Casa Mari y Rufo. Cuina de mercat a Santa Caterina.
Casa Mari y Rufo
Freixures, 11
08003 - Barcelona
Tel. 933 197 302
Per Sant Jordi, havíem quedat pel centre de Barcelona i per celebrar-ho, vaig buscar un restaurant que estigués per allà situat amb l'ajut de l'app de Foursquare i el seu planell amb la llista de pendents. Aquest, el tenia anotat des de feia força temps, per coincidència als comentaris llegits a diferents blogs fiables de cuina. Però si ens atenim als comentaris que figuren en aquesta app, la veritat és que t'assalten els dubtes de si anar o no. Tan aviat llegeixes comentaris molt positius, com d'altres que el deixen a una baixa alçada preocupant. Per tant, és d'aquells llocs que t'has de fiar de les fonts i anar a jutjar per un mateix.
Està situat al costat mateix del mercat de Santa Caterina, i té una aparença de bar cutre (les meves filles em varen mirar amb cara d'estranyades, ja que habitualment no és la mena de lloc al qual vaig amb elles...). El fet d'estar situat al mateix costat del mercat, imagino que alguna cosa ha d'influenciar i té a veure en la qualitat i la frescor del seu producte.
L'interior del local és igual de senzill que l'aspecte que des de l'entrada ja t'has fet una idea aproximada del que et pots trobar. Taules senzilles de fusta amb les típiques estovalles de quadres vermells i tovallons de paper, i un dels punts en què crec que es podrien esforçar una mica més, és a l'ordre i la neteja a la sala. La meva filla es va clavar un vidre a la cuixa quan va seure (vàrem suposar que seria d'alguna copa o got que s'hauria trencat abans, ja que van aparèixer d'altres trossos per allà al costat) però tampoc ens va fer la impressió que s'amoïnessin gaire amb aquest fet... Per una altra banda, també he de dir que el servei em va semblar en tot moment, molt familiar i proper.
Com era l'hora de sopar i tampoc anàvem amb gaire gana, vàrem decidir-nos per compartir uns quants plats. A part de la carta, tenen a la paret escrits els suggeriments i plats del dia.
El primer plat que vam compartir, va ser una sípia a la planxa amb un punt de cocció perfecte i una textura tendre, d'aquelles que no acostumes a menjar gaire sovint. Si... Ja sé que només és una sípia i que la cocció no deixa de ser un senzill cop de planxa, però crec que s'han de destacar plats com aquests en el que els fets diferencials són dos: el producte (de primeríssima qualitat) i el domini de la planxa per aconseguir el punt perfecte de cocció.
El que he comentat de l'anterior plat, es pot extrapolar al següent, canviant només la forma de cocció dels elements que el componien. En aquest cas, eren uns calamars i uns peixets enfarinats i fregits. Molt bons també.
I un tataki de ventresca de tonyina (tot i que a mi em va semblar més de la part del llom), en el que l'únic però que li vaig trobar, va ser a l'excés de vinagreta de mostassa que en algun dels talls arribava a agafar massa protagonisme i a amagar el contundent sabor d'aquella bona tonyina.
I un parell de plats d'ous ferrats amb patates i pernil de jabugo (un per compartir entre tres i l'altre per la petita de la casa, que gairebé no havia tastat res dels altres plats...). Com es pot contemplar, la fotografia parla per si sola de la qualitat de la seva cuina. Senzilla però tremendament efectiva.
El vi triat, va ser un Somiatruites. Vi blanc del celler Ferré i Catasús de la D.O. Penedés per un preu de 12 € (6 € aproximadament a celler, un x2 per tant per la carta de vins...).
El compte, per a quatre persones amb el que veieu aquí, amb refrescos i cafè, va sortir per 76 €. Hauria d'haver pujat però una mica més, ja que es van descuidar d'un dels plats.
Un lloc molt recomanable per anar a fer-te un autohomenatge el dia que tens un caprici de menjar bon peix i marisc (tot i que també he sentit meravelles de la seva carn), si no ets gaire exigent amb el tema de confort i comoditat, ja que el lloc es molt sorollós i pot arribar a ser una mica angoixant (en català incorrecte, agobiant...). Un lloc al que tornar, si, però evitant els dies i les hores d'aglomeracions.
Freixures, 11
08003 - Barcelona
Tel. 933 197 302
Per Sant Jordi, havíem quedat pel centre de Barcelona i per celebrar-ho, vaig buscar un restaurant que estigués per allà situat amb l'ajut de l'app de Foursquare i el seu planell amb la llista de pendents. Aquest, el tenia anotat des de feia força temps, per coincidència als comentaris llegits a diferents blogs fiables de cuina. Però si ens atenim als comentaris que figuren en aquesta app, la veritat és que t'assalten els dubtes de si anar o no. Tan aviat llegeixes comentaris molt positius, com d'altres que el deixen a una baixa alçada preocupant. Per tant, és d'aquells llocs que t'has de fiar de les fonts i anar a jutjar per un mateix.
Està situat al costat mateix del mercat de Santa Caterina, i té una aparença de bar cutre (les meves filles em varen mirar amb cara d'estranyades, ja que habitualment no és la mena de lloc al qual vaig amb elles...). El fet d'estar situat al mateix costat del mercat, imagino que alguna cosa ha d'influenciar i té a veure en la qualitat i la frescor del seu producte.
L'interior del local és igual de senzill que l'aspecte que des de l'entrada ja t'has fet una idea aproximada del que et pots trobar. Taules senzilles de fusta amb les típiques estovalles de quadres vermells i tovallons de paper, i un dels punts en què crec que es podrien esforçar una mica més, és a l'ordre i la neteja a la sala. La meva filla es va clavar un vidre a la cuixa quan va seure (vàrem suposar que seria d'alguna copa o got que s'hauria trencat abans, ja que van aparèixer d'altres trossos per allà al costat) però tampoc ens va fer la impressió que s'amoïnessin gaire amb aquest fet... Per una altra banda, també he de dir que el servei em va semblar en tot moment, molt familiar i proper.
Com era l'hora de sopar i tampoc anàvem amb gaire gana, vàrem decidir-nos per compartir uns quants plats. A part de la carta, tenen a la paret escrits els suggeriments i plats del dia.
El primer plat que vam compartir, va ser una sípia a la planxa amb un punt de cocció perfecte i una textura tendre, d'aquelles que no acostumes a menjar gaire sovint. Si... Ja sé que només és una sípia i que la cocció no deixa de ser un senzill cop de planxa, però crec que s'han de destacar plats com aquests en el que els fets diferencials són dos: el producte (de primeríssima qualitat) i el domini de la planxa per aconseguir el punt perfecte de cocció.
 |
| Sípia a la planxa - 10 € |
El que he comentat de l'anterior plat, es pot extrapolar al següent, canviant només la forma de cocció dels elements que el componien. En aquest cas, eren uns calamars i uns peixets enfarinats i fregits. Molt bons també.
 |
| Calamars i peixets fregits - 19 € |
I un tataki de ventresca de tonyina (tot i que a mi em va semblar més de la part del llom), en el que l'únic però que li vaig trobar, va ser a l'excés de vinagreta de mostassa que en algun dels talls arribava a agafar massa protagonisme i a amagar el contundent sabor d'aquella bona tonyina.
 |
| Tataki de ventresca de tonyina - 20 € |
I un parell de plats d'ous ferrats amb patates i pernil de jabugo (un per compartir entre tres i l'altre per la petita de la casa, que gairebé no havia tastat res dels altres plats...). Com es pot contemplar, la fotografia parla per si sola de la qualitat de la seva cuina. Senzilla però tremendament efectiva.
 |
| Patates fregides amb ous ferrats i pernil de jabugo - 12 € |
El vi triat, va ser un Somiatruites. Vi blanc del celler Ferré i Catasús de la D.O. Penedés per un preu de 12 € (6 € aproximadament a celler, un x2 per tant per la carta de vins...).
El compte, per a quatre persones amb el que veieu aquí, amb refrescos i cafè, va sortir per 76 €. Hauria d'haver pujat però una mica més, ja que es van descuidar d'un dels plats.
Un lloc molt recomanable per anar a fer-te un autohomenatge el dia que tens un caprici de menjar bon peix i marisc (tot i que també he sentit meravelles de la seva carn), si no ets gaire exigent amb el tema de confort i comoditat, ja que el lloc es molt sorollós i pot arribar a ser una mica angoixant (en català incorrecte, agobiant...). Un lloc al que tornar, si, però evitant els dies i les hores d'aglomeracions.
Tag :
Restaurant
Parrufu. Fonda amb producte de qualitat a Hostalric.
Restaurant Parrufu
Baixada d'Ararà, s/n
Avda. Coronel Estrada, 299
17450 - HOSTALRIC
Tels. 972 864 048 / 972 865 418
http://parrufu.webs.com/
Un dia, estant a Terrassa amb un bon amic, em va dir que pugés al seu cotxe, que em convidava a dinar un menú de migdia en un bareto de poble. I aleshores, després de setanta quilòmetres i gairebé una hora de cotxe, vàrem arribar a Hostalric, ciutat que ja coneixia d'haver passat molts cops, però en la que mai havia tingut ocasió de fer parada i fonda.
A mesura que ens apropàvem al restaurant i veia indicacions d'aparcament d'aquest, ja vaig veure que anava (ben) enganyat. Potser en els seus inicis sí que va ser un dels bars de poble, però actualment, i com vaig poder comprovar més tard, estava molt allunyat de la realitat...
Amb un no gaire extens, però crec que suficient aparcament, disposa de tres menjadors diferenciats: un que encara s'intueix que va ser el bar dels seus orígens, el menjador original (molt correcte) i un de recent amb parets de pedra, que és al que ens varen acomodar i que és el més elegant i confortable de tots tres. A part, disposen d'una ampla i agradable terrassa, que és l'última en incorporar-se a les seves estances, i que queda situada al peu de la muralla de la ciutat.
Pel que fa al menjar en sí, coincideixo plenament amb la definició que ells mateixos fan de la seva cuina i que podreu veure als diferents plats que vam demanar: “UNA CUINA SENZILLA, BASADA EN LA QUALITAT DEL PRODUCTE I A UN PREU COMPETITIU". El peix el porten bàsicament de la llotja de Blanes i les carns i hortalisses, són de ramaderies i horts d'Hostalric, respectant per tant la filosofia d'una cuina de proximitat (almenys, dins d'uns raonables límits).
Vàrem compartir tres entrants i després un arròs de llamàntol pels dos i postres per acabar de fer llufa. La cosa va anar tal que així...
Uns popets, només saltats amb una mica d'oli, all i julivert. Crec que veient la fotografia, no cal afegir gaire cosa més... L'únic però, el va posar el meu amic, qui va dir-li a (crec) un dels propietaris, que la quantitat havia minvat des de l'ultima vegada que va estar... De totes maneres, he de reconèixer que són dels millors popets que he tastat mai...
Uns txipironets, que com es pot veure a la fotografia ja estaven començats, ja que l'amic no estava acostumat a haver d'esperar a fer la foto per atacar...;-), i que consti que no sóc dels que preparo gens les fotografies... Tal com porten el plat i el cambrer fa mitja volta, ZAS!
També saltats amb oli, all i julivert i també en aquesta ocasió PRODUCTE en majúscules.
I la "petita" paella de llamàntol de la que no va quedar (literalment) ni un gra d'arròs a la mateixa. El punt de l'arròs impecable (es pot intuir per la fotografia...), el sabor del conjunt brutal i el llamàntol (com malauradament em passa sempre) pel meu gust, un punt passat de cocció... Però he de reconèixer que és complicat trobar aquest i que ja s'ha arribat a convertir en una mania meva...
I per rematar la feina, el meu company em va dir que no podíem marxar d'allà sense demanar els famosos borratxos de la seva carta de postres. Déu meu... quina bestiesa de dinar... Almenys jo, vaig haver de sortir rodant del restaurant.
Com fa ja massa dies d'aquest àpat, no puc assegurar-ho però em ronda pel cap que van caure un parell d'ampolles. Si més no, veient els plats que ens vàrem haver d'empassar, crec que està més que justificat... ;-)
Del preu, no puc opinar, ja que com he dit en començar el post, anava de convidat i no vaig poder veure-ho. Però el que si us puc assegurar, és que si mai torno a fer parada o coincideix que passi per allí a l'hora de dinar (per sopar ho veig una mica més complicat), no dubtaré en repetir experiència.
Baixada d'Ararà, s/n
Avda. Coronel Estrada, 299
17450 - HOSTALRIC
Tels. 972 864 048 / 972 865 418
http://parrufu.webs.com/
Un dia, estant a Terrassa amb un bon amic, em va dir que pugés al seu cotxe, que em convidava a dinar un menú de migdia en un bareto de poble. I aleshores, després de setanta quilòmetres i gairebé una hora de cotxe, vàrem arribar a Hostalric, ciutat que ja coneixia d'haver passat molts cops, però en la que mai havia tingut ocasió de fer parada i fonda.
A mesura que ens apropàvem al restaurant i veia indicacions d'aparcament d'aquest, ja vaig veure que anava (ben) enganyat. Potser en els seus inicis sí que va ser un dels bars de poble, però actualment, i com vaig poder comprovar més tard, estava molt allunyat de la realitat...
Amb un no gaire extens, però crec que suficient aparcament, disposa de tres menjadors diferenciats: un que encara s'intueix que va ser el bar dels seus orígens, el menjador original (molt correcte) i un de recent amb parets de pedra, que és al que ens varen acomodar i que és el més elegant i confortable de tots tres. A part, disposen d'una ampla i agradable terrassa, que és l'última en incorporar-se a les seves estances, i que queda situada al peu de la muralla de la ciutat.
Pel que fa al menjar en sí, coincideixo plenament amb la definició que ells mateixos fan de la seva cuina i que podreu veure als diferents plats que vam demanar: “UNA CUINA SENZILLA, BASADA EN LA QUALITAT DEL PRODUCTE I A UN PREU COMPETITIU". El peix el porten bàsicament de la llotja de Blanes i les carns i hortalisses, són de ramaderies i horts d'Hostalric, respectant per tant la filosofia d'una cuina de proximitat (almenys, dins d'uns raonables límits).
Vàrem compartir tres entrants i després un arròs de llamàntol pels dos i postres per acabar de fer llufa. La cosa va anar tal que així...
Uns popets, només saltats amb una mica d'oli, all i julivert. Crec que veient la fotografia, no cal afegir gaire cosa més... L'únic però, el va posar el meu amic, qui va dir-li a (crec) un dels propietaris, que la quantitat havia minvat des de l'ultima vegada que va estar... De totes maneres, he de reconèixer que són dels millors popets que he tastat mai...
 |
| Popets saltats
Uns musclos de roca, sense cap altra complicació que un rajolí de bon oli i unes voltes de molinet de pebre negre. PRODUCTE i prou.
|
 |
| Musclos |
Uns txipironets, que com es pot veure a la fotografia ja estaven començats, ja que l'amic no estava acostumat a haver d'esperar a fer la foto per atacar...;-), i que consti que no sóc dels que preparo gens les fotografies... Tal com porten el plat i el cambrer fa mitja volta, ZAS!
També saltats amb oli, all i julivert i també en aquesta ocasió PRODUCTE en majúscules.
 |
| Xipironets saltats |
I la "petita" paella de llamàntol de la que no va quedar (literalment) ni un gra d'arròs a la mateixa. El punt de l'arròs impecable (es pot intuir per la fotografia...), el sabor del conjunt brutal i el llamàntol (com malauradament em passa sempre) pel meu gust, un punt passat de cocció... Però he de reconèixer que és complicat trobar aquest i que ja s'ha arribat a convertir en una mania meva...
 |
| Arròs amb llamàntol |
I per rematar la feina, el meu company em va dir que no podíem marxar d'allà sense demanar els famosos borratxos de la seva carta de postres. Déu meu... quina bestiesa de dinar... Almenys jo, vaig haver de sortir rodant del restaurant.
 |
| Borratxo |
Com fa ja massa dies d'aquest àpat, no puc assegurar-ho però em ronda pel cap que van caure un parell d'ampolles. Si més no, veient els plats que ens vàrem haver d'empassar, crec que està més que justificat... ;-)
Del preu, no puc opinar, ja que com he dit en començar el post, anava de convidat i no vaig poder veure-ho. Però el que si us puc assegurar, és que si mai torno a fer parada o coincideix que passi per allí a l'hora de dinar (per sopar ho veig una mica més complicat), no dubtaré en repetir experiència.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Germans Miquel. El sud també existeix... I està de p.m.
Germans Miquel
Carrer del Consolat del Mar, 28
43850 - Cambrils
Tel. 977 791 653
Aprofitant una estada per les terres del Delta, ara ja fa ja unes quantes setmanes, vàrem anar a passar el dia i a dinar a Cambrils, i com tenia anotat aquest lloc com un dels més recomanats al blog de Ricard Sampere i que podeu llegir aquí, aquí o aquí (almenys pel que fa a la zona de Cambrils), doncs allà que reservàrem.
Local molt cèntric situat a la zona més comercial i amb més oferta gastronòmica de tot el poble. No està a primera fila de mar, però crec que el públic que acudeix a aquest restaurant, ja ho fa perfectament assabentat d'on va a parar... Vaig tenir la sensació que la majoria dels parroquians eren habituals del lloc i també em va cridar l'atenció la mitjana d'edat d'aquests, que vaig trobar prou elevada... Fet que a mi particularment em dóna bones vibracions, ja que si gent d'aquesta edat és habitual que acudeixi, vol dir que no s'ha de menjar pas malament... i que les digestions són prou bones com per no acabar com un guaita (és a dir, veient terra...).
Servei molt proper on el mateix propietari del restaurant és l'encarregat de la sala i és d'aquelles persones que veus que no se li escapa ni una i està a veure-les venir.
Vàrem voler compartir uns entrants i el primer d'aquests van ser uns espectaculars popets amb els quals ara mateix salivo mentre estic escrivint el post...
I aprofitant que feien unes jornades gastronòmiques de la carxofa, vàrem demanar si ens podien portar un dels plats d'aquell menú i que eren uns musclos amb carxofes a la cassola. Bons els primers, no tant les segones, a les que sobrava alguna fulla.
Bon detall les salses que et serveixen només fer la comanda. Una molt bona i casolana maionesa i un consistent romesco amb els que et vas entretenint tot sucant el bon pa, mentre esperes que et portin els plats escollits.
I de plat principal, vàrem coincidir tots dos amb el rèmol a la basca. Ració més que generosa i qualitat i sabor del peix per fer palmes amb les orelles. No et quedes amb gana precisament...
El vi escollit, va ser un Acústic blanc, del celler del mateix nom i de la D.O. Montsant, a un més que raonable preu de 16,50 € (aproximadament uns 12 € al celler).
Ja arribat a aquest punt, vam prescindir de les, postres passant directament als cafès.
El preu total de l'àpat per a dues persones va ser de 105 €, comptant amb les cerveses de l'aperitiu, els cafès i els impostos. Gens malament veien la qualitat del gènere i les generoses racions que ofereixen. Lloc molt recomanable que crec que per si sol ja justifica fer una sortida a passar el dia a aquesta bonica vila i aprofitar per fer un bon dinar en aquest restaurant.
Carrer del Consolat del Mar, 28
43850 - Cambrils
Tel. 977 791 653
Aprofitant una estada per les terres del Delta, ara ja fa ja unes quantes setmanes, vàrem anar a passar el dia i a dinar a Cambrils, i com tenia anotat aquest lloc com un dels més recomanats al blog de Ricard Sampere i que podeu llegir aquí, aquí o aquí (almenys pel que fa a la zona de Cambrils), doncs allà que reservàrem.
Local molt cèntric situat a la zona més comercial i amb més oferta gastronòmica de tot el poble. No està a primera fila de mar, però crec que el públic que acudeix a aquest restaurant, ja ho fa perfectament assabentat d'on va a parar... Vaig tenir la sensació que la majoria dels parroquians eren habituals del lloc i també em va cridar l'atenció la mitjana d'edat d'aquests, que vaig trobar prou elevada... Fet que a mi particularment em dóna bones vibracions, ja que si gent d'aquesta edat és habitual que acudeixi, vol dir que no s'ha de menjar pas malament... i que les digestions són prou bones com per no acabar com un guaita (és a dir, veient terra...).
Servei molt proper on el mateix propietari del restaurant és l'encarregat de la sala i és d'aquelles persones que veus que no se li escapa ni una i està a veure-les venir.
Vàrem voler compartir uns entrants i el primer d'aquests van ser uns espectaculars popets amb els quals ara mateix salivo mentre estic escrivint el post...
 |
| Popets - 20 € |
I aprofitant que feien unes jornades gastronòmiques de la carxofa, vàrem demanar si ens podien portar un dels plats d'aquell menú i que eren uns musclos amb carxofes a la cassola. Bons els primers, no tant les segones, a les que sobrava alguna fulla.
 |
| Musclos amb carxofes - 9,90 € |
Bon detall les salses que et serveixen només fer la comanda. Una molt bona i casolana maionesa i un consistent romesco amb els que et vas entretenint tot sucant el bon pa, mentre esperes que et portin els plats escollits.
 |
| Maionesa i romesco |
I de plat principal, vàrem coincidir tots dos amb el rèmol a la basca. Ració més que generosa i qualitat i sabor del peix per fer palmes amb les orelles. No et quedes amb gana precisament...
 |
| Rèmol a la basca - 20 € |
El vi escollit, va ser un Acústic blanc, del celler del mateix nom i de la D.O. Montsant, a un més que raonable preu de 16,50 € (aproximadament uns 12 € al celler).
Ja arribat a aquest punt, vam prescindir de les, postres passant directament als cafès.
El preu total de l'àpat per a dues persones va ser de 105 €, comptant amb les cerveses de l'aperitiu, els cafès i els impostos. Gens malament veien la qualitat del gènere i les generoses racions que ofereixen. Lloc molt recomanable que crec que per si sol ja justifica fer una sortida a passar el dia a aquesta bonica vila i aprofitar per fer un bon dinar en aquest restaurant.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Amb el "rabo" entre llençols... 100 hores a 60º
Poca feina pel plat que avui us porto....
Els ingredients necessaris són:
- Cua de bou.
- Soia i oli d'oliva verge extra.
- Làmines de lasanya de qualitat.
- Cibulet.
- Paciència.
I pel fons de cua de bou:
- Els talls més petits de la cua.
- Ceba.
- Pastanaga.
- Porro.
- Vi negre.
- Brou o aigua.
No crec necessari explicar el procés per preparar un fons, però ja posats, diré que bàsicament, començarem marcant en una cassola roent amb unes gotes d'oli, els talls de cua prèviament salpebrats (escollirem els més petits per fer aquest fons), i un cop agafin color, afegirem les verdures i continuarem a foc viu fins que tots els ingredients agafin color i comencin a caramel·litzar-se. Un cop veiem que el caire que pren el conjunt ja ens comença a agradar, afegirem el vi i l'aigua o el brou (en funció de la potència que vulguem aconseguir) i baixarem el foc deixant que tot es faci durant unes quatre o cinc hores. Després, colarem el brou resultant i tornarem a posar al foc fins reduir a la consistència desitjada (afegint si és necessari, una nou de mantega).
Per una altra banda, envasarem al buit amb una mica de soia i un rajolí d'oli d'oliva verge extra, els talls més grans de cua i ho deixarem al roner durant 100 hores (si.. 100) a una temperatura de 60°. Imagino que pujant la temperatura, podríem escorçar el temps de cocció, però no sé si el resultat seria el mateix. A mi personalment, em va agradar molt la textura aconseguida d'aquesta manera, ja que si bé al preparar-la altres cops de forma tradicional (en cassola i a foc baix durant unes quantes hores) es desfeia a la boca i se separava de l'os amb facilitat, preparada d'aquesta manera, la carn queda molt més consistent (sembla talment pernil) i molt més gustosa.
I la pasta, que he de dir que és sense cap mena de dubte la millor que he tastat mai i que vaig comprar al B.H.G. Supermercat del Món, atípica botiga d'alimentació internacional situada al carrer Parlament, 21 de Barcelona i que només s'ha de bullir amb abundant aigua i sal, i tot seguint les indicacions que el fabricant indica al paquet... :-)
Una mica de pasta, un parell de talls de cua i uns brins de cibulet per donar color al conjunt... et voilà!
El nom del plat em va venir inspirat per una recepta publicada per la xef María Salinas i anomenada: "Rabo de toro entre sábanas de lasaña". Em va fer gràcia... sóc així de simple... que voleu que us digui...
I unes fotografies del plat un cop acabat...
 |
| Aspecte més o menys fotogènic del plat acabat |
 |
| Cara B amb el detall dels llençols |
Impressionant el detall de la textura resultant de la carn...
 |
| Detall de la textura de la carn |
I per finalitzar, l'aparell culpable de tot aquest desgavell...
 |
| L'aparell culpable d'aquests experiments... |
I si algú s'atreveix amb la recepta i canvia els temps i/o les temperatures, ja m'ho farà saber...
Zeruko. Nou basc de qualitat a Barcelona.
Zeruko
Gran Via de les Corts Catalanes, 654
08010 - Barcelona
Tel. 635 700 108
Fa uns dies, amb l'amic Ricard (podeu llegir la seva valoració al seu blog restaurantscat.cat) ens vàrem apropar a fer una visita a un nou basc que han obert molt recentment a la ciutat de Barcelona, i que és, per dir-ho d'alguna manera, la segona casa d'un establiment amb molta solera existent a Donostia (i que, si he de ser sincer, no tenia ni idea de la seva existència, tot i ser un fan d'aquella ciutat i la seva cuina). Al barri vell d'aquesta ciutat, a on es concentren la majoria de tavernes i bars de pinxos, sembla que és un dels locals que més fama té pels seus pinxos de "disseny", tot i que pel que he pogut veure per la xarxa, tenen tant dels tradicionals, com dels anomenats d'autor. I imagino que hauran volgut provar sort en una ciutat tan "moderna" i "cool" com Barcelona.
Situat a la Gran Via, aproximadament a l'alçada de Pau Claris ocupa un local de reduïdes dimensions amb dues plantes, i un interiorisme modern i càlid alhora. Ens van situar a la planta superior, a la taula que dóna just a la cuina. Bon detall i bones i agradables vistes. No recordo ben bé el número de taules que hi havia en aquesta planta, però no eren gaires...
Servei molt proper i eficient i amb moltes ganes d'agradar, almenys pel que fa a la persona que ens va atendre tota la nit, i amb qui va ser molt fàcil trobar una ràpida complicitat.
Estructuren la carta, bàsicament en tres apartats: barra, pinxos i els clàssics. El primer, inclou els típics de tota la vida però revisats per ells. El segon, que de fet és d'on vàrem escollir la totalitat dels plats tastats aquella nit, té mini tapes o platets o pinxos o com vulgueu anomenar-los, tant freds com calents i en versions més clàssiques o també revisades o reversionades. De fet, tampoc vaig saber veure gaire diferència entre els dos apartats primers de la carta. I per acabar, en l'apartat clàssics (crec recordar que ho anomenaven així), destacaven el xuletó de vaca vella (que venien a pes) i el lluç a la donostiarra.
Espectaculars els dos primers pinxos: una torrada de vieira (de la que després vàrem tornar a repetir un parell més, és a dir, una torrada més per cap) molt ben resolta i amb una qualitat de producte i un punt de cocció que no és gaire habitual de trobar...
I una torrada de llamàntol que, segons ens van explicar, era de la part del colze de l'animalet (i que vàrem intuir que feia referència a la pinça...). Molt bo i saborós també.
Unes croquetes d'Idiazabal d'una mida considerable, molt bones també, però que tampoc em va descobrir res de nou.
Un recomanable pinxo de pop i papada amb un marcat contrast de sabors, però no de textures, ja que tan melós era el pop com la papada de porc. Un original mar i muntanya importat des de terres del cantàbric, que tornaria a demanar. Potser prescindiria del coulis de mango, però això ja és una preferència meva...
Generosa la cassola d'arròs amb cloïsses (també estava en l'apartat clàssics del menú, però en format plat normal), suficient per fer un tast de com s'ha d'arribar a convertir en sublim un arròs, només amb dos o tres ingredients.
Molt bona també la ració (o pinxo) de garrí confitat 24 hores, amb la seva pell cruixent. Excés de salses o coulis (segueixo afirmant que això són apreciacions meves i que estic segur que hi ha que ho trobarà ben encertat). Igual que qualificava de generosa la cassola d'arròs de cloïsses anterior, d'aquest pinxo de garrí he de dir que el vaig trobar una mica descompensat de preu.
I per acabar, un clàssic entre clàssics... Uns txipirons en la seva tinta amb una mica d'arròs blanc. Cap troballa, però ja sabíem el que ens trobaríem i no ens va defraudar gens...
El vi triat per acompanyar el tast de tapes, va ser un La Vielle Ferme blanc, Vin de France de la Vallée du Rhône. Vi amb una acidesa justa, que, tot i acostumar a demanar els vins dels llocs d'on és la gastronomia del restaurant o bé del seu origen, em va anar millor que un xacolí, doncs aquests els trobo amb un punt d'acidesa massa alt pel meu gust.
I el preu, força bé, doncs per un sopar en què vàrem sortir més que satisfets (parlant purament en el sentit gastronòmic...), ens va sortir per poc més de 35 € per cap .
Gran Via de les Corts Catalanes, 654
08010 - Barcelona
Tel. 635 700 108
Fa uns dies, amb l'amic Ricard (podeu llegir la seva valoració al seu blog restaurantscat.cat) ens vàrem apropar a fer una visita a un nou basc que han obert molt recentment a la ciutat de Barcelona, i que és, per dir-ho d'alguna manera, la segona casa d'un establiment amb molta solera existent a Donostia (i que, si he de ser sincer, no tenia ni idea de la seva existència, tot i ser un fan d'aquella ciutat i la seva cuina). Al barri vell d'aquesta ciutat, a on es concentren la majoria de tavernes i bars de pinxos, sembla que és un dels locals que més fama té pels seus pinxos de "disseny", tot i que pel que he pogut veure per la xarxa, tenen tant dels tradicionals, com dels anomenats d'autor. I imagino que hauran volgut provar sort en una ciutat tan "moderna" i "cool" com Barcelona.
Situat a la Gran Via, aproximadament a l'alçada de Pau Claris ocupa un local de reduïdes dimensions amb dues plantes, i un interiorisme modern i càlid alhora. Ens van situar a la planta superior, a la taula que dóna just a la cuina. Bon detall i bones i agradables vistes. No recordo ben bé el número de taules que hi havia en aquesta planta, però no eren gaires...
Servei molt proper i eficient i amb moltes ganes d'agradar, almenys pel que fa a la persona que ens va atendre tota la nit, i amb qui va ser molt fàcil trobar una ràpida complicitat.
 |
| Detall de la cuina oberta des del menjador superior |
Estructuren la carta, bàsicament en tres apartats: barra, pinxos i els clàssics. El primer, inclou els típics de tota la vida però revisats per ells. El segon, que de fet és d'on vàrem escollir la totalitat dels plats tastats aquella nit, té mini tapes o platets o pinxos o com vulgueu anomenar-los, tant freds com calents i en versions més clàssiques o també revisades o reversionades. De fet, tampoc vaig saber veure gaire diferència entre els dos apartats primers de la carta. I per acabar, en l'apartat clàssics (crec recordar que ho anomenaven així), destacaven el xuletó de vaca vella (que venien a pes) i el lluç a la donostiarra.
Espectaculars els dos primers pinxos: una torrada de vieira (de la que després vàrem tornar a repetir un parell més, és a dir, una torrada més per cap) molt ben resolta i amb una qualitat de producte i un punt de cocció que no és gaire habitual de trobar...
I una torrada de llamàntol que, segons ens van explicar, era de la part del colze de l'animalet (i que vàrem intuir que feia referència a la pinça...). Molt bo i saborós també.
 |
| Torrada de vieira (5,00 €) i torrada de llamàntol (8,50 €) |
Unes croquetes d'Idiazabal d'una mida considerable, molt bones també, però que tampoc em va descobrir res de nou.
 |
| Croquetes d'Idiazabal - 4,15 € la tapa de dues unitats |
Un recomanable pinxo de pop i papada amb un marcat contrast de sabors, però no de textures, ja que tan melós era el pop com la papada de porc. Un original mar i muntanya importat des de terres del cantàbric, que tornaria a demanar. Potser prescindiria del coulis de mango, però això ja és una preferència meva...
 |
| Pop i Papada (3,90 €) |
Generosa la cassola d'arròs amb cloïsses (també estava en l'apartat clàssics del menú, però en format plat normal), suficient per fer un tast de com s'ha d'arribar a convertir en sublim un arròs, només amb dos o tres ingredients.
 |
| Arròs amb cloïsses (3,70 €) |
Molt bona també la ració (o pinxo) de garrí confitat 24 hores, amb la seva pell cruixent. Excés de salses o coulis (segueixo afirmant que això són apreciacions meves i que estic segur que hi ha que ho trobarà ben encertat). Igual que qualificava de generosa la cassola d'arròs de cloïsses anterior, d'aquest pinxo de garrí he de dir que el vaig trobar una mica descompensat de preu.
 |
| Garrí confitat 24 hores i .... cruixent i ... (7,30 €) |
I per acabar, un clàssic entre clàssics... Uns txipirons en la seva tinta amb una mica d'arròs blanc. Cap troballa, però ja sabíem el que ens trobaríem i no ens va defraudar gens...
 |
| Txipirons en la seva tinta amb arròs blanc (4,10 €) |
El vi triat per acompanyar el tast de tapes, va ser un La Vielle Ferme blanc, Vin de France de la Vallée du Rhône. Vi amb una acidesa justa, que, tot i acostumar a demanar els vins dels llocs d'on és la gastronomia del restaurant o bé del seu origen, em va anar millor que un xacolí, doncs aquests els trobo amb un punt d'acidesa massa alt pel meu gust.
I el preu, força bé, doncs per un sopar en què vàrem sortir més que satisfets (parlant purament en el sentit gastronòmic...), ens va sortir per poc més de 35 € per cap .
Tag :
Restaurant
Plats. Un restaurant a tenir en compte al centre de Rubí.
Plats
Llobateras, 61
08191 - Rubí
Tel. 935 882 822
www.restaurantplats.com
M'havia recomanat aquest restaurant l'estimat i gran amic Xavier, per anar a fer un tast de platets, així que li vaig demanar que reserves per un migdia i em va dir que no feien els tastets entre setmana (només migdies i nits del cap de setmana) i que només disposaven de menú de migdia. Però de tant sentir-li parlar, ja tenia ganes de tastar-lo i una de les millors maneres de valorar la cuina és a través d'aquests menús econòmics de migdia, i així doncs li vaig comentar que reserves igualment.
Entre setmana, a part del menú de migdia a un preu de 12,90 €, disposen de dues fórmules més, com ja fan en molts restaurants i que consisteixen a oferir dos entrants del menú i postres per 10,50 €, o bé, un segon més postres per 9,50 €.
Com no vàrem coincidir en cap dels plats, ells mateixos ens van suggerir que si els volíem compartir, directament a la cuina ens podien fer mitges racions. Ignoro si a tots els clients els hi fan el mateix tracte, però ja d'entrada, és un fet que et fa sentir bé. El servei em va semblar molt proper i agradable, i feia que et sentissis gairebé com a casa. Val a dir, que l'amic Xavier insistia en comentar-los que jo era un gran gastrònom (Déu nos en guard...).
La primera mitja ració, va consistir en una crema de pèsols i dashi amb un pesto de ruca. Potser quedava massa en segon pla el sabor del qual hauria de ser el principal ingredient del plat... però tot plegat, força bé.
Bona l'amanida, en la que destacaria per sobre de tota la resta d'ingredients, el punt precís de cocció dels ous de guatlla, cosa no gaire habitual d'aconseguir malauradament.
Un molt destacable arròs amb peus de porc, orella, mongeta i nap, en el que, pel meu gust, no van estar encertats en el punt de cocció de l'arròs (tot i que ja sé que això és una qüestió de gustos...). Ració més que generosa, condicionada crec més pels comentaris que de la meva persona deixava anar el meu amic i company de taula, i que no puc imaginar el que els havia explicat de mi en fer la reserva... :-)
I un bon tall de bacallà enfarinat i fregit, amb un cruixent de bacon i una lleu i encertada nota dolça que li aportava la mel.
I per postres, un carpaccio de pinya i un pastís de formatge. Com ja sabeu i és habitual en mi, m'abstinc bastant de comentar l'apartat dolç dels àpats, doncs és el que menys aprecio... a no ser que faci realment una espectacular troballa...
En el preu del menú està inclosa l'aigua com beguda, però com teníem unes necessitats més primitives, vàrem demanar una ampolla de Brú de Verdú de la D.O. Costers del Segre (14 € al restaurant - uns 9 € al celler), que no sé si per la seva conservació al celler del local, o bé perquè va conèixer millors temps, no vaig acabar de trobar gaire encertada...
Podeu veure a continuació una fotografia que vaig fer a la carta de tastets i que també podeu contrastar a la seva completa pàgina web.
En resum, una bona opció si aneu per Rubí (no conec gaires llocs més per allí, tret de Cal Gori que també em va ensenyar fa uns dies el mateix company...) tant per les seves ofertes de menú de migdia, com pels seus tastes als migdies i nits del cap de setmana que espero tastar pròximament.
Llobateras, 61
08191 - Rubí
Tel. 935 882 822
www.restaurantplats.com
M'havia recomanat aquest restaurant l'estimat i gran amic Xavier, per anar a fer un tast de platets, així que li vaig demanar que reserves per un migdia i em va dir que no feien els tastets entre setmana (només migdies i nits del cap de setmana) i que només disposaven de menú de migdia. Però de tant sentir-li parlar, ja tenia ganes de tastar-lo i una de les millors maneres de valorar la cuina és a través d'aquests menús econòmics de migdia, i així doncs li vaig comentar que reserves igualment.
Entre setmana, a part del menú de migdia a un preu de 12,90 €, disposen de dues fórmules més, com ja fan en molts restaurants i que consisteixen a oferir dos entrants del menú i postres per 10,50 €, o bé, un segon més postres per 9,50 €.
Com no vàrem coincidir en cap dels plats, ells mateixos ens van suggerir que si els volíem compartir, directament a la cuina ens podien fer mitges racions. Ignoro si a tots els clients els hi fan el mateix tracte, però ja d'entrada, és un fet que et fa sentir bé. El servei em va semblar molt proper i agradable, i feia que et sentissis gairebé com a casa. Val a dir, que l'amic Xavier insistia en comentar-los que jo era un gran gastrònom (Déu nos en guard...).
La primera mitja ració, va consistir en una crema de pèsols i dashi amb un pesto de ruca. Potser quedava massa en segon pla el sabor del qual hauria de ser el principal ingredient del plat... però tot plegat, força bé.
 |
| Crema de pèsols i dashi amb pesto de ruca |
Bona l'amanida, en la que destacaria per sobre de tota la resta d'ingredients, el punt precís de cocció dels ous de guatlla, cosa no gaire habitual d'aconseguir malauradament.
 |
| Amanida d'espinacs, bacon, ametlla, taronja i ous de guatlla |
Un molt destacable arròs amb peus de porc, orella, mongeta i nap, en el que, pel meu gust, no van estar encertats en el punt de cocció de l'arròs (tot i que ja sé que això és una qüestió de gustos...). Ració més que generosa, condicionada crec més pels comentaris que de la meva persona deixava anar el meu amic i company de taula, i que no puc imaginar el que els havia explicat de mi en fer la reserva... :-)
 |
| Arròs amb peus de porc, orella, mongeta i nap |
I un bon tall de bacallà enfarinat i fregit, amb un cruixent de bacon i una lleu i encertada nota dolça que li aportava la mel.
 |
| Bacallà amb "papas arrugás" i vinagreta tèbia de bacon i mel |
I per postres, un carpaccio de pinya i un pastís de formatge. Com ja sabeu i és habitual en mi, m'abstinc bastant de comentar l'apartat dolç dels àpats, doncs és el que menys aprecio... a no ser que faci realment una espectacular troballa...
 |
| Carpaccio de pinya amb sucre moreno |
 |
| Pastís de formatge |
En el preu del menú està inclosa l'aigua com beguda, però com teníem unes necessitats més primitives, vàrem demanar una ampolla de Brú de Verdú de la D.O. Costers del Segre (14 € al restaurant - uns 9 € al celler), que no sé si per la seva conservació al celler del local, o bé perquè va conèixer millors temps, no vaig acabar de trobar gaire encertada...
Podeu veure a continuació una fotografia que vaig fer a la carta de tastets i que també podeu contrastar a la seva completa pàgina web.
 |
| Carta de tastets |
En resum, una bona opció si aneu per Rubí (no conec gaires llocs més per allí, tret de Cal Gori que també em va ensenyar fa uns dies el mateix company...) tant per les seves ofertes de menú de migdia, com pels seus tastes als migdies i nits del cap de setmana que espero tastar pròximament.
Tag :
Restaurant
La Barraca del Delta
La Barraca del Delta
Carretera de Sant Jaume, Km. 4
43870 - Amposta
Coordenadas GPS:
Longitud: 0.6246 E (0º 37' 29'' E), Latitud: 40.7047 N (0º 42' 17'' N)
Tel. 977 261 097
www.labarracadeldelta.com
L'altre restaurant visitat de les terres del Delta va ser una recomanació que ens va fer un amic en assabentar-se que havíem reservat al Racó del Riu, i del que podeu llegir la crònica clicant al nom del restaurant.
Trobarem aquest lloc al quilòmetre 4 de la carretera que va des d'Amposta a Sant Jaume d'Enveja. Es tracta d'una barraca (com el seu nom indica) ben condicionada amb dos menjadors: un interior i l'altre a la terrassa coberta. De decoració més que sòbria i rústica, crec que aquí el que primen per sobre de tot és la qualitat del seu producte.
La carta està estructurada en quatre blocs: entrants, arrossos, carns i peixos. Destacaria per sobre de tot, tant pel tastat com pel que vàrem poder veure, els arrossos, que són molt complets i dels que ofereixen un molt ampli ventall. Pràcticament, totes les varietats que tenen les preparen de tres formes distintes: sec, melós i caldós. A més, tenen sempre un menú gastronòmic que consta d'un primer plat a escollir entre tres, i que són:
- Plat Nº 1: navalles, musclos, llagostins, gamba i sípia. Tot a la planxa.
- Plat Nº 2: calamars, peixets fregits, gambes amb gavardina i bunyols de bacallà. Tot fregit.
- Plat Nº 3: cargols de terra.
I un segon plat a escollir entre cinc diferents arrossos (de galeres i carxofes, d'ànec, arròs La Barraca, fruits del mar o paella de marisc).
Pa, postres, cafès i beguda inclosos, per 25 € per cap.
I aquesta va ser l'opció que finalment vàrem escollir, però afegint un plat d'ortigues de mar, que com podreu observar a la fotografia era ben complet. Les millors que he tastat, tant pel sabor com pel fregit. Com ens van fer saber, segons sembla, també té molt a veure en el resultat final del plat la mida d'aquest animal o planta. En qualsevol plat, eren excel·lents.
El plat nº 1, de productes cuinats a la planxa i que va ser la meva opció, estava correcte tot i que els llagostins i la gamba no eren gaire frescos, però imagino que es pot disculpar per la setmana de llevantada que portaven per la zona.
I el plat nº 2 que eren diferents productes del mar preparats fregits i arrebossats.
I l'arròs triat, va ser un de melós de fruits del mar, que donava perfectament per quatre i fins i tot cinc o sis racions (jo vaig repetir dos cops i tot i així, encara va sobrar força... i em va costar aixecar-me de la cadira). Amb calamars, musclos, bocins de peix i un brou que estava per sucar-hi pa. Juntament amb les ortigues de mar i amb diferència, el millor del dinar.
El vi que anava inclòs amb el menú, era un correcte Eternium blanc de la D.O. Penedès.
Un lloc molt recomanable per anar a menjar arrossos i algun altre producte dels entrants de la carta, com les ortigues de mar, el xapadillo, els xipironets o les angules, que no vàrem demanar i ens van quedar pendents per la propera visita. A més, sempre podeu aprofitar per anar d'excursió abans (per agafar gana) o després (per fer la digestió) per aquells estrets camins del parc natural del Delta o bé apropar-vos a la bonica platja del Trabucador.
Pel que fa al preu, si agafem com a referència un arròs dels que ens volen vendre al barri de la Barceloneta per vint i pico euros per cap, i no entro a valorar la qualitat d'aquests, doncs crec que no queda gaire cosa més per dir... Aquí, tot plegat per 64,75 € (50 € del menú gastronòmic i 14,75 € de les ortigues de mar).
Carretera de Sant Jaume, Km. 4
43870 - Amposta
Coordenadas GPS:
Longitud: 0.6246 E (0º 37' 29'' E), Latitud: 40.7047 N (0º 42' 17'' N)
Tel. 977 261 097
www.labarracadeldelta.com
L'altre restaurant visitat de les terres del Delta va ser una recomanació que ens va fer un amic en assabentar-se que havíem reservat al Racó del Riu, i del que podeu llegir la crònica clicant al nom del restaurant.
Trobarem aquest lloc al quilòmetre 4 de la carretera que va des d'Amposta a Sant Jaume d'Enveja. Es tracta d'una barraca (com el seu nom indica) ben condicionada amb dos menjadors: un interior i l'altre a la terrassa coberta. De decoració més que sòbria i rústica, crec que aquí el que primen per sobre de tot és la qualitat del seu producte.
La carta està estructurada en quatre blocs: entrants, arrossos, carns i peixos. Destacaria per sobre de tot, tant pel tastat com pel que vàrem poder veure, els arrossos, que són molt complets i dels que ofereixen un molt ampli ventall. Pràcticament, totes les varietats que tenen les preparen de tres formes distintes: sec, melós i caldós. A més, tenen sempre un menú gastronòmic que consta d'un primer plat a escollir entre tres, i que són:
- Plat Nº 1: navalles, musclos, llagostins, gamba i sípia. Tot a la planxa.
- Plat Nº 2: calamars, peixets fregits, gambes amb gavardina i bunyols de bacallà. Tot fregit.
- Plat Nº 3: cargols de terra.
I un segon plat a escollir entre cinc diferents arrossos (de galeres i carxofes, d'ànec, arròs La Barraca, fruits del mar o paella de marisc).
Pa, postres, cafès i beguda inclosos, per 25 € per cap.
I aquesta va ser l'opció que finalment vàrem escollir, però afegint un plat d'ortigues de mar, que com podreu observar a la fotografia era ben complet. Les millors que he tastat, tant pel sabor com pel fregit. Com ens van fer saber, segons sembla, també té molt a veure en el resultat final del plat la mida d'aquest animal o planta. En qualsevol plat, eren excel·lents.
 |
| Ortigues de mar - 14,75 € |
El plat nº 1, de productes cuinats a la planxa i que va ser la meva opció, estava correcte tot i que els llagostins i la gamba no eren gaire frescos, però imagino que es pot disculpar per la setmana de llevantada que portaven per la zona.
 |
| Plat Nº 1 |
I el plat nº 2 que eren diferents productes del mar preparats fregits i arrebossats.
 |
| Plat nº 2 |
I l'arròs triat, va ser un de melós de fruits del mar, que donava perfectament per quatre i fins i tot cinc o sis racions (jo vaig repetir dos cops i tot i així, encara va sobrar força... i em va costar aixecar-me de la cadira). Amb calamars, musclos, bocins de peix i un brou que estava per sucar-hi pa. Juntament amb les ortigues de mar i amb diferència, el millor del dinar.
 |
| Arròs fruits del mar |
El vi que anava inclòs amb el menú, era un correcte Eternium blanc de la D.O. Penedès.
 |
| Vi blanc del menú |
Un lloc molt recomanable per anar a menjar arrossos i algun altre producte dels entrants de la carta, com les ortigues de mar, el xapadillo, els xipironets o les angules, que no vàrem demanar i ens van quedar pendents per la propera visita. A més, sempre podeu aprofitar per anar d'excursió abans (per agafar gana) o després (per fer la digestió) per aquells estrets camins del parc natural del Delta o bé apropar-vos a la bonica platja del Trabucador.
Pel que fa al preu, si agafem com a referència un arròs dels que ens volen vendre al barri de la Barceloneta per vint i pico euros per cap, i no entro a valorar la qualitat d'aquests, doncs crec que no queda gaire cosa més per dir... Aquí, tot plegat per 64,75 € (50 € del menú gastronòmic i 14,75 € de les ortigues de mar).
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Fabada asturiana. Segon post...
Tot i que ja vaig penjar la recepta fa un parell d'anys, torno a repetir-la, bàsicament per dos motius: perquè ja l'he escrit sense adonar-me de que ja la havia fet, i perquè em ve de gust fer-ho.
És de fa ja unes quantes setmanes, però he pensat que amb aquesta calor us podria venir de gust preparar i gaudir-la aquest mateix cap de setmana.
Un menjar senzill i consistent que gairebé a tothom agrada i amb el qual no ens complicarem gaire a la cuina. Amb uns lleugers aperitius d'entrant i un bon tall de formatge Cabrales de postres, ja anem més que servits.
Ingredients (per unes 8-10 persones):
- Mongetes blanques seques o fabes (1 quilo).
- Un parell de bons talls de lacón.
- Uns xoriços asturians fumats.
- Unes morcillas asturianes fumades.
- Un os de pernil.
- Un bon tall de cansalada.
- Uns brins de safrà.
- Brou.
- Aigua mineral.
Preparació:
La nit abans, deixarem les fabes en remull amb aigua mineral. Tanmateix, el lacón i l'os de pernil, si són salats, els deixarem també en remull durant tota la nit.
Al matí, introduirem les fabes a una cassola amb la mateixa aigua que les hem tingut en remull, afegint si s'escau, en suficient quantitat perquè quedin cobertes dos dits pel damunt. Ho portarem a ebullició i desescumarem. Afegirem totes les carns i quan torni a bullir, tornarem a desescumar i tallarem l'ebullició amb un cassó de brou fred (és el que allà diuen "asustar") o d'aigua mineral si no en tenim d'aquest.
En aquest punt, afegirem els brins de safrà que prèviament haurem torrat (embolicats en paper d'alumini amb una mica d'escalfor d'una flama).
Aquest procés d'asustar, el repetirem fins a tres o quatre cops, i posteriorment baixarem el foc fins al punt que vagi coent-se a foc molt lent (ha de bullir però sense força). Ho tindrem aleshores, unes dues o dues hores i mitja (hem d'anar tastant fins que veiem que tenen el punt desitjat).
Deixar reposar un mínim de mitja hora abans de llençar-se a devorar-les. Servir les fabes a la mateixa cassola, i en una safata a part, les carns tallades a trossos per que cadascú es serveixi el que més li vingui de gust.
I unes consideracions a tenir en compte:
- Sal. Jo no li he posat ni mica i crec que no és necessari, almenys si afegim el lacón i l'os de pernil, que ja li aporten el toc just de sal. Però tot és qüestió de gustos i és per això que dic, que s'ha d'anar provant.
- Remenar. NO s'ha de remenar la cassola. Si ho veieu inevitable, feu servir una cullera de fusta o molt millor remenar la cassola agafant-la per les nanses.
- Suc. Si veieu que us ha quedat massa caldoses, sempre es pot retirar un grapat de fabes de la cassola, triturar-les i tornar-les a la mateixa per engreixar el brou.
Tag :
Receptes
Racó del Riu. Bona cuina des d'una encisadora terrassa.
Racó del Riu
Avda. de l'Ebre, 162
43877 - Sant Jaume d'Enveja
Tel. 977 468 378
www.racodelriu.com
Fa unes quantes setmanes que vàrem anar a aquest restaurant del Delta de l'Ebre, situat just a l'entrada d'una de les ultimes poblacions que ens trobem en aquest fabulós parc natural. Es tracta d'una gran casa amb bar a la planta principal i un gran menjador a la primera planta, des del qual s'accedeix a una moderna terrassa recentment reformada, que és una autèntica meravella amb vistes al riu Ebre.
Disposen d'aparcament propi, i és relativament senzill arribar bé. L'entorn, potser convida més a anar a dinar que no pas a sopar que és el que vam fer nosaltres. Segons sembla, és d'aquells llocs que són d'imprescindible reserva, però imagino que serà els dissabtes i diumenges a migdia, ja que nosaltres vàrem anar un dissabte al vespre, i només hi havien quatre o cinc taules ocupades. Això sí... les vistes són una autèntica delícia i a més, vam tenir la sort que ens donessin la taula rodona (quin plaer poder compartir un àpat i poder petar la xarrada en una taula d'aquestes) que està just a la cantonada de la terrassa.
Com ja anàvem avisats del fet que el fort de la casa eren els arrossos, ja vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un parell d'arrossos.
Per començar, volíem demanar unes angules i ja de pas, poder-les comparar amb les del Restaurant Picasso que tant ens havien agradat. La veritat, és que estaven molt i molt bones, però crec que no són comparables, ja que la forma de cuinar-les era radicalment diferent. Mentre que les tastades a la gola del Ter estaven preparades només amb oli amb el que podíem formar un brutal pil-pil, aquestes anaven cuinades amb suc i potser per aquest fet, les angules no agafaven tant protagonisme.
Uns calamarsets amb favetes sublims... Si tendres eren les favetes, els calamarsets, eren d'aquells que no són gaire habituals de trobar. Com podreu anar veient a les fotografies dels plats, no varen ser plats precisament lleugers... Vaig perdre el compte dels cistells de pa que ens van arribar a portar al llarg del sopar.
Unes cloïsses (d'una bona mida i saboroses) amb carxofes (molt tendres) amb el seu corresponent suquet, també molt lleugeres... :-) I vàrem continuar sucant pa...
Uns musclos anomenats "a l'infern", que de fet eren musclos a la marinera amb una considerable quantitat de bitxo. Bé, però potser sobrava aquest plat a la nit.
I el primer dels principals va ser una fideuda o fideuà, molt consistent i amb un pronunciat sabor de peix i marisc.
I un arròs "de luxe" que anava amanit amb llagosta i ànec. Dels millors arrossos que he tastat. Tant aquest arròs com l'anterior fideuada, tot i que les racions eren per dues persones (almenys això és el que vàrem demanar i el que va aparèixer al compte final), va arribar per fer aproximadament, uns vuit plats. Molt generoses les racions.
I per fer més fàcil la ingestió i digestió d'aquestes viandes, van caure un parell d'ampolles d'un vinet blanc de la D.O. Montsant anomenat Núvol Blanc.
Tot plegat amb aigua, refrescs, pa i cafès va sortir per pràcticament 40 € per cap, que trobo més que raonable tant per la quantitat com per la qualitat dels ingredients i la seva cuina. Podeu veure el preu de cadascun dels plats al seu corresponent peu de foto.
L'únic però que puc posar a aquest restaurant és que no ens advertissin de la quantitat de menjar que havíem demanat. Va quedar encara una mica d'arròs "de luxe" a la paella, però és que la fideuada, va tornar pràcticament sencera a la cuina (només vam agafar una mostra per poder tastar-la). Si mai aneu a aquest restaurant, crec que amb un entrant per compartir i un arròs dels molts que tenen a la seva carta, és més que suficient per quedar ben satisfets. Tot i que ja sé que això és molt relatiu...
En resum: molt bona cuina, molt bon producte, preus d'aquest món i unes meravelloses vistes del riu Ebre des d'una terrassa molt moderna i confortable. Pel que fa al servei, bé, tot i que no puc opinar gaire més, ja que la nit que vàrem estar sopant, com ja he dit, érem molt poques persones i s'hauria de veure amb el local a ple funcionament.
Avda. de l'Ebre, 162
43877 - Sant Jaume d'Enveja
Tel. 977 468 378
www.racodelriu.com
Fa unes quantes setmanes que vàrem anar a aquest restaurant del Delta de l'Ebre, situat just a l'entrada d'una de les ultimes poblacions que ens trobem en aquest fabulós parc natural. Es tracta d'una gran casa amb bar a la planta principal i un gran menjador a la primera planta, des del qual s'accedeix a una moderna terrassa recentment reformada, que és una autèntica meravella amb vistes al riu Ebre.
Disposen d'aparcament propi, i és relativament senzill arribar bé. L'entorn, potser convida més a anar a dinar que no pas a sopar que és el que vam fer nosaltres. Segons sembla, és d'aquells llocs que són d'imprescindible reserva, però imagino que serà els dissabtes i diumenges a migdia, ja que nosaltres vàrem anar un dissabte al vespre, i només hi havien quatre o cinc taules ocupades. Això sí... les vistes són una autèntica delícia i a més, vam tenir la sort que ens donessin la taula rodona (quin plaer poder compartir un àpat i poder petar la xarrada en una taula d'aquestes) que està just a la cantonada de la terrassa.
 |
| Interior de la terrassa (fotografia extreta del seu Facebook) |
Com ja anàvem avisats del fet que el fort de la casa eren els arrossos, ja vàrem decidir compartir uns entrants i demanar un parell d'arrossos.
Per començar, volíem demanar unes angules i ja de pas, poder-les comparar amb les del Restaurant Picasso que tant ens havien agradat. La veritat, és que estaven molt i molt bones, però crec que no són comparables, ja que la forma de cuinar-les era radicalment diferent. Mentre que les tastades a la gola del Ter estaven preparades només amb oli amb el que podíem formar un brutal pil-pil, aquestes anaven cuinades amb suc i potser per aquest fet, les angules no agafaven tant protagonisme.
 |
| Angules amb suc - 42,5 € |
Uns calamarsets amb favetes sublims... Si tendres eren les favetes, els calamarsets, eren d'aquells que no són gaire habituals de trobar. Com podreu anar veient a les fotografies dels plats, no varen ser plats precisament lleugers... Vaig perdre el compte dels cistells de pa que ens van arribar a portar al llarg del sopar.
 |
| Calamarsets amb favetes - 12 € |
Unes cloïsses (d'una bona mida i saboroses) amb carxofes (molt tendres) amb el seu corresponent suquet, també molt lleugeres... :-) I vàrem continuar sucant pa...
 |
| Cloïsses amb carxofes - 12,60 € |
Uns musclos anomenats "a l'infern", que de fet eren musclos a la marinera amb una considerable quantitat de bitxo. Bé, però potser sobrava aquest plat a la nit.
 |
| Musclos a l'infern - 10 € |
I el primer dels principals va ser una fideuda o fideuà, molt consistent i amb un pronunciat sabor de peix i marisc.
 |
| Fideuada - 13,2 € p.p. |
I un arròs "de luxe" que anava amanit amb llagosta i ànec. Dels millors arrossos que he tastat. Tant aquest arròs com l'anterior fideuada, tot i que les racions eren per dues persones (almenys això és el que vàrem demanar i el que va aparèixer al compte final), va arribar per fer aproximadament, uns vuit plats. Molt generoses les racions.
 |
| Arròs de luxe (arròs amb llagosta i ànec) - 22 € p.p. |
I per fer més fàcil la ingestió i digestió d'aquestes viandes, van caure un parell d'ampolles d'un vinet blanc de la D.O. Montsant anomenat Núvol Blanc.
 |
| Vi blanc Núvol (D.O. Montsant) - 15 € |
Tot plegat amb aigua, refrescs, pa i cafès va sortir per pràcticament 40 € per cap, que trobo més que raonable tant per la quantitat com per la qualitat dels ingredients i la seva cuina. Podeu veure el preu de cadascun dels plats al seu corresponent peu de foto.
L'únic però que puc posar a aquest restaurant és que no ens advertissin de la quantitat de menjar que havíem demanat. Va quedar encara una mica d'arròs "de luxe" a la paella, però és que la fideuada, va tornar pràcticament sencera a la cuina (només vam agafar una mostra per poder tastar-la). Si mai aneu a aquest restaurant, crec que amb un entrant per compartir i un arròs dels molts que tenen a la seva carta, és més que suficient per quedar ben satisfets. Tot i que ja sé que això és molt relatiu...
En resum: molt bona cuina, molt bon producte, preus d'aquest món i unes meravelloses vistes del riu Ebre des d'una terrassa molt moderna i confortable. Pel que fa al servei, bé, tot i que no puc opinar gaire més, ja que la nit que vàrem estar sopant, com ja he dit, érem molt poques persones i s'hauria de veure amb el local a ple funcionament.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
