CHORIPA: el mejor pastrami de Barcelona
Fa 2 hores
dilluns, 27 de gener del 2014
Pavellons Les Cols
Avinguda de Les Cols, 2
17800 OLOT (Girona)
Telèfon - 699 813 817
Mail - lescols@lescolspavellons.com
GPS: Latitud 42º 11' 40.96" N | Longitud 2º 30' 4.39" E
Després de sopar al restaurant Les Cols (i que podeu llegir si cliqueu a l'enllaç), vàrem anar a passar la nit a un dels pavellons del complex del mateix nom. Diuen pavellons a les habitacions que el composen i que són un increïble exercici d'arquitectura moderna, o almenys així m'ho sembla a mi, tot i que no tinc la més mínima idea al respecte.
Abans d'aprofundir amb més detall amb què ens vàrem trobar, he de dir que em va encantar i que coincideixo plenament que és un lloc únic i un concepte d'hotel totalment diferent. Tornar, dubto que torni pels motius que exposaré al final (o més aviat, segur que no torno), però em va agradar conèixer el lloc, l'arquitectura i l'interiorisme de les habitacions, de les que crec que se'ls ha anat una mica la ma amb el minimalisme.
Començaré mostrant unes quantes fotografies tant de l'exterior dels pavellons, com de l'interior de les mateixes.
En arribar, ens trobem com una mena de Mas al costat mateix de l'entrada al restaurant del mateix nom, i al que s'ubica la recepció. Aquesta recepció (no vaig recordar fer fotografia) és una senzilla sala amb una porta que imagino deuen ser les oficines i una porta amb una barrera metàl·lica que dona accés als pavellons.
 |
| Entrada principal |
Un cop travessem aquesta porta, entrem a un món modern i surrealista en que metall i vidre substitueixen la pedra i la fusta. Verd i negre són els colors amb els que a partir d'aquest moment ens haurem d'acostumar a conviure.
 |
| Passadís d'accés als pavellons |
Quan arribes just al davant de la porta d'entrada, ja t'adones que estàs en un lloc "diferent". Per accedir a l'interior, has de marcar un codi de tres dígits al teclat en el qual els números han estat substituïts per símbols.
 |
| Detall de la porta d'accés a l'habitació |
Un cop accedeixes a l'habitació, veus que és una mena de cubell cúbic d'uns 25-30 metres quadrats suspès a l'aire i format bàsicament de ferro i vidre amb un gran llit i res més. Té una gran terrassa a cel obert que imagino que a l'estiu pot estar molt bé, però que no té ni un sol moble. A la següent fotografia pot veure's la part interior del pavelló a on està ubicat el llit.
 |
| Interior del pavelló. |
I la següent, ens mostra la terrassa a cel obert, en la que es pot observar el pas del temps en els tubs metàl·lics (i que crec que ja necessiten una bona restauració si desitgen mantenir el nivell de l'hotel), que imagino representen el bosc i les branques que hi ha per aquestes comarques.
 |
| Terrassa exterior |
Des de l'habitació hi ha una porta corredissa que dona accés al bany. Capítol a part mereix aquesta sala...
En la següent foto, podem observar en primer pla la dutxa d'efecte pluja i a continuació, la banyera (que per dimensions quasi podria anomenar-se piscina) de continu flux d'aigua. Impressionant, diví, preciós i tots els adjectius que vulgueu donar-li, però.... el terra de la dutxa sempre amb aigua estava format per pedres de riu, que si bé són rodones, quan portes una estona ja et fan mal els peus... i per baixar a la banyera, havies de fer-ho amb l'ajud de només una barra metàl·lica (costa una mica de veure però està a la dreta) que tenia un únic esglaó i feia que no fos feina gens fàcil arribar amb èxit i sense provocar un petit tsunami...
 |
| Dutxa i banyera |
La pica, que encara que no ho sembli és la que es pot veure a continuació, no tenia aixeta i estava sempre plena, funcionant automàticament per proximitat, però en comptes de sortir un raig d'aigua, el que es produïa, era un flux continuo, que feia que l'aigua es fos desplaçant de dreta a esquerra. Els mateixos adjectius d'abans, però.... com collons se suposa que t'havies de rentar les dents? Poc pràctic és el més suau que se m'acudiria dir... Encara sort que a la nevera hi havia una ampolla amb aigua, que si no...
 |
| Detall de la pica o rentamans del bany |
Per finalitzar amb el tema del bany, un altre que ens va sobtar, va ser l'absència total de penjadors a on deixar les tovalloles.
Un parell més de fotografies amb el detall del terra de la dutxa.
 |
| Detall de les pedres de riu al terra de la dutxa |
 |
| Detall de la dutxa d'efecte pluja |
Tot el terra de l'habitació era de vidre i feia que tinguessis la sensació d'estar flotant sobre el terreny volcànic que es mostrava a la part inferior.
 |
| Detall dels meus peus sobre el terra de vidre |
Una vista més de la terrassa de l'entrada (a la part posterior hi havia una altra sense accés) en la que es pot diferenciar de forma més evident l'interior de l'exterior de l'habitació, tancat per unes enormes portes de vidre que tancaven hermèticament.
 |
| Terrassa d'accés a l'habitació |
I una vista de l'exterior del cub, des del llit.
 |
| Un despertar de pel·lícula... |
L'esmorzar que va inclòs és, al mateix temps, dels millors que he tingut el plaer de tastar per la varietat, quantitat i qualitat dels ingredients, i d'altra banda, el més incòmode de tots. Al matí, crec recordar que a l'hora que els hi has dit el dia anterior, et deixen l'esmorzar a la porta de l'habitació, amb dues grans safates en les quals tens tan per fer un esmorzar dolç com un de salat. A més, el que sobra (i que sobra segur) després te'l deixen preparat amb una borsa molt maca per què l'emportis a casa.
Però com no teníem res a l'habitació per deixar les safates, i ni tan sols un tamboret o quelcom semblant per seure, vam haver de fer l'esmorzar a terra com si fóssim indis i un ja no està per aquestes aventures... Sincerament, m'hauria estimat més un cafè amb llet i un croissant del dia abans servit en una taula i que jo m'hagués pogut seure en una cadira.
 |
| Bon esmorzar |
Les meves impressions positives d'aquest hotel vindrien a ser les següents:
- La tranquil·litat i la pau que es respira i que flueix de tot l'entorn. Poder gaudir de la natura, però en un ambient en el qual saps que estàs protegit (és com estar dormint al ras sense patir fred, ni mullar-te si plou). Veure les estrelles a la nit i l'alba al matí.
- Poder gaudir d'una experiència quasi mística, en la que no tens ni un sol element que pugui pertorbar el silenci o desviar la teva atenció en coses més supèrflues. No hi ha televisor, ni música ambient, ni telèfon, ni revistes, llibres o diaris, ni res de res. L´únic soroll que pots sentir a part de la pròpia veu, és el de l'aigua de la dutxa o de la cisterna quan es buida.
- El servei. Quan els veus, que és en poques ocasions, es desviuen per cuidar-te.
- El minimalisme present (tot i que massa exagerat) i el disseny que es respira per tot l´hotel. Això si t'agrada aquest tema...
I com punts negatius i que crec que podrien canviar o bé millorar-se, encara que sóc conscient que molts d'ells són així de forma expressa, jo destacaria:
- Il·luminació. A veure... Ja sé que no es pot il·luminar l'habitació com un arbre de nadal ni com si fos una pista d'aterratge, però una mica més potser si. A mi em feia mal la vista de forçar-la, ja que amb tots els llums encesos (crec que hi havien dos o tres leds en total) quasi no veia per on anar al bany.
- Algun element de mobiliari. Deixant de banda el show de l´esmorzar, si volies seure, l'únic lloc a on podies fer-ho era la tassa del vàter. I de fet, ja posats, no sé per què no van fer-los d'aquells que són un forat a terra... tot i que millor no els hi doni idees...
- Un telèfon o intèrfon per poder parlar amb la recepció. Si no tens mòbil i se t'acaba el paper de vàter, ja has begut oli...
- Algun lloc a on penjar les tovalloles i la roba. Això no crec que pertorbi la pau interior de les habitacions, no?
- També vaig trobar a faltar un lloc a on poder anar a fer una copa o bé a llegir, ja que a les habitacions és totalment impossible.
Com experiència, crec que és força interessant, però seria incapaç d'estar més d'una nit. Hi ha molts aspectes d'aquesta idea que em costen molt d'assolir i potser és que no tinc prou oberta la ment per tanta comunió amb la natura i l'entorn. Però repeteixo que em va agradar molt tenir l'oportunitat de poder-ho provar i gaudir, i almenys d'aquesta manera puc opinar per mi mateix.
Osti tu....!!!.
ResponEliminaUna mica el que es deia abans d'embolica que fa fort.... o en castellà "más dificil todavia".... hahaha.
Com més rar millor.....:)
Abraçada!!!
Influeix també el fet de que el meu cos ja fa temps que va deixar de ser "Danone" per passar a ser "Damm".... I lo de dormir al terra (el llit era una mena de tatami), no va ajudar gaire precisament.
EliminaFins aviat!