Casa Leopoldo. Selecta casa de menjars.
Casa Leopoldo
Carrer de Sant Rafael, 24
Barcelona
Tel.: 934 413 014
Curta serà l'entrada d'avui, doncs l'escric des del cul del món a Chiu Chiu, en ple desert d'Atacama i el tema de les comunicacions no és pas gaire potent al lloc en el que estic, que és una auténtica delicia i un relax total i absolut.
En aquesta ocasió, vàrem ser quatre i l'elecció va ser meva (tot i que recomanat pel amic Ricard, doncs no estava jo gaire al cas de les noves apertures i novetats a ciutat...) i va ser la del reformat Leopoldo, que bàsicament és una casa de menjars, però amb una cuina molt elaborada i amb productes molt selectes i de gran qualitat. Com comento al títol del post, una selecta casa de menjars.
El local, al costat mateix de la rambla del Raval, ha sigut recentment reformat, respectant i mantenint o millorant l'aspecte de l'anterior etapa. És la seva carta un recull de clàssics plats de la nostra cuina, i com sempre, vàrem compartir uns molt bons entrants (a destacar el cap i pota) i després cadascú va demanar el que més de gust li va venir.
Servei eficient i disciplent amb una posada en escena i un parament de qualitat.
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Carrer de Sant Rafael, 24
Barcelona
Tel.: 934 413 014
Curta serà l'entrada d'avui, doncs l'escric des del cul del món a Chiu Chiu, en ple desert d'Atacama i el tema de les comunicacions no és pas gaire potent al lloc en el que estic, que és una auténtica delicia i un relax total i absolut.
En aquesta ocasió, vàrem ser quatre i l'elecció va ser meva (tot i que recomanat pel amic Ricard, doncs no estava jo gaire al cas de les noves apertures i novetats a ciutat...) i va ser la del reformat Leopoldo, que bàsicament és una casa de menjars, però amb una cuina molt elaborada i amb productes molt selectes i de gran qualitat. Com comento al títol del post, una selecta casa de menjars.
El local, al costat mateix de la rambla del Raval, ha sigut recentment reformat, respectant i mantenint o millorant l'aspecte de l'anterior etapa. És la seva carta un recull de clàssics plats de la nostra cuina, i com sempre, vàrem compartir uns molt bons entrants (a destacar el cap i pota) i després cadascú va demanar el que més de gust li va venir.
Servei eficient i disciplent amb una posada en escena i un parament de qualitat.
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Sota el meu punt de vista, un restaurant recomanable a on gaudir d'una cuina sense gaires tonteries i amb bon producte i elaboració a la cuina.
La Barra (de Carles Abellán). No em busqueu pas...
La Barra (de Carles Abellán)
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 - Barcelona
Tel. 937 605 129
www.carlesabellan.com
labarra@carlesabellan.com
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Passeig de Joan de Borbó, 19
08003 - Barcelona
Tel. 937 605 129
www.carlesabellan.com
labarra@carlesabellan.com
Aquesta setmana, vàrem anar els 3(o+) a Taula al nou local obert a la ciutat de Barcelona pel xef Carles Abellán, concretament al barri de la Barceloneta, on anunciava una cuina de producte amb plats mariners evolucionats.
No tinc res a retreure-li pel que fa a la qualitat del producte que ofereixen, ni tan sols per l'elaboració que d'aquest fan al restaurant, que em sembla excelsa. Tan sols, voldria reflexionar i manifestar des d'aquí, la meva disconformitat amb aquests escandalls que no tinc manera d'entendre... Sóc conscient del fet que s'ha de pagar un alt lloguer en una zona tan atractiva turísticament parlant com aquesta, que s'han de satisfer els sous dels components que formen part d'aquest circ, i que també s'ha de pagar el preu d'uns dissenys esbojarrats i sense gaire sentit, però que sembla ser vénen marcats pels cànons del disseny d'una ciutat cosmopolita com la nostra. Però si us plau... no a càrrec nostre...
Només uns exemples de la desproporcionada (per a mi, com sempre dic) relació del preu d'alguns dels plats... Unes sardines (tres unitats) en espetó (elaboració clàssic del sud d'Espanya, consistent en obrir les sardines i fer-les punxades en un pal a la vora del caliu), 7 €, quan el cost d'aquests no crec que arribin ni al mig euro i l'elaboració és mínima. Unes papas (patates - 1 quilo no arriba a 1 €) amb verat (1 quilo - 7 €), 9 € la ració. O bé un plat de kokotxes a la brasa per 18 €, que sortien a 6 € la peça, quan el seu cost no s'enfilarà més enllà de l'euro per cadascuna...
Vistos individualment els plats de la seva carta (almenys en els apartats d'entrants i platets) no sembla pas que ens trobem davant d'un caríssim restaurant... Però és que les quantitats que ens trobem són ridícules i el preu que finalment pagaràs per fer un àpat allà en el que surtis satisfet, voltarà els 100 € o més, si demanes algun dels plats dels principals que ofereixen (un arròs de pollastre, carxofes i cranc, a 52 € la ració, no és pas moc de pav...).
Si a això sumem la incomoditat de menjar en una barra (que ara sembla que per ser algú, tothom ha de tenir la mateixa versió del seu restaurant però en informal i si pot ser en barra millor) i d'un servei excessivament gelós de la seva feina (en el sentit d'embafador), em dóna una fórmula que, un cop tastada, no serà pas la que recomanaria a ningú, ni repetiria...
Només uns exemples de la desproporcionada (per a mi, com sempre dic) relació del preu d'alguns dels plats... Unes sardines (tres unitats) en espetó (elaboració clàssic del sud d'Espanya, consistent en obrir les sardines i fer-les punxades en un pal a la vora del caliu), 7 €, quan el cost d'aquests no crec que arribin ni al mig euro i l'elaboració és mínima. Unes papas (patates - 1 quilo no arriba a 1 €) amb verat (1 quilo - 7 €), 9 € la ració. O bé un plat de kokotxes a la brasa per 18 €, que sortien a 6 € la peça, quan el seu cost no s'enfilarà més enllà de l'euro per cadascuna...
Vistos individualment els plats de la seva carta (almenys en els apartats d'entrants i platets) no sembla pas que ens trobem davant d'un caríssim restaurant... Però és que les quantitats que ens trobem són ridícules i el preu que finalment pagaràs per fer un àpat allà en el que surtis satisfet, voltarà els 100 € o més, si demanes algun dels plats dels principals que ofereixen (un arròs de pollastre, carxofes i cranc, a 52 € la ració, no és pas moc de pav...).
Si a això sumem la incomoditat de menjar en una barra (que ara sembla que per ser algú, tothom ha de tenir la mateixa versió del seu restaurant però en informal i si pot ser en barra millor) i d'un servei excessivament gelós de la seva feina (en el sentit d'embafador), em dóna una fórmula que, un cop tastada, no serà pas la que recomanaria a ningú, ni repetiria...
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits, alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Aquest restaurant, tot i que algun dels plats tastats m'ha encantat, he de dir que la sensació final no m'ha molat gens... Per no parlar de la RQP... :-(
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Cal Carter. Bé, si estàs pel parc de Sant Llorenç (entre setmana...)
Cal Carter
Plaça de Tomàs Viver, 1
08279 - Mura
Tel. 938 327 036
www.calcarter.net
No havia sentit mai parlar d'aquest restaurant fins uns dies abans, quan amb l'amic Ricard del blog Els meus restaurants, buscàvem un lloc on anar a dinar un dia entre setmana, i em va suggerir d'anar a aquest lloc que li havien comentat que estava prou bé.
Arribar no és gens senzill, tant pel temps de trajecte com per les virades carreteres que et trobes per accedir al poble on està situat. Des de Barcelona es triga aproximadament hora i quart, i imagino que els caps de setmana de bon temps amb les sortides dominicals de pixapins, camacos i xavas, el trajecte pot arribar fins a les dues hores de durada, doncs està situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
En arribar a Mura ens trobarem amb un bonic poble medieval de poc més de 200 habitants amb els seus estrets i empedrats carrers i cases molt ben restaurades per la gent benestant de ciutat.
El restaurant, que compta amb aparcament propi, està situat a l'interior d'una gran casa de pedra que fa les funcions de restaurant, bar i que a més, ofereix la possibilitat d'allotjar-se en una de les habitacions de les quals disposa. Dins de l'espai pròpiament dit de restaurant, compta, a més de la sala principal, amb salons privats i dues terrasses (una amb vista al parc natural i l'altre que dóna a una petita plaça al mateix poble de Mura). Rusticitat en la decoració i al mobiliari és el que ens trobem a la principal sala, en la qual, aquest cop si, es vesteixen le taules amb càlides estovalles de les quals ja feia molts àpats no tenia oportunitat de gaudir.
Carta amb un clar predomini de la cuina més tradicional, a on inclouen plats tradicionals del seu poble i en la qual també tenen cabuda plats elaborats amb productes de temporada, com tòfona, bolets o caça. Bona carta de vins.
Vàrem compartir els primers, dels quals destacaria (i molt) els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, que va ser de llarg el millor plat que vam tastar allà.
I unes croquetes que, tot i comptar amb un farciment d'allò més bo, no estaven gens a l'altura (del meu gust croquetil almenys...), ni per la falta de melositat del seu interior, ni pel gruixut arrebossat que portaven. Penso que la mateixa fotografia ja dona una idea del que parlo...
I un plat principal cadascú, en el que la meva tria va ser un excel·lent caneló de pularda amb tòfona generosament distribuïda tant al seu interior com per sobre.
I un bacallà, acompanyat aquell dia de calçots i salsa romesco, que el meu company no va trobar del seu grat, comentant que no era un bacallà de primera qualitat i que potser portava masses dies en remull... Imagino que ja es manifestarà (en Ricard, no el bacallà...).
I vam demanar i compartir unes postres que van resultar molt bones: una tatin de poma amb gelat de vainilla.
Bon restaurant, que només recomanaria si esteu entre setmana per la zona fent la cabreta o una excursió per aquell parc natural i voltants, que no vull ni pensar com deu estar de ple els caps de setmana...
Plaça de Tomàs Viver, 1
08279 - Mura
Tel. 938 327 036
www.calcarter.net
No havia sentit mai parlar d'aquest restaurant fins uns dies abans, quan amb l'amic Ricard del blog Els meus restaurants, buscàvem un lloc on anar a dinar un dia entre setmana, i em va suggerir d'anar a aquest lloc que li havien comentat que estava prou bé.
Arribar no és gens senzill, tant pel temps de trajecte com per les virades carreteres que et trobes per accedir al poble on està situat. Des de Barcelona es triga aproximadament hora i quart, i imagino que els caps de setmana de bon temps amb les sortides dominicals de pixapins, camacos i xavas, el trajecte pot arribar fins a les dues hores de durada, doncs està situat al bell mig del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
En arribar a Mura ens trobarem amb un bonic poble medieval de poc més de 200 habitants amb els seus estrets i empedrats carrers i cases molt ben restaurades per la gent benestant de ciutat.
El restaurant, que compta amb aparcament propi, està situat a l'interior d'una gran casa de pedra que fa les funcions de restaurant, bar i que a més, ofereix la possibilitat d'allotjar-se en una de les habitacions de les quals disposa. Dins de l'espai pròpiament dit de restaurant, compta, a més de la sala principal, amb salons privats i dues terrasses (una amb vista al parc natural i l'altre que dóna a una petita plaça al mateix poble de Mura). Rusticitat en la decoració i al mobiliari és el que ens trobem a la principal sala, en la qual, aquest cop si, es vesteixen le taules amb càlides estovalles de les quals ja feia molts àpats no tenia oportunitat de gaudir.
Carta amb un clar predomini de la cuina més tradicional, a on inclouen plats tradicionals del seu poble i en la qual també tenen cabuda plats elaborats amb productes de temporada, com tòfona, bolets o caça. Bona carta de vins.
Vàrem compartir els primers, dels quals destacaria (i molt) els cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli, que va ser de llarg el millor plat que vam tastar allà.
 |
| Cigrons de Mura gratinats amb bacallà i allioli |
I unes croquetes que, tot i comptar amb un farciment d'allò més bo, no estaven gens a l'altura (del meu gust croquetil almenys...), ni per la falta de melositat del seu interior, ni pel gruixut arrebossat que portaven. Penso que la mateixa fotografia ja dona una idea del que parlo...
 |
| Croquetes de pollastre |
I un plat principal cadascú, en el que la meva tria va ser un excel·lent caneló de pularda amb tòfona generosament distribuïda tant al seu interior com per sobre.
 |
| Caneló de pularda amb tòfona |
I un bacallà, acompanyat aquell dia de calçots i salsa romesco, que el meu company no va trobar del seu grat, comentant que no era un bacallà de primera qualitat i que potser portava masses dies en remull... Imagino que ja es manifestarà (en Ricard, no el bacallà...).
 |
| Bacallà amb calçots |
I vam demanar i compartir unes postres que van resultar molt bones: una tatin de poma amb gelat de vainilla.
 |
| Tarta tatin amb gelat de vainilla |
I el cafè, el vam fer fora a la terrassa que dóna al mateix carrer del poble, aprofitant que feia un dia prou assolellat i de pas, poder fer el puret de rigor, mentre observàvem el target de públic que tenien entre setmana a un lloc tan allunyat de ciutat. I val a dir, que a banda dels tres o quatre que vàrem intuir eren del poble, la resta eren excursionistes d'aquells benestants que no els ve d'aquí, i després de fer una estona la cabreta per aquells indrets, van a fer un bon tiberi a un lloc en el qual no es menja pas gens malament.
Un parell de fotografies, de la sala i de l'exterior (entrada al restaurant i terrassa).
I el compte, que amb un vi D.O. Terra Alta que tots dos coneixíem, La Fou El Sender (a un bon preu per cert, doncs al celler el trobem per uns 10 € aproximadament), ens va sortir per poc més de 40 € per cap.
Bon restaurant, que només recomanaria si esteu entre setmana per la zona fent la cabreta o una excursió per aquell parc natural i voltants, que no vull ni pensar com deu estar de ple els caps de setmana...
Tag :
Restaurant
Alkimia Unplugged. Imprescindible.
Alkimia Unplugged
Ronda Sant Antoni, 41
08011 - Barcelona
Tel. 932 076 115
www.alkimia.cat
Després d'un any del tancament de l'antic Alquimia al carrer Indústria, Jordi Vilà va poder fer realitat per fi a l'estiu passat (juny del 2016) el trasllat del seu restaurant a la seu de l'antiga fabrica Moritz, acabant d'integrar el projecte inicial de restauració d'aquesta, i ja tancant l'oferta integrada per la Cerveseria, el Bistrot de Vins i el Louis 1856.
I cap allà que vam anar els 3(o+) a Taula en una nova trobada...
En aquest cas, el restaurant està situat a l'entresòl (o principal) de la finca i s'accedeix directament des de l'escala de veïns o bé des de la mateixa cerveseria si volem accedir amb l'ascensor. Han mantingut, restaurant-los, els terres hidràulics originals de la finca. Decoració espectacular signada per un ex de La Fura dels Baus, que ens deixa veure la raó de la cuina d'aquest xef amb elements alquimistes que van des de l'entrada a on ens donen la benvinguda, passant pel corredor que dóna a la sala amb el sostre en forma d'espina, i acabant amb el prestatge que presideix la sala principal on s'ubica el Unplugged.
Queda dividida doncs la sala principal en dos espais: entrant a la dreta, ens trobem el Alkimia pròpiament dit (a on es menja, si o si, menú de degustació en diferents formats), i a l'esquerra, un espai més informal amb sis petites taules, en el que podrem gaudir de la cuina d'aquest xef en format de carta amb entrants, plats i platets i principals, a on de ben segur trobarem aquell plat que ens entusiasmarà.
És aquesta cuina, a diferència dels plats que ens trobarem a l'Alquimia, una mostra de "senzills" plats a on s'ha primat el producte (de primeríssima qualitat en tots els casos), amb elaboracions mínimes, i així podem demanar plats que d'entrada se'ns poden fer estranys en un restaurant d'aquest nivell com la "mongeta verda i patata mig trinxada" o bé uns "macarrons de rostit gratinats".
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (personalment diré, que vaig trobar una excessiva diferència de nivell entre els entrants que vam demanar que eren prou correctes, i els principals que em van semblar espectaculars tots ells), alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Ronda Sant Antoni, 41
08011 - Barcelona
Tel. 932 076 115
www.alkimia.cat
Després d'un any del tancament de l'antic Alquimia al carrer Indústria, Jordi Vilà va poder fer realitat per fi a l'estiu passat (juny del 2016) el trasllat del seu restaurant a la seu de l'antiga fabrica Moritz, acabant d'integrar el projecte inicial de restauració d'aquesta, i ja tancant l'oferta integrada per la Cerveseria, el Bistrot de Vins i el Louis 1856.
I cap allà que vam anar els 3(o+) a Taula en una nova trobada...
En aquest cas, el restaurant està situat a l'entresòl (o principal) de la finca i s'accedeix directament des de l'escala de veïns o bé des de la mateixa cerveseria si volem accedir amb l'ascensor. Han mantingut, restaurant-los, els terres hidràulics originals de la finca. Decoració espectacular signada per un ex de La Fura dels Baus, que ens deixa veure la raó de la cuina d'aquest xef amb elements alquimistes que van des de l'entrada a on ens donen la benvinguda, passant pel corredor que dóna a la sala amb el sostre en forma d'espina, i acabant amb el prestatge que presideix la sala principal on s'ubica el Unplugged.
Queda dividida doncs la sala principal en dos espais: entrant a la dreta, ens trobem el Alkimia pròpiament dit (a on es menja, si o si, menú de degustació en diferents formats), i a l'esquerra, un espai més informal amb sis petites taules, en el que podrem gaudir de la cuina d'aquest xef en format de carta amb entrants, plats i platets i principals, a on de ben segur trobarem aquell plat que ens entusiasmarà.
És aquesta cuina, a diferència dels plats que ens trobarem a l'Alquimia, una mostra de "senzills" plats a on s'ha primat el producte (de primeríssima qualitat en tots els casos), amb elaboracions mínimes, i així podem demanar plats que d'entrada se'ns poden fer estranys en un restaurant d'aquest nivell com la "mongeta verda i patata mig trinxada" o bé uns "macarrons de rostit gratinats".
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (personalment diré, que vaig trobar una excessiva diferència de nivell entre els entrants que vam demanar que eren prou correctes, i els principals que em van semblar espectaculars tots ells), alguna anècdota de les que no falten mai en les nostres sortides, el que vàrem pagar, i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula clicant en el següent enllaç:
Només dir que m'ha encantat i que estic ja amb ganes d'anar a l'Alquimia original a tastar algun dels seus menús de degustació i poder fer la comparativa de forma assenyada, de quin dels dos espais és més adient per a mi personalment. Ara em falta trobar partenaire...
La Tere Gastrobar. Tapes i platets a Sants.
La Tere Gastrobar
Riego, 25
08014 - Barcelona
Tel. 931 064 411
https://www.facebook.com/lateregastrobar
Tot just ara deu fer els dos mesos de la meva visita a aquest restaurant del barri de Sants, a tocar de la concorreguda i mediàtica plaça d'Osca, on s'han establert als últims anys una gran varietat de restaurants, bars i cerveseries.
El local sense arribar a ser gaire gran, no dóna pas una sensació angoixant i els nivells sonors es mantenen en un nivell prou tolerable (almenys aquell dia que només estaven ocupades tres o quatre taules...). Decoració senzilla amb tints de "modernor", amb elements de fusta i ferro i taules vestides (o més aviat, despullades) amb tovallons i estovalles individuals de paper.
Carta amb predomini de tapes (fredes i calentes) i platets, que fan de principals. Plats sense gaires pretensions gastronòmiques, però amb una varietat suficient per a satisfer qualsevol paladar que per allà es deixi caure. De la carta de vins no puc opinar, ja que ni la vaig fotografiar-la ni la recordo.
Vàrem decidir-nos per fer un poti-poti i tastar una mica de tot i compartir tots els plats. Així, van arribar unes patates de luxe, ben fregides i amb un allioli trufat (potser el plat que millor i de forma més positiva recordo) i unes bones croquetes de rostit (feia molt de temps que no veia croquetes a 1,20 €...).
I continuant amb uns calamars a la graella que anaven acompanyats d'un puré d'albergínia fumada (algun calamar potser massa castigat per les altes temperatures...) i uns ous estrellats amb morcilla i ceba caramel·litzada.
I ja per acabar, unes broquetes de pop a la brasa amb una emulsió de patata, oli i pebre vermell que, amb diferència, va ser el plat més fluix del dinar, doncs la textura del pop deixava molt a desitjar (excessivament gomós...). Això si... l'emulsió de patata, molt reeixida i gustosa.
El compte, uns 25 € per cap sense postres ni cafès, trobo que va estar força bé per un dinar del qual vàrem sortir prou satisfets, tant per la qualitat de la seva cuina, com per l'amabilitat del seu personal, que era del que et fa sentir bé sempre amb un somriure a la cara.
El dia que vam ser-hi (allà a començaments de desembre) feia poc que havien obert, i les petites errades que van poder cometre, quedaven més que disculpades per la falta de rodatge. De fet, és un lloc del qual he anat sentit comentaris positius durant les últimes setmanes. Per il·lustrar el fet de la seva accelerada apertura, podeu veure la targeta provisional del restaurant que em van entregar... :-)
Riego, 25
08014 - Barcelona
Tel. 931 064 411
https://www.facebook.com/lateregastrobar
Tot just ara deu fer els dos mesos de la meva visita a aquest restaurant del barri de Sants, a tocar de la concorreguda i mediàtica plaça d'Osca, on s'han establert als últims anys una gran varietat de restaurants, bars i cerveseries.
El local sense arribar a ser gaire gran, no dóna pas una sensació angoixant i els nivells sonors es mantenen en un nivell prou tolerable (almenys aquell dia que només estaven ocupades tres o quatre taules...). Decoració senzilla amb tints de "modernor", amb elements de fusta i ferro i taules vestides (o més aviat, despullades) amb tovallons i estovalles individuals de paper.
Carta amb predomini de tapes (fredes i calentes) i platets, que fan de principals. Plats sense gaires pretensions gastronòmiques, però amb una varietat suficient per a satisfer qualsevol paladar que per allà es deixi caure. De la carta de vins no puc opinar, ja que ni la vaig fotografiar-la ni la recordo.
Vàrem decidir-nos per fer un poti-poti i tastar una mica de tot i compartir tots els plats. Així, van arribar unes patates de luxe, ben fregides i amb un allioli trufat (potser el plat que millor i de forma més positiva recordo) i unes bones croquetes de rostit (feia molt de temps que no veia croquetes a 1,20 €...).
 |
| Patates de luxe - 4,50 € |
 |
| Croquetes de rostit - 1,20 € (unitat) |
I continuant amb uns calamars a la graella que anaven acompanyats d'un puré d'albergínia fumada (algun calamar potser massa castigat per les altes temperatures...) i uns ous estrellats amb morcilla i ceba caramel·litzada.
 |
| Calamars graella - 8,00 € |
 |
| Ous estrellats - 7,50 € |
I ja per acabar, unes broquetes de pop a la brasa amb una emulsió de patata, oli i pebre vermell que, amb diferència, va ser el plat més fluix del dinar, doncs la textura del pop deixava molt a desitjar (excessivament gomós...). Això si... l'emulsió de patata, molt reeixida i gustosa.
 |
| Broqueta de pop - 11,00 € |
El vi, un blanc jove D.O. Empordà de la Cooperativa Agrícola de Garriguella amb un cost de 16,20 € (uns 6 € al celler, el que ens dóna una ràtio una mica pujada d'aproximadament x2,5) va acompanyar bé tot l'àpat. Un detall que me'l canviessin sense cap mena de problema en portar-me un de negre del mateix celler, doncs, o no ho vaig dir jo, o bé no em van escoltar en prendre nota.
El compte, uns 25 € per cap sense postres ni cafès, trobo que va estar força bé per un dinar del qual vàrem sortir prou satisfets, tant per la qualitat de la seva cuina, com per l'amabilitat del seu personal, que era del que et fa sentir bé sempre amb un somriure a la cara.
El dia que vam ser-hi (allà a començaments de desembre) feia poc que havien obert, i les petites errades que van poder cometre, quedaven més que disculpades per la falta de rodatge. De fet, és un lloc del qual he anat sentit comentaris positius durant les últimes setmanes. Per il·lustrar el fet de la seva accelerada apertura, podeu veure la targeta provisional del restaurant que em van entregar... :-)
Tag :
Restaurant
Suculent
Suculent
Rambla del Raval, 43
08000 - Barcelona
Tel. 934 436 579
suculent@suculent.com
www.suculent.com
En aquesta sortida dels 3(o+) a Taula em tocava triar a mi, i vaig anar a la cosa segura (o més aviat a un dels llocs més aclamats, publicats i comentats de Barcelona i que tenia pendent des de feia ja molt de temps) i de pas, treure'l de la llista de pendents (penso que només em deu quedar un centenar escàs...).
Situat a la Rambla del Raval a l'alçada del gat de Botero, ens trobem amb aquest restaurant en el qual la cuina és molt destacable, però amb un interior massa petit i quasi arribant a ser angoixant, en forma de tub en el que han ubicat (quasi amb calçador) una barra i mitja dotzena de taules amb molt poc espai entre elles i entre les mateixes i la barra, amb el consegüent problema de les incomoditats si estàs assegut a la banda que dóna al passadís.
Mobiliari rústic i look hipster (o modern, com vulgueu definir-ho...) en el que tornem a trobar taules despullades (ja sense estalvis ni de paper...) com ja és habitual en aquest tipus de locals.
Carta elaborada seguint les mateixes tendències comentades pel que fa a interiorisme i decoració, i amb divisió entre "Per picar", "De cullera", "De la mar", "De la muntanya", "Mar i muntanya" i algun altre que ara no recordo. També disposen de diferents menús de degustació (un de normal a 60 € i un altre de llarg a 75 €) que no sé jo si seria el lloc més adient per fer-lo (per comoditat, no pas per cuina...).
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (només desvelaré que el millor plat, per mi i estranyament, van ser unes postres), el que vàrem pagar (que ja avanço que ens va colpir una mica per la seva RQP) i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula
Rambla del Raval, 43
08000 - Barcelona
Tel. 934 436 579
suculent@suculent.com
www.suculent.com
En aquesta sortida dels 3(o+) a Taula em tocava triar a mi, i vaig anar a la cosa segura (o més aviat a un dels llocs més aclamats, publicats i comentats de Barcelona i que tenia pendent des de feia ja molt de temps) i de pas, treure'l de la llista de pendents (penso que només em deu quedar un centenar escàs...).
Situat a la Rambla del Raval a l'alçada del gat de Botero, ens trobem amb aquest restaurant en el qual la cuina és molt destacable, però amb un interior massa petit i quasi arribant a ser angoixant, en forma de tub en el que han ubicat (quasi amb calçador) una barra i mitja dotzena de taules amb molt poc espai entre elles i entre les mateixes i la barra, amb el consegüent problema de les incomoditats si estàs assegut a la banda que dóna al passadís.
Mobiliari rústic i look hipster (o modern, com vulgueu definir-ho...) en el que tornem a trobar taules despullades (ja sense estalvis ni de paper...) com ja és habitual en aquest tipus de locals.
Carta elaborada seguint les mateixes tendències comentades pel que fa a interiorisme i decoració, i amb divisió entre "Per picar", "De cullera", "De la mar", "De la muntanya", "Mar i muntanya" i algun altre que ara no recordo. També disposen de diferents menús de degustació (un de normal a 60 € i un altre de llarg a 75 €) que no sé jo si seria el lloc més adient per fer-lo (per comoditat, no pas per cuina...).
Com sempre i pel que fa al detall dels plats escollits (només desvelaré que el millor plat, per mi i estranyament, van ser unes postres), el que vàrem pagar (que ja avanço que ens va colpir una mica per la seva RQP) i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula
Tot i que reconec el gran nivell de la seva cuina, no penso que torni, a menys que algú em digui d'acompanyar-lo, bàsicament per la seva incomoditat a taula i a una deficient RQP (com a exemple, el plat de tonyina en el que penso que no arribava als 100 grams i que sense elaboració es va enfilar fins a quasi 20 €, i que ens donaria una ràtio d'uns 200 € / quilo, que penso que ni al Japó). I reitero que es menja molt bé, però no a qualsevol preu ni en qualsevol condició...
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
A'Gudiña. Molt bona pulperia i quelcom més...
A'Gudiña
Entença, 2
08015 - Barcelona
Tel. 934 265 631
http://www.pulperiagudina.com/
Visita a aquest restaurant del barri de Poble Sec / Sant Antoni de Barcelona, al costat del Paral·lel, què és una de les zones més concorregudes de teatres i espectacles de la ciutat. Amb aquestes dades, ja podeu imaginar quin és el públic majoritari del local, a on es barregen gent del teatre amb espectadors que surten dels espectacles o bé fan un mos abans d'entrar, i vianants que van buscant aquest tipus de cuina gallega, especialitzada en marisc i embotits ibèrics, que és la que ha donat força nom a aquesta casa, des que van obrir fa més de vint anys.
Amb un extraordinari horari ininterromput des de les 11 del matí fins a la 1 de la matinada, es tracta d'un local amb decoració clàssica i rústica a on predomina la fusta a parets, sostres i mobiliari. A l'entrada ens trobem amb la barra i unes quantes taules petites i unes poques d'altes amb tamborets, i seguint per la sala, a mà esquerra ens trobem amb una altra sala amb capacitat per moltes més persones.
A la seva carta predominen els plats en format tapa, ideal si vas en grup per poder demanar més coses per compartir. I com abans deia, majoritàriament són d'origen gallec i així, vam demanar quatre coses per compartir (no anava jo amb gaire gana, doncs venia de dinar a La Mar Salada...), començant amb un tendre i saborós pop a la gallega (del qual diuen que és el millor de Barcelona, i no seré pas jo qui ho negui, però personalment n'he tastat d'altres molt bons també).
Unes navalles a la planxa, a les quals una estona més filtrant tampoc els hi hauria sobrat.
I unes bones racions de txipirons i peixets fregits... bons i ben fregits...
Pel que fa a les ostres que vam demanar com a extra bonus, millor no comento res. No és pas que no fossin bones... És que, com abans he comentat, veníem de La Mar Salada, on ens havíem cruspit uns ostrons del Delta que estaven per fer palmes amb les orelles... De les millors que he tastat a Barcelona...
Val a dir que el preu tampoc tenia res a veure...
I per veure, un Godello que tampoc hi havia gaires coses del país per escollir. Pas mal, tot i que no seria la meva primera elecció.
Amb tot això, el compte només es va enfilar a poc més de 30 € per cap com podeu veure al tiquet. Si aneu i preneu un parell de tapes per cap i un vi més econòmic o cerveses, el compte pot quedar per poc més de 20 € per cap.
En resum: una bona opció per fer un tapeo de qualitat abans d'entrar o al sortir d'algun dels espectacles que habitualment hi ha per la zona, sense deixar-te la butxaca i amb servei ràpid i eficient dels que malauradament cada cop són més escassos a Barcelona.
I a més, em va permetre conèixer a la bella Vero... :-)
Entença, 2
08015 - Barcelona
Tel. 934 265 631
http://www.pulperiagudina.com/
Visita a aquest restaurant del barri de Poble Sec / Sant Antoni de Barcelona, al costat del Paral·lel, què és una de les zones més concorregudes de teatres i espectacles de la ciutat. Amb aquestes dades, ja podeu imaginar quin és el públic majoritari del local, a on es barregen gent del teatre amb espectadors que surten dels espectacles o bé fan un mos abans d'entrar, i vianants que van buscant aquest tipus de cuina gallega, especialitzada en marisc i embotits ibèrics, que és la que ha donat força nom a aquesta casa, des que van obrir fa més de vint anys.
Amb un extraordinari horari ininterromput des de les 11 del matí fins a la 1 de la matinada, es tracta d'un local amb decoració clàssica i rústica a on predomina la fusta a parets, sostres i mobiliari. A l'entrada ens trobem amb la barra i unes quantes taules petites i unes poques d'altes amb tamborets, i seguint per la sala, a mà esquerra ens trobem amb una altra sala amb capacitat per moltes més persones.
A la seva carta predominen els plats en format tapa, ideal si vas en grup per poder demanar més coses per compartir. I com abans deia, majoritàriament són d'origen gallec i així, vam demanar quatre coses per compartir (no anava jo amb gaire gana, doncs venia de dinar a La Mar Salada...), començant amb un tendre i saborós pop a la gallega (del qual diuen que és el millor de Barcelona, i no seré pas jo qui ho negui, però personalment n'he tastat d'altres molt bons també).
Unes navalles a la planxa, a les quals una estona més filtrant tampoc els hi hauria sobrat.
I unes bones racions de txipirons i peixets fregits... bons i ben fregits...
Pel que fa a les ostres que vam demanar com a extra bonus, millor no comento res. No és pas que no fossin bones... És que, com abans he comentat, veníem de La Mar Salada, on ens havíem cruspit uns ostrons del Delta que estaven per fer palmes amb les orelles... De les millors que he tastat a Barcelona...
Val a dir que el preu tampoc tenia res a veure...
I per veure, un Godello que tampoc hi havia gaires coses del país per escollir. Pas mal, tot i que no seria la meva primera elecció.
Amb tot això, el compte només es va enfilar a poc més de 30 € per cap com podeu veure al tiquet. Si aneu i preneu un parell de tapes per cap i un vi més econòmic o cerveses, el compte pot quedar per poc més de 20 € per cap.
En resum: una bona opció per fer un tapeo de qualitat abans d'entrar o al sortir d'algun dels espectacles que habitualment hi ha per la zona, sense deixar-te la butxaca i amb servei ràpid i eficient dels que malauradament cada cop són més escassos a Barcelona.
I a més, em va permetre conèixer a la bella Vero... :-)
Tag :
Restaurant
Teòric. Millorarà amb la pràctica...
Teòric
Bailèn, 117
08009 - Barcelona
Tel. 930 002 552
En aquesta nova trobada dels 3(o+) a Taula vam anar a un restaurant escollit pel sector femení, de caire "modelno" com a ella li agraden, al carrer Bailèn a tocar de la Diagonal. Anomenat per ells mateixos com taverna gastronòmica, ens trobem amb un local que compte d’entrada amb una llarga barra
i unes poques taules al final d’aquesta, amb una decoració en la que predominen
la fusta i l'estil modern i desenfadat que ja és un clàssic de tendència actual,
amb les seves taules despullades.
Tanmateix defineixen la seva filosofia, com d'elaboració de plats de “Mar i Muntanya” que a la pràctica, són només dos plats els que tenen aquest
denominador comú. La resta de la carta la divideixen en “Aperitius”, “De
l'horta”, “Del mar” i “De la muntanya”, a banda de l'apartat de les postres. I
en cadascuna de les categories anomenades (tret de la d'aperitius) poques
possibilitats d'elecció.
Carta de vins km. 0 (??) amb referències biodinàmiques i ecològiques.
Pel que fa al detall dels plats escollits (bones croquetes mar i muntanya i crema de patates amb papada i pèsols), el que vàrem pagar i les sensacions generals que ens va provocar, ho podreu llegir a la crònica detallada que de la visita hem fet a la web dels 3(o+) a Taula
Un restaurant que amb el temps, de ben segur millorarà i corregirà aquestes petites desviacions i que recomanaria per la seva cuina i preus ajustats a algú que estigues per la zona.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
