Posted by : Jordi Castaño diumenge, 29 de novembre de 2015

Can Roca
Carrer Gran de Sant Andreu, 209
08030 - Barcelona

Tel.  933 465 701




Més de mig any fa ja de la meva visita a aquest bon restaurant del barri de Sant Andreu de Barcelona, al que vaig acudir en companyia de l'amic Ricard Sampere. Habitualment, publiquem els nostres posts el mateix dia, però per aquelles dates no estava jo gaire per la labor... O sigui, que amb una mica de retard, intentaré transmetre les sensacions (únicament les gastronòmiques) d'aquella jornada. Podeu llegir la crònica que d'aquest mateix àpat va escriure ell al seu blog, clicant aquí.

El lloc, té l'aspecte dels de bareto (i ho dic sense voler ser despectiu) de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpinteria clàssica d'alumini i interior amb senzilles cadires i robustes taules de marbre.

No recordo si tenien carta, dita així com les coneixem habitualment, però la fórmula escollida aquell dia va ser el menú tancat que tenen a migdia amb un munt de primers i de segons a escollir, per un preu de 26 € amb postres, pa, cafè (tot un detall) i vi inclosos. La veritat, és que va ser molt complicat escollir només dos plats de cadascun dels apartats, doncs tots eren d'aquells que vénen de gust (podeu veure la carta/menú al final del post). A més, tenen plats fora d'aquest menú sense cap mena de suplement de preu, que et canten quan et porten la glamourosa carta plastificada.

La tria finalment, va ser de platets lleugers com podreu observar, i a compartir tots ells, doncs com som uns ganes, no ens podem estar de tastar l'un del plat de l'altre. D'aquesta forma, evitem innecessàries baralles amb forquilla que no quedarien pas elegants tractant-se de gent formal com nosaltres.

Una bona i saborosa ració de tripa amb cigrons va donar el tret de sortida al festival. Salsa untuosa d'aquella que et deixa els dits enganxosos quan suques el pa (i recordo que aquell dia va ser molt). I tot el conjunt, coronat per un bitxo gegant que no sé a on es podrà trobar, però que no recordo haver vist als mercats locals de ciutat.

Tripa amb cigrons


Si el primer era contundent, el segon no li anava a la saga... Unes poches, o potxes o com poxxes es diguin en català, amb botifarra negre i (un altre cop) una salseta de les que et fan tripitir de pa.

Potxes amb botifarra negre


Els segons, ja van ser més lleugers...;-) Començàrem amb uns farcellets de peus de porc desossats farcits de botifarró de ceba i poma. Només el nom ja omple... Tot i les expectatives, malauradament va ser, pel meu gust, el més fluix de tots quatre plats (i això que sóc un gran fans de les mans de ministre). Amb l'acompanyament d'unes patates amb all i julivert, no fos cas que ens quedéssim amb gana.  

Farcellets de peu de porc desossat i farcit de botifarró de ceba i poma


I unes mandonguilles amb sípia (o sípia amb mandonguilles, no sé...) molt ben cuinades, d'aquelles que es nota que estan fetes amb molt de carinyu i amb paciència (la cuina del xup-xup).

Sípia amb mandonguilles


Per fer baixar tot això, a banda d'una ampolleta de vi, i ja que estàvem per la feina, vam haver de fer unes postres molt digestives per omplir forats.

Les postres


I com podeu veure a continuació, la carta que és ben clara del que inclou, i que és TOT, si no voleu demanar algun vinet de fora de la carta com vàrem fer nosaltres.

Carta


En conclusió, un molt bon lloc a on dinar a preu fet amb una cuina molt curosa i casolana. Això si és que el trobeu, doncs jo no coneixia gens el barri (Pare, perdoneu-me) i em va costar d'arribar, tot i que també em va servir per fer turisme de ciutat. Bon servei i una RQP excel·lent. 

{ 8 comentarios... read them below or Comment }

  1. Vaja post!!! Jo buscant un lloc per dinar avui i em trobo això! Quina ganaaaaa!

    Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja diràs si vas. Crec que t'agradarà molt.

      Salutacions!!

      Elimina
  2. Ja no recordava que el tenies pendent i com jo ja el vaig publicar ho donava per fet que tu ta,bé... I quan he vist a Feedly que havies publicat, he pensat "El molt cabró ha tornat sense mi".

    Però ara llegint, ja m'he tranquil·litzat. Hi vaig passar per devant el passat 11 de setembre, quan anava a reunir-me amb els escamots baixant de Terres de l'Ebre. Vaig estar temptat d'entrar, però vaig pensar que després d'un àpat com els que donen, no aguantaria la tarda en condicions.

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre escrivia el post, anava pensant: he(m) de tornar... Sobre tot, pels primers, que em van semblar lo millor de l'àpat. Ara rellegint-lo, em dono compte de lo animals que som demanant... Quins quatre plats, Déu meu... :-))))

      Abraçada!!

      Elimina
  3. Aquest si el conec, és un dels primers que vam posar al blog. Just a la secció de "bares a los que nunca entrarias" precissament per aquesta imatge que es veu que des de fora. I no per res, sino perquè quan entres no t'esperes el que allá fan. Veig que alguns dels plats són comuns, el que en fa pensar que saben quin és el seu èxit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquesta secció del teu blog. Després faré una ullada a veure si tenim algun altre que coincideixi. Imagino que el fet de no canviar determinats plats de la carta, és la lògica conseqüència de la fidelitat de la seva parròquia.

      Salutacions!!.

      Elimina
  4. i un taula a 3??? ������ esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest seria l'exemple del que comentàvem l'altre dia. Un lloc a on hem estat tots tres i que tenim publicats, amb el què és podria fer un max-mix i afegir als publicats pel grup.

      Pel que fa a tornar, a mi no em punxis gaire, eh?

      Abraçada!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -