Posted by : Jordi Castaño diumenge, 8 de novembre de 2015

La Perla
Passeig de l'Exposició, 62
08004 - Barcelona

Tel. 933 292 052



Tot i que em continua agradant i intento seguir, imitar i reproduir, dins les meves possibilitats, la cuina moderna, d'autor, reversionada o de mariconades (poseu-li vosaltres el nom que us escaigui més adient...), cada cop m'agrada més la cuina de l'àvia o de la mama (d'aquí el subtítol del post). 

De tant en tant, tens la sort d'anar de pet i conèixer un oasi d'autèntica cuina tradicional catalana enmig del desert mediàtic en què s'està convertint la restauració a la ciutat de Barcelona i rodalia. Mai havia sentit parlar d'aquesta senzilla i humil casa de menjars, però segons sembla, és força coneguda dins l'àmbit dels bons gastrònoms de la ciutat (serà que encara no he assolit aquest nivell i m'hauré de posar seriosament). 

Situat al barri del Poble-sec, vam arribar una mica de casualitat doncs juntament amb l'amic Ricard de qui com sempre podreu llegir la seva clicant aquí, buscàvem un lloc a on dinar que fos a prop de La Fira, a on l'Adelf Morales (xef del restaurant Topik) ens va convidar amablement a assistir a una classe magistral de cuina japonesa, que impartia dins el Saló del Manga d'aquest any. L'elecció estava entre aquest, i el Xemei, de cuina veneciana, que està uns metres més endavant i del que si havia sentit parlar positivament. Però la veritat, és que al llegir les paraules "catalana" i "tradicional" al fer una cerca per internet de La Perla, no vàrem tenir gaires dubtes i decidirem deixar el Xemei per una altra ocasió. 

El local té l'aspecte de l'autèntic de bar de barri de tota la vida, amb la seva entrada de carpintería d'alumini de les d'abans, mobiliari amb rústiques cadires de fusta i taules amb senzill parament. Tanmateix, coberteria, vaixella i cristalleria d'allò més bàsic i "viejuno". Però aquí, crec que la gent que ve no està per romanços i prima el bon menjar per sobre d'altres paràmetres. Les cassoles i safates amb quantitats immenses de menjar que s'amunteguen al darrere de la barra donen fe de què es busca aquí quan traspasses la seva porta. 

Estructuren la seva carta en tres blocs: "Entrants i Capricis", "Especialitats "La Perla"" i "Paelles, caldosos i fideuas". El proper cop que torni (que estic segur que no serà gaire tard...) atacaré aquest últim apartat, doncs sembla que és una de les especialitats que més nom donen al local (amb un preu mitjà de 24 € per ració, i que van des dels 18€ de la paella de verdures als 32€ del caldós de llamàntol). Nosaltres, aquest dia vàrem compartir tres plats de l'apartat de la carta anomenat "Entrants i capricis" i que van ser:

- Uns lloms de sardina fumada servits sobre un fons de tomàquet cor de bou tallat a fines llenques, ceba i cogombre. Quan veus entrants com aquest, penses el que ens compliquem de vegades la vida a l'hora de preparar un plat. De debò que estava espectacular.    


Lloms de sardina fumada amb llit de tomàquet cor de bou - 10 €


- Unes croquetes de carn de canelons. Primer flashback de la cuina d'abans, quan per fer unes croquetes no aprofitaven les restes del que no s'havia pogut vendre els dies anteriors, i es preparaven amb productes de primera. I pel que fa al preu, he pagat més de 2 € per croquetes que no mereixien ni tan sols portar el nom... 


Croquetes artesanes de carn de canelons - 10 €


- Una cassoleta de ronyons de vedella al brandy amb cigronets, que va ser el segon flashback del dinar. Déu meu, quins records... Si tancaves els ulls, podies fins i tot sentir com retrocedies uns quants anys i tornaves a gaudir d'aquest tradicional plat català, del que ara només pots gaudir a comptats llocs de la ciutat (com l'estimat Can Vilaró).   


Cassoleta de ronyons de vedella al brandy amb cigronets - 9 €


I el definitiu flashback es va produir amb un morro de bacallà Perelló al ajillo amb cigronets. Producte d'altíssima qualitat, només enfarinat i fregit amb un bon oli d'oliva i amb un acompanyament de petits cigrons i alls tendres. També és un detall, que a la carta directament ja t'indiquin que serveixen dos talls.  


Morro de bacallà Perelló al ajillo amb cigronets - 24 €


Com no som gaire de postres, vam demanar per compartir unes ametlles garapinyades fetes per ells, pensant que ens posarien quatre per acompanyar els cafès. Imagino que veient la fotografia no cal que digui res més... :-)


Ametlles garapinyades artesanes - 4,50 €


El compte va pujar fins als 92 € amb cafès i altres. Força bé si tenim en compte que el vi que vàrem prendre era un Martinet Bru (28 €), un Priorat que aquell dia em va agradar força, doncs tenia pitjor record de quan el vaig tastar per primer cop (en què potser no vaig encertar l'anyada). 

Un lloc molt recomanable al que tornar de tant en tant per gaudir i recordar com de bé ens donaven a menjar a casa nostra no fa pas tants anys...

{ 9 comentarios... read them below or Comment }

  1. Em fa gràcia llegir el teu post i veure que hi han paràgraf en que coincidim totalment, sense haver vist cada un de nosaltres el post de l'altre, fins que els publiquem.

    Realment un bon lloc per tornar-hi de tant en tant i explorar la seva àmplia oferta.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el fons, som ànimes bessones... ;-)

      Fora conyes, crec que si no coincidíssim en els fonaments i els aspectes bàsics, hauríem coincidit nomes un parell de cops...

      Per la propera visita, hem de fer un arroset, que veient les cassoles que tenien, em vaig quedar amb les ganes. O la liem i muntem una sortida en grup per tastar 7 o 8 tipus...

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Ja saps... jo encantat....

      Però canviant de tema, ara recordo comentaven allà, la ma esquerra del cambrer, en comparació a experiències recents... Sembla impossible que siguin dels mateix gremi.... :)

      Elimina
    3. És veritat... Cap de nosaltres ha fet esment del tema servei en el seu post. I és dels bons i discrets.

      Elimina
  2. Ay quina enveja que m'has fet, i també rememorar. La meva darrera visita va ser un festival d'arrosos, per això d'anar en grup (de 14 crec...). Al demanar cassoles per grupets vam poder gaudir de diverses tipus. BOCA AIGUA!!!!

    Aquest sí que és un #soexcited ;-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També el coneixies?? Ja és ben estrany que un lloc així (per l'aparença que té) tingui tant de nom i sigui tan conegut. Pel que comentes, els arrossos són un must, oi? Em va saber greu no arribar a tastar-los, però crec que això és fàcil de solucionar... ;-)

      Salutacions!!

      Elimina
    2. Al estar al costat de la fira sempre és una bona opció si vas a algun esdeveniment. Si aneu en grup és genial poder demanar diversos arrosos, a més si seus a la sala privada, la sobretaula ja acaba d'arrodonir l'àpat. :-).

      Elimina
  3. HI ha classics que han quedat a la ombra de tots els nous locals. No han canviat la seva cuina ni la seva estètica i això últim fa que molta gent de les noves generacions no els visiti i tiri més per coses noves. Estic d'acord amb tu que de tant en tant hem de visitar els clàssics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, com a molt hipster no podriem definir-lo... :-))))

      Més que clàssic, jo m'atreviria a qualificar-lo més aviat com a bareto de barri dels de tota la vida.

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -