb un Porto, un Sauternes, o anant a un altre registre, un vi blanc amb criança (un Priorat per anar sobre segur) d'aquells que fan ressaltar encara més la qualitat d'aquest formatge.
   
Stilton i xarrup de PX (5 i 2€)


El cost del sopar va ser de 62€ amb cafès, el que ve a ser una RQP de les millor que he trobat últimament. En llocs així és a on t'adones del fet que amb poc, pots aconseguir molt. Un lloc per recomanar i que estic segur que sempre quedaràs bé i no decebrà.


{ 10 comentarios... read them below or Comment }

  1. Veig que coincidim amb les sensacions.

    La veritat es que la RQP és imbatible.

    Tot i això i com et comentava divendres, alguna cosa se'ns escapa. Alguna ajuda hi ha hagut per aparèixer tant amunt a Trip Advisor o aconseguir que vagin jugadors del barça... I reitero que em va agradar molt, però em té intrigat l'èxit, més enllà de la "normalitat"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil trobar llocs a Barcelona per menys de 30 € (fora del circuit Tagliatella i similars) amb un nivell a la cuina, que s'apropi al d'aquest restaurant.

      Pel que fa a la promoció del local, jo encara continuo sent prou innocent, com per pensar que és per mèrits propis i pel boca orella, que a mi a nivell feina m'ha donat tan bons resultats.

      Però potser soc massa càndid... Aquest món de vegades és complicat...

      Abraçada!!!

      Elimina
  2. Ja l'haviem sentit, el Ricard havia fet una entrada no fa massa recomenant el lloc i la seva cuina. Que tingui tant d'èxit sent petit, estant on està i sense ser un restaurant que fa promoció és bon senyal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Heu d'anar a conèixer-lo abans que se'ls pugi l'èxit al cap... De debò que és un lloc per recomanar sense por, i no són gaires dels que podria fer-ho.

      L'èxit del lloc és com a mínim un cas curiós, però jo soc dels que pensen que treballant bé, es pot arribar molt lluny.

      Salutacions!

      Elimina
  3. Sí que fa bona pinta (per segona vegada) i és ara això del boca a boca és molt ràpid amb les xarxes socials.
    Espero poder anar abans de que, com bé dius, se'ls pugi al cap i en conseqüència, també a la nostra butxaca.

    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gran velocitat de transmissió a les xarxes socials és una eina de dos talls. Si el lloc és dolent, o senzillament durant aquell àpat que fas, tenen un mal dia, el problema també el tenen ells per netejar la seva imatge...

      Però, no ho dubtis i ves a tastar la seva cuina (crec que et mous també pels barris propers) que no et penediràs.

      Salutacions i si vas, ja et llegiré!

      Elimina
  4. Hola Jordi has ido a Bitxarracu? es genial y además lleva el sello de calidad del chef del estrellado michelin Víctor Quintilla, precios muy económicos y una gran calidad por lo que es la zona.
    ya me dirás si te gustó.

    Lluis Tomás

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per llegir-me Lluís. Encara no conec ni Bitxarracu ni La Lluerna, tot i que aquest últim el tinc a la meva llista de pendents, i del que sempre he sentit parlar força bé.

      A veure si em puc escapar a qualsevol dels dos, i puc provar la seva cuina.

      Salutacions!

      Elimina
    2. Hola Jordi,
      Veig que vas gaudir força de la teva visita al PETIT PAU. He estat un parell de vegades al LLUERNA, la primera vegada va resultar magnífica, a la segona una mica de tot, però també és un restaurant amb bona RQP i cuiden molt l'oferta de vins.

      Salutacions,

      Elimina
    3. És el que sempre he sentit... De fet, vaig començar a sentir parlar d'ell quan encara no li havien dona't l'estrelleta i la gent comentava l'estrany que era trobar un restaurant d'aquella qualitat a un lloc com Santa Coloma. I que consti que jo no tinc res en contra, eh?, però hi ha qui veu tot el que no és Barcelona, com a secundari i residual...

      Gràcies per passar i comentar. Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -