Ca l'Ignasi. Sort dels primers... i altres coses
Ca l'Ignasi
Carrer Major, 4
08569 - Cantonigròs
Carrer Major, 4
08569 - Cantonigròs
Més d'un any sense fer cap post dels llocs que visito, i que lògicament, amb la pandèmia dels collons, poques ganes de descobrir nous restaurants, i dels pocs que he pogut anar, tampoc tenia gaires ganes d'escriure.
I aquesta visita va ser precisament la que havia d'iniciar la tornada a la "normalitat" o "nova normalitat" com diuen aquells xxxxx...
Com va ser en aquells dies que els nostres governants ens van deixar "sueltos" (va ser aquesta passada setmana santa, i per més inri divendres sant que era el primer dia festiu), vaig pensar que no el publicaria perquè no creia que fos gaire representatiu de la cuina de la qual havia sentit parlar en positiu. I és que de vegades, i ho entenc perfectament per la situació que estan patint, els restauradors volen agafar més reserves de les que podrien atendre amb l'atenció que penso ens mereixem els clients que sortim aquests dies. I va ser arran d'un tweet en el qual ni tan sols els mencionava, sinó que era part d'una conversa amb un amic parlant del tema arrossos i en el qual va intervenir el cuiner d'aquest restaurant amb unes formes que podria definir com poc acadèmiques, el que m'ha animat a escriure aquest post.
Vàrem arribar a les 14:00 h, que de fet era l'hora que teníem la reserva i ja em va agradar que a la porta hi hagués un cartell dient que ja ho tenien tot ple i que no admetien més comensals. Però va ser un miratge...
Com estàvem a la taula de l'entrada, vam poder veure el continuo ball de persones que preguntaven (sense reserva) i que feien esperar, per anar acomodant amb calçador, amb el consegüent endarreriment en l'atenció de les taules que tenien en aquell moment. Almenys, aquesta va ser la nostra sensació.
De fet, el temps d'espera entre plats va resultar etern. Vam entrar a les 14:00 i al tiquet ja veieu l'hora a la qual vam sortir: les 16 tocades. I just acabaven de fer entrar una taula d'aquelles amb un públic que no voldria mai jo al meu establiment. I dic això conscient que no és un tema gens atribuïble al restaurant, tot i que tenen reservat el dret d'admissió.
I després d'aquesta breu introducció, faré l'habitual resum del lloc tal com abans feia i com ho vàrem viure.
La ubicació
Situat al poble de Cantonigròs a la comarca natural del Collsacabra, amb pobles amb molt d'encant pels voltants com Tavertet o Rupit i Pruit. Aparcament sense complicacions al costat mateix del restaurant.
El local
Ampli, ben condicionat, amb taules ben separades i nues amb estalvis de paper. Disposa d'una terrassa exterior, a la qual ens van oferir la possibilitat d'anar, però amb el sol que feia, ens vam estimar més romandre a l'interior, pensant que acabaríem l'àpat allà amb el cafè i el que fos adient.
Com haurien de ser totes les cartes. Clares, concises i amb unes poques opcions en cadascun dels apartats: entrants, segons i postres.
Disposen també d'un menú degustació, que normalment és la meva tria per conèixer la gastronomia d'un restaurant, però que aquell dia no vam fer perquè no ens venia de gust tantes coses.
El celler
Bona carta de vins, amb predomini de vins ecològics i naturals, d'entre els quals vam escollir una molt bona garnatxa negre i carinyena de la D.O.Q. Priorat anomenada Territori i que vam gaudir molt.
El que vam demanar
Tot i que sempre que surto a menjar a fora, acostumo a compartir els plats amb les persones que m'acompanyen, vaig veure que a la mateixa carta hi havia un suplement per compartir (no recordo quant, però em sona que era un percentatge d'un 15%). Ja no és pels diners, que si està justificat no tinc cap problema, però no li vaig veure el què a cobrar per la feina de partir un plat de la carta i haver d'embrutar dos plats... O sigui, que vam demanar cadascú el que li venia de gust, i ja vam fer repartiment entre nosaltres.
Per començar, el caneló de la meva mare amb una beixamel de ceba i ceps. Molt bo i vàrem haver de demanar pa (incomprensiblement no estava a taula) per escurar el plat.
I una coca de calçots amb botifarró negre d'Olot i romesco, que va ser el millor plat de tot el dinar.
De segons, vam demanar un arròs (Marisma del Molí d'en Rafelet) amb carxofes d'El Prat i ceps, que a part de ser un arròs que no ens va fer trempar gens (totalment pla pel que fa a sabor), estava massa cru. I consti que a mi m'agrada el gra que estigui més aviat sencer. Però de sencer a cru hi ha una escala que s'hauria de vigilar.
I aquí és quan entra en escena el xef (a les xarxes, em refereixo), i al tweet diu que l'arròs no estava cru sinó grenyal a conseqüència de passar-lo pel forn de llenya. A veure... no sóc ningú per discutir de cuina i Déu nos en guard de posar-me a l'alçada d'un reconegut xef com ell. TOT el respecte per la seva feina i més per una persona de la qual sempre he sentit excel·lències. Però he fet uns quants arrossos a casa i encara que sigui un mindundi sé reconèixer perfectament quan un gra d'arròs té una textura adient en boca. I dient que gasten arròs Bomba de l'Estany de Pals i el Marisma del Molí d'en Rafelet del Delta, tampoc ajuda a solucionar-ho. Més aviat, certifica el que molts cops he pogut observar: els xefs (sense generalitzar, ja que com en tot sempre hi ha excepcions) MAI s'equivoquen, ni MAI tenen un mal dia. Només hi ha clients que són uns pòtols i que tenen uns paladars poc entrenats.
Portàvem esperant més de mitja hora amb els segons plats ja acabats, o sigui que ja no vam demanar postres. Directes als cafès i cap a casa que falta gent.
Per cert, amb els cafès van arribar uns craquinyolis com ells diuen i que no deixen de ser uns carquinyolis fets al seu forn de llenya (que segurament deu ser el mateix dels arrossos i que també els deixa grenyals), que quan els vam veure a l'entrada vam pensar d'agafar uns paquets per portar i regalar, però un cop tastats, vam coincidir que continuaríem consumint els del Forn Turull de Terrassa que són un vici.
El compte
Sense el vi i l'aigua (2 €, però quilòmetre zero, això si) i sense postres, un total de 38 € per cap. I ja no entro en si és o no car. Crec que els preus són equilibrats, però quan et donen la satisfacció d'un bon àpat. En aquest cas, ja dic que no i per tant, un suspens (també) en aquest apartat.
Resum... i alguna reflexió
- Zona de Catalunya amb molts pobles amb encant i amb bones rutes de muntanya on gaudir de la natura.
- Sala ampla i confortable.
- Servei que sent amable, no arriba en dies com aquests.
- Cuina millorable, almenys pel que vam poder apreciar en aquesta visita.
Voldria acabar aquesta publicació pensant que va ser una sèrie de catastròfiques desgràcies o un cúmul de despropòsits. No acostumo a anar a restaurants en caps de setmana o en dies festius i quan ho he fet, no sempre ho he publicat perquè la massificació d'aquests dies fa que no tot surti tan bé com voldrien els restauradors, encara que no hauria de ser així. El normal, seria que sempre mantinguessin el nivell.
Potser si la resposta al tweet, que ni tan sols anava per ells, hagués estat una altra, no hauria escrit aquest post i fins i tot hauria tornat un dia entre setmana a tastar altres dels seus plats per les bones referències que tenia. Però ara i gràcies a la mala gestió de les crítiques (que ni tan sols va ser una crítica sinó més aviat una opinió entre amics), segur que no...
Tag :
Restaurant
Ferran Cerro. Un Sol com un cabàs a Reus.
Ferran Cerro
Sant Joan 22
43201 - Reus
Tel.: 977 945 142
http://fcrestaurant.cat/
Aprofitant un cap de setmana de germanor dels 3(o+)aTaula amb parella, els que tenen la sort de tenir-la, i en una estada a Cambrils a casa del sènior, vam aprofitar per conèixer un dels restaurants dels quals havíem sentit parlar a aquell molt en positiu.
I coincideix aquesta publicació amb dos fet ben representatius: en primer lloc, que aquesta mateixa setmana li han concedit un Sol a la prestigiosa guia Repsol. I en segon lloc, que molt aviat canviaran de lloc el seu negoci per anar a un espai més ample com ens va comentar aquell dia el mateix Ferran Cerro.
La ubicació
Ferran Cerro està situat a un carrer proper a la zona comercial i centre de Reus. I pel que ens va comentar, en unes setmanes estaran encara més cèntrics.
Aparcament públic proper i no sabria dir-vos com anar en transport públic... :-(
El local
Poc parlaré d'aquest punt. No té gaire sentit, ja que aviat estaran situats a la nova ubicació.
La carta
Ferran Cerro estructura de forma molt divertida la seva carta amb un cert paral·lelisme amb el món de la roba, ja que ofereix tres menús amb les sigles S, M, i L com podreu veure a la següent imatge.
Així, cada comensal només ha d'escollir una de les modalitats i els entrants i els segons i les postres que entrin segons la talla de menú escollida. Val a dir que alguns dels plats a escollir porten suplement.
El que vam demanar
En arribar a Ferran Cerro, ja ens va dir que si ens semblava bé ells mateixos ens suggerien un menú. I com vam veure que potser seria més senzill això que demanar cinc menús diferents, vam comentar-li que no teníem cap problema i això que veureu a continuació és el festival de plats que van arribar.
En primer lloc una tassa de Brou d'estil japonès, que com a inici ja prometia.
Tot seguit aquest Biquini de Formatge Morbière i Tòfona.
Per continuar amb aquest Tiradito de salmó amb maracujà, ceba encurtida, remolatxa i moresc.
Un Ravioli de Moniato i Pesto. Plat diferent i original.
Unes Carxofes amb Petxines de Pelegrí. Espectaculars.
Aquesta meravella de Pèsols de Cambrils amb Tàrtar d'Escamarlans, que van ser, juntament amb el següent, els millors plats sense cap mena de dubte.
I aquest és l'altre plat estrella de la nit... Coulant de trinxat de la Cerdanya.
Un Llobarro amb Cítrics i Salsa de Carn tallada amb Oli de les seves Espines i una
I ja per acabar la part principal del menú, un Arròs de Gamba que estava com per demanar només això i els pèsols en la propera visita.
Podreu veure a les dues imatges com a la primera el prepara el mateix Ferran barrejant l'arròs amb un fons que té preparat als plats del costat amb unes gambes crues i pelades en una mena de tàrtar.
A la segona imatge, l'arròs ja emplatat i llest per ser devorat.
Les postres
Tot i estar ja al límit, ens va voler fer un tast de les postres de Ferran Cerro i així van arribar aquests tres.
En primer lloc, una Carabassa amb Regalèssia i Nous.
Un Tiramisú Casolà.
I una Tatin de Poma Caramel·litzada amb Mousse de Vainilla, Mascarpone i Codony de Poma per finalitzar.
El celler
Molt bona carta i bones referències d'entre les quals vam triar un D.O. Terra Alta (l'Avi Arrufi) i el cap de sala ens va suggerir un Montsant i un Ribera del Duero que van acabar de fer més gran la festa d'aquell dia.
El compte
En deixar-nos anar a les seves mans, el preu també va ser fixat en funció del que ens va oferir. Un preu molt correcte pel festival amb el qual ens va fer gaudir de valent.
Resum
- Cuina creativa i d'un nivell altíssim.
- Bona presentació i acabat dels plats amb vaixelles a mida.
- Servei professional de primera.
- Local còmode i agradable amb espai suficient entre taules.
- RQP molt bona.
- Lloc que recomano conèixer.
Sant Joan 22
43201 - Reus
Tel.: 977 945 142
http://fcrestaurant.cat/
Aprofitant un cap de setmana de germanor dels 3(o+)aTaula amb parella, els que tenen la sort de tenir-la, i en una estada a Cambrils a casa del sènior, vam aprofitar per conèixer un dels restaurants dels quals havíem sentit parlar a aquell molt en positiu.
I coincideix aquesta publicació amb dos fet ben representatius: en primer lloc, que aquesta mateixa setmana li han concedit un Sol a la prestigiosa guia Repsol. I en segon lloc, que molt aviat canviaran de lloc el seu negoci per anar a un espai més ample com ens va comentar aquell dia el mateix Ferran Cerro.
La ubicació
Ferran Cerro està situat a un carrer proper a la zona comercial i centre de Reus. I pel que ens va comentar, en unes setmanes estaran encara més cèntrics.
Aparcament públic proper i no sabria dir-vos com anar en transport públic... :-(
El local
Poc parlaré d'aquest punt. No té gaire sentit, ja que aviat estaran situats a la nova ubicació.
La carta
Ferran Cerro estructura de forma molt divertida la seva carta amb un cert paral·lelisme amb el món de la roba, ja que ofereix tres menús amb les sigles S, M, i L com podreu veure a la següent imatge.
Així, cada comensal només ha d'escollir una de les modalitats i els entrants i els segons i les postres que entrin segons la talla de menú escollida. Val a dir que alguns dels plats a escollir porten suplement.
El que vam demanar
En arribar a Ferran Cerro, ja ens va dir que si ens semblava bé ells mateixos ens suggerien un menú. I com vam veure que potser seria més senzill això que demanar cinc menús diferents, vam comentar-li que no teníem cap problema i això que veureu a continuació és el festival de plats que van arribar.
En primer lloc una tassa de Brou d'estil japonès, que com a inici ja prometia.
Tot seguit aquest Biquini de Formatge Morbière i Tòfona.
Per continuar amb aquest Tiradito de salmó amb maracujà, ceba encurtida, remolatxa i moresc.
Un Ravioli de Moniato i Pesto. Plat diferent i original.
Unes Carxofes amb Petxines de Pelegrí. Espectaculars.
Aquesta meravella de Pèsols de Cambrils amb Tàrtar d'Escamarlans, que van ser, juntament amb el següent, els millors plats sense cap mena de dubte.
I aquest és l'altre plat estrella de la nit... Coulant de trinxat de la Cerdanya.
Un Llobarro amb Cítrics i Salsa de Carn tallada amb Oli de les seves Espines i una
I ja per acabar la part principal del menú, un Arròs de Gamba que estava com per demanar només això i els pèsols en la propera visita.
Podreu veure a les dues imatges com a la primera el prepara el mateix Ferran barrejant l'arròs amb un fons que té preparat als plats del costat amb unes gambes crues i pelades en una mena de tàrtar.
A la segona imatge, l'arròs ja emplatat i llest per ser devorat.
Les postres
Tot i estar ja al límit, ens va voler fer un tast de les postres de Ferran Cerro i així van arribar aquests tres.
En primer lloc, una Carabassa amb Regalèssia i Nous.
Un Tiramisú Casolà.
I una Tatin de Poma Caramel·litzada amb Mousse de Vainilla, Mascarpone i Codony de Poma per finalitzar.
El celler
Molt bona carta i bones referències d'entre les quals vam triar un D.O. Terra Alta (l'Avi Arrufi) i el cap de sala ens va suggerir un Montsant i un Ribera del Duero que van acabar de fer més gran la festa d'aquell dia.
El compte
En deixar-nos anar a les seves mans, el preu també va ser fixat en funció del que ens va oferir. Un preu molt correcte pel festival amb el qual ens va fer gaudir de valent.
Resum
- Cuina creativa i d'un nivell altíssim.
- Bona presentació i acabat dels plats amb vaixelles a mida.
- Servei professional de primera.
- Local còmode i agradable amb espai suficient entre taules.
- RQP molt bona.
- Lloc que recomano conèixer.
Slow & Low. Cuina creativa al barri de Sant Antoni.
Slow & Low
Compte Borrell, 119
08007 – Barcelona
Tel: 936 254 512
https://slowandlowbcn.com/
Doncs ja hi tornem a ser... nova trobada dels 3(o+)aTaula, aquest cop a un restaurant que particularment desconeixia tot i tenir publicat a la Guía. En casos comptats ho fem així si dos terceres parts han estat i donen la seva benedicció.
Situat al barri de Sant Antoni en plena zona gastronòmica de nova volada a la ciutat de Barcelona, és un local modern i desenfadat on dominen els materials com el ferro, l'acer o els maons d'obra vista.
De forma allargada, alberga a la seva part central la cuina vista que pots gaudir des de la barra que presideix la mateixa. A la zona de l'entrada hi han les taules altes amb tamborets que donen un aire més informal, mentre que a la part del fons, hi ha la sala amb les taules normals amb aspecte més de menjador. Com és d'esperar en locals d'aquestes tendències, les taules no tenen cap mena de estovalles (encara que no trobi el perquè).
No disposa de carta, oferint només tres opcions tancades de menús. Un de migdies feiners anomenat Menú executiu. Un menú de degustació "curt" anomenat Menú Slow i finalment un altre menú de degustació llarg i de nom Menú Slow & Low.
Si no saps o no t'ha explicat ningú amb antelació el que pots menjar allà, el millor és pasar abans per la seva web on pots fer-te una idea amb els noms dels plats allà publicats, del tipus de cuina i producte que ofereixen.
Si hagués de resumir o definir l'estil de la seva cuina, diria que és una cuina internacional, amb fusió de moltes gastronomies del món en la qual es barregen tècniques i productes de molts paisos, creativa i desenfadada.
Es destacable també el bon nivell de servei, de gran professionalitat, empatia i amabilitat, encara que en alguns casos es passin una mica de frenada (l'habitual "chicos" que no acabo de veure gaire correcte...).
Difícil destacar un sol dels plats gaudits aquell dia, però m'ha semblat com original la proposta d'aquest cranc de closca tova o Soft-Shell Crab que havies de menjar amb els dits, i que en lloc de facilitar-te coberts, et deixaven una tovalloleta humida...
I com sempre, podreu llegir les nostres impressions i la crònica del que vam menjar i beure al post que de forma conjunta hem fet a:
Els preus dels menús oscilen entre els 29,50 € de l'Executiu i els 68 € del menú de degustació llarg. No és pas econòmic, però estem parlant de cuina de molt nivell.
I ja per acabar, aprofito per recordar-vos que us podeu continuar baixant la nostra Guia en la seva edició d'Hivern de forma totalment gratuita fent clic a la següent imatge.
Compte Borrell, 119
08007 – Barcelona
Tel: 936 254 512
https://slowandlowbcn.com/
Doncs ja hi tornem a ser... nova trobada dels 3(o+)aTaula, aquest cop a un restaurant que particularment desconeixia tot i tenir publicat a la Guía. En casos comptats ho fem així si dos terceres parts han estat i donen la seva benedicció.
Situat al barri de Sant Antoni en plena zona gastronòmica de nova volada a la ciutat de Barcelona, és un local modern i desenfadat on dominen els materials com el ferro, l'acer o els maons d'obra vista.
De forma allargada, alberga a la seva part central la cuina vista que pots gaudir des de la barra que presideix la mateixa. A la zona de l'entrada hi han les taules altes amb tamborets que donen un aire més informal, mentre que a la part del fons, hi ha la sala amb les taules normals amb aspecte més de menjador. Com és d'esperar en locals d'aquestes tendències, les taules no tenen cap mena de estovalles (encara que no trobi el perquè).
No disposa de carta, oferint només tres opcions tancades de menús. Un de migdies feiners anomenat Menú executiu. Un menú de degustació "curt" anomenat Menú Slow i finalment un altre menú de degustació llarg i de nom Menú Slow & Low.
Si no saps o no t'ha explicat ningú amb antelació el que pots menjar allà, el millor és pasar abans per la seva web on pots fer-te una idea amb els noms dels plats allà publicats, del tipus de cuina i producte que ofereixen.
Si hagués de resumir o definir l'estil de la seva cuina, diria que és una cuina internacional, amb fusió de moltes gastronomies del món en la qual es barregen tècniques i productes de molts paisos, creativa i desenfadada.
Es destacable també el bon nivell de servei, de gran professionalitat, empatia i amabilitat, encara que en alguns casos es passin una mica de frenada (l'habitual "chicos" que no acabo de veure gaire correcte...).
Difícil destacar un sol dels plats gaudits aquell dia, però m'ha semblat com original la proposta d'aquest cranc de closca tova o Soft-Shell Crab que havies de menjar amb els dits, i que en lloc de facilitar-te coberts, et deixaven una tovalloleta humida...
I com sempre, podreu llegir les nostres impressions i la crònica del que vam menjar i beure al post que de forma conjunta hem fet a:
Els preus dels menús oscilen entre els 29,50 € de l'Executiu i els 68 € del menú de degustació llarg. No és pas econòmic, però estem parlant de cuina de molt nivell.
I ja per acabar, aprofito per recordar-vos que us podeu continuar baixant la nostra Guia en la seva edició d'Hivern de forma totalment gratuita fent clic a la següent imatge.
Amb la garantia dels 3(o+)aTaula.
Cresta Colorada. Bon mexicà amb RQP destacable
Cresta Colorada
Còrsega, 244
08036 - Barcelona
Tel.: 932 702 541
Quan després d'un dinar amb els 3(o+)aTaula l'amic Ricard em va comentar que anava a sopar a un mexicà de recent apertura, mentalment vaig dir-me que seria el pròxim destí al qual aniria amb la meva filla petita, perquè és fan del menjar mexicà i a més, aquest és prou cèntric. I com l'endemà em va fer l'informe del lloc i em va dir que els havia agradat molt, doncs ja ho vaig tenir clar...
També podeu llegir el que va publicar dies després al seu blog si feu clic al següent enllaç:
Cresta Colorada by Ricard Sampere
La ubicació
Situat a l'Eixample i pocs metres per sota de la Diagonal al carrer Còrsega cruïlla amb Enric Granados, disposa per tant d'una bona accessibilitat tant en transport públic com privat, ja que la zona disposa de multitud d'aparcaments públics.
El local
Vam seure a la terrassa que tenen a fora (estant situats just en un xamfrà) pel tema del fumeteo, però pel que vaig veure al seu interior quan vàrem entrar, és la clàssica taverna amb decoració molt acolorida típica d'aquell país, amb taules i cadires de fusta i sense gaires guarniments a les taules. Tot molt informal com correspon a aquest concepte de cuina.
La carta
No és gaire extensa però compta amb una bona representació de plats típics del seu país, amb un petit apartat d'entrants entre els quals figura el plat més representatiu de la seva gastronomia, com és l'excel·lent guacamole i la resta són bàsicament tacos, quesadillas i sopes.
També disposen d'un menú als migdies feiners per 11,50 € amb beguda i postres que està francament bé.
El que vam demanar
Com és habitual i d'obligada comanda per part de la meva filla, un Guacamole per començar.
I uns tacos, seguint el consell, tot s'ha de dir, de l'amic Ricard que feia un parell de dies que havia estat per allà.
Uns Tacos de porchetta al pastor, uns Tacos de cochinita pibil i un Pollo pa taquear, consistent en mig pollastre acompanyat de tortitas de blat de moro, alvocat, "pico de gallo" i unes salses, per poder fer-te tu mateix els tacos.
Tots tres principals de bon nivell, però si hagués de destacar algun, potser seria el de porchetta.
El celler
Sincerament no em vaig fixar gaire en la carta de vins, deixant l'elecció d'una copa de vi negre a criteri de la persona que ens va atendre. I ara que escric, no la veig carregada al compte, o sigui que el dia que torni ja ho arreglaré...
De totes maneres, acostumo a demanar cervesa quan vaig a restaurants de cuina mexicana, ja que em sembla més adient.
Les postres
Tres opcions de postres, que si de normal ja m'agraden poc, aquestes no són pas la meva devoció.
O sigui que vam passar directament als cafès i jo em vaig demanar un mezcal que tenia el suggerent nom de Derrumbes i que acompanyaven d'una rodanxa de taronja amb sal de gusano.
El compte
Com podeu veure al tiquet, no és pas un lloc car. Uns 20 € per cap sense comptar les begudes. També veureu reflectit un descompte al mateix, per haver fet la reserva a través de l'app del Tenedor (podeu llegir les reflexions que al respecte fa el Ricard al seu blog).
Resum
- Cèntric i amb fàcil accés i aparcament (en pàrquing, o zones regulades...).
- Servei molt amable.
- Cuina amb plats típics mexicans i bones preparacions.
- Econòmic.
Còrsega, 244
08036 - Barcelona
Tel.: 932 702 541
Quan després d'un dinar amb els 3(o+)aTaula l'amic Ricard em va comentar que anava a sopar a un mexicà de recent apertura, mentalment vaig dir-me que seria el pròxim destí al qual aniria amb la meva filla petita, perquè és fan del menjar mexicà i a més, aquest és prou cèntric. I com l'endemà em va fer l'informe del lloc i em va dir que els havia agradat molt, doncs ja ho vaig tenir clar...
També podeu llegir el que va publicar dies després al seu blog si feu clic al següent enllaç:
Cresta Colorada by Ricard Sampere
La ubicació
Situat a l'Eixample i pocs metres per sota de la Diagonal al carrer Còrsega cruïlla amb Enric Granados, disposa per tant d'una bona accessibilitat tant en transport públic com privat, ja que la zona disposa de multitud d'aparcaments públics.
El local
Vam seure a la terrassa que tenen a fora (estant situats just en un xamfrà) pel tema del fumeteo, però pel que vaig veure al seu interior quan vàrem entrar, és la clàssica taverna amb decoració molt acolorida típica d'aquell país, amb taules i cadires de fusta i sense gaires guarniments a les taules. Tot molt informal com correspon a aquest concepte de cuina.
La carta
No és gaire extensa però compta amb una bona representació de plats típics del seu país, amb un petit apartat d'entrants entre els quals figura el plat més representatiu de la seva gastronomia, com és l'excel·lent guacamole i la resta són bàsicament tacos, quesadillas i sopes.
També disposen d'un menú als migdies feiners per 11,50 € amb beguda i postres que està francament bé.
El que vam demanar
Com és habitual i d'obligada comanda per part de la meva filla, un Guacamole per començar.
I uns tacos, seguint el consell, tot s'ha de dir, de l'amic Ricard que feia un parell de dies que havia estat per allà.
Uns Tacos de porchetta al pastor, uns Tacos de cochinita pibil i un Pollo pa taquear, consistent en mig pollastre acompanyat de tortitas de blat de moro, alvocat, "pico de gallo" i unes salses, per poder fer-te tu mateix els tacos.
Tots tres principals de bon nivell, però si hagués de destacar algun, potser seria el de porchetta.
El celler
Sincerament no em vaig fixar gaire en la carta de vins, deixant l'elecció d'una copa de vi negre a criteri de la persona que ens va atendre. I ara que escric, no la veig carregada al compte, o sigui que el dia que torni ja ho arreglaré...
De totes maneres, acostumo a demanar cervesa quan vaig a restaurants de cuina mexicana, ja que em sembla més adient.
Les postres
Tres opcions de postres, que si de normal ja m'agraden poc, aquestes no són pas la meva devoció.
O sigui que vam passar directament als cafès i jo em vaig demanar un mezcal que tenia el suggerent nom de Derrumbes i que acompanyaven d'una rodanxa de taronja amb sal de gusano.
El compte
Com podeu veure al tiquet, no és pas un lloc car. Uns 20 € per cap sense comptar les begudes. També veureu reflectit un descompte al mateix, per haver fet la reserva a través de l'app del Tenedor (podeu llegir les reflexions que al respecte fa el Ricard al seu blog).
Resum
- Cèntric i amb fàcil accés i aparcament (en pàrquing, o zones regulades...).
- Servei molt amable.
- Cuina amb plats típics mexicans i bones preparacions.
- Econòmic.
Tag :
Restaurant
La Perla. Sense dubtes, dels millors de Barcelona.
La Perla
Passeig de l'Exposició, 62
08004 - Barcelona
Tel. 933 292 052
La veritat és que costa descriure amb més adjectius bons dels que ja s'han escrit d'aquest restaurant, per no dir santuari, al qual vam tornar a fer una visita de "control" els de 3(o+)aTaula, aquest cop a proposta del Ricard.
Curiosament, jo havia estat tot just feia unes poques setmanes després de visitar una bona exposició al CaixaForum de Barcelona.
Encara que pugui semblar un problema la zona en la qual s'ubica pel seu difícil accés i complicat aparcament, és dels pocs restaurants que val la pena arribar-s'hi encara que sigui en taxi o VTC.
La Perla és un restaurant que porta molts anys obert amb una filosofia de donar el millor producte seguint un receptari d'allò més tradicional. El que ve a ser una cuina catalana tradicional i de mercat. Es nodreixen de producte de temporada i de proximitat, seleccionant-lo als millors mercats de Barcelona.
Encara que el seu encant no resideixi en el mobiliari i la decoració, he de dir que sempre he observat un cert encant darrera la seva imponent barra, on s'ubica la cuina en la qual sempre estan en marxa els focs amb grans cassoles fent guisats o altres plats de xup-xup o paelles amb els fabulosos arrossos que ofereixen.
A la carta de La Perla podem trobar des d'amanides fins a guisats extrems cuinats seguint les tradicions familiars. Així, una trentena de plats canviants en funció del producte que els arriba o de la temporada, que ells divideixen en dos apartats: Pica-Pica i Capritxos i Recomanats. A part, els seus Arrossos bomba i Fideuas, emblemàtics i que també criden l'atenció per la seva quantitat de referències (unes vint-i-cinc...).
Així mateix, sempre tenen fora de carta algun plat que pots observar a la barra si no és que te l'ofereixen ja d'entrada.
Seria complicat recomanar un sol dels seus plats, o dir que fan millor un o un altre. Tots els que he tastat allà han assolit un grau de perfecció difícil de superar. Sense anar més lluny, en aquesta visita vam gaudir d'uns canelons de foie i secret ibèric que vam coincidir tots tres que eren els millors que havíem tastat. I això és només un exemple...
Un dels plats que sempre m'ha agradat demanar a La Perla, és el Garrinet fet al forn amb cava, del qual us deixo una imatge de la darrera visita perquè saliveu... :-)
I com sempre, podreu llegir les nostres impressions i la crònica del que vam menjar i beure al post que de forma conjunta hem fet a:
El preu mitjà a aquest restaurant no és pas econòmic. I no pot ser-ho de cap de les maneres, quan ofereixen un producte així i ho cuinen absolutament tot. Jo el situaria al voltant dels 30-40 € sense begudes, el que ens deixa una meravellosa RQP.
I ja per acabar, aprofito per recordar-vos que us podeu continuar baixant la nostra Guia en la seva edició d'Hivern de forma totalment gratuita fent clic a la següent imatge.
Passeig de l'Exposició, 62
08004 - Barcelona
Tel. 933 292 052
La veritat és que costa descriure amb més adjectius bons dels que ja s'han escrit d'aquest restaurant, per no dir santuari, al qual vam tornar a fer una visita de "control" els de 3(o+)aTaula, aquest cop a proposta del Ricard.
Curiosament, jo havia estat tot just feia unes poques setmanes després de visitar una bona exposició al CaixaForum de Barcelona.
Encara que pugui semblar un problema la zona en la qual s'ubica pel seu difícil accés i complicat aparcament, és dels pocs restaurants que val la pena arribar-s'hi encara que sigui en taxi o VTC.
La Perla és un restaurant que porta molts anys obert amb una filosofia de donar el millor producte seguint un receptari d'allò més tradicional. El que ve a ser una cuina catalana tradicional i de mercat. Es nodreixen de producte de temporada i de proximitat, seleccionant-lo als millors mercats de Barcelona.
Encara que el seu encant no resideixi en el mobiliari i la decoració, he de dir que sempre he observat un cert encant darrera la seva imponent barra, on s'ubica la cuina en la qual sempre estan en marxa els focs amb grans cassoles fent guisats o altres plats de xup-xup o paelles amb els fabulosos arrossos que ofereixen.
A la carta de La Perla podem trobar des d'amanides fins a guisats extrems cuinats seguint les tradicions familiars. Així, una trentena de plats canviants en funció del producte que els arriba o de la temporada, que ells divideixen en dos apartats: Pica-Pica i Capritxos i Recomanats. A part, els seus Arrossos bomba i Fideuas, emblemàtics i que també criden l'atenció per la seva quantitat de referències (unes vint-i-cinc...).
Així mateix, sempre tenen fora de carta algun plat que pots observar a la barra si no és que te l'ofereixen ja d'entrada.
Seria complicat recomanar un sol dels seus plats, o dir que fan millor un o un altre. Tots els que he tastat allà han assolit un grau de perfecció difícil de superar. Sense anar més lluny, en aquesta visita vam gaudir d'uns canelons de foie i secret ibèric que vam coincidir tots tres que eren els millors que havíem tastat. I això és només un exemple...
Un dels plats que sempre m'ha agradat demanar a La Perla, és el Garrinet fet al forn amb cava, del qual us deixo una imatge de la darrera visita perquè saliveu... :-)
I com sempre, podreu llegir les nostres impressions i la crònica del que vam menjar i beure al post que de forma conjunta hem fet a:
El preu mitjà a aquest restaurant no és pas econòmic. I no pot ser-ho de cap de les maneres, quan ofereixen un producte així i ho cuinen absolutament tot. Jo el situaria al voltant dels 30-40 € sense begudes, el que ens deixa una meravellosa RQP.
I ja per acabar, aprofito per recordar-vos que us podeu continuar baixant la nostra Guia en la seva edició d'Hivern de forma totalment gratuita fent clic a la següent imatge.
Amb la garantia dels 3(o+)aTaula.
