Posted by : Jordi Castaño diumenge, 30 de novembre de 2014

El Celler de Matadepera
Carrer Gaudí, 2
08230 - Matadepera

Tel. 937 870 857

www.elcellerdematadepera.com




Tenia curiositat per conèixer en primera persona aquest restaurant del qual m'havien parlat molt bé i així que vam anar, tot aprofitant les periòdiques trobades que fem amb l'amic Ricard, i de qui podreu llegir la seva, al seu blog de referència, Els Meus Restaurants.

És una petita excursió si aneu des de Barcelona, però tampoc és que sigui la fi del món. Està a poc més de mitja hora i no arriba a 40 quilòmetres de la ciutat. Desconec si té aparcament propi, doncs no vàrem deixar el cotxe allà, però no em va semblar gaire complicat aparcar pels voltants.

Tot i que no vaig fotografiar el lloc, si entreu a la seva web, podreu veure que es tracta d'una gran i rústica casa de poble amb una ampla terrassa que a l'estiu ha de ser una autèntica delícia. Un cop accedeixes a la que intueixo era la sala principal (i he de dir que ens va costar de trobar l'entrada...), ja t'adones que estàs a un lloc en què et faran sentir i menjar bé.

Després de mirar breument la carta, ens vàrem decantar pel menú de brasa que tenen els migdies entre setmana i més després d'haver-lo recomanat i venut tan bé, tot s'ha de dir.

Aquest menú consta d'un pica-pica de diferents entrants, pràcticament tots ells amb el comú denominador de tenir algun o tots els ingredients preparats a la brasa, i un segon també preparat d'aquesta mateixa manera. Inclou tanmateix les postres (també a la brasa) i el pa i les begudes.

Els plats del pica-pica, pràcticament els porten junts, i així, en una primera tongada arribaren:

- Una amanida d'albergínia (lògicament feta a la brasa i amb el seu gust fumat) i formatge de cabra.


Amanida d'albergínia i formatge de cabra 


- Un fabulós (de debò) pa de tipus coca, amb bon tomàquet i millor oli d'oliva. Que senzill és a vegades amb tres ingredients tan bàsics, oferir una autèntica delícia pel paladar...


Pa amb tomàquet


Que anava acompanyat d'un platet de pernil ibèric de qualitat (de fet, el plat era el pernil i no pas el pa, però...).


Pernil ibèric


- Unes sardines a la brasa. Com m'agraden les sardines... Així i cuinades de qualsevol altre forma...


Sardines a la brasa


- Unes verduretes a la brasa amb romesco.


Verduretes a la brasa amb romesco


- Unes croquetes casolanes, que aquest cop eren de bacallà. Arrebossades (crec) amb panko.  


Croquetes casolanes (de bacallà)


- I per finalitzar amb el pica-pica, un pop a la brasa, del qual desconec el motiu pel qual està aquest plat tan anomenat últimament. Molt tendre i saborós i amb les patates al seu punt de cocció (això que pot semblar una obvietat, malauradament no sempre és així...). Com estàvem xerrant, es van endur els plats dels entrants i vàrem haver d'esperar que ens portessin els coberts dels segons plats per poder tastar aquest plat, però l'espera va valer la pena. Quines presses tenen de vegades...


Pop a la brasa


I de segon plat o principal, jo vaig optar per un tall de ploma ibèrica a la brasa amb patates que anava acompanyat per tres salses, que si no recordo malament, eren de roquefort (aquesta segura), una mena de romesco, i l'última i millor, que fins a on la meva mala memòria arriba, diria que portava foie. En qualsevol cas, totes tres molt bones. La carn, he de dir que a banda de molt saborosa, és de les més tendres que he tastat i que quasi no calia fer servir el ganivet Laguiole que et faciliten per tallar. Un plat impressionant i del qual vaig gaudir molt.


Ploma ibèrica a la brasa


Les tres salses (que segons el menú eren: roquefort, agredolça i pebrot)


I per l'amic Ricard, que es cuida més que jo, un bon tall de lluç de primera, servit amb la seva guarnició de patates. En principi, al menú només figurava com a segon plat la ploma ibèrica, però imagino que sempre tindran un pla alternatiu pels que no són massa amants de la carn, el que fa intuir el tracte acurat amb els clients que tenen a aquesta casa. 


Lluç a la brasa


I per les postres, un sorprenent plat de pinya a la brasa amb una crema i una bola de gelat. I dic sorprenent perquè me'l vaig menjar molt a gust, tot i que no sóc gaire de postres i menys si incorporen alguna mena d'ingredient fred o gelat al mateix.


Pinya a la brasa amb cremós cítric i gelat


El vi que anava inclòs amb aquest menú era un Raig de Raïm de Celler Piñol de la D.O. Terra Alta. He de dir que moltes vegades el vi que m'han servit amb menús tancats similars han deixat bastant que desitjar, però aquest no va ser el cas. Ans al contrari, vaig trobar-lo un vi molt correcte per acompanyar tot l'àpat.


El vi de la casa


A més d'aquest menú de brasa que vàrem escollir, disposen d'un menú de tast per 48 € per cap que pintava molt bé (i que a més, inclou un plat de garrinet confitat i cruixent que si està ben preparat, a mi em fa perdre el sentit...). Menjant a la carta, calculo que el preu s'anirà més aviat als 50-60 €.

A nosaltres, tot plegat aquest menú, amb el vi que veieu, ens va costar 30 €, que penso és una excel·lent RQP per tot aquest dinar del qual vàrem poder gaudir, i que vàrem rematar amb una gran sobretaula... Va ser un veritable plaer gaudir de la companyia del propietari del restaurant, i escoltar les seves anècdotes i històries (i a fe de Déu que té unes quantes...). Un lloc per recomanar a tothom i per repetir segur.

{ 11 comentarios... read them below or Comment }

  1. Ja és estrany en mi demanar peix en restaurants i més en front de l'alternativa que vas prendre tu, però venia una mica carregat dels dies anteriors en que havia fet algun excés... i tenint en compte que s'apropava el cap de setmana, vaig optar pel lluç, que he de dir estava excel·lent de fresc i de cocció.

    Per cert, segons Via Michelin, del centre - centre BCN (P. Catalunya) fins allà són : 35Km. amb un cost de combustible d'aproximament 5€ , temps 42 min i distància 35Km.... Vaja, que si en lloc de sortir de P. Catalunya, sortim de Meridiana, deu quedar en 30Km.... :)

    Abraçada!!




    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon restaurant, bon menjar i bona conversa. Com deien aquells... si està fresca i eixerida, no ve d'un pam... ;-)

      Abraçada!

      Elimina
  2. Jordi, d'aquest no n'havia sentit a parlar, però trobo que juntament amb en Ricard ja m'hi heu fet venir ganes. Tot i així, a mi personalment m'acaba costant una mica anar a restaurants de brasa pel fet de pensar que no acaba de ser una cuina tan elaborada com d'altres.
    Salut i a seguir cuidant-se!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Albert

      Jo et diria que hi han brases i brases. Vull dir, que no és el lloc típic de carns a la brasa de sortides de diumenge... :-)

      Com hauràs pogut veure a les fotografies, els plats tenen una mica més d'elaboració del que habitualment pots trobar. I el tall de ploma ibèrica, ja t'asseguro jo que com aquest no havia tastat cap. Ni tan sols, quan ho he preparat a casa... ;-)

      Salutacions!

      Elimina
  3. Les patates tenen una pinta estupenda, per no parlar de la carn. M'agrada que utilitzin la basa fins i tot pels postres.
    Un bon lloc sense dubtes.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepa

      A mi també em va sorprendre trobar el gust de brasa a les postres. Com comento, tot i que no soc gens de dolços i postres i em cenyeixo als formatges per acabar un bon àpat, aquest el vaig trobar força bo.

      I si. És un bon lloc.

      Salutacions!!

      Elimina
  4. La veritat és que té una pinta extraordinària. Hi han tresors a la que sortim fora de la capital. I curiosament no estan tant lluny, segons el Ricard, 35 Km... en cap de setmana, 20 minuts oi?? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica més, si acostumes a conduir com jo de despistat... ;-)

      Però si. Més o menys, en mitja hora et plantes a la porta del restaurant. No sé si els cap de setmana tenen algun menú similar, però segur que menjareu d'allò més bé.

      Salutacions!!

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi
      Bones trobades, un bon lloc no el coneixia.
      La cuina de la brasa la cuina del foc:))
      També es poden veure els bons productes i les bones elaboracions.
      Quin Pa amb tomàquet !!
      Un bon dia,
      f.

      Elimina
    2. Hola Fina

      De fet, la cuina de la brasa tot i ser la més antiga, en cap cas la considero senzilla. En pocs llocs pots menjar bons productes i cuinats al seu punt, només amb l'ajuda d'unes quantes brases. Si jo t'expliqués de llocs a on he anat a dinar graellades infectes...

      El pa amb tomàquet, de pel·lícula.

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -