El mejor maridaje del mundo
Fa 5 hores
Archive for de desembre 2018
El Chato. Un altre basc de qualitat a Barcelona.
El Chato
Gran Via de les Corts Catalanes, 697
08013 - Barcelona
Tel.: 932 452 169
http://www.restaurantelchato.com
Última trobada dels 3 (o+) a Taula d'aquest 2018, que de fet va ser només un "2 a Taula" per absència forçosa de l'Esther.
Vàrem anar a proposta meva (per suggeriment de l'ex del Ricard) a un restaurant dels que ell i jo anomenem carinyosament "d'homenots", que porta des de l'any 1941 en funcionament, passant de pares a fills.
Situat a la Gran Via, entre la Monumental i la plaça de Tetuan, exteriorment no crida gaire l'atenció, sent una entrada com poden haver molts altres locals a Barcelona.
Un cop a l'interior, ja ens adonem que és un lloc elegant i casolà alhora, a on segurament menjarem força bé. Un servei d'aquells atents i amables, a part de familiars, que en tot moment et recomanen en funció de les teves preferències i sense pressionar, i unes taules ben vestides amb blanques estovalles i parament que, tot i poder arribar a semblar "viejuno", és de bona qualitat.
A part dels plats del dia, que n'hi han per a sucar-hi pa, ofereixen a la seva carta, entrants (freds i calents), peixos i carns, doncs és la clàssica d'un restaurant basc amb influències de la nostra cuina, havent-se adaptat a aquesta amb facilitat. Menció especial per la secció de postres, on trobem veritables perles de la gastronomia de fa uns quants anys...
Tot i disposar d'un ample celler, la carta de vins no ens va semblar gaire treballada, i menys pel que fa al seu aspecte, on es mostren les diferents referències amb la imatge del vi. En aquest aspecte, també ens vam deixar portar pels consells del servei, que en tot moment es va mostrar molt proper.
I si teniu més curiositat del lloc o voleu veure més detalls del que vàrem demanar, tastar i beure, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:
El Chato - by 3(o+) a Taula
Un restaurant recomanable, amb cuina casolana i contundent, amb un molt bon servei, i en el qual l'únic punt negatiu va ser la sorpresa a l'hora de pagar el compte, quan vam comprovar que els preus no incloïen l'iva. Ja sé que ho posa a la carta i a la web, però no deixa de ser sorprenent... i aquesta tontería, potser va fer distorsionar una mica la visió que fins al moment havíem tingut.
I més si tenim en compte que a només un carrer està el Gorria, on també vam estar fa poc més d'un any i que ens va sortir pel mateix preu...
Gran Via de les Corts Catalanes, 697
08013 - Barcelona
Tel.: 932 452 169
http://www.restaurantelchato.com
Última trobada dels 3 (o+) a Taula d'aquest 2018, que de fet va ser només un "2 a Taula" per absència forçosa de l'Esther.
Vàrem anar a proposta meva (per suggeriment de l'ex del Ricard) a un restaurant dels que ell i jo anomenem carinyosament "d'homenots", que porta des de l'any 1941 en funcionament, passant de pares a fills.
Situat a la Gran Via, entre la Monumental i la plaça de Tetuan, exteriorment no crida gaire l'atenció, sent una entrada com poden haver molts altres locals a Barcelona.
Un cop a l'interior, ja ens adonem que és un lloc elegant i casolà alhora, a on segurament menjarem força bé. Un servei d'aquells atents i amables, a part de familiars, que en tot moment et recomanen en funció de les teves preferències i sense pressionar, i unes taules ben vestides amb blanques estovalles i parament que, tot i poder arribar a semblar "viejuno", és de bona qualitat.
A part dels plats del dia, que n'hi han per a sucar-hi pa, ofereixen a la seva carta, entrants (freds i calents), peixos i carns, doncs és la clàssica d'un restaurant basc amb influències de la nostra cuina, havent-se adaptat a aquesta amb facilitat. Menció especial per la secció de postres, on trobem veritables perles de la gastronomia de fa uns quants anys...
Tot i disposar d'un ample celler, la carta de vins no ens va semblar gaire treballada, i menys pel que fa al seu aspecte, on es mostren les diferents referències amb la imatge del vi. En aquest aspecte, també ens vam deixar portar pels consells del servei, que en tot moment es va mostrar molt proper.
I si teniu més curiositat del lloc o voleu veure més detalls del que vàrem demanar, tastar i beure, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:
El Chato - by 3(o+) a Taula
I més si tenim en compte que a només un carrer està el Gorria, on també vam estar fa poc més d'un any i que ens va sortir pel mateix preu...
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Semproniana. Un clàssic ja de Barcelona.
Semproniana
Rosselló, 148
08036 - Barcelona
Tel.: 934 531 820
https://semproniana.net
25 anys han fet ja aquesta gent del Semproniana. I potser és agosarat definir-los com un clàssic, però penso que amb aquests anys, ja s'han fet un lloc al panorama gastronòmic de la nostra ciutat.
Situats a l'Eixample, en una zona prolífica de bons restaurants i per tant, d'una ferotge competència en restauració, s'ubiquen a una antiga editorial que va tancar portes l'any 93.
La seva decoració és totalment anàrquica i conserva l'encant d'elements totalment diferenciats en el seu mobiliari, en el qual totes les taules i cadires són d'estils oposats, sense perdre identitat amb la filosofia que al lloc han volgut dotar-li.
Disposa d'un espai a l'entrada reservat per a nens (OMG!!) i d'una sala privada que funciona com menjador, o bé com aula a on imparteixen els seus cursos i tallers.
La seva xef, l'Ada Parellada, filla de la Fonda Europa de Granollers, ha elaborat una carta que és un recull de receptes i plats típics de la gastronomia catalana, barrejada amb d'altres més innovadores amb ingredients menys habituals de la nostra terra.
Un fet d'agrair i que no és gaire freqüent trobar a gaires restaurants, és que podrem escollir la mida de molts dels seus plats, establint tres talles: la S que vindria a ser com una mitja ració, la L que correspondria a la ració normal i l'XL de la qual no puc opinar doncs no vaig demanar cap plat, però imagino que serà com una ració i mitja (pel barem de preus...).
Un altre dels clàssics de la seva carta i que també resulta inamovible, va ser aquest tàrtar cru i exòtic de gambes.
Ah... el vi escollit i recomanat, va ser aquest cupatge de garnatxa negra, syrah i samsó, Herència Altés L'Estel de la D.O. Terra Alta. Bon vi, estructurat i amb cos.
Continuàrem amb el plat anomenat k de truita de patates i altres històries. La K fa referència a un joc de paraules de Marius Serra que podreu descubrir si busqueu al blog de Semproniana, i que no deixa de ser una bona truita de patates tunejada amb altres ingredients més potents i saborosos, com bolets, castanyes o foie, i acabada al forn.
Ja sé que no deixa de ser una truita i si voleu, una mena de poti-poti, però la vaig trobar dels millors plats d'aquell dia.
Un plat dels de mar i muntanya que anomenen botifarra amb gambes: El Guisat.
I ja per acabar, un braó de corder del Pallars amb amanida d'encurtits, servit, com podeu veure i seguint l'estil informal del restaurant, a la mateixa cassola amb l'amanida en segon pla a una llauna.
I el compte, d'uns 30€ per cap pel que fa a menjar i que amb el vi va enfilar-se fins als 43€ per persona. Bona RQP.
En resum, cuina molt bona, ambient informal i servei d'aquells que a banda d'eficients, fan sentir-te ben atès, fan d'aquest lloc un bon candidat a repetir experiència. L'únic punt negatiu, és l'acumulació de taules, que junt amb la deficient sonoritat del lloc, compliquen allargar les vetllades.
Rosselló, 148
08036 - Barcelona
Tel.: 934 531 820
https://semproniana.net
25 anys han fet ja aquesta gent del Semproniana. I potser és agosarat definir-los com un clàssic, però penso que amb aquests anys, ja s'han fet un lloc al panorama gastronòmic de la nostra ciutat.
Situats a l'Eixample, en una zona prolífica de bons restaurants i per tant, d'una ferotge competència en restauració, s'ubiquen a una antiga editorial que va tancar portes l'any 93.
La seva decoració és totalment anàrquica i conserva l'encant d'elements totalment diferenciats en el seu mobiliari, en el qual totes les taules i cadires són d'estils oposats, sense perdre identitat amb la filosofia que al lloc han volgut dotar-li.
Disposa d'un espai a l'entrada reservat per a nens (OMG!!) i d'una sala privada que funciona com menjador, o bé com aula a on imparteixen els seus cursos i tallers.
La seva xef, l'Ada Parellada, filla de la Fonda Europa de Granollers, ha elaborat una carta que és un recull de receptes i plats típics de la gastronomia catalana, barrejada amb d'altres més innovadores amb ingredients menys habituals de la nostra terra.
Un fet d'agrair i que no és gaire freqüent trobar a gaires restaurants, és que podrem escollir la mida de molts dels seus plats, establint tres talles: la S que vindria a ser com una mitja ració, la L que correspondria a la ració normal i l'XL de la qual no puc opinar doncs no vaig demanar cap plat, però imagino que serà com una ració i mitja (pel barem de preus...).
Com la persona amb qui vaig anar coneixia bé a la xef i propietària del restaurant, ens vàrem deixar recomanar i fer l'elaboració del menú. I així van anar arribant els següents plats, que tret de dos d'ells (la truita i el braó de mida normal o M) la resta ho van fer en el format S.
Per començar, un dels clàssics que porta ja anys a la seva carta i que és un arròs venere amb formatge de Maó. Bo, diferent i original, tot i que no el tornaria a demanar.
 |
| Arròs venere amb formatge de Maó |
Un altre dels clàssics de la seva carta i que també resulta inamovible, va ser aquest tàrtar cru i exòtic de gambes.
 |
| Tàrtar cru i exòtic de gambes |
Ah... el vi escollit i recomanat, va ser aquest cupatge de garnatxa negra, syrah i samsó, Herència Altés L'Estel de la D.O. Terra Alta. Bon vi, estructurat i amb cos.
Continuàrem amb el plat anomenat k de truita de patates i altres històries. La K fa referència a un joc de paraules de Marius Serra que podreu descubrir si busqueu al blog de Semproniana, i que no deixa de ser una bona truita de patates tunejada amb altres ingredients més potents i saborosos, com bolets, castanyes o foie, i acabada al forn.
Ja sé que no deixa de ser una truita i si voleu, una mena de poti-poti, però la vaig trobar dels millors plats d'aquell dia.
 |
| K de truita de patates i altres històries |
Un plat dels de mar i muntanya que anomenen botifarra amb gambes: El Guisat.
 |
| Botifarra amb gambes: El Guisat |
I ja per acabar, un braó de corder del Pallars amb amanida d'encurtits, servit, com podeu veure i seguint l'estil informal del restaurant, a la mateixa cassola amb l'amanida en segon pla a una llauna.
 |
| Braó de corder del Pallars amb amanida d'encurtits |
I el compte, d'uns 30€ per cap pel que fa a menjar i que amb el vi va enfilar-se fins als 43€ per persona. Bona RQP.
En resum, cuina molt bona, ambient informal i servei d'aquells que a banda d'eficients, fan sentir-te ben atès, fan d'aquest lloc un bon candidat a repetir experiència. L'únic punt negatiu, és l'acumulació de taules, que junt amb la deficient sonoritat del lloc, compliquen allargar les vetllades.
Tag :
Restaurant
Xavier Pellicer. Massa "Healthy" per mi...
Xavier Pellicer
Provença 310
08037 - Barcelona
Tel. 935 259 002
www.xavierpellicer.com
En aquesta última trobada amb els 3 (o+) a Taula vàrem anar a proposta de l'Esther, a un restaurant que porta aproximadament un any obert sota la direcció del conegut xef Xavier Pellicer (i que de pas, dóna nom a l'establiment).
He passat per alguns dels restaurants en els quals ha estat present d'una o altre forma aquest xef, amb diferents resultats, sent bastant negativa la meva apreciació particular. Només una anècdota que penso val la pena comentar... Quan estava a l'Àbac al carrer Rec (fa més de deu anys), en un sopar, va renyar en directe a la sala a un parell de cambreres, quan el més lògic hauria sigut fer-ho discretament a la cuina, i així no avergonyir-les públicament, ni molestar als clients que sopàvem en aquells moments. Em va semblar i em sembla una falta total de respecte.
La filosofia en la cuina d'aquest restaurant, és la d'oferir productes ecològics, biodinàmics i de proximitat, principalment de procedència vegetal, amb alguna concessió al món animal.
La seva carta està majoritàriament formada per plats amb predomini de les verdures i hortalisses, deixant un sol plat de peix (del dia) i tres o quatre referències càrnies. Això si... amb noms i cognoms, com el pollastre ecològic de la Marta i en Martí.
A aquestes alçades de la pel·lícula, ja sabem tots que el preu dels productes eco, bio i km 0 són elevats, però aquí fan ja un triple mortal i multipliquen els costos en un exercici de trencament d'escandalls sense precedents. Bé... potser si, si el comparem amb el nou estrellat de Barcelona (La Barra de Carles Abellán) o amb el Pur de Nandu Jubany.
I pel que fa al lloc, predominen els materials càlids, sent un lloc agradable per fer un àpat. El servei, almenys el dia que vam anar, el vam notar una mica mancat de rodatge.
I si teniu més curiositat del lloc o voleu veure més detalls del que vàrem demanar, tastar i beure, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:
Xavier Pellicer - by 3(o+) a Taula
Un restaurant recomanable, tan sols pels que no coneixen els costos dels productes i no saben ni fer-se un ou ferrat.
Provença 310
08037 - Barcelona
Tel. 935 259 002
www.xavierpellicer.com
En aquesta última trobada amb els 3 (o+) a Taula vàrem anar a proposta de l'Esther, a un restaurant que porta aproximadament un any obert sota la direcció del conegut xef Xavier Pellicer (i que de pas, dóna nom a l'establiment).
He passat per alguns dels restaurants en els quals ha estat present d'una o altre forma aquest xef, amb diferents resultats, sent bastant negativa la meva apreciació particular. Només una anècdota que penso val la pena comentar... Quan estava a l'Àbac al carrer Rec (fa més de deu anys), en un sopar, va renyar en directe a la sala a un parell de cambreres, quan el més lògic hauria sigut fer-ho discretament a la cuina, i així no avergonyir-les públicament, ni molestar als clients que sopàvem en aquells moments. Em va semblar i em sembla una falta total de respecte.
La filosofia en la cuina d'aquest restaurant, és la d'oferir productes ecològics, biodinàmics i de proximitat, principalment de procedència vegetal, amb alguna concessió al món animal.
La seva carta està majoritàriament formada per plats amb predomini de les verdures i hortalisses, deixant un sol plat de peix (del dia) i tres o quatre referències càrnies. Això si... amb noms i cognoms, com el pollastre ecològic de la Marta i en Martí.
A aquestes alçades de la pel·lícula, ja sabem tots que el preu dels productes eco, bio i km 0 són elevats, però aquí fan ja un triple mortal i multipliquen els costos en un exercici de trencament d'escandalls sense precedents. Bé... potser si, si el comparem amb el nou estrellat de Barcelona (La Barra de Carles Abellán) o amb el Pur de Nandu Jubany.
I pel que fa al lloc, predominen els materials càlids, sent un lloc agradable per fer un àpat. El servei, almenys el dia que vam anar, el vam notar una mica mancat de rodatge.
I si teniu més curiositat del lloc o voleu veure més detalls del que vàrem demanar, tastar i beure, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:
Xavier Pellicer - by 3(o+) a Taula
La Deu. Bona opció a La Garrotxa
La Deu
Carretera de la Deu, s/n
17800 - OLOT
Tel.: 972 261 004
www.ladeu.es
En primer lloc, he de confesar que aquest post és d'un dinar de l'estiu d'aquest any 2018...
Però no dono l'abast, se m'acumulen, i tampoc tinc temps com per publicar masses a la setmana.
Fent un volt i visitant la zona volcànica de la Garrotxa, no sabíem ben bé l'hora que pararíem a dinar i tampoc el lloc pel què estaríem, i aleshores, vam decidir anar una mica a l'aventura, i així vam anar a petar a aquest restaurant, que després, em va sorprendre veure la quantitat de gent que el coneixia i del qual donaven excel·lents referències.
Per estalviar-me innecessàries introduccions, copio el que a la seva web exposen com a presentació del seu lloc:
Situat en un entorn natural de gran bellesa, el restaurant La Deu, fundat el 1885, és un dels més antics de la comarca. Està regentat per la mateixa família que el va obrir ara fa gairebé 130 anys i continua apostant pels principis que ha fet valdre des de fa més d’un segle: servei, producte, tradició gastronòmica i una relació qualitat/preu justa. El 1943 ideen les patates Bretcha, avui convertides en les Patates de La Deu artesanes, que han donat nom i han servit d’inspiració a les múltiples versions de les populars patates d’Olot. D’aquesta manera, l’hostal que va començar com a lloc de trobada dels veïns que s’hi reunien per jugar a cartes i prendre un got de vi verd, ha arribat fins avui com un dels noms de referència de la Cuina Volcànica. Actualment la quarta i la cinquena generació de la família Reixach treballen a l'establiment preservant el llegat de la tradició però amb traços d'innovació com queda reflectit a la seva carta.
Tot i tractar-se del clàssic lloc de BBC, està força bé, destacant la sala amb grans vidrieres amb vista al pati exterior, i amb accés a una confortable terrassa on acabar els àpats.
El menjador que tenen (almenys a l'estiu), és molt lluminós i d'allò més agradable, amb taules ben vestides, tot i que no gaire guarnides pel que fa al senzill parament de la taula (copes de vidre, coberts i plats). Però en conjunt, reuneix el necessari per gaudir d'un molt bon àpat a les seves instal·lacions.
Pel que fa a la carta, seccionada de forma clàssica en entrants, peixos, carns i postres, ofereixen un bon ventall de possibilitats en cadascun d'ells, destacant sempre els plats tradicionals de la seva comarca.
A més, ofereixen un molt bon menú diari, així com un menú la Deu i de cap de setmana, que en aquelles dates costava 25€ i incloïa un entrant, un principal (de carn o peix), postres i la beguda. I de fet, va ser el que vam demanar, amb el que podreu veure a continuació...
D'entrants, vam tastar unes patates d'Olot (o de la Deu com ells les anomenen).
Un treballat i molt ben presentat steak tartar.
I uns bons i tendres calamars a la planxa amb espàrrecs i romesco.
I de principals, un (crec recordar) secret ibèric amb peres al vi.
Un corball a la planxa amb patates i ceba.
I un arròs, que tot i ser per un, donava per repartir entre dues persones.
I les postres, de les quals no tinc cap record i que només vaig fer fotografia d'aquest Volcanet de xocolata - Couland que va trigar a arribar a taula, però que va ser molt aplaudit per les noves generacions...
Tot plegat, sense trampa ni cartró com podeu veure al tiquet, per 25 € per cap, als quals només vam haver d'afegir els cafès.
En resum, una molt bona opció per fer un àpat relaxat i de qualitat si mai aneu per la zona volcànica de la Garrotxa, a veure els seus volcans i a comprar unes mongetes de Santa Pau.
Carretera de la Deu, s/n
17800 - OLOT
Tel.: 972 261 004
www.ladeu.es
En primer lloc, he de confesar que aquest post és d'un dinar de l'estiu d'aquest any 2018...
Però no dono l'abast, se m'acumulen, i tampoc tinc temps com per publicar masses a la setmana.
Fent un volt i visitant la zona volcànica de la Garrotxa, no sabíem ben bé l'hora que pararíem a dinar i tampoc el lloc pel què estaríem, i aleshores, vam decidir anar una mica a l'aventura, i així vam anar a petar a aquest restaurant, que després, em va sorprendre veure la quantitat de gent que el coneixia i del qual donaven excel·lents referències.
Per estalviar-me innecessàries introduccions, copio el que a la seva web exposen com a presentació del seu lloc:
Situat en un entorn natural de gran bellesa, el restaurant La Deu, fundat el 1885, és un dels més antics de la comarca. Està regentat per la mateixa família que el va obrir ara fa gairebé 130 anys i continua apostant pels principis que ha fet valdre des de fa més d’un segle: servei, producte, tradició gastronòmica i una relació qualitat/preu justa. El 1943 ideen les patates Bretcha, avui convertides en les Patates de La Deu artesanes, que han donat nom i han servit d’inspiració a les múltiples versions de les populars patates d’Olot. D’aquesta manera, l’hostal que va començar com a lloc de trobada dels veïns que s’hi reunien per jugar a cartes i prendre un got de vi verd, ha arribat fins avui com un dels noms de referència de la Cuina Volcànica. Actualment la quarta i la cinquena generació de la família Reixach treballen a l'establiment preservant el llegat de la tradició però amb traços d'innovació com queda reflectit a la seva carta.
Tot i tractar-se del clàssic lloc de BBC, està força bé, destacant la sala amb grans vidrieres amb vista al pati exterior, i amb accés a una confortable terrassa on acabar els àpats.
El menjador que tenen (almenys a l'estiu), és molt lluminós i d'allò més agradable, amb taules ben vestides, tot i que no gaire guarnides pel que fa al senzill parament de la taula (copes de vidre, coberts i plats). Però en conjunt, reuneix el necessari per gaudir d'un molt bon àpat a les seves instal·lacions.
Pel que fa a la carta, seccionada de forma clàssica en entrants, peixos, carns i postres, ofereixen un bon ventall de possibilitats en cadascun d'ells, destacant sempre els plats tradicionals de la seva comarca.
A més, ofereixen un molt bon menú diari, així com un menú la Deu i de cap de setmana, que en aquelles dates costava 25€ i incloïa un entrant, un principal (de carn o peix), postres i la beguda. I de fet, va ser el que vam demanar, amb el que podreu veure a continuació...
D'entrants, vam tastar unes patates d'Olot (o de la Deu com ells les anomenen).
 |
| Patates de la Deu artesanes |
Un treballat i molt ben presentat steak tartar.
 |
| Steak Tartar |
I uns bons i tendres calamars a la planxa amb espàrrecs i romesco.
 |
| Calamars a la planxa |
I de principals, un (crec recordar) secret ibèric amb peres al vi.
Un corball a la planxa amb patates i ceba.
I un arròs, que tot i ser per un, donava per repartir entre dues persones.
I les postres, de les quals no tinc cap record i que només vaig fer fotografia d'aquest Volcanet de xocolata - Couland que va trigar a arribar a taula, però que va ser molt aplaudit per les noves generacions...
Tot plegat, sense trampa ni cartró com podeu veure al tiquet, per 25 € per cap, als quals només vam haver d'afegir els cafès.
En resum, una molt bona opció per fer un àpat relaxat i de qualitat si mai aneu per la zona volcànica de la Garrotxa, a veure els seus volcans i a comprar unes mongetes de Santa Pau.
Tag :
Restaurant
Lagman. Més que interessant troballa a Les Corts.
Lagman
Taquígraf Garriga, 66
08029 – Barcelona
Tel.: 934 196 901
www.lagmanrestaurant.com
Lagman és d'aquells llocs que sense fer gens de soroll, et sorprenen pel seu alt nivell de cuina i implicació de la seva gent. I curiosament, ni tan sols té un any de vida...
Situat al barri de Les Corts i a tocar de l'Illa Diagonal, vam anar ara fa uns dies els 3 (o+) a Taula a proposta del Ricard, totalment a cegues, doncs ningú de nosaltres havia estat prèviament.
D'entrada, l'espai és molt ample i confortable amb taules ben vestides i espaiades l'una de l'altre, i amb butaques d'allò més còmodes que conviden a allargar les sobretaules.
Servei atent i professional que et fa sentir bé sense atabalar i que a més, coneix bé el producte.
El tipus de cuina que ofereixen, és de mercat, amb productes top, de temporada, i de gran qualitat, donant-los un parell de voltes per fer-los més actuals i atractius.
Té una carta molt completa amb una considerable quantitat de referències de cadascun dels seus apartats: per compartir (espectacular), pastes i arrossos, ous, del mar i carns. Tenint a més, plats increïbles fora de carta com aquests linguini amb rossinyols, perfectament lligats amb salsa de foie i vermut i acabats amb una de les primeres tòfones d’hivern.
Completa carta de vins, amb referències de tota la geografia del país i rodalia i a uns preus molt competitius.
I si teniu més curiositat del lloc o voleu veure més detalls del que vàrem demanar, tastar i beure, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:
Lagman - by 3(o+) a Taula
Un restaurant molt recomanable, no tan sols per la qualitat de la seva cuina, sinó pel conjunt de sala, servei i cuina.
Espero que aviat tingui el reconeixement que es mereix i sigui més popular del que em va semblar aquell dia...
Taquígraf Garriga, 66
08029 – Barcelona
Tel.: 934 196 901
www.lagmanrestaurant.com
Lagman és d'aquells llocs que sense fer gens de soroll, et sorprenen pel seu alt nivell de cuina i implicació de la seva gent. I curiosament, ni tan sols té un any de vida...
Situat al barri de Les Corts i a tocar de l'Illa Diagonal, vam anar ara fa uns dies els 3 (o+) a Taula a proposta del Ricard, totalment a cegues, doncs ningú de nosaltres havia estat prèviament.
D'entrada, l'espai és molt ample i confortable amb taules ben vestides i espaiades l'una de l'altre, i amb butaques d'allò més còmodes que conviden a allargar les sobretaules.
Servei atent i professional que et fa sentir bé sense atabalar i que a més, coneix bé el producte.
El tipus de cuina que ofereixen, és de mercat, amb productes top, de temporada, i de gran qualitat, donant-los un parell de voltes per fer-los més actuals i atractius.
Té una carta molt completa amb una considerable quantitat de referències de cadascun dels seus apartats: per compartir (espectacular), pastes i arrossos, ous, del mar i carns. Tenint a més, plats increïbles fora de carta com aquests linguini amb rossinyols, perfectament lligats amb salsa de foie i vermut i acabats amb una de les primeres tòfones d’hivern.
Completa carta de vins, amb referències de tota la geografia del país i rodalia i a uns preus molt competitius.
I si teniu més curiositat del lloc o voleu veure més detalls del que vàrem demanar, tastar i beure, ho podreu fer llegint el post que de forma conjunta hem fet a:
Lagman - by 3(o+) a Taula
Espero que aviat tingui el reconeixement que es mereix i sigui més popular del que em va semblar aquell dia...
