FEM VACANCES
Fa 18 hores
Tram-Tram. Bona cuina d'autor al barri de Sarrià.
Tram-Tram
Major de Sarrià, 121
08017 - Barcelona
www.tram-tram.com
A la part alta de Barcelona, en una bonica casa antiga del barri de Sarrià, ens trobem amb aquest restaurant de cuina tradicional, redissenyada i posada al dia pel seu xef, l'Isidre Soler, amb qui he tingut el plaer de coincidir i xerrar en alguna trobada amb bons amics. Vàrem anar amb l'amic Ricard a la trobada mensual que ens hem marcat per conèixer una mica més que és això de la gastronomia, i poder menjar algun plat ben fet fora de casa... Podreu llegir el seu resum de la visita clicant al següent link del seu blog: www.restaurantscat.cat/tram-tram
L'interior del restaurant ja deixa intuir l'origen del local i així, podem trobar diferents estances (que eren les antigues habitacions de la casa) i reservats en sales perfectament delimitades. A més, durant l'època de bon temps es pot gaudir de la terrassa generosament enjardinada (massa i tot), que va ser la nostre opció, doncs era l'hora de sopar i s'estava força bé amb l'aire que corria aquell vespre. Tot el parament és de caire modern i de gran qualitat.
La carta no és gaire extensa, comptant amb mitja dotzena d'entrants, la mateixa quantitat de primers, tres peixos i tres carns (postres a banda). De la majoria d'aquests plats, deixen la possibilitat de demanar racions més petites (de 3/4). A més, tenen dos menús de degustació: un per 38 € en el que ja veus el que has de menjar, i un altre de sorpresa per 70 € en el que els plats són escollits per l'Isidre. També tenen fora de carta plats que et canten quan porten la carta, i que són escollits en funció de la compra del mercat d'aquell dia.
Els migdies de dimarts a divendres, disposen d'un menú a preu fet per 28 €, que hauré de tastar un dia, ja que els plats que tenen no són els que habitualment es veuen en aquesta mena de menús. El que més s'aproximaria, crec que seria el que fan al restaurant Lluís de les Moles, que espero publicar en uns dies.
Pel que fa al celler, disposen d'una bona oferta amb l'opció de demanar vi per copes. Vàrem optar per un Furvus del celler Vinyes Domènech de la D.O. Montsant a un preu de 26 € (17 € aprox. a un celler).
Per començar, ens van portar uns aperitius o entreteniments, consistents en una brandada de bacallà amb uns daus de carbassa confitada (curiosa textura i punt de cocció), i una emulsió de tomàquet i escuma de parmesà. Tots dos molt bons i aconseguint l'objectiu d'obrir la gana.
Vàrem compartir un parell de croquetes de ceps, gallina i pernil de gla , d'una mida més que considerable i un sabor millor. De les bones, i de les que et fan anotar-les per demanar-les si mai repeteixes al lloc. I una terrina de foie mi-cuit que elaboren ells mateixos, i que en aquesta ocasió estava preparat amb dàtils. Bona barreja.
La meva tria, pel que fa al plat principal, va ser un garrinet de Segòvia amb compota de pera, del que directament, només diré que era de 10. Fins aquest dia, tenia com referència el garrí que vaig tenir la sort de degustar ara farà ja uns deu anys al restaurant Zuberoa d'Hilario Aberlaitz, i tinc seriosos dubtes de quin és millor. Tendre i melós per dins fins a arribar a fondre's al paladar i cruixent la pell que envoltava la cuixa. Déu meu... això crec que ha de ser pecat... ;-)
I el meu company de fatigues, va demanar un dels plats de fora de la carta que no vaig tastar però que em va comentar que estava molt bo. Un tataki de toro, que encara sort no em va fer passar pel tràngol d'escoltar-li reclamar per les banyes... ;-)
Tot plegat, sense postres i amb els cafès (amb els que ens van portar uns petit fours en forma de magdalenes que vaig oblidar de retratar) va sortir per 117 € tots dos. Si a aquesta quantitat li restem el preu del vi i de les begudes d'inici, ens trobem que pràcticament és el mateix preu que el menú de degustació, però amb els plats que realment et vénen de gust, amb el que es posa un mica en dubte la coherència d'aquesta mena de menús un cop has estat o bé coneixes la cuina d'un determinat restaurant o xef.
Un lloc per recomanar, en el que ja he estat en més d'una ocasió i al que estic segur que tornaré, tant pel nivell de la seva cuina com pel lloc i el seu acurat servei.
Major de Sarrià, 121
08017 - Barcelona
www.tram-tram.com
A la part alta de Barcelona, en una bonica casa antiga del barri de Sarrià, ens trobem amb aquest restaurant de cuina tradicional, redissenyada i posada al dia pel seu xef, l'Isidre Soler, amb qui he tingut el plaer de coincidir i xerrar en alguna trobada amb bons amics. Vàrem anar amb l'amic Ricard a la trobada mensual que ens hem marcat per conèixer una mica més que és això de la gastronomia, i poder menjar algun plat ben fet fora de casa... Podreu llegir el seu resum de la visita clicant al següent link del seu blog: www.restaurantscat.cat/tram-tram
L'interior del restaurant ja deixa intuir l'origen del local i així, podem trobar diferents estances (que eren les antigues habitacions de la casa) i reservats en sales perfectament delimitades. A més, durant l'època de bon temps es pot gaudir de la terrassa generosament enjardinada (massa i tot), que va ser la nostre opció, doncs era l'hora de sopar i s'estava força bé amb l'aire que corria aquell vespre. Tot el parament és de caire modern i de gran qualitat.
La carta no és gaire extensa, comptant amb mitja dotzena d'entrants, la mateixa quantitat de primers, tres peixos i tres carns (postres a banda). De la majoria d'aquests plats, deixen la possibilitat de demanar racions més petites (de 3/4). A més, tenen dos menús de degustació: un per 38 € en el que ja veus el que has de menjar, i un altre de sorpresa per 70 € en el que els plats són escollits per l'Isidre. També tenen fora de carta plats que et canten quan porten la carta, i que són escollits en funció de la compra del mercat d'aquell dia.
Els migdies de dimarts a divendres, disposen d'un menú a preu fet per 28 €, que hauré de tastar un dia, ja que els plats que tenen no són els que habitualment es veuen en aquesta mena de menús. El que més s'aproximaria, crec que seria el que fan al restaurant Lluís de les Moles, que espero publicar en uns dies.
Pel que fa al celler, disposen d'una bona oferta amb l'opció de demanar vi per copes. Vàrem optar per un Furvus del celler Vinyes Domènech de la D.O. Montsant a un preu de 26 € (17 € aprox. a un celler).
 |
| Terrassa (fotografia extreta de la seva web) |
 |
| Entrada i un dels salons del restaurant (fotografia extreta de la seva web) |
Per començar, ens van portar uns aperitius o entreteniments, consistents en una brandada de bacallà amb uns daus de carbassa confitada (curiosa textura i punt de cocció), i una emulsió de tomàquet i escuma de parmesà. Tots dos molt bons i aconseguint l'objectiu d'obrir la gana.
 |
| Brandada de bacallà amb daus de carbassa confitada |
 |
| Emulsió de tomàquet i escuma de parmesà |
Vàrem compartir un parell de croquetes de ceps, gallina i pernil de gla , d'una mida més que considerable i un sabor millor. De les bones, i de les que et fan anotar-les per demanar-les si mai repeteixes al lloc. I una terrina de foie mi-cuit que elaboren ells mateixos, i que en aquesta ocasió estava preparat amb dàtils. Bona barreja.
 |
| 3/4 de terrina de foie (mi-cuit) amb dàtils - 17 € i croquetes de ceps, gallina i pernil de gla - 4 € unitat |
La meva tria, pel que fa al plat principal, va ser un garrinet de Segòvia amb compota de pera, del que directament, només diré que era de 10. Fins aquest dia, tenia com referència el garrí que vaig tenir la sort de degustar ara farà ja uns deu anys al restaurant Zuberoa d'Hilario Aberlaitz, i tinc seriosos dubtes de quin és millor. Tendre i melós per dins fins a arribar a fondre's al paladar i cruixent la pell que envoltava la cuixa. Déu meu... això crec que ha de ser pecat... ;-)
 |
| Garrinet de Segòvia amb compota de pera - 25 € |
I el meu company de fatigues, va demanar un dels plats de fora de la carta que no vaig tastar però que em va comentar que estava molt bo. Un tataki de toro, que encara sort no em va fer passar pel tràngol d'escoltar-li reclamar per les banyes... ;-)
 |
| Tataki de toro (de tonyina, eh?) - 25 € Fotografia © by Ricard Sampere |
Tot plegat, sense postres i amb els cafès (amb els que ens van portar uns petit fours en forma de magdalenes que vaig oblidar de retratar) va sortir per 117 € tots dos. Si a aquesta quantitat li restem el preu del vi i de les begudes d'inici, ens trobem que pràcticament és el mateix preu que el menú de degustació, però amb els plats que realment et vénen de gust, amb el que es posa un mica en dubte la coherència d'aquesta mena de menús un cop has estat o bé coneixes la cuina d'un determinat restaurant o xef.
Un lloc per recomanar, en el que ja he estat en més d'una ocasió i al que estic segur que tornaré, tant pel nivell de la seva cuina com pel lloc i el seu acurat servei.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
DAS1219. Cuina d'altura a la Cerdanya.
RESTAURANT DAS 1219
Plaça Major, 1
17538 - DAS
Tel. 972 894 190
www.das1219.com
info@das1219.com
Inici de vacances i com finalment no aniré a cap lloc, he decidit fer-me almenys uns petits homenatges gastronòmics, tant a fora com a casa. Vaig anar a visitar a uns molt bons amics aquesta setmana a la idíl·lica localitat de Das a la Cerdanya i, ja que estàvem, vaig reservar al restaurant que hi ha a la Plaça Major del poble. Aquest local, des que pujo per aquella zona, ja ha canviat tres cops de propietari i a l'actualitat s'ubica aquest restaurant, del qual havia sentit molt bones crítiques. I com sóc declaradament agnòstic-gastronòmic, havia de provar la seva cuina per donar fe del què es comentava de forma tan sonora per les xarxes. I com podreu llegir si teniu la paciència d'arribar fins al final d'aquest post, no estan gens malencaminades les bones crítiques.
L'aspecte exterior del restaurant, és el clàssic de les cases de pedra d'aquestes localitats pirenaiques. Compta a més, amb una terrassa exterior a on poder fer els àpats, o bé l'aperitiu o el cafè, tot aprofitant els pocs dies que les condicions climatològiques de la zona ho fan possible. L'interior de la sala, ampla i confortable amb molt espai lliure entre taules, convida a llargues sobretaules, i més si tens l'oportunitat de gaudir del reservat que tenen amb una espectacular taula rodona per a 10 persones. Tot el mobiliari modern i funcional en què si hagués de posar un però, seria el de folrar el cul de les cadires amb pell de cabirol (o algun bitxo similar), que imagino que ha de ser agradable a l'hivern, però que a l'estiu està una mica de més... ;-)
Un dels punts que em va sorprendre força es va produir en el moment de fer la reserva, en el que em van preguntar si volia el primer (13:30 hores) o el segon torn (15:00 hores). Si no arriba a ser perquè ja havia quedat amb els meus amics i em feia especial il·lusió anar amb ells aquí, dubto que hagués reservat, ja que no m'agrada ni estar pendent del rellotge quan estic gaudint d'un bon àpat, si agafo el primer torn, ni esperar que em donin taula a hores tan tardanes, si reservo amb el segon. Sincerament, em va estranyar en un restaurant d'aquesta categoria, però imagino que els seus motius han de tenir...
I pel que fa al menjar, vàrem seguir els consells d'en Ricard (el xef) que ens va proposar de fer unes mitges racions per poder tastar més plats i després que cadascun agafes el principal que més li vingués de gust. A part de la carta (que no és gens extensa i que podeu consultar directament a la serva pàgina web), tenen tres menús tancats de degustació, el Delta, el Jet i l'Homenatge (per 29, 31 i 42 euros respectivament).
Per anar fent boca, ens van portar un aperitiu de paté de perdiu roja de caça amb una gelatina de te. Curiós i aconseguit el matrimoni paté & te.
Un dels plats que més va agradar va ser el primer dels entrants. Un caneló fred d'estiu que estava format per unes fines làmines de carabassó taronja i que amagava al seu interior, entre altres coses que ja no recordo, tomàquet, carabassó i gambetes i que anava acabat amb una vinagreta feta amb el suc de les gambes i un allioli d'olivada. Molt saborós, elaborat i refrescant.
A continuació, un carpaccio de presa ibèrica amb rossinyols i encenalls de foie. Molt reeixit l'equilibri entre dos ingredients que per si sols ja tenen protagonisme.
Fabulós el ravioli de foie amb crema de tòfona i ceba caramel·litzada, acabat amb una mica de tòfona fresca ratllada. Em va sorprendre molt l'intensa aroma d'aquesta per ser d'estiu. Un plat per demanar si o sí.
Tot i no ser la meva tria, l'arròs amb gambot crec sincerament que és dels millors arrossos que he tastat mai. D'aquells que si tinguessis paciència, podries comptar els grans amb l'ajuda només d'una forquilla per anar separant-los. Si la textura era de deu, el sabor no li anava a la saga.
Com sóc un ganes, la meva tria va ser (què sinó...) un cap-i-pota i tripa amb cigronets (a la fotografia els podeu veure, o més aviat intuir, a la part inferior de la cassola) que com tots sabeu, és un plat típic d'estiu. A més, van tenir el detall de portar una cullera per poder escurar fins a l'última gota d'aquest bé de Déu. Comença a ser complicat escollir el millor d'aquests guisats...
I un picantó del Berguedà rostit amb herbes de la Cerdanya. Acompanyat de quatre rossinyols, era d'una gran contundència sàpida. També un guisat excel·lent.
I tot i no ser de postres, vaig gaudir especialment del que ens varen portar, i del que sóc incapaç de recordar tots els ingredients que portava, però intentaré reproduir: sobre una mel i mató, una quenelle de gelat de fruita de la passió, amb unes maduixes i un crumble de no recordo ben bé què. Em va ajudar una mica a fer baixar el cap-i-pota... ;-)
Per acompanyar el menú que ens van oferir, un parell d'ampolles d'un Cabernet anomenat Enric Solergibert de la D.O. Pla de Bages. Vam haver d'insistir uns quants cops perquè ens portessin la segona ampolla, que ja va ser quan quasi havíem acabat el plat principal (encara sort que el cap-i-pota no em va fer bola...). Tot i així, finalment va caure... :-)
És un fet curiós que no disposin de carta de vins, i hagis d'anar tu mateix al celler que tenen i que està perfectament climatitzat, i a on com si d'una botiga es tractés, tenen els vins perfectament ordenats per denominació d'origen i amb el seu corresponent preu. A la fotografia, amb l'amic Xavier que va insistir a fer-nos la fotografia a l'interior del celler, i el xef del restaurant, Ricard Borràs, amb qui vàrem poder gaudir d'una bona conversa a la tarda, mentre descansàvem del dinar a l'era de la casa del meu amic.
El preu del dinar es va aturar als 180 € per a tres persones, amb convidada per part de la casa de les postres i els cafès. Tenint en compte que només el vi, ja pujava 60 €, podem concloure que el preu estaria al voltant dels 40-50 € per cap, que vista la qualitat de la cuina i l'efectivitat del servei, ho trobo més que correcte.
Un lloc al qual de ben segur tornaré, però fora d'aquesta temporada d'estiu i a dinar entre setmana amb una excursió planificada per veure si omplim la taula gran.
Ah... I el 1219 del nom, correspon a l'alçada del restaurant envers el nivell del mar... Per si teníeu alguna curiositat en saber-ho... ;-)
Plaça Major, 1
17538 - DAS
Tel. 972 894 190
www.das1219.com
info@das1219.com
Inici de vacances i com finalment no aniré a cap lloc, he decidit fer-me almenys uns petits homenatges gastronòmics, tant a fora com a casa. Vaig anar a visitar a uns molt bons amics aquesta setmana a la idíl·lica localitat de Das a la Cerdanya i, ja que estàvem, vaig reservar al restaurant que hi ha a la Plaça Major del poble. Aquest local, des que pujo per aquella zona, ja ha canviat tres cops de propietari i a l'actualitat s'ubica aquest restaurant, del qual havia sentit molt bones crítiques. I com sóc declaradament agnòstic-gastronòmic, havia de provar la seva cuina per donar fe del què es comentava de forma tan sonora per les xarxes. I com podreu llegir si teniu la paciència d'arribar fins al final d'aquest post, no estan gens malencaminades les bones crítiques.
L'aspecte exterior del restaurant, és el clàssic de les cases de pedra d'aquestes localitats pirenaiques. Compta a més, amb una terrassa exterior a on poder fer els àpats, o bé l'aperitiu o el cafè, tot aprofitant els pocs dies que les condicions climatològiques de la zona ho fan possible. L'interior de la sala, ampla i confortable amb molt espai lliure entre taules, convida a llargues sobretaules, i més si tens l'oportunitat de gaudir del reservat que tenen amb una espectacular taula rodona per a 10 persones. Tot el mobiliari modern i funcional en què si hagués de posar un però, seria el de folrar el cul de les cadires amb pell de cabirol (o algun bitxo similar), que imagino que ha de ser agradable a l'hivern, però que a l'estiu està una mica de més... ;-)
Un dels punts que em va sorprendre força es va produir en el moment de fer la reserva, en el que em van preguntar si volia el primer (13:30 hores) o el segon torn (15:00 hores). Si no arriba a ser perquè ja havia quedat amb els meus amics i em feia especial il·lusió anar amb ells aquí, dubto que hagués reservat, ja que no m'agrada ni estar pendent del rellotge quan estic gaudint d'un bon àpat, si agafo el primer torn, ni esperar que em donin taula a hores tan tardanes, si reservo amb el segon. Sincerament, em va estranyar en un restaurant d'aquesta categoria, però imagino que els seus motius han de tenir...
 |
| Sala privada |
I pel que fa al menjar, vàrem seguir els consells d'en Ricard (el xef) que ens va proposar de fer unes mitges racions per poder tastar més plats i després que cadascun agafes el principal que més li vingués de gust. A part de la carta (que no és gens extensa i que podeu consultar directament a la serva pàgina web), tenen tres menús tancats de degustació, el Delta, el Jet i l'Homenatge (per 29, 31 i 42 euros respectivament).
Per anar fent boca, ens van portar un aperitiu de paté de perdiu roja de caça amb una gelatina de te. Curiós i aconseguit el matrimoni paté & te.
 |
| Paté de perdiu amb gelatina de te |
Un dels plats que més va agradar va ser el primer dels entrants. Un caneló fred d'estiu que estava format per unes fines làmines de carabassó taronja i que amagava al seu interior, entre altres coses que ja no recordo, tomàquet, carabassó i gambetes i que anava acabat amb una vinagreta feta amb el suc de les gambes i un allioli d'olivada. Molt saborós, elaborat i refrescant.
 |
| Caneló d'estiu |
A continuació, un carpaccio de presa ibèrica amb rossinyols i encenalls de foie. Molt reeixit l'equilibri entre dos ingredients que per si sols ja tenen protagonisme.
 |
| Carpaccio de presa ibèrica |
Fabulós el ravioli de foie amb crema de tòfona i ceba caramel·litzada, acabat amb una mica de tòfona fresca ratllada. Em va sorprendre molt l'intensa aroma d'aquesta per ser d'estiu. Un plat per demanar si o sí.
 |
| Ravioli de foie |
Tot i no ser la meva tria, l'arròs amb gambot crec sincerament que és dels millors arrossos que he tastat mai. D'aquells que si tinguessis paciència, podries comptar els grans amb l'ajuda només d'una forquilla per anar separant-los. Si la textura era de deu, el sabor no li anava a la saga.
 |
| Arròs amb gambot |
Com sóc un ganes, la meva tria va ser (què sinó...) un cap-i-pota i tripa amb cigronets (a la fotografia els podeu veure, o més aviat intuir, a la part inferior de la cassola) que com tots sabeu, és un plat típic d'estiu. A més, van tenir el detall de portar una cullera per poder escurar fins a l'última gota d'aquest bé de Déu. Comença a ser complicat escollir el millor d'aquests guisats...
 |
| Cap i pota i tripa |
I un picantó del Berguedà rostit amb herbes de la Cerdanya. Acompanyat de quatre rossinyols, era d'una gran contundència sàpida. També un guisat excel·lent.
 |
| Picantó del Berguedà rostit amb herbes de Cerdanya |
I tot i no ser de postres, vaig gaudir especialment del que ens varen portar, i del que sóc incapaç de recordar tots els ingredients que portava, però intentaré reproduir: sobre una mel i mató, una quenelle de gelat de fruita de la passió, amb unes maduixes i un crumble de no recordo ben bé què. Em va ajudar una mica a fer baixar el cap-i-pota... ;-)
 |
| Gelat de fruita de la passió |
Per acompanyar el menú que ens van oferir, un parell d'ampolles d'un Cabernet anomenat Enric Solergibert de la D.O. Pla de Bages. Vam haver d'insistir uns quants cops perquè ens portessin la segona ampolla, que ja va ser quan quasi havíem acabat el plat principal (encara sort que el cap-i-pota no em va fer bola...). Tot i així, finalment va caure... :-)
És un fet curiós que no disposin de carta de vins, i hagis d'anar tu mateix al celler que tenen i que està perfectament climatitzat, i a on com si d'una botiga es tractés, tenen els vins perfectament ordenats per denominació d'origen i amb el seu corresponent preu. A la fotografia, amb l'amic Xavier que va insistir a fer-nos la fotografia a l'interior del celler, i el xef del restaurant, Ricard Borràs, amb qui vàrem poder gaudir d'una bona conversa a la tarda, mentre descansàvem del dinar a l'era de la casa del meu amic.
El preu del dinar es va aturar als 180 € per a tres persones, amb convidada per part de la casa de les postres i els cafès. Tenint en compte que només el vi, ja pujava 60 €, podem concloure que el preu estaria al voltant dels 40-50 € per cap, que vista la qualitat de la cuina i l'efectivitat del servei, ho trobo més que correcte.
Un lloc al qual de ben segur tornaré, però fora d'aquesta temporada d'estiu i a dinar entre setmana amb una excursió planificada per veure si omplim la taula gran.
Ah... I el 1219 del nom, correspon a l'alçada del restaurant envers el nivell del mar... Per si teníeu alguna curiositat en saber-ho... ;-)
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Gresca. Cuina d'autor i de mercat amb un gran producte.
GRESCA
Provença, 230
08036 - Barcelona
Tel. 934 516 193
www.gresca.net
Després de molt de temps, va caure un dels restaurants que tenia anotats a la meva llista i que si no recordo malament, va ser fins i tot el primer a inaugurar aquesta. Vàrem anar a sopar un dia entre setmana amb la tranquil·litat que dóna saber que estaríem ben tranquils, i de fet, les poques taules de què disposen ja garanteixen en gran part aquesta. Lloc molt acollidor, dels que d'entrada ja et fan sentir bé, tant per la moderna i minimalista decoració, com per l'ampla separació entre taules. Servei atent i eficient.
La carta, podríem qualificar-la si més no de curiosa, ja que a banda de ser molt directa i amb poques però imprescindibles referències, té un apartat exclusiu de menuts, cosa que ni el meu estimat Can Vilaró fa, tot i que quasi és la totalitat de la seva carta... ;-) A part i lògicament, tenen la resta d'apartats habituals de les cartes normals (entrants, carns, ...). No vaig fer fotografia de la carta, però de ben segur que podreu veure-la al blog Restaurantscat.cat de l'amic Ricard, que té el cul pelat d'anar pels restaurants i no li passa per alt ni una. Tanmateix, tenen un menú de migdia per uns 20 o 25 € del qual he sentit parlar molt bé i que diuen és dels millors en RQP de la ciutat, i un menú de degustació per uns 50 € que no va ser pas l'opció escollida, ja que ens vàrem decidir per demanar un entrant i un principal cadascú.
No puc opinar gaire de la carta de vins, ja que vaig deixar l'elecció d'aquest al meu partenaire, fet que ja em va bé, doncs tenim gustos similars i a més m'estalvia haver de decidir. Un bon Gotes de Montsant de la D.O. del mateix nom (19,5 € a la carta i uns 14 € al celler ens dóna una molt bona relació de preu en aquest apartat).
D'entrada, ens van portar com aperitiu, una sardina amb una mantega d'espècies, que ja fa intuir per on anirà la cuina d'aquest xef.
La meva elecció d'entrant va ser un verat lacat amb albergínia. Saborós i consistent. De llàgrima. De vegades ens compliquem la vida amb peixos top, quan tenim al nostre abast joies com aquesta. No sé si seré capaç de reproduir aquest plat, però tinc totes les vacances per intentar-ho.
I l'altre entrant van ser uns fideus de porc, que estaven elaborats amb la mateixa pell del porc acompanyat d'un deliciós suc i unes mini verduretes.
Va haver-hi coincidència amb el plat principal. De fet, inicialment jo havia triat un tall de cansalada que també feia molt bona pinta, però el doctor em va recomanar no abusar pel colesterol i com de fet em venia més de gust els lletons, doncs aquesta va ser la tria. I collons, si no arribo a demanar-los crec que hauria tornat un dia només per menjar-los. És d'aquells plats que per si sols justifiquen el desplaçament i la visita a aquest restaurant. No crec que els calgués fregar gaire els plats tal com van quedar de nets, i això que el pa no estava gens a l'alçada de la resta de plats. Fins i tot em va estranyar trobar-me amb un pa tan gomós com aquell en una cuina d'aquest nivell i elaboració.
Tot plegat amb el vi i els cafès que ja ens van fer de postres, va sortir per 98 €, que penso és una RQP força bona, principalment per la cuina, però sense oblidar el bon servei i l'acollidora sala. Un altre que entra a formar part de la categoria de Restaurant ®.
Provença, 230
08036 - Barcelona
Tel. 934 516 193
www.gresca.net
Després de molt de temps, va caure un dels restaurants que tenia anotats a la meva llista i que si no recordo malament, va ser fins i tot el primer a inaugurar aquesta. Vàrem anar a sopar un dia entre setmana amb la tranquil·litat que dóna saber que estaríem ben tranquils, i de fet, les poques taules de què disposen ja garanteixen en gran part aquesta. Lloc molt acollidor, dels que d'entrada ja et fan sentir bé, tant per la moderna i minimalista decoració, com per l'ampla separació entre taules. Servei atent i eficient.
La carta, podríem qualificar-la si més no de curiosa, ja que a banda de ser molt directa i amb poques però imprescindibles referències, té un apartat exclusiu de menuts, cosa que ni el meu estimat Can Vilaró fa, tot i que quasi és la totalitat de la seva carta... ;-) A part i lògicament, tenen la resta d'apartats habituals de les cartes normals (entrants, carns, ...). No vaig fer fotografia de la carta, però de ben segur que podreu veure-la al blog Restaurantscat.cat de l'amic Ricard, que té el cul pelat d'anar pels restaurants i no li passa per alt ni una. Tanmateix, tenen un menú de migdia per uns 20 o 25 € del qual he sentit parlar molt bé i que diuen és dels millors en RQP de la ciutat, i un menú de degustació per uns 50 € que no va ser pas l'opció escollida, ja que ens vàrem decidir per demanar un entrant i un principal cadascú.
No puc opinar gaire de la carta de vins, ja que vaig deixar l'elecció d'aquest al meu partenaire, fet que ja em va bé, doncs tenim gustos similars i a més m'estalvia haver de decidir. Un bon Gotes de Montsant de la D.O. del mateix nom (19,5 € a la carta i uns 14 € al celler ens dóna una molt bona relació de preu en aquest apartat).
D'entrada, ens van portar com aperitiu, una sardina amb una mantega d'espècies, que ja fa intuir per on anirà la cuina d'aquest xef.
 |
| Sardina amb mantega d'espècies |
La meva elecció d'entrant va ser un verat lacat amb albergínia. Saborós i consistent. De llàgrima. De vegades ens compliquem la vida amb peixos top, quan tenim al nostre abast joies com aquesta. No sé si seré capaç de reproduir aquest plat, però tinc totes les vacances per intentar-ho.
 |
| Verat lacat amb albergínia |
I l'altre entrant van ser uns fideus de porc, que estaven elaborats amb la mateixa pell del porc acompanyat d'un deliciós suc i unes mini verduretes.
 |
| Fideus de porc amb verduretes |
Va haver-hi coincidència amb el plat principal. De fet, inicialment jo havia triat un tall de cansalada que també feia molt bona pinta, però el doctor em va recomanar no abusar pel colesterol i com de fet em venia més de gust els lletons, doncs aquesta va ser la tria. I collons, si no arribo a demanar-los crec que hauria tornat un dia només per menjar-los. És d'aquells plats que per si sols justifiquen el desplaçament i la visita a aquest restaurant. No crec que els calgués fregar gaire els plats tal com van quedar de nets, i això que el pa no estava gens a l'alçada de la resta de plats. Fins i tot em va estranyar trobar-me amb un pa tan gomós com aquell en una cuina d'aquest nivell i elaboració.
 |
| Lletons amb mantega i llimona |
Tot plegat amb el vi i els cafès que ja ens van fer de postres, va sortir per 98 €, que penso és una RQP força bona, principalment per la cuina, però sense oblidar el bon servei i l'acollidora sala. Un altre que entra a formar part de la categoria de Restaurant ®.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Xiringuito Miramar. Bucòlic indret a tocar de la platja.
Xiringuito Miramar
Platja de Sant Gervasi, s/n
Vilanova i la Geltrú
08800 - Barcelona
Tel: 938157970
info@xiringuitomiramar.com
www.xiringuitomiramar.com
Vàrem anar a aquest restaurant amb motiu de la celebració del 80è aniversari del meu pare, que està fet un xaval i que encara em fot canya a l'hora de pencar de valent la terra. Varen ser precisament els meus pares qui van dir d'anar a aquest lloc per recomanació d'uns veïns o coneguts d'allà on viuen. I com no havia sentit parlar mai d'aquest lloc i, siguem sincers, tampoc em fiava gaire, doncs li vaig preguntar a l'Alícia a qui vaig conèixer fa uns dies i viu per la zona, i que com a bona gastrònoma coneix bastants llocs pels seus dominis. Em va comentar que era un bon lloc a on degustar peixos i marisc fresc, tot i que el preu també estava en sintonia amb la qualitat del producte (que menys, oi?).
Un cop els hi vaig comentar i donar l'aprovació als meus pares (ho sento, però ho havia de fer, ja que eren 80 anys els que celebrava i no era qüestió que sortís malament la festa), ells mateixos van anar uns dies abans per provar-lo i tancar la reserva pel mateix dia de l'aniversari. Tot i que van anar de menú, van comentar que força bé, tant el menjar com l'indret.
I així, un cop arribat el dia, aprofitarem que feia un dia fabulós i amb la meva filla gran vàrem anar a fer un bany i torrar-nos una estona a la platja que hi ha justa al davant (feia molts anys que no trepitjava una platja) i que lluïa una curiosa bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí.
Un cop transcorregut el temps prudencial per què la pell no s'asseques del tot, ja vam anar a hidratar-nos a la terrassa del restaurant amb l'ajut inestimable d'unes cerveses, tot esperant a la resta de convidats. El local és fàcilment localitzable pel seu discret blau elèctric. S'accedeix per l'entrada que hi ha a l'antiga carretera de Vilanova a Cubelles, que porta al Racó de Santa Llúcia i que acaba en un gran aparcament amb disponibilitat preferentment a primeres hores del matí. Després, si fa bon temps i és dia de platja, la cosa es pot complicar.
La veritat és que aquell dia tot va anar a favor. El dia, espectacular de sol però sense arribar a les temperatures de les onades de calor d'aquest any. A més, ens van situar a l'extrem de la terrassa a on podíem gaudir d'unes espectaculars vistes de la platja i del mar, i corria un aire d'allò més bo i agradable. L'únic però que es pot trobar, és la proximitat de les vies del tren (estan a tocar) amb el consegüent soroll al passar.
Vàrem demanar uns entrants per compartir que ens anessis bé a tots, començant per unes correctes i ben fregides patates braves, a les que (pel meu gust) els hi faltava una mica de marxa.
Unes sempre desitjables tallarines a la planxa. Bé.
Uns calamars a la romana, sol·licitud expressa dels més petits (o millor dit, dels més joves).
Uns peixets (o més aviat, peixots) fregits. Ja ens ho van advertir que aquell dia eren força grossos, però els vàrem demanar igualment per què ens agraden de totes les mides i classes (els peixos).
I com plat principal, malgrat que l'especialitat del restaurant són els arrossos (en paella, rossejats o calderetes), ningú en va demanar i majoritàriament van ser els peixos els que van triomfar. Tot i que a mi també em venia més de gust un peix a la graella (hi havia turbot, i em té el cor robat si és de qualitat), vaig compartir finalment amb el meu germà una mariscada, ja que era per dues persones, i he de dir que no em penedeixo gens ni mica. Absolutament tots els productes d'una primeríssima qualitat i amb un punt de cocció ajustat a les necessitats de cadascun d'ells. Així, sense menysprear a la resta d'ingredients, voldria destacar el llamàntol, que és potser dels que més he gaudit en un restaurant. Increïble de sabor i de textura. Encara en aquest moment, el recordo i salivo...
A més, van tenir dos detalls dels que fan que et sentis bé en un lloc. Vaig trucar un parell de dies abans per preguntar si podien preparar algun plat vegà per la meva filla i de seguida em van dir que li prepararien un arròs de verdures (i s'ha de dir, que després va comentar que estava molt bo). I al preguntar si hi havia algun problema per portar nosaltres el pastís, no ens van posar cap mena d'impediment. Realment, durant tota l'estona que vàrem estar (vam ser els primers a arribar i els últims en marxar) el tracte va ser exquisit.
En resum, un bon lloc a tocar del mar a on gaudir de peixos i marisc de primera (el tema arrossos queda pendent per una propera visita) amb un servei molt proper i agradable. Del preu no puc ni tan sols opinar, ja que la convidada va ser dels pares, però pel que vaig poder veure a la carta i recordo, res que no sigui l'habitual en un lloc a on serveixen peix acabat de portar de la llotja o dels pescadors de la zona. Un altre lloc per recomanar a ulls clucs.
I no voldria tancar aquest post sense retre-li homenatge i ensenyar-vos al culpable de què jo estigui aquí escrivint i donant la vara amb els meus posts. Per molts anys!!!
Platja de Sant Gervasi, s/n
Vilanova i la Geltrú
08800 - Barcelona
Tel: 938157970
info@xiringuitomiramar.com
www.xiringuitomiramar.com
Vàrem anar a aquest restaurant amb motiu de la celebració del 80è aniversari del meu pare, que està fet un xaval i que encara em fot canya a l'hora de pencar de valent la terra. Varen ser precisament els meus pares qui van dir d'anar a aquest lloc per recomanació d'uns veïns o coneguts d'allà on viuen. I com no havia sentit parlar mai d'aquest lloc i, siguem sincers, tampoc em fiava gaire, doncs li vaig preguntar a l'Alícia a qui vaig conèixer fa uns dies i viu per la zona, i que com a bona gastrònoma coneix bastants llocs pels seus dominis. Em va comentar que era un bon lloc a on degustar peixos i marisc fresc, tot i que el preu també estava en sintonia amb la qualitat del producte (que menys, oi?).
Un cop els hi vaig comentar i donar l'aprovació als meus pares (ho sento, però ho havia de fer, ja que eren 80 anys els que celebrava i no era qüestió que sortís malament la festa), ells mateixos van anar uns dies abans per provar-lo i tancar la reserva pel mateix dia de l'aniversari. Tot i que van anar de menú, van comentar que força bé, tant el menjar com l'indret.
I així, un cop arribat el dia, aprofitarem que feia un dia fabulós i amb la meva filla gran vàrem anar a fer un bany i torrar-nos una estona a la platja que hi ha justa al davant (feia molts anys que no trepitjava una platja) i que lluïa una curiosa bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí.
Un cop transcorregut el temps prudencial per què la pell no s'asseques del tot, ja vam anar a hidratar-nos a la terrassa del restaurant amb l'ajut inestimable d'unes cerveses, tot esperant a la resta de convidats. El local és fàcilment localitzable pel seu discret blau elèctric. S'accedeix per l'entrada que hi ha a l'antiga carretera de Vilanova a Cubelles, que porta al Racó de Santa Llúcia i que acaba en un gran aparcament amb disponibilitat preferentment a primeres hores del matí. Després, si fa bon temps i és dia de platja, la cosa es pot complicar.
La veritat és que aquell dia tot va anar a favor. El dia, espectacular de sol però sense arribar a les temperatures de les onades de calor d'aquest any. A més, ens van situar a l'extrem de la terrassa a on podíem gaudir d'unes espectaculars vistes de la platja i del mar, i corria un aire d'allò més bo i agradable. L'únic però que es pot trobar, és la proximitat de les vies del tren (estan a tocar) amb el consegüent soroll al passar.
 |
| Exterior del restaurant |
 |
| Vistes des de la terrassa |
Vàrem demanar uns entrants per compartir que ens anessis bé a tots, començant per unes correctes i ben fregides patates braves, a les que (pel meu gust) els hi faltava una mica de marxa.
 |
| Braves |
Unes sempre desitjables tallarines a la planxa. Bé.
 |
| Tallarines |
Uns calamars a la romana, sol·licitud expressa dels més petits (o millor dit, dels més joves).
 |
| Calamars arrebossats |
Uns peixets (o més aviat, peixots) fregits. Ja ens ho van advertir que aquell dia eren força grossos, però els vàrem demanar igualment per què ens agraden de totes les mides i classes (els peixos).
 |
| Peixets fregits |
I com plat principal, malgrat que l'especialitat del restaurant són els arrossos (en paella, rossejats o calderetes), ningú en va demanar i majoritàriament van ser els peixos els que van triomfar. Tot i que a mi també em venia més de gust un peix a la graella (hi havia turbot, i em té el cor robat si és de qualitat), vaig compartir finalment amb el meu germà una mariscada, ja que era per dues persones, i he de dir que no em penedeixo gens ni mica. Absolutament tots els productes d'una primeríssima qualitat i amb un punt de cocció ajustat a les necessitats de cadascun d'ells. Així, sense menysprear a la resta d'ingredients, voldria destacar el llamàntol, que és potser dels que més he gaudit en un restaurant. Increïble de sabor i de textura. Encara en aquest moment, el recordo i salivo...
 |
| Mariscada |
A més, van tenir dos detalls dels que fan que et sentis bé en un lloc. Vaig trucar un parell de dies abans per preguntar si podien preparar algun plat vegà per la meva filla i de seguida em van dir que li prepararien un arròs de verdures (i s'ha de dir, que després va comentar que estava molt bo). I al preguntar si hi havia algun problema per portar nosaltres el pastís, no ens van posar cap mena d'impediment. Realment, durant tota l'estona que vàrem estar (vam ser els primers a arribar i els últims en marxar) el tracte va ser exquisit.
 |
| Pastís d'aniversari |
En resum, un bon lloc a tocar del mar a on gaudir de peixos i marisc de primera (el tema arrossos queda pendent per una propera visita) amb un servei molt proper i agradable. Del preu no puc ni tan sols opinar, ja que la convidada va ser dels pares, però pel que vaig poder veure a la carta i recordo, res que no sigui l'habitual en un lloc a on serveixen peix acabat de portar de la llotja o dels pescadors de la zona. Un altre lloc per recomanar a ulls clucs.
I no voldria tancar aquest post sense retre-li homenatge i ensenyar-vos al culpable de què jo estigui aquí escrivint i donant la vara amb els meus posts. Per molts anys!!!
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Teresa Carles. Sorprenent cuina vegetariana a Barcelona.
Teresa Carles
Jovellanos, 2
08001 - Barcelona
Tel. 933 171 829
www.teresacarles.com
El passat mes d'abril, després d'una espectacular representació de la Carmen de Bizet al Liceu, vaig anar a fer un mos amb la meva amiga Birgit i un amic seu, músic com ella que es va afegir a última hora i que em va semblar un autèntic crack, i ens va acompanyar durant tot el sopar, a un restaurant vegetarià (ja coneixia les seves preferències) del que havia sentit i llegit molt bones crítiques, i que a més està situat molt cèntric (situat entre els carrers Pelai i Tallers) i a prop del teatre.
Com la idea no era pròpiament la de sopar, sinó més aviat la de picar quatre coses, vam decidir compartir diferents plats. La carta està molt ben estructurada (pot descarregar-se íntegrament de la seva web), i sabent que tot el menjar que figura en aquesta és totalment vegetarià, ens trobem a més amb plats per a vegans, per a crudívors o sense gluten, o bé amb l'opció de convertir-los en aquests.
L'ambient és majoritàriament "moderno" o hipster o com s'anomeni actualment, amb una decoració senzilla i alhora funcional. A part de les diferents sales que composen el restaurant, tenen a l'entrada un aparador amb productes frescos que pots comprar per portar, a més de melmelades, olis, vinagres, vins i d'altres productes elaborats per o per a ells mateixos. Tenen obert tot el dia i només admeten reserves a la nit.
El primer dels plats tastats, ja ens va fer veure que estàvem en un lloc diferent: uns raviolis en forma de cor, farcits de pera i gorgonzola amb crema, pera caramel·litzada i nous. Molt bons i per repetir més d'un plat.
A continuació, una amanida anomenada "Teresa goes to Tokio", amb goma wakame, canonges, cogombres en asazuke, nap daikon, tomàquets cherry, tofu macerat amb sèsam daurat i salsa de vinagre d'arròs, mírin, soja i oli de sèsam. Les amanides les serveixen en format individual o bé per compartir, com va ser el nostre cas.
I per finalitzar, uns cors de carxofa amb ceba caramel·litzada, bolets, ous cometa de guatlla i oli de tòfona. Per a mi, el millor amb diferència. Un plat que et fa reflexionar respecte al fet que no sempre el millor són els aliments que tenim al nostre subconscient i amb el que sempre hem salivat. Sincerament, crec que vaig gaudir tant d'aquest plat com d'unes gambes de Palamós o un tàrtar de bou ben preparat (per posar només dos exemples...).
I un últim plat de la categoria dels entrants, anomenat "Teresa's Mezze Platter" que no vaig fotografiar i que es componia d'ensaladilla russa trufada, carxofes crunchy, crudités de mini-verdures, xips de moniato, pa integral torrat, bastonets casolans de blat integral i sèsam, home made vegan foie (tofu, remolatxa i ceba vermella), salsa Caesar Kalamata. Molt complet i amb sabors sorprenents (i algun de desconegut, almenys per a mi).
El preu dels quatre plats, més una ampolla de vi blanc de la casa (Teresa Carles Blanc Chardonnay- 10,95 € l'ampolla), un cafè i un parell de begudes més, no va arribar als 70 € (per tres persones).
I en una segona i recent visita amb les meves filles, vàrem demanar un parell d'entrants per compartir i un plat per cadascun de nosaltres. Els entrants van ser un parell de croquetes veganes d'espinacs i un parell més de carxofes i brie (a 1,50 € la unitat de cadascuna d'elles), que vaig oblidar de fotografiar i un altre anomenat Antipasto, i que estava compost per hummus de cigrons amb pa de pita artesà, hummus d'albergínies amb nuggets de quorn i hummus de moniato amb Teresa red's crackers. Tots tres increïblement bons i amb uns acompanyaments d'allò més adients.
Per a mi, un mil fulles d'albergínies: amb bolets, salsa de tomàquet i formatge edam.
Per la petita un assortiment de mini hamburgueses de seitan, soja i remolatxa, amb patates fregides i ketchup ecològic. No les vaig tastar, però sé de ben segur que les va gaudir molt.
I per la gran, una tarta tatin d'albergínies amb figues (fent servir l'opció vegana).
Tot això, més un parell de postres (Vegan Mille-Feuille - 5,75 € i Suitable Choco Cake - 5,75 €) per les nenes, un parell de cafès i les begudes (aigua, cervesa i un suc anomenat Green Medicine - 5,95 €), va sortir tot plegat per 80 € els tres.
En definitiva, un lloc recomanable per menjar sa i diferent a preus continguts i que crec mereix la pena conèixer, tant per la seva cuina acurada i elaborada, com per la eficiència i simpatia del seu servei. I puc dir de debò, que no havia pensat mai que pogués dir això d'un restaurant de cuina vegetariana...
Jovellanos, 2
08001 - Barcelona
Tel. 933 171 829
www.teresacarles.com
El passat mes d'abril, després d'una espectacular representació de la Carmen de Bizet al Liceu, vaig anar a fer un mos amb la meva amiga Birgit i un amic seu, músic com ella que es va afegir a última hora i que em va semblar un autèntic crack, i ens va acompanyar durant tot el sopar, a un restaurant vegetarià (ja coneixia les seves preferències) del que havia sentit i llegit molt bones crítiques, i que a més està situat molt cèntric (situat entre els carrers Pelai i Tallers) i a prop del teatre.
Com la idea no era pròpiament la de sopar, sinó més aviat la de picar quatre coses, vam decidir compartir diferents plats. La carta està molt ben estructurada (pot descarregar-se íntegrament de la seva web), i sabent que tot el menjar que figura en aquesta és totalment vegetarià, ens trobem a més amb plats per a vegans, per a crudívors o sense gluten, o bé amb l'opció de convertir-los en aquests.
L'ambient és majoritàriament "moderno" o hipster o com s'anomeni actualment, amb una decoració senzilla i alhora funcional. A part de les diferents sales que composen el restaurant, tenen a l'entrada un aparador amb productes frescos que pots comprar per portar, a més de melmelades, olis, vinagres, vins i d'altres productes elaborats per o per a ells mateixos. Tenen obert tot el dia i només admeten reserves a la nit.
El primer dels plats tastats, ja ens va fer veure que estàvem en un lloc diferent: uns raviolis en forma de cor, farcits de pera i gorgonzola amb crema, pera caramel·litzada i nous. Molt bons i per repetir més d'un plat.
 |
| Cuores de pera i gorgonzola - 10,50 € |
A continuació, una amanida anomenada "Teresa goes to Tokio", amb goma wakame, canonges, cogombres en asazuke, nap daikon, tomàquets cherry, tofu macerat amb sèsam daurat i salsa de vinagre d'arròs, mírin, soja i oli de sèsam. Les amanides les serveixen en format individual o bé per compartir, com va ser el nostre cas.
 |
| Teresa Goes to Tokio - 12,50 € (per compartir) |
I per finalitzar, uns cors de carxofa amb ceba caramel·litzada, bolets, ous cometa de guatlla i oli de tòfona. Per a mi, el millor amb diferència. Un plat que et fa reflexionar respecte al fet que no sempre el millor són els aliments que tenim al nostre subconscient i amb el que sempre hem salivat. Sincerament, crec que vaig gaudir tant d'aquest plat com d'unes gambes de Palamós o un tàrtar de bou ben preparat (per posar només dos exemples...).
 |
| Corazón Partío - 12,50 € |
I un últim plat de la categoria dels entrants, anomenat "Teresa's Mezze Platter" que no vaig fotografiar i que es componia d'ensaladilla russa trufada, carxofes crunchy, crudités de mini-verdures, xips de moniato, pa integral torrat, bastonets casolans de blat integral i sèsam, home made vegan foie (tofu, remolatxa i ceba vermella), salsa Caesar Kalamata. Molt complet i amb sabors sorprenents (i algun de desconegut, almenys per a mi).
El preu dels quatre plats, més una ampolla de vi blanc de la casa (Teresa Carles Blanc Chardonnay- 10,95 € l'ampolla), un cafè i un parell de begudes més, no va arribar als 70 € (per tres persones).
I en una segona i recent visita amb les meves filles, vàrem demanar un parell d'entrants per compartir i un plat per cadascun de nosaltres. Els entrants van ser un parell de croquetes veganes d'espinacs i un parell més de carxofes i brie (a 1,50 € la unitat de cadascuna d'elles), que vaig oblidar de fotografiar i un altre anomenat Antipasto, i que estava compost per hummus de cigrons amb pa de pita artesà, hummus d'albergínies amb nuggets de quorn i hummus de moniato amb Teresa red's crackers. Tots tres increïblement bons i amb uns acompanyaments d'allò més adients.
 |
| Antipasto - 12,50 € |
Per a mi, un mil fulles d'albergínies: amb bolets, salsa de tomàquet i formatge edam.
 |
| Mil fulles d'albergínies - 12,50 € |
Per la petita un assortiment de mini hamburgueses de seitan, soja i remolatxa, amb patates fregides i ketchup ecològic. No les vaig tastar, però sé de ben segur que les va gaudir molt.
 |
| Mini hamburgueses - 12, 50 € |
I per la gran, una tarta tatin d'albergínies amb figues (fent servir l'opció vegana).
 |
| Tatin d'albergínies - 11,50 € |
Tot això, més un parell de postres (Vegan Mille-Feuille - 5,75 € i Suitable Choco Cake - 5,75 €) per les nenes, un parell de cafès i les begudes (aigua, cervesa i un suc anomenat Green Medicine - 5,95 €), va sortir tot plegat per 80 € els tres.
En definitiva, un lloc recomanable per menjar sa i diferent a preus continguts i que crec mereix la pena conèixer, tant per la seva cuina acurada i elaborada, com per la eficiència i simpatia del seu servei. I puc dir de debò, que no havia pensat mai que pogués dir això d'un restaurant de cuina vegetariana...
Topik. En constant progressió.
TOPIK
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Poc podré afegir al que ja he comentat en anteriors posts sobre aquest bon restaurant i el seu xef, l'Adelf Morales (Berasategui, Ca'Sento o Arzak a Espanya, i estades a Itàlia i Japó, on es va impregnar amb la cultura gastronòmica d'aquest país). Amb anterioritat a aquesta visita, vaig estar sopant amb un grup d'amics, fent un menú monogràfic de tonyina i garnatxes o bé gaudint d'una becada per encàrrec. A més, he pogut tastar recentment (per fi) el seu menú de migdia que tenen entre setmana i que molt pocs restaurants de la nostra ciutat poden exhibir a les seves cartes, i que, tot i no haver-li dedicat una entrada, prometo fer-ho a la propera ocasió que hi vagi, per compartir amb vosaltres el que és de ben segur un dels millors menús de migdia a Barcelona.
En aquesta ocasió, vaig anar amb l'amic Ricard de qui podreu llegir com sempre la seva visió al seu blog Els Meus Restaurants, en motiu de... de fet, tampoc hi havia cap motiu... menjar molt bé com sempre i gaudir d'un sopar tranquil entre setmana.
Vàrem deixar fer a l'Adelf, pel que fa al menú. Tenen un menú de degustació per trenta euros i escaig, que és la fórmula que vam acordar, i que consisteix en sis tapes a la seva elecció i un principal de peix, carn o arròs, i unes postres o bé una selecció de formatges.
Per acompanyar l'àpat, vàrem prendre un espectacular Cabrida del Celler de Capçanes i de la D.O. Montsant elaborat en un 100% de garnatxa procedent de vinyes velles. Un autèntic plaer de vi, tot i que em sembla que el millor maridatge per aquest, ha de ser una bona música i una posta de sol.
Per començar, unes delicioses ostres amb salsa ponzu i ous de salmó (ikura). Tot i haver-les tastat ja amb anterioritat, crec que és un dels musts d'aquesta casa.
Potència marina elevada a la seva màxima expressió en el següent plat de garoines amb guacamole, algues i medusa. Molt bé!
El més fluix del menú van ser uns canelons de calamar cru amb cogombre japonès i percebes. Per una banda, no vàrem trobar prou consistència o potència gustativa al plat, i per una altra, el calamar estava massa dur per gaudir d'un sol mos. Molt bona la salsa que acompanyava al plat, tant que vàrem haver de demanar unes culleres per donar compte d'ella.
Simple però exquisida va ser l'arengada en tempura que va venir a continuació. No sé per què de vegades són les coses més senzilles, les que aconsegueixen emocionar-nos d'aquesta manera. Acompanyades d'una salsa ponzu (crec recordar) que feia encara més bo si és possible, el tast d'aquest plat.
Com m'agraden les flors de carabassó... I més si són fregides en una bona tempura i farcides de brandada de bacallà, amb un acompanyament d'un romesco d'algues. Un altre plat per demanar fixo.
La galta de tonyina, l'havia tastat anteriorment en escabetx, al monogràfic de tonyina que va fer ara fa uns anys. Aquest cop, estava acabada a la brasa de carbó de Jack Daniel's (que tampoc és que li arribés a notar aquestes aromes...). Melosa, gustosa, vistosa, i d'altres qualificatius que caldrien per definir aquest tall i aquesta preparació de la tonyina.
I detall simpàtic el que va arribar a continuació. Ens va servir l'hamburguesa de la discòrdia.... La Cangreburguer. Fa un temps, com una gràcia, l'Adelf va incorporar a la seva carta una hamburguesa elaborada amb carn de cranc i sorprenent o al·lucinantment un bufet d'advocats (qui no té feina el gat pentina, que deia aquell) ha interposat una demanda contra el restaurant per apropiar-se del nom que li donaven al plat que surt a una sèrie de dibuixos animats (Bob Esponja). Podeu veure i ampliar la notícia clicant a La Vanguardia.
Tan secs ens vam quedar amb l'hamburguesa d'en Bob, que vàrem necessitar de l'ajut d'una copa extra de vi per acabar el menú. Un sempre correcte Bru de Verdú de la D.O. Costers del Segre. I el plat que ens va portar, va ser un garrí de jabugo cuit al buit durant 24 hores i acabat de forma que la pell quedava ben cruixent (forn o planxa?) i la carn es desfeia a la boca.
I per acabar, com a postres uns formatges, que no eren pas del país però que estaven espectaculars. Amb una copa de vi blanc Clos Martina del celler Mas d'en Blei de la D.O. Priorat, van acabar de passar millor.
En resum: Tot i que no puc parlar del preu del sopar, ja que vaig ser generosament convidat, continuo pensant que és dels comtats llocs als quals pots anar sense saber que demanaràs (ja que menjaràs bé si o si), ni de patir ensurts o sorpreses a l'hora de demanar el compte. Realment, per poc més de trenta euros (begudes a part) el festival que heu pogut veure i llegir en aquest post, tant per qualitat, com per elaboració de les diferents preparacions, estic segur que és molt difícil d'igualar.
Seguirem, per tant, anant i gaudint de la seva cuina.
València, 199
08011 - Barcelona
Tel. 934 510 923
www.topikrestaurant.es
Poc podré afegir al que ja he comentat en anteriors posts sobre aquest bon restaurant i el seu xef, l'Adelf Morales (Berasategui, Ca'Sento o Arzak a Espanya, i estades a Itàlia i Japó, on es va impregnar amb la cultura gastronòmica d'aquest país). Amb anterioritat a aquesta visita, vaig estar sopant amb un grup d'amics, fent un menú monogràfic de tonyina i garnatxes o bé gaudint d'una becada per encàrrec. A més, he pogut tastar recentment (per fi) el seu menú de migdia que tenen entre setmana i que molt pocs restaurants de la nostra ciutat poden exhibir a les seves cartes, i que, tot i no haver-li dedicat una entrada, prometo fer-ho a la propera ocasió que hi vagi, per compartir amb vosaltres el que és de ben segur un dels millors menús de migdia a Barcelona.
En aquesta ocasió, vaig anar amb l'amic Ricard de qui podreu llegir com sempre la seva visió al seu blog Els Meus Restaurants, en motiu de... de fet, tampoc hi havia cap motiu... menjar molt bé com sempre i gaudir d'un sopar tranquil entre setmana.
Vàrem deixar fer a l'Adelf, pel que fa al menú. Tenen un menú de degustació per trenta euros i escaig, que és la fórmula que vam acordar, i que consisteix en sis tapes a la seva elecció i un principal de peix, carn o arròs, i unes postres o bé una selecció de formatges.
Per acompanyar l'àpat, vàrem prendre un espectacular Cabrida del Celler de Capçanes i de la D.O. Montsant elaborat en un 100% de garnatxa procedent de vinyes velles. Un autèntic plaer de vi, tot i que em sembla que el millor maridatge per aquest, ha de ser una bona música i una posta de sol.
 |
| Ostres amb salsa ponzu i ikura |
Potència marina elevada a la seva màxima expressió en el següent plat de garoines amb guacamole, algues i medusa. Molt bé!
 |
| Garoina de mar amb guacamole, algues i medusa |
El més fluix del menú van ser uns canelons de calamar cru amb cogombre japonès i percebes. Per una banda, no vàrem trobar prou consistència o potència gustativa al plat, i per una altra, el calamar estava massa dur per gaudir d'un sol mos. Molt bona la salsa que acompanyava al plat, tant que vàrem haver de demanar unes culleres per donar compte d'ella.
 |
| Caneló fred de calamar amb percebes i cogombre japonès |
Simple però exquisida va ser l'arengada en tempura que va venir a continuació. No sé per què de vegades són les coses més senzilles, les que aconsegueixen emocionar-nos d'aquesta manera. Acompanyades d'una salsa ponzu (crec recordar) que feia encara més bo si és possible, el tast d'aquest plat.
 |
| Arengades en tempura |
Com m'agraden les flors de carabassó... I més si són fregides en una bona tempura i farcides de brandada de bacallà, amb un acompanyament d'un romesco d'algues. Un altre plat per demanar fixo.
 |
| Flors de carabassó farcides de brandada de bacallà i romesco d'algues |
La galta de tonyina, l'havia tastat anteriorment en escabetx, al monogràfic de tonyina que va fer ara fa uns anys. Aquest cop, estava acabada a la brasa de carbó de Jack Daniel's (que tampoc és que li arribés a notar aquestes aromes...). Melosa, gustosa, vistosa, i d'altres qualificatius que caldrien per definir aquest tall i aquesta preparació de la tonyina.
 |
| Galta de tonyina a la brasa de carbó de Jack Daniel's |
I detall simpàtic el que va arribar a continuació. Ens va servir l'hamburguesa de la discòrdia.... La Cangreburguer. Fa un temps, com una gràcia, l'Adelf va incorporar a la seva carta una hamburguesa elaborada amb carn de cranc i sorprenent o al·lucinantment un bufet d'advocats (qui no té feina el gat pentina, que deia aquell) ha interposat una demanda contra el restaurant per apropiar-se del nom que li donaven al plat que surt a una sèrie de dibuixos animats (Bob Esponja). Podeu veure i ampliar la notícia clicant a La Vanguardia.
 |
| Cangreburguer (hamburguesa de cranc fregit i salsa thay) |
Tan secs ens vam quedar amb l'hamburguesa d'en Bob, que vàrem necessitar de l'ajut d'una copa extra de vi per acabar el menú. Un sempre correcte Bru de Verdú de la D.O. Costers del Segre. I el plat que ens va portar, va ser un garrí de jabugo cuit al buit durant 24 hores i acabat de forma que la pell quedava ben cruixent (forn o planxa?) i la carn es desfeia a la boca.
 |
| Garrínet de jabugo cuit 24 hores |
I per acabar, com a postres uns formatges, que no eren pas del país però que estaven espectaculars. Amb una copa de vi blanc Clos Martina del celler Mas d'en Blei de la D.O. Priorat, van acabar de passar millor.
 |
| Selecció de formatges |
En resum: Tot i que no puc parlar del preu del sopar, ja que vaig ser generosament convidat, continuo pensant que és dels comtats llocs als quals pots anar sense saber que demanaràs (ja que menjaràs bé si o si), ni de patir ensurts o sorpreses a l'hora de demanar el compte. Realment, per poc més de trenta euros (begudes a part) el festival que heu pogut veure i llegir en aquest post, tant per qualitat, com per elaboració de les diferents preparacions, estic segur que és molt difícil d'igualar.
Seguirem, per tant, anant i gaudint de la seva cuina.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Tlaxcal
Tlaxcal
Comerç, 27
08003 - Barcelona
Tel. 932 684 134
www.tlaxcal.com
info@tlaxcal.com
Fins ara, la meva experiència a la gastronomia mexicana, a part dels meus intents a la cuina de casa, es limitava a dos restaurants: El Mexicano de Sant Cugat, senzill, però amb una cuina molt efectiva (ignoro si pertany a una cadena, ja que a Barcelona tenen un d'igual) i Niño Viejo, del clan Adrià & Iglesias, que intenta aparentar més del que realment és, i que com podreu llegir a la seva entrada, em va deixar bastant indiferent.
Fa uns dies, amb la meva filla petita (és molt fan del guacamole i dels tacos) vàrem anar a tastar aquest, que el tenia des de feia ja molt de temps a la llista de pendents i del que recentment em van fer recordar.
Està situat al carrer Comerç, just a tocar del Born CC, i és un local no massa gran amb decoració sòbria i moderna alhora (ja va de sèrie i incorpora l'ADN del barri) i amb l'espai aprofitat al màxim amb taules altes amb tamborets al llarg de l'establiment. Així doncs, si el que voleu és tranquil·litat i una romàntica vetllada amb sobretaula, potser no és aquest el lloc més adient. I si el que busqueu és gaudir o tastar per primer cop aquesta gastronomia, crec que haureu encertat el lloc, doncs a mi, em va agradar força més que qualsevol dels altres dos que fins ara havia tastat.
A la carta, a part dels imprescindibles tacos, tenen d'altres per compartir (guacamole, quesadillas...) i plats freds (amanides, ceviches...). Et porten d'entrada les diferents salses que et serviran per amanir els diferents plats que demanis. A la fotografia, a la dreta i de baix a dalt, les salses amb un grau de picant, que tret la de la part superior, les altres dues eren molt suportables. I a la dreta, una mica de llima i uns talls de no sé quin ingredient (no vaig recordar preguntar-ho) però que vaig tastar sol i que no puc dir que no fos bo.
Vàrem compartir un guacamole amb totopos, que és dels millors que he tastat (tant el primer com els segons). El color de la fotografia no fa justícia a la qualitat de l'elaboració. Si comparem aquest plat amb el mateix que ens van servir al Niño Viejo, ens surt una RQP d'allò més elevada si tenim en compte que allà vam pagar quasi 10 € per una ració que no crec que fos ni la meitat (ni de quantitat, ni de qualitat).
I uns tacos per cadascun, però que també vàrem mig compartir. Els del pastor (de porc), els millors. Em sobrava la pinya, però amb apartar-la del plat és suficient.
I uns tacos sudadero (de vedella) que com comentava la meva filla, semblava la pasta dels canelons de la iaia. També molt bons, però després de tastar els del pastor, quedaven en un segon pla.
Tot plegat, amb un refresc, una cervesa i un cafè no va arribar a 32 € (poc més de 15 € per cap). Un molt bon preu per la qualitat que ofereixen i l'entorn en el qual està situat. Una excel·lent relació qualitat (o satisfacció) preu.
A falta d'un altre que tinc pendent d'anar, i que em varen recomanar fa uns dies, crec sincerament que és dels millors llocs de Barcelona per gaudir de la cuina de Mèxic en un agradable ambient i amb un servei proper i eficient.
Per cert. El que m'han recomanat es diu Taqueria Tamarindo i està al carrer Aragó a l'alçada de Balmes. Si algú el coneix o ha sentit parlar, s'agrairien els comentaris (siguin bons o dolents).
Comerç, 27
08003 - Barcelona
Tel. 932 684 134
www.tlaxcal.com
info@tlaxcal.com
Fins ara, la meva experiència a la gastronomia mexicana, a part dels meus intents a la cuina de casa, es limitava a dos restaurants: El Mexicano de Sant Cugat, senzill, però amb una cuina molt efectiva (ignoro si pertany a una cadena, ja que a Barcelona tenen un d'igual) i Niño Viejo, del clan Adrià & Iglesias, que intenta aparentar més del que realment és, i que com podreu llegir a la seva entrada, em va deixar bastant indiferent.
Fa uns dies, amb la meva filla petita (és molt fan del guacamole i dels tacos) vàrem anar a tastar aquest, que el tenia des de feia ja molt de temps a la llista de pendents i del que recentment em van fer recordar.
Està situat al carrer Comerç, just a tocar del Born CC, i és un local no massa gran amb decoració sòbria i moderna alhora (ja va de sèrie i incorpora l'ADN del barri) i amb l'espai aprofitat al màxim amb taules altes amb tamborets al llarg de l'establiment. Així doncs, si el que voleu és tranquil·litat i una romàntica vetllada amb sobretaula, potser no és aquest el lloc més adient. I si el que busqueu és gaudir o tastar per primer cop aquesta gastronomia, crec que haureu encertat el lloc, doncs a mi, em va agradar força més que qualsevol dels altres dos que fins ara havia tastat.
A la carta, a part dels imprescindibles tacos, tenen d'altres per compartir (guacamole, quesadillas...) i plats freds (amanides, ceviches...). Et porten d'entrada les diferents salses que et serviran per amanir els diferents plats que demanis. A la fotografia, a la dreta i de baix a dalt, les salses amb un grau de picant, que tret la de la part superior, les altres dues eren molt suportables. I a la dreta, una mica de llima i uns talls de no sé quin ingredient (no vaig recordar preguntar-ho) però que vaig tastar sol i que no puc dir que no fos bo.
 |
| Salses i acompanyaments |
Vàrem compartir un guacamole amb totopos, que és dels millors que he tastat (tant el primer com els segons). El color de la fotografia no fa justícia a la qualitat de l'elaboració. Si comparem aquest plat amb el mateix que ens van servir al Niño Viejo, ens surt una RQP d'allò més elevada si tenim en compte que allà vam pagar quasi 10 € per una ració que no crec que fos ni la meitat (ni de quantitat, ni de qualitat).
 |
| Guacamole amb totopos - 7,50 € |
I uns tacos per cadascun, però que també vàrem mig compartir. Els del pastor (de porc), els millors. Em sobrava la pinya, però amb apartar-la del plat és suficient.
 |
| Tacos al pastor - 7,50 € |
I uns tacos sudadero (de vedella) que com comentava la meva filla, semblava la pasta dels canelons de la iaia. També molt bons, però després de tastar els del pastor, quedaven en un segon pla.
 |
| Tacos sudadero - 8,90 € |
Tot plegat, amb un refresc, una cervesa i un cafè no va arribar a 32 € (poc més de 15 € per cap). Un molt bon preu per la qualitat que ofereixen i l'entorn en el qual està situat. Una excel·lent relació qualitat (o satisfacció) preu.
A falta d'un altre que tinc pendent d'anar, i que em varen recomanar fa uns dies, crec sincerament que és dels millors llocs de Barcelona per gaudir de la cuina de Mèxic en un agradable ambient i amb un servei proper i eficient.
Per cert. El que m'han recomanat es diu Taqueria Tamarindo i està al carrer Aragó a l'alçada de Balmes. Si algú el coneix o ha sentit parlar, s'agrairien els comentaris (siguin bons o dolents).
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
