Posted by : Jordi Castaño dijous, 3 d’octubre del 2013

CAN BAIGES (Antiga Casa Gay – des de 1.880)
Avinguda Comas i Masferrer, 17
08450 Llinars del Vallès

Tel. 938 410 097
www.canbaiges.com
diguim@canbaiges.com

De dimarts a dijous, de 9 a 15:45 i de 17 a 20:30
Divendres i dissabtes, de 9 a 15:45 i de 17 a 22:00



No tinc ni la més remota idea de per que m'ha vingut al cap, tal com he començat a escriure aquest post, la gran pel·lícula de Marco Ferreri "La Grande Bouffe"...



Que per un altre banda, us la recomano encaridament si no l'heu vist.

Vàrem anar de la ma d'uns amics, a una xarcuteria de Llinars del Vallès que fa ben poc han reformat i ampliat amb un espai a on poder fer degustacions i esmorzars de forquilla. Els propietaris (Carme i Joan) juntament amb els nostres amics, ens van preparar un frugal i senzill menú. No sé que els hi van explicar de nosaltres, però puc assegurar que és un dels cops que més menjar he vist i he gaudit i digerit a tota la meva vida.

Com quan varem arribar encara estava oberta la barra de la xarcuteria, vaig aprofitat per fer la compra pel cap de setmana i puc ben assegurar que el genero que toquen és de primeríssima qualitat.

Tot i que aquell dia havien de tancar a les 20:30, van tenir el detall d'obrir fins a més tard per nosaltres i així vam poder gaudir d'un sopar ben tranquil i relaxat (al menys, en lo que a soroll es refereix). La atenció dels propietaris va ser exquisida en tot moment i he de dir que tots dos són encantadors.

És fàcil d'arribar i d'aparcar a la mateixa riera (si no hi ha risc de pluges fortes), ja que està situat a la part de dalt d'aquesta, i que trobes quan entres a la població des de la carretera C-35. No coneixia l'establiment, però pel que ens van comentar, li han fet un considerable rentat de cara, i properament, encara ampliaran més l'espai de degustació.


Aspecte que tenia antigament la botiga



Aspecte exterior actual de la botiga / restaurant


Com entreteniment i fins que comencéssim amb els plats que havien de composar el "petit menú", ens van deixar a la taula uns quants plats de llonganissa, no fos cas que estiguéssim un sol minut sense endur-nos res a la boca... No recordo d'on van dir que era, però estava molt bona.


Llonganissa


Uns talls de botifarra negra calenta per sobre de fines llenques de pa lleugerament torrat, van ser el tret de sortida del festival càrnic de la nit.


Botifarra negre calenta amb pa


Si bona era la qualitat i el sabor de la negra, la blanca no li anava gaire enrere. Acompanyada de pa amb tomàquet.


Botifarra blanca amb pa amb tomàquet


Unes quantes (moltes) torrades de pebrot escalivat amb anxoves per acabar amb els plats freds. Portaven una mica de maionesa a sobre de la torrada, que feia molt més gustos el conjunt. Ho provaré el proper cop que m'ho prepari a casa, ja que és un dels plats que més gaudeixo i em va sorprendre positivament.

Nota d'interès (i per tenir una petita idea de quantitats...): De tots aquests plats, no és que fos només un tall per cap, no... Hi havien dos o tres...
  
Torrada amb escalivada i anxoves


Unes braves, que per mi, van ser el plat més fluix, però no per la salsa, que estava força saborosa i picant, si no més aviat per les patates en si mateixes, que no em van fer gaire el pes.


Patates braves, braves...


Unes croquetes de ceps (que estaven en el menú inicial) molt gustoses i de les que crec que vaig menjar mitja dotzena, juntament amb unes croquetes de rostit, que no estaven previstes i que segurament en Joan i la Carmen pensarien que només amb les de ceps no hi havien suficients. També molt bones, casolanes i de les que es nota que estan preparades amb molt d'afecte.
  
Croquetes de ceps (les rodones) i de rostit (les allargades)


L'últim plat de "picoteo" i per deixar ben alt el llistó, van ser unes tripes (o "callos") ben fortets i picants, com a mi m'agraden. He de dir que vaig deixar el plat ben net a força de pa, si, però també que hi ha qui em va guanyar repetint ració. I la resposta a la pregunta que us esteu fent es... Si... es podia repetir... i tants cops com volguessis.   


Tripes o "callos"


Per desengreixar i canviar de "tercio" (hi ha qui porta un sorbet, però això deuen ser mariconades dels de ciutat), ens van portar una cloïssa, que tampoc estava inclosa en el menú inicial, i que després ens vam assabentar que era part del seu sopar.


Cloïssa


I l'esprint final es va composar d'una cassola (enorme) d'arròs de cap i pota dels que et fan emocionar i donar gràcies als deus.


Cassola d'arròs de cap i pota


Arròs de cap i pota


Una cassola de peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols. Brutals! M'encanten aquests guisats. Vaig demanar repetir en primera instància, però un cop vaig acabar el meu plat, vaig haver de declinar l'atreviment d'intentar tornar a començar amb un altre plat d'aquell bé de Deu.


Cassola de peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols


Peus de porc amb mongetes del ganxet i rossinyols


I per rematar, unes galtes de vedella amb patates al caliu. No sé quantes hores van estar al foc, però les galtes es fonien literalment al paladar. De les que es noten fetes amb molta cura i paciència. Arribats a aquest punt, he de dir que jo quasi no vaig poder acabar-les, però lentament ho vaig aconseguir... 

Galta de vedella amb patata al caliu


I per baixar tot, una mica de fruita fresca.


Raïm, figues i meló


La sorpresa de la nit van ser els Bonus Track en forma de dolços i pastisos que varen portar els nostres amics, directament de la pastisseria que té el seu fill a Cardedeu. 

Reeeees... unes mostres que diria aquell... 

Us deixo unes fotografies que parlen per si soles (i no estan tots els plats que van portar...). 


Bonus track 1 - Pastis de crema amb fruites vermelles i flamets


Bonus Track 2 - Pastissos variats


Bonus track 3 - Galetes amb xocolata i fruits secs


El meu estomac, a aquelles alçades de la nit, ja va dir prou. A taula, només vaig poder tastar un flamet i a casa (ens ho vam haver de repartir en tuppers a la sortida) un parell de galetes amb xocolata. He de dir que ambdós eren molt bons, però per compensar que no vaig poder fer els honors, hauré de fer una visita a la seva pastisseria per acabar de tastar la resta d'especialitats.

Vam rematar el sopar amb uns cafès i una barra lliure de gintònics dels que, degut al meu alt nivell d'atipament, no vaig poder tastar ni un de sol. 

I per poder tenir una idea dels preus en els que es mouen, he agafat una fotografia del seu Facebook, a on es pot veure la pissarra amb els preus dels diferents plats, tant entrepans, com per plats per picar o cuinats. El preu del nostre sopar no seria gaire significatiu, ja que era un tema pactat i tancat amb anterioritat.




I ja només em queda agrair l'amabilitat i l'hospitalitat amb la que la Carme i en Joan ens van acollir a casa seva i desitjar-lis que els hi funcioni bé el nou negoci. 

{ 2 comentarios... read them below or Comment }

  1. Això si que és una troballa...!!. Però veient tot el conjunt de coses que us van portar, quasi espanta... o millor dir, espanta segur.

    Quina festassa vàreu gaudir!!.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vàrem gaudir molt, però jo personalment vaig acabar bastant perjudicat ("vaig gripar" com va dir l'amic Ricard que va ser el dels dos plats de callos i que va acabar com jo).

      Si vas, fes-ho a migdia a l'hora de dinar i aprofita per comprar després un bon genero per gaudir a casa.

      Salutacions!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -