Posted by : Jordi Castaño dissabte, 8 de novembre de 2014

Niño Viejo
Avinguda de Mistral. 54
08015 - Barcelona

Tel. 933 482 194

Nota 1: al tiquet del restaurant apareix l'adreça Tamarit, 74 (???) i no surt cap número de telèfon...

Nota 2: al fer la reserva et comenten que pots veure els seus menús a la web www.hojasanta.es i a hora d'ara, aquesta pàgina no funciona... 




Un cop passada la febre dels restaurants peruans i assentats ja aquests a casa nostra, ara és el torn de la gastronomia mexicana. I si els primers van entrar al nostre país per la porta gran, en part gràcies a l'estreta relació existent entre Adrià i Gastón Acurio, imagino que ara els trets també deuen anar per aquí...

Situat estratègicament a l'Avinguda de Mistral de Barcelona, a tocar de la resta d'establiments que tenen la societat Adrià - Iglesias (Tickets, Pakta, 1900, 41º, Rias, Hoja Santa i algun d'altre que segur em deixo...), té una decoració d'aquelles que imiten una clàssica taverna mexicana (no he estat a cap, però imagino que seran així...) amb taules i cadires rústiques i estovalles d'hule, tot en un ambient informal, o casual que diuen ara... ;-)  

Com la major part dels plats que figuraven a la carta els desconeixíem, tant en Ricard Sampere del que podreu llegir el seu particular punt de vista al seu blog http://cuinairestaurants.blogspot.com.es/ com jo mateix, ens vam deixar portar per l'amable cambrera (tot un detall per part seva, dir-nos que li podíem parlar amb català, i que l'entenia però li sabia greu no parlar-lo encara), que ens va recomanar fer algun entrant, uns tacos i partir-nos un parell de principals. Tot i que tenien algun plat de mar, vàrem passar directament d'aquests, a l'igual que dels Margarita i altres còctels que ens va suggerir.

I ja vam començar amb un guacamole acompanyat d'uns cruixents i deliciosos totopos (enllaçaré amb la wikipedia els ingredients que poden ser més desconeguts). Molt bo, però no veig justificat el preu per enlloc... Quasi 10 € per una salsa elaborada bàsicament d'alvocats (imagino que afegint una mica d'oli, llima, ceba i chile verd) que es venen aproximadament a uns 4 o 5 € el quilo, i que no tenen gaire dificultat més enllà d'obrir-los, pelar-los i xafar-los. I els totopos són fets de blat de moro...

Això si: anaven presentats en un bonic morter amb la seva mà corresponent de fusta i ceràmica blanca, a la que no vaig saber trobar una altra funció que no fos la purament ornamental. I amb la llavor de l'alvocat a l'interior, per evitar l'oxidació de la preparació.


Guacamole NiñoViejo - 9,50 €


Desencantat amb el següent plat del qual m'havia fet millors expectatives arran del nom: Crispetes de pollastre amb salsa jalapeño. Massa fibrós el pollastre, fet que complicava la seva ingesta sense haver de fer porcades. Molt bona la salsa que l'acompanyava i amb un nivell de picant tolerable.


Crispetes de pollastre amb salsa jalapeño - 7,50 €


A continuació, una quesadilla de huitlacoche.

Quesadilla de Huitlacoche - 3,50 € u.


Servida amb unes salses que també eren pels tacos que vindrien després. De dalt a baix i amb un nivell creixent de picant: llima, salsa verda cuita, salsa vermella de chile d'arbre tatemada i salsa d'habanero picant.


Salses per "taquear"


I els tacos: tots ell molt bons, i d'haver de destacar algun, potser seria el de ploma ibèrica. A mesura que els anaven portant, et recomanaven acompanyar-los d'una o dues de les salses que hi havien a la taula. Com ja he dit abans, eren molt bons, però crec que provat un, provats tots. Té la seva gràcia això del finger food, però ho veig més per un xiringuito o barracó a peu de carrer, que no pas d'un restaurant. Les salses, molt potents i especiades, contribuïen a que s'assemblessin encara més els tacos entre ells.


Taco de carnitas - 3,50 € u.


Taco de ploma ibèrica - 3,90 € u.


Taco al pastor - 3,50 € u.


I els principals, dels que vàrem fer mitges racions, van ser unes molt saboroses costelles de porc Duroc de l'àvia Flor (tot xef que es preï ha de tenir una àvia que li hagi fet llegat de la seva més preuada recepta).


Costelles de porc Duroc de l'àvia Flor - 1/2 ració 7,10 €


I que només acompanyaven d'una "tortilla" per cap (a totes llums, insuficient per la quantitat de costella que ens van servir...).


Les costelles amb la seva "tortilla"


I com segon principal, mig picantó a la llenya. Molt bo i interessant l'adob d'achiote que portava l'animalet i potser el plat que més em va agradar. Però el que no puc entendre i em sembla increïble, és el fet que cobrin de més per fer mitges racions... 11,80 € el plat i 6,70 € la mitja ració. No em surten els números...


1/2 Picantó al Josper amb adob d'achiote - 6,70 €


El preu del dinar, que va ser de 74 € per dues persones, sense postres i demanant cerveses exclusivament, particularment el vaig trobar una mica elevat. Si no estas atent i ets dels que es deixen liar portar pels "consells" dels cambrers i demanes algun dels còctels típics del país (margarita) i una mica de postres, se't en va el compte sense adonar-te al voltant dels 50 a 60 € per cap. I conec uns quants llocs a on per aquest preu et fas tot un homenatge, i amb bons vins.

M'ha passat una mica, el que en el seu dia em va passar amb el Tanta i la cuina peruana. Ja l'he tastat i m'ha semblat una gastronomia rica i diferent amb ingredients que no estem gaire acostumats a veure per aquí, però no crec que voluntàriament torni. Serà que tenim el llistó massa alt a casa nostra, i m'he malacostumat...


{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. Veig que coincidim, tot i no haver pactat el que hem escrit.... No m'havia adonat del "detall" del preu de la mitja ració en front de la sencera, però pensa que costa molt fer la divisió... :). Es veu que al Bitxarracu, ja ni divideixen i ho deixen en mans del comensal... (tenen una lupa per ajudar a aquesta tasca).

    Lo més fotut del tema és que hi hagi gent que de tant 'exciteds' que entren, ja no els baixa l'excitació (i més els que no paguen!!) i expliquin llavors meravelles que generen altres 'exciteds' que fan girar la roda...

    L'altre dia un d'aquests 'exciteds' (i potser l'únic al que tinc apreci), publicava al seu blog una diatriba amb la que pretenia caricaturitzar, personatges "xapats a l'antiga" i que no sabien valorar totes aquestes parafernàlies.... Em vaig quedar amb les ganes d'escriure un altre en que caricaturitzés a moltes de les ànimes sortides de la ESO, reconvertides a hipsters, que és queden embadocats per qualsevol joc de mans.... Però no volia guanyar algun enemic més... :)

    En fi... caldrà fer un recull per riure una mica amb tot lo que escriuran d'aquest lloc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas en concret i tot i que no fa gaire que ens coneixem, era relativament senzill coincidir.

      T'he de dir que no veig massa convenient per la teva salut que et tallis, i que has d'escriure el que et vingui de gust en tot moment, d'acord amb la teva percepció, i crec que ja ho fas de manera sobrada... ;-)

      Potser el problema està en que el pastis és massa petit per ser repartir entre tanta gent i ja no saben com fer-ho...

      Abraçada!!

      Elimina
  2. Molt de taco veig... Jo faig quesadillas i burritos a casa per sopar un parell de vegades al mes... Ays, no, ara ja no en faig que la canalla ha marxat de casa!

    No heu menjat mole, ni pollo chipotle, ni cochinita pibil... I el guacamole es veu molt puré, a mi m'han ensenyat a fer-lo aixafant l'alvocat i tallant petit el jalapeño, el tomàquet i la ceba. Has d'afegir, sal, suc de llima, coriandre talladet i un toc de llet condensada.

    És el que li dia al Ricard, que vingui un mexicà a cuinar-te a casa et genera escepticismes a l'hora d'explorar restaurants.
    Desprès del post, aquest no em motiva gens.

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment no m'estranya que no et motivi... :-) I més, si tenim en compte que ens vàrem deixar recomanar per la cambrera, ja que per a nosaltres, els plats que hi havien, eren bastant desconeguts.

      Crec que van massa de cara a fer caixa, i perden l'oportunitat d'ensenyar realment la gastronomia del seu país.

      El guacamole també m'agrada preparar-lo a casa i el faig igual, tret del toc de llet condensada, que no havia sentit mai. La cochinita pibil, és una de les receptes que tinc pendents de preparar.

      Salutacions!

      Elimina
  3. Doncs tenies raó, no surt el comentari... Precissament et deia que són llocs bons per una ocasió, per degustar una cuina diferent, pero no com habituals. Crec que s'han de mirar sempre des de la prespectiva de una ocasió especial o quan et ve de gust canviar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé que pot haver passat...

      A mi ja m'agrada provar cuines diferents, però tret de la japonesa (o asiàtica genèricament, per incloure xinesa i tailandesa) i la italiana, no hi cap que em faci el suficient pes com per tornar a repetir.

      I de recomanar un lloc de cuina mexicana, crec que demanaria abans consell per la xarxa per anar a un lloc una mica més autèntic que aquest, que estic segur que deuen existir. Però aquesta visita va ser una mica anar a l'aventura...

      Salutacions!

      Elimina
  4. Heu provat L'oaxaca? ho pagues...però tot un viatge per als sentits, realment cuina mexicana, amb má mexicana i producte insuperable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He sentit parlar també d'aquest, però més aviat en el sentit que es tracta d'un estil similar... Però tampoc descarto fer-li una visita.

      De fet, per provar la cuina mexicana, el que tenia anotat era el Tlaxcal, que em segueix quedant com a pendent, o bé algun altre que és més de tipus taverna, i que ara mateix no recordo.

      Gràcies per llegir-me i comentar.

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -