Posted by : Jordi Castaño diumenge, 22 de novembre de 2015


Kak Koy


Ripoll, 16 (zona Catedral)


Barcelona


T. 933.028.414


web_kakkoy





Projecte 3(o+) a Taula.


Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.


Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta segona visita, vam decidir aterrar a Kak Koy i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final


Quan buscàvem lloc pel segon “3 (o+) a Taula” pensàvem en trobar-ne un que ens asseguréssim el “tanto”, preferint no haver de “rajar” i si fos possible que no fos “viejuno” i ja, la bomba, que no haguéssim estat cap dels 3. Quasi, missió impossible. Però vam llegir alguna notícia que havien obert el Kak Koy i vam pensar que ens quadrava perfecte pels nostres requeriments...


El local és dels rollo modernet, amb taules altes comuns, espais oberts, d’estil industrial amb acer i fusta i cuina/barra a la vista. Que agrada, tot i que en aquest cas sembla com inacabat. Com si haguessin obert a corre cuita i els hi faltés una passada de pintura i alguns acabats... 


Entrada discreta estil tots els “shunka”, a la mateixa zona on estan els altres dos.




Kak-Koy-entrada


La carta no és massa llarga, però moltes coses et venen de gust i al ser 3, per compartir més plats és perfecte. I tenen vins per copes a la carta! Molt bé! 


Ens varen oferir (varis cops) un plat fora de carta, la parpatana de tonyina, que vam descartar per tenir-lo ja molt tastat d’altres llocs.




Kak-Koy-carta


Kak-Koy-vins


Kak-Koy-aloers




Vam tastar tots tres primer l’Aloers: un Xarel·lo molt correcte. I al final vam tastar una copa del Matrot, un Chardonnay que ens va agradar menys. 


Vam demanar per compartir, tot començant per unes ostres de Gillardeau amb salsa ponzu (excel·lents) i un chirasi sushi d’anguila brutal.




Kak-Koy-ostres

Kak-Koy-anguila

Seguint per un sashimi de calamar i un yakitori kakkoy. Els dos plats, molt bons. El calamar semblava un caramel. Es desfeia. 




Kak-Koy-calamar


Kak-Koy-yakitori



I acabant amb la fritura d’albergínies amb miso (nivellàs del Shunka, només igualades pel sushi 99 de Madrid), temaki spicy tuna (de 10) i uns yakisoba boníssims. 




Kak-Koy-alberginies


Kak-Koy-yakisoba


Kak-Koy-temaki


Vam prescindir de postres ja que només tenen mochis i sembla ser que no van ser del gust de ningú. I encara no gasten cafè. I cap al Caelum s’ha dit. Passeig per baixar el dinar. Ahh no, que no calia, que no ens vam atipar... jajaja. 


Final. El compte. Per cap uns 35 euros amb una ampolla de vi,  però  ni postres ni cafès. I sense atipar-se. Menjant bé ha de sortir per uns 50 euros per cap. Preu Shunka, vaja. Ja seria això. 




Kak-Koy-compte



Com resum del lloc:




Zona catedral. Perfecte. Després pots fer un cafetò al Caelum. I visitar el Mercat de Santa Caterina. 

Menjar molt bo. Molt bon producte. 

Servei correcte i atent.

Preu correcte, si no t’atipes massa. :)

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu. Tot i que si ets “jalon”, amb gana. 

Es pot convertir en un fix per dinars/sopars casuals i lleugers. 


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:

ESTHEREm vaig lliurar de començar el dinar amb uns edamame qualsevol... com que no em motiven sempre les ostres i aquell dia no em veien de gust, el Ricard pretenia distreure’m amb uns edamame! Ni hablar! I destacar que ens feia com vergonyeta demanar els yakisoba, però estaven de nivell i van ser prevenció masculina per no acabar amb gana.
RICARD: Jo vaig sortir menys excited del lloc. Tot i que els plats oscil·laven entre bons i molt bons, si has d’anar a dinar o sopar (no pas la nova moda de fer-ho veure!), acabes pagant un preu considerable. Dues persones properes que hi ha anat recentment, em parlen de 60 i 70€ per cap. I llavors és quan dic “alto!”... que per aquest preu vull una mica més de comoditat, poder dinar veient frontalment a qui m'acompanya, no sentir el frec colze-colze amb el comensal desconegut que em toca a l’altre “costat”, ni sentir que estic en un lloc en que s’intenta rendibilitat remuntant  serveis (i sense opció a cafè).  Però si em ve de gust anar a fer una mica de ‘postureo’ i gastar poc, serà una opció a la que tornaré ben a gust.
JORDIA veure... Com aperitiu per obrir la gana i decidir on anar després a dinar, he de reconèixer que està força bé... ;-) Conyes a part, és cert que si et deixes portar per les recomanacions que et fan, el compte et pot sortir bastant més alt del que nosaltres vàrem pagar. El format de seure en una barra, jo no l’acabo de veure gaire per la incomoditat que suposa el fet de no poder establir una comunicació visual directe amb les persones amb qui estàs (se suposa que a més de satisfer una necessitat bàsica, et ve de gust xerrar i compartir).  I el tenir la cuina oberta, tot i que visualment pot semblar agradable pels que ens agrada cuinar i veure el moviment al voltant dels fogons, a mi particularment em mata l’olor de fregits un cop ja he “acabat” l’àpat, com va succeir en aquest cas, en el que la parpatana que col·locaven (o almenys ho intentaven...) a tothom, feia una olor massa forta i punyent. Un lloc amb bon producte i millor preparació (com s’ha de suposar pel nom del xef) al que no m’importaria tornar, però amb una limitació màxima de dues persones. 

{ 4 comentarios... read them below or Comment }

  1. O sigui, que si vaig amb les meves "fieras" em deixo 200€ com mínim. Doncs l'haurem d'aparcar per quedar bé amb gent de fora :D

    Avui he publicat un japo "d'andar por casa" i vam sortir prou tips per una mica menys que vosaltres. És clar, una altra lliga de japo, no es pot comparar.
    I a mi els mochis m'agraden molt!!! :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. 200 no sé però uns 80-120 ja pots comptar... És el que tenen aquests llocs. No pararies mai de demanar tapetes, però ho has de fer amb control, o bé mirant d'alternar plats que tinguin una mica més de cos...

      Salutacions!

      Elimina
  2. et demanaries tots els plats de la carta..... :-)

    ResponElimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -