GULES AMB LLAGOSTINS I ALLADA
Fa 19 hores
diumenge, 22 de juliol del 2018
Pur
Passatge de la Concepció, 11
08008 - Barcelona
Tel. 931 701 770
https://purbarcelona.com/ca/
D'aquesta última incursió a la gastronomia de Barcelona amb els 3 (o+) a Taula, feta pel cada cop menys fiable membre senior del grup, em quedo només amb el comfort de la sala. Ja és trist, i més tractant-se d'una cuina amb l'aval i el segell d'un dels més reconeguts xefs de casa nostra, com és el Nandu Jubany. Imagino que això de correr tantes proves mediàtiques de motos pel desert ha de tenir un preu, però no crec que sigui just que les paguem nosaltres... I ho dic com una declaració d'intencions del que particularment em va semblar a mi (i de retruc a la resta del comando): una autèntica pressa de pel.
La sala, és una veritable gozada... ample, amb taules rodones i sobrades d'espai, i una vaixella d'acord amb els preus que s'anuncien a la carta. Servei que tot i voler ser servicial i complaent, es queda amb un projecte d'això, imagino que per les directrius que deuen rebre per part de la direcció d'enfocar al client a plats que deixen més marge.
L'idea del lloc, s'ha de reconèixer que inicialment és molt bona. Producte de qualitat amb poca elaboració (la justa per gaudir d'aquest producte). D'aquí el nom del local... i fins aquí les bones idees.
Ja llegireu al post conjunt tot el que ens vam trobar al dinar, però voldria només avançar una petita reflexió al voltant del món d'aquest petit i noble animal que és la sardina... Fa ja temps que als xefs se'ls ha anat l'olla amb els escandalls de segons quins productes. I un d'ells és la sardina (hi han altres com els menuts en general o d'altres del mar sense cap misteri com els musclos... ). Veieu aquí a continuació una comparativa de tres plats de sardines: dos oferts per xefs mediàtics (Carles Abellan i Nandu Jubany) a un cost calculat aproximat de 175 € / quilo el primer i de 100 € / quilo el segon, mentre que l'altre, ofert per ma mare aquesta mateixa setmana, amb unes sardines de les que feien goig, el cost per quilo era de 9,5 € i això tenint en compte que les van comprar en plena temporada d'estiu a zona totalment turística (sinó, el cost seria de pràcticament la meitat). No creieu que ens prenen el pel? A no ser que també fossin del seu hort com les pxxxx pastanagues (spoiler).
Com sempre, el resum de la visita, els plats tastats i les anècdotes habituals a les nostres trobades, les podreu llegir al post que de forma conjunta hem fet a:
En resum, un restaurant que d'inici podria estar bé com a filosofia, es converteix en un malson pels que coneixem una mica els preus dels productes a mercat i com fer aquestes elaboracions (justetes). Per la meva banda, a mi ja m'han vist prou.
Demanar disculpes públiques, per la meva trencadora idea de proposar aquests lloc.... :)
ResponEliminaPerò ara ja seriosament i intentant analitzar el lloc, la tendència a respectar el producte, ja no és una raresa, sinó que afortunadament hi han més llocs que ho fan.
El problema d'aquí, és voler fer això mateix, adreçat a un entorn més empijat i donant un aire "rural i planer" en plan teiatru... I ho trobo una combinació explosiva.
I el que queda lleig és que la "misió" del servei i del lloc en general, sigui intentar inflar les despeses del client, a qualsevol cost. El servei està així ensinistrat i ja la mateixa filosofia del lloc. Un clar exemple, són els ronyons "tunejats" amb caviar.... Només hi puc trobar dues explicacions: encarir el plat i/o camuflar el "llanejat" que presentaven alguns, que a més no ho van aconseguir... :)
Abraçada i prometo no fer invents en la propera tria... :)
Ha, ha, ha... A veure si la propera tria et llueixes i ens sorprens d'una altra manera... :-)))
EliminaLo dels ronyons és l'exemple més clar, juntament amb les pxxx sardines, de com prendre el pel a honrats ciutadans com nosaltres (i això que si les comparem amb les de l'Abellan, encara les trobo força econòmiques...).
Abraçada!!
hahaha, llegeixo el teu bloc avui l'ultim dels tres i veig que he coincidit: l'heu pagat el rally i les sardines (parrochas) tota una anada d'olla a aquest preu. Que també la carn... però en fins, sempre recordaré aquesta dita del meu pare: "...un engaña zagales"
ResponEliminaSalut!
Però zagales de ciutat, eh? També coneguts com kamakus o pixapins.
EliminaSegur que més d'un deu quedar bocabadat amb les pastanaguetes del seu hort... :-)))
Salut!!
Gran comparació, Jordi. Moltes vegades ho comentem la meva senyora i jo, com ens la foten doblegada amb el tema del pes i les racions. És una dinàmica 100% Barcelona, plats de tamany ridícul a preu Adrià. Abraçada!
ResponEliminaFrederic
I més t'adones, quan més surts d'aquesta ciutat. He estat fent aquest mes un tour Sicília - Nàpols, i he al·lucinat amb els preus que m'he anat trobant i la qualitat del producte.
EliminaSi és que ens prenen el pel com volen... i el problema és que encara hi ha molta gent que els compren l'idea i el producte...
Abraçada!!