RILLETTE D’ÀNEC
Fa 9 hores
Archive for de setembre 2012
Jordi's Gin - I
Elaborat a partir de vodka Moskovskaya, baies de ginebre i cardamom. Durant dos dies va estar en maceració amb pells de llima fresca, però crec que hauria estat millor assecar-la abans de barrejar-la. Per la propera que prepari l'assecarem abans d'afegir-la. Va estar un total de quinze dies al zulo.
Nota de tast. Molt aromàtica i amb predomini del cardamom. Per prendre molt de tant en tant...
Tag :
Begudes,
Vins i derivats
Pollo alla cacciatora
Recepte extreta del llibre "La cocina italiana de Jamie" del cuiner Jamie Oliver.
Ingredients (per 4-5 persones):
Elaboració
Començarem marinant el pollastre en un recipient que preferentment no sigui de plàstic. Per això salpebrarem les peces de pollastre i las dipositarem al bol juntament amb una de les dents d'all pelat i xafat, les fulles de llorer i les branques de romaní i cobrirem tot amb el vi negre (quan millor sigui aquest, millor resultat obtindrem al plat, ja que posteriorment utilitzarem aquesta marinada per fer la salsa). Finalment, ho taparem amb paper film i ho desarem a la nevera unes hores o millor tota la nit.
Retirarem el trossos de pollastre de la marinada, els assecarem be amb paper de cuina i els enfarinarem lleument espolsant amb les mans l'excés de farina que pugui quedar. Reservarem el liquid per utilitzar-lo posteriorment.
Començarem a preparar la resta d'ingredients. Tallarem en rodetes fines les olives negres desossades, picarem finament els filets d'anxova, pelarem i laminarem les dents d'all i pelarem el tomàquet (que si fos necessari, l'escaldarem prèviament per facilitar el treure-li la pell).
Començarem fregint els trossos de pollastre en una cassola amb un bon raig d'oli verge d'oliva.
Quan estiguin daurats els retirarem i a la mateixa cassola tirarem l'all laminat i abans de que s'ens cremi, hi afegirem l'anxova, les olives picades i el tomàquet tallat i pelat.
Deixarem que es faci tot plegat durant uns minuts i tornarem a introduir el pollastre a la cassola i abocarem el liquid de la marinada. Deixarem que bulli tot plegat uns cinc minuts i baixarem el foc o be l'acabarem de fer al forn amb la tapa posada a 180º durant una hora i mitja (aproximadament...).
Quan hagi passat el temps de cocció, l'emplatarem acompanyat per unes patates fregides, per unes mongetes del Ganxet o per qualsevol altre guarnició que ens agradi.
Ingredients (per 4-5 persones):
- Un bon pollastre de pagès, tallat a vuitens.
- Una ampolla de un bon vi negre. Un xic mes de mig litre per marinar el pollastre i la resta per el cuiner.
- Unes branques de romaní.
- Unes fulles de llorer.
- Farina.
- 4 dents d'all.
- 4 ó 5 tomàquets.
- 4 anxoves.
- Olives negres desossades.
- Sal i pebre.
- Oli d'oliva verge extra.
Elaboració
Començarem marinant el pollastre en un recipient que preferentment no sigui de plàstic. Per això salpebrarem les peces de pollastre i las dipositarem al bol juntament amb una de les dents d'all pelat i xafat, les fulles de llorer i les branques de romaní i cobrirem tot amb el vi negre (quan millor sigui aquest, millor resultat obtindrem al plat, ja que posteriorment utilitzarem aquesta marinada per fer la salsa). Finalment, ho taparem amb paper film i ho desarem a la nevera unes hores o millor tota la nit.
 |
| Pollastre marinant |
Retirarem el trossos de pollastre de la marinada, els assecarem be amb paper de cuina i els enfarinarem lleument espolsant amb les mans l'excés de farina que pugui quedar. Reservarem el liquid per utilitzar-lo posteriorment.
 |
| Pollastre després de passar la nit amb la marinada |
Començarem a preparar la resta d'ingredients. Tallarem en rodetes fines les olives negres desossades, picarem finament els filets d'anxova, pelarem i laminarem les dents d'all i pelarem el tomàquet (que si fos necessari, l'escaldarem prèviament per facilitar el treure-li la pell).
 |
| Resta d'ingredients |
 |
| Mise en place dels ingredients |
Començarem fregint els trossos de pollastre en una cassola amb un bon raig d'oli verge d'oliva.
 |
| Fregint el pollastre |
Quan estiguin daurats els retirarem i a la mateixa cassola tirarem l'all laminat i abans de que s'ens cremi, hi afegirem l'anxova, les olives picades i el tomàquet tallat i pelat.
 |
| Tot preparat per començar |
Deixarem que es faci tot plegat durant uns minuts i tornarem a introduir el pollastre a la cassola i abocarem el liquid de la marinada. Deixarem que bulli tot plegat uns cinc minuts i baixarem el foc o be l'acabarem de fer al forn amb la tapa posada a 180º durant una hora i mitja (aproximadament...).
 |
| Ja al forn! |
Quan hagi passat el temps de cocció, l'emplatarem acompanyat per unes patates fregides, per unes mongetes del Ganxet o per qualsevol altre guarnició que ens agradi.
 |
| El plat ja acabat |
 |
| Un altre plat... |
Tag :
Receptes
Ca la María. Cuina de proximitat moderna i ben feta
Restaurant Ca La Maria
Ctra. LLagostera - Sta. Cristina Km 9
17240 Llagostera (GIRONA)
Telèfon 972 831 334
Web: www.restaurantcalamaria.cat
Mail: info@restaurantcalamaria.cat
L'edifici és una antiga masia catalana (del segle XII segons diu la seva web) amb diferents menjadors i una agradable terrassa.
Pertany a la xarxa Km 0 - Slow Food, que entre altres moltes coses, vol acostar els productes locals i comarcals al comensal.
Ens vàrem deixar recomanar per l'elecció del vi que havia d'acompanyar-nos durant tot l'àpat, i realment no es van equivocar. Es tractava d'un vi natural provinent d'agricultura biodinàmica (és a dir, sense sotmetre'l a cap tipus de filtrat ni aclarit, realitzant les fermentacions amb llevats naturals de la vinya).
Per dinar, i per fer un tast de la seva cuina, vàrem optar finalment pel menú degustació.
Per començar, unes bones croquetes de siurenys.
Seguim amb una copa de sopa de tomata, mores i oli d'alfàbrega. Molt bona i refrescant a l'hora.
Unes culleretes amb carbassa i reducció de ratafia posen el punt dolç a mig menjar.
A continuació ens portaren unes petites llesques de pa amb tomata i girella, que segons ens diuen, és un embotit típic dels Pallars fet a base d'arròs i menuts del xai.
El primer plat de peix, va ser una esqueixada (tot i que jo diria que es tractava de un tàrtar) de castanyola (japuta pa los amigos). Molt bona.
Seguim amb un tendre i saborós carpaccio de senglar preparat amb una vinagreta de recuit i pinyons.
Tornem a la mar de la mà d'uns calamars de potera a la planxa amb una mena de pasta d'albergínia embolicada amb ...no sabria dir-vos... Deliciós. A més, trobo molt interessant i curiosa aquesta manera d'alternar la carn i el peix en un menú degustació.
Finalitzem els plats salats amb un rodó de vaca (es fonia a la boca) amb xiitakes. Per sucar-hi pa, que per cert, el de cereals estava de mort...
Comencem amb les postres amb una magdalena i un gelat de poma de Girona.
Per acabar el dinar, un Sacher versionat a la seva manera, que a mi particularment, em va agradar molt.
Les petit fours amb el cafè.
Vàrem gaudir molt tant de la qualitat de la cuina com del atent servei de sala. Una bona RCP (menú degustació per un preu de 50 € per cap) i una correcta carta de vins amb preus molt ajustats.
Ctra. LLagostera - Sta. Cristina Km 9
17240 Llagostera (GIRONA)
Telèfon 972 831 334
Web: www.restaurantcalamaria.cat
Mail: info@restaurantcalamaria.cat
Feia temps que volia conèixer la cuina d'aquest restaurant, ja que a més de llegir molt bones cròniques d'aquest, m'ho havien recomanat particularment en diverses ocasions.
Situat a la carretera que va de Llagostera a Santa Cristina d'Aro, té un accés una mica amagat, ja que si no estas atent, segur que et passes de llarg l'entrada. No estaria de més que posessin el cartell abans de la corba que dóna accés al restaurant ...
Ja que no vàrem ser capaços d’anar durant tots els anys que
vàrem estiuejar per la comarca i aprofitant una escapada per la zona, vàrem
decidir anar a provar la seva cuina.
Situat a la carretera que va de Llagostera a Santa Cristina d'Aro, té un accés una mica amagat, ja que si no estas atent, segur que et passes de llarg l'entrada. No estaria de més que posessin el cartell abans de la corba que dóna accés al restaurant ...
L'edifici és una antiga masia catalana (del segle XII segons diu la seva web) amb diferents menjadors i una agradable terrassa.
Pertany a la xarxa Km 0 - Slow Food, que entre altres moltes coses, vol acostar els productes locals i comarcals al comensal.
Mentre estudiàvem la carta, ens van portar uns entreteniments en forma de cotnes de porc caramel·litzades amb mel (que ens varen agradar molt i intentaré fer a casa) i uns nius de patata amb olivada.
 |
| Entreteniments. Cotnes de porc caramel·litzades amb mel i nius de patata amb olivada |
Ens vàrem deixar recomanar per l'elecció del vi que havia d'acompanyar-nos durant tot l'àpat, i realment no es van equivocar. Es tractava d'un vi natural provinent d'agricultura biodinàmica (és a dir, sense sotmetre'l a cap tipus de filtrat ni aclarit, realitzant les fermentacions amb llevats naturals de la vinya).
 |
| El vi. Ecològic i molt bé recomanat |
Per dinar, i per fer un tast de la seva cuina, vàrem optar finalment pel menú degustació.
Per començar, unes bones croquetes de siurenys.
 |
| Croquetes de siurenys |
Seguim amb una copa de sopa de tomata, mores i oli d'alfàbrega. Molt bona i refrescant a l'hora.
 |
| Sopa de tomata, mores i oli d'alfàbrega |
Unes culleretes amb carbassa i reducció de ratafia posen el punt dolç a mig menjar.
 |
| Carbassa amb ratafia de la casa |
A continuació ens portaren unes petites llesques de pa amb tomata i girella, que segons ens diuen, és un embotit típic dels Pallars fet a base d'arròs i menuts del xai.
 |
| Girella de xai de Cal Pauet amb pa amb tomata |
El primer plat de peix, va ser una esqueixada (tot i que jo diria que es tractava de un tàrtar) de castanyola (japuta pa los amigos). Molt bona.
 |
| Esqueixada de castanyola |
Seguim amb un tendre i saborós carpaccio de senglar preparat amb una vinagreta de recuit i pinyons.
 |
| Carpaccio de senglar de Girona amb vinagreta de recuit de Mas Marcé i pinyons |
Tornem a la mar de la mà d'uns calamars de potera a la planxa amb una mena de pasta d'albergínia embolicada amb ...no sabria dir-vos... Deliciós. A més, trobo molt interessant i curiosa aquesta manera d'alternar la carn i el peix en un menú degustació.
 |
| Calamar de potera amb la seva ovada d'albergínia |
 |
| Rodó de vaca de l'Albera amb xiitakes de la fundació Onyar |
Comencem amb les postres amb una magdalena i un gelat de poma de Girona.
 |
| Magdalena i gelat de poma de Girona |
Per acabar el dinar, un Sacher versionat a la seva manera, que a mi particularment, em va agradar molt.
 |
| Sacher a la seva manera |
Les petit fours amb el cafè.
 |
| Petit fours |
Vàrem gaudir molt tant de la qualitat de la cuina com del atent servei de sala. Una bona RCP (menú degustació per un preu de 50 € per cap) i una correcta carta de vins amb preus molt ajustats.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Masferran: un preciós hotel vingut a menys
Hotel Masferran ****
Camí de la Bruguera, s/n
17150 - Sant Gregori
Tel. 972 428 890
www.masferran.com
Tot i conèixer els comentaris negatius de clients que havien estat recentment a aquest hotel, vàrem decidir anar a passar una nit (més que res, per aprofitar el val que teníem...). I he de dir que, malauradament no s'equivocaven gaire...
La masia es preciosa i l'entorn a primera vista està molt ben cuidat (però només el que dona a la part principal i visible de l'hotel).
En general, les instal·lacions es veuen molt descuidades i només es salva la part de la piscina, de la qual no vàrem poder gaudir per falta de temps. La pista de tenis (no vaig fer foto) feia una mica de pena, i en general, la resta de les instal·lacions es veien molt descuidades.
L'habitació era correcte (i punt). No tenia ni mini-bar ni cap mena de detall que generalment acostumen a tenir hotels de qualificació similar (informació de l'hotel amb activitats per fer, alguna mena de llibreta i un llapis, etc.). La TV tenia una potent llum de color blau que tot i havent-la tapat amb coixins, a mitjanit es va posar a parpellejar despertant i fent-nos buscar l'endoll per apagar-la.
Respecte als serveis de l'hotel, només utilitzarem dos. El primer, la tarda d'arribada, per fer temps fins l'hora de sopar (que afortunadament i veient el panorama no vàrem reservar allà mateix...), vam sortir a estirar les cames i prendre unes cerveses. I... oh sorpresa!, no tenien. Es el primer lloc tant d'aquest país com de la resta que hi he estat, que no tenen una cervesa (ni freda ni calenta...). Ens van oferir al seu lloc una copa de vi blanc, sense deixar-nos escollir ni entre dos opcions diferents...
L'altre servei utilitzat va ser l'esmorzar. Molt, molt justet... Una safata només amb mini croissants i un altre amb embotits molt senzills. Si volies fer-te una llesca de pa amb tomàquet, havies de voltar buscant l'oli, ja que el personal està a la recepció. I si vols cafè quan acabes l'esmorzar, has de anar a buscar al personal perquè t'ho preparin.
El val que portàvem també incloïa un detall de benvinguda, que no vam veure per enlloc. A l'hora de marxar, quan ens reclamaven el pagament de las dos copes del gran vi que havíem pogut gaudir la tarda anterior (noteu la fina ironia... o no) els recordarem lo del detall i així ens ho van compensar.
En resum, un lloc a on no em trobaran. Precisament a Girona, hi ha una increïble oferta d'establiments de qualitat, que fan molt fàcil l'elecció per gaudir d'uns dies de descans.
Entorn: Notable
Habitació: Aprovat justet.
Servei: Molt deficient. Només destaco la amabilitat del noi de recepció que estava a la tarda.
Preu: Molt deficient (si agafes les tarifes de l'hotel). A l'anar amb un val de descompte (finalment ens va sortir per 39 € tot plegat), li donaré un aprovat.
Camí de la Bruguera, s/n
17150 - Sant Gregori
Tel. 972 428 890
www.masferran.com
Tot i conèixer els comentaris negatius de clients que havien estat recentment a aquest hotel, vàrem decidir anar a passar una nit (més que res, per aprofitar el val que teníem...). I he de dir que, malauradament no s'equivocaven gaire...
La masia es preciosa i l'entorn a primera vista està molt ben cuidat (però només el que dona a la part principal i visible de l'hotel).
 |
| Hotel Masferran |
 |
| Piscina |
En general, les instal·lacions es veuen molt descuidades i només es salva la part de la piscina, de la qual no vàrem poder gaudir per falta de temps. La pista de tenis (no vaig fer foto) feia una mica de pena, i en general, la resta de les instal·lacions es veien molt descuidades.
L'habitació era correcte (i punt). No tenia ni mini-bar ni cap mena de detall que generalment acostumen a tenir hotels de qualificació similar (informació de l'hotel amb activitats per fer, alguna mena de llibreta i un llapis, etc.). La TV tenia una potent llum de color blau que tot i havent-la tapat amb coixins, a mitjanit es va posar a parpellejar despertant i fent-nos buscar l'endoll per apagar-la.
El lavabo per no tenir, no tenia ni una pastilla de sabó per les mans. Las úniques amenities eren en una capsa on hi havien dos petits flascons de xampú i les bosses per les compreses. La tassa del vàter tampoc estava segellat amb film com acostumen a estar d'altres establiments similars.
Al menys, les vistes des de l'habitació eren espectaculars... :)
 |
| Vistes des de l'habitació |
 |
| Bany |
L'altre servei utilitzat va ser l'esmorzar. Molt, molt justet... Una safata només amb mini croissants i un altre amb embotits molt senzills. Si volies fer-te una llesca de pa amb tomàquet, havies de voltar buscant l'oli, ja que el personal està a la recepció. I si vols cafè quan acabes l'esmorzar, has de anar a buscar al personal perquè t'ho preparin.
El val que portàvem també incloïa un detall de benvinguda, que no vam veure per enlloc. A l'hora de marxar, quan ens reclamaven el pagament de las dos copes del gran vi que havíem pogut gaudir la tarda anterior (noteu la fina ironia... o no) els recordarem lo del detall i així ens ho van compensar.
En resum, un lloc a on no em trobaran. Precisament a Girona, hi ha una increïble oferta d'establiments de qualitat, que fan molt fàcil l'elecció per gaudir d'uns dies de descans.
Entorn: Notable
Habitació: Aprovat justet.
Servei: Molt deficient. Només destaco la amabilitat del noi de recepció que estava a la tarda.
Preu: Molt deficient (si agafes les tarifes de l'hotel). A l'anar amb un val de descompte (finalment ens va sortir per 39 € tot plegat), li donaré un aprovat.
Tag :
Hoteles
Maràngels. Autèntica cuina de mercat.
Restaurant Maràngels
Can Quelot, s/n
17150 - Sant Gregori (Girona)
Tel. 972 429 159
Web: www.marangels.com
Mail: marangels@marangels.com
Nova visita a aquest magnífic restaurant a on ja hem gaudit amb anterioritat de la seva cuina un parell de cops. Aquesta vegada, aprofitant l'estada a un hotel de la mateixa localitat (que de fet el vaig reservar per poder anar a aquest restaurant...) vam anar a sopar la meva dona i jo.
Com era ja de nit, la fotografia que vaig fer no és de gaire qualitat, però dóna idea del tipus de lloc que és. Es tracta d'una antiga masia catalana envoltada de jardins i a on es gaudeix d'una gran tranquil·litat, tant a l'exterior com a l'interior de la mateixa. Fàcil aparcament al costat mateix del restaurant, ja que dispossen de parking propi.
 |
| Aspecte exterior del restaurant |
La cuina, portada per en Xesco Mas, es bàsicament elaborada a partir de productes de la terra i de mercat i tot plegat cuinat amb el seu acurat toc.
A part de la carta, tenen menú degustació (si no recordo malament, un parell) que, cosa rara en mi, encara no he demanat en cap de les meves visites.
Després de gaudir del gintònic (mini) que et serveixen mentre decideixes el que has de demanar, vàrem optar per partir-nos uns entrants i demanar un plat per cadascú com a plat principal.
La tria va consistir en unes croquetes de pernil, indispensables de demanar doncs són de les millors que crec que es poden provar. Les varen portar a l'hora que els aperitius, consistents en un gotet de gaspatxo, unes torradetes amb albergínies i reducció de mel i una cullereta amb formatge de cabra, puré de poma i ceba caramel·litzada (crec).
 |
| Aperitius i "Les croquetes" |
A continuació, vàrem demanar una brandada de bacallà amb tòfona d'estiu. No li arriba ni a la sola de la sabata (si en tingués) a la melanospòrum, però una mica de gust si que li arriba a donar. I ja posats, vàrem continuar compartint una truita farcida de tòfona d'estiu. Molt bons ambdós plats.
 |
| Brandada de bacallà amb tòfona d'estiu |
 |
| Truita amb tòfona d'estiu |
Els plats principals van ser uns peus de porc que en principi a la carta estaven cuinats amb espardenyes, però com no en tenien, em varen dir de canviar-les per unes gambes de Palamós, tot i que el preu no el varen canviar i crec que la diferencia entre aquests dos productes és notable... :(
Que si estava bo??? Només diré que vaig haver de demanar ració extra de pa... Deliciós!!
A més, aquests plats, els gaudeixo d'una forma especial, ja que com a casa no agraden a ningú, no acostumo a preparar-los mai.
Li posaria un 10 si hagués estat ben desossat...
 |
| Peus de porc amb gambes de Palamós |
 |
| Restes del plat de peus de porc amb gambes. Com es pot observar no vaig deixar gairebé res |
I la meva dona va optar per un llenguado a la planxa amb verduretes que també estava molt bo.
 |
| Llenguado a la planxa amb verduretes |
Com es habitual en nosaltres, no vàrem demanar postres i vàrem acabar la vetllada amb un cafè, que et serveixen amb unes petit fours.
En definitiva, un lloc al que tornar amb una certa freqüència per poder anar tastant el ventall de plats que ens ofereix la seva cuina.
Correcta RCP (uns 45-50 per cap sense begudes) i carta de vins acurada amb preus dins de la normalitat.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Matsu
Restaurant Matsu
Av. de les Corts Catalanes, 8 Planta Baixa
Edifici TRADE CENTER II
08173 - Sant Cugat del Vallés
Tel. 935 878 464
De nou al Matsu. Gran restaurant japonès que cada cop que hi vaig m'entusiasma mes. Aquest cop, érem sis persones disposades a gaudir d'un menú degustació que varem deixar totalment en mans del cap de sala.
Per començar ens varen servir una fabulosa tempura variada de peix, marisc i verdures, i a la que destacava la tempura d'anemone o fideu de mar que es sucava amb un pols d'espècies que no recordo que eren. Amb romesco per sucar els espàrrecs i dashi amb daikon ratllat per la resta. Com sempre, es un dels plats que millor preparen a aquest restaurant.
 |
| Tempura variada |
Després van portar una croqueta (per cadascun) de teriyaki de pollastre molt bona, però crec que haurien d'haver avisat que cremava en excés. Hi va haver mes d'un accident de paladar amb ampolles...
 |
| La croqueta (assassina) de teriyaki de pollastre |
A continuació, uns yakisoba de marisc i verdures espectacular. El caldo estava realment bo i per sucar-hi pa. Llàstima que no en tinguin...crec.
 |
| Yakisoba de marisc i verdures |
Molt i molt bo el variat de sushi i sashimi que ens varen preparar. L'únic punt en contra es que era de mal repartir entre sis persones, ja que tots eren diferents. Tanmateix van portar apart una safata amb nigiris de tonyina i ous d'eriçó de mar... boníssims!!!
 |
| Sushi i sashimi variat |
 |
| Nigiris de tonyina amb ous d'eriçó de mar |
Per rematar, una cassola de Kobe. Increïblement fundent en boca i amb un sabor contundent. Acompanyat per dos salses que no sabria dir quina era mes bona.
 |
| Cassola de Kobe |
 |
| Salses per acompanyar el Kobe |
I ja per acabar la vetllada, un assortiment de postres fets per ells. Tots ells molt bons i amb una presentació d'allò mes bonica. De mal repartir i encara sort que no som gaire escrupolosos. La foto no li fa honor a la realitat, ja que el plat va ser assaltat, tan aviat com va ser presentat a taula. ;)
 |
| Assortiment de postres Matsu |
Tot plegat per uns 60 € per cap. Es pot menjar per molt menys en aquest restaurant (i de fet jo ja he estat uns quants cops i tots per sota d'aquest preu), però aquest es el perill de deixar en mans d'ells la elecció dels plats i de les begudes. Tot i que, també te a veure el numero d'ampolles que es consumeixen, eh?
L'únic punt negatiu (si es pot considerar així...) es la mala insonorització del local que fa que estan només nosaltres sis i una taula amb una parella, es fes molest el nivell de les nostres pròpies veus.
Tragabuches
Restaurante Tragabuches
José Aparicio, 1
29400 - Ronda
Tel. 952 190 291
www.tragabuches.com
tragabuches@tragabuches.com
Aunque no tenga nada que ver con la restauración, empezaré esta entrada con la biografía que aparece en Wikipedia de ese bandolero apodado "Tragabuches":
Tragabuches (* Arcos de la Frontera, 1780 - † ¿?) fue un bandolero, torero y cantaor andaluz.
Nacido José Mateo Balcázar Navarro cambió su nombre por el de José Ulloa Navarro amparándose en una pragmática real en la que Carlos III autorizaba a los gitanos a tomar el apellido que deseasen. El apodo de Tragabuches lo heredó de su padre quien lo obtuvo, según cuenta la tradición, al comerse un burro recién nacido (buche en Andalucía) en adobo.
Se inició como torero aprovechando que su padrino de bautismo, Bartolomé Romero, era pariente de Pedro Romero y sus hermanos quienes habían fundado una famosa escuela de tauromaquia en la ciudad de Ronda.
Como miembro de las cuadrillas de Gaspar y José Romero intervino como banderillero y sobresaliente desde 1800 a 1802 año en el que tomó la alternativa en la plaza de toros de Salamanca.
Instalado en Ronda pronto abandonó su carrera como matador de toros y comenzó a actuar como contrabandista junto a una bailaora conocida como María “La Nena” con la quien vivía amancebado. José Ulloa “Tragabuches” se encargaba de obtener las mercancías en el cercano enclave de Gibraltar y su compañera se ocupaba de la distribución del contrabando.
Como contrabandista continuó hasta que, en 1814, un antiguo compañero de la cuadrilla de los Romero lo invitó a torear en los festejos taurinos que, con motivo de la vuelta a España del rey Fernando VII, se iban a celebrar en Málaga. Cuando se dirigía a la capital de la provincia malagueña, su caballo lo derriba y le disloca un brazo por lo que se ve obligado a regresar a Ronda donde descubre que su amante le es infiel con un sacristán conocido como Pepe “El Listillo”.
Tras degollar al sacristán, arrojó a su infiel compañera por el balcón causándole también la muerte, tras lo cual huyó a la sierra rondeña integrándose en una de las partidas de bandoleros más temidas de su tiempo y donde coincidió con los inicios de bandolero de El Tempranillo o con la partida de Los siete niños de Écija donde permanecería hasta 1817, año en el que todos los miembros de la cuadrilla, excepto Tragabuches cuyo rastro se pierde desde entonces, fueron capturados y ejecutados. También era cantaor, y se conserva una letra atribuida a él: "Una mujer fue la causa/de mi perdición primera./No hay ningún mal de los hombres/que de mujeres no venga"
En fin.... un perla. Pero, vamos con lo que interesa.
Aprovechando la estancia en Marbella para disfrutar de la experiencia Calima, fuimos a visitar Ronda, pueblo que todos coincidían en que no podíamos dejar de visitar.
Después del viajecito por esa carretera de curvas y llegando ya a Ronda, le pedí a mi mujer que buscara por internet algún restaurante recomendado, y cuando me nombró Tragabuches, me vino a la memoria el recuerdo de haberlo oído mentar. Posteriormente recordé que era, por ser el primer restaurante que abrió el mismísimo Dani García y por el que se le otorgó una estrella Michelín (que actualmente ya no posee).
Después de recorrer los lugares más pintorescos del pueblo (en un tiempo récord, ya que el sol apretaba de lo lindo), nos dirigimos al Tragabuches, en el que nos decidimos por el menú degustación, tras descartar el menú sencillo (por tener pocos platos para probar) y el gran menú degustación (por no tener el buche preparado para otro festival).
Preciosa sala con vistas al parque y cuidado menaje y servicio de mesas. Pedimos un Gramona Rosé Brut para no mezclar y poder acompañar felizmente todo el menú.
Empezamos con unos snacks, consistentes en:
- Oblea de arroz con polvo de setas
- Espuma de queso azul y grissines
- Rebujito de manzanilla, naranja sanguina y espuma de coco
 |
| Rebujito de manzanilla, naranja sanguina y espuma de coco |
 |
Oblea de arroz con polvo de setas & Espuma de queso azul y grissines
|
Empezamos el menú con un yogur de bacalao ahumado, y huevas de trucha, del cual no conservo foto.
Seguimos con un salmorejo con huevas de maruca y terciopelo de arbequina.
 |
| Salmorejo con huevas de maruca y terciopelo de arbequina |
Continuamos con un ajoblanco de pistacho, cerezas en perfume de lavanda y pistachos merengados.
 |
| Ajoblanco de pistacho, cerezas en perfume de lavanda y pistachos merengados |
Espectacular presentación la del siguiente plato. Destaca la hoja de ostra, la cual tiene el mismo sabor que si comieras una de éstas, pero fina y de color verde. El aire de wasabi no estaba muy logrado.
 |
| Ceviche de gambas, mahonesa de jengibre y lima, fruta de la pasión y aire de Wasabi |
Mas previsible, pero no por ello menos bueno era el milhojas de foie con queso de cabra y manzana caramelizada.
 |
| Milhojas de foie, queso de cabra y manzana caramelizada |
Llegó el plato principal de pescado, de la mano de una preciosa cazuela de cobre, bronce y latón (creo) con un marmitako de atún con espuma de ajo (muy, muy sutil). Muy bueno, pero, con el atún hecho en exceso. No entiendo la manía que tienen de asesinar un producto excelso como es el atún. Si tuviese que servir yo este plato, lo haría con el atún crudo troceado aparte para que cada uno lo dejara en su punto de cocción. Y más cuando los pedazos de atún no debían ser mayores de medio centímetro por lado...
 |
| Marmitako de atún con espuma de ajo |
El plato de carne (del cual tampoco recordé hacer foto) era un parmentier de rabo de toro con emulsión de patata asada. Muy bueno y contundente para cerrar la comida y antes de entrar en faena con los postres.
El primero de los postres fue un arroz con leche y helado de moscatel. Bueno y refrescante.
 |
| Arroz con leche y helado de moscatel |
Muy bueno y vicioso el último postre y por ende de la comida. Se trató de un plato de chocolate con multitud de texturas (helado, crocante, mousse, líquido, en polvo, y no sé si me dejo alguna más).
 |
| Chocolate en varias texturas |
A pesar de que el nivel de la calidad de la comida es alto y muy destacable (salvo un par de detalles que ya he expuesto), el servicio queda un poco justo. Como ejemplo, basta decir que con el primer snack hice un guarreo de migas impresionante en la mesa que no retiraron hasta el final (y puedo asegurar que era bien visible...). Por otro lado, pedí un vaso para tomar un medicamento y se quedó durante un buen rato vaso y papel de medicamento en la mesa. A lo mejor es que me estoy volviendo demasiado exigente, pero pienso que en un local de estas características deberían cuidar más estos detalles.
Además no deben estar pasando por su mejor momento, ya que un sábado a mediodía estábamos prácticamente solos (una mesa más con dos extranjeros despistados). Aparte, entraron un grupo de turistas mochileros ingleses y uno de ellos se dedicó a fotografiar la sala como si estuviese en un museo... Increíble. Nunca había visto nada así.
RCP aceptable por la calidad de la comida. El menú degustación normal tiene un coste de unos 76 € por persona (sin incluir servicio, bebidas, cafés e IVA).
Tag :
Restaurant
