Ristorante Pizzeria Roxy
Gran Viale, 49/G
Lido di Venezia
Tel. 041 5261250
info@ristoranteroxybar.it
www.ristoranteroxybar.it
Tenia pendent de publicar aquesta entrada des de la tornada de les vacances de Setmana Santa a Venècia. Havia sentit parlar de forma tan negativa a la majoria d'amistats i coneguts dels preus i la qualitat del menjar d'aquesta bonica ciutat italiana, que ja anava predisposat a patir seriosament en aquest aspecte durant aquests dies.
Però de debò, he de dir que qui ho comenta, no deu tenir gaire ull a l'hora d'escollir local, ja que la meva experiència va ser en general força positiva. Crec que si vas amb una mica de compte i t'allunyes el més possible dels restaurants guiris del centre de la ciutat, i no fas experiments amb restaurants "especialitzats" i et cenyeixes a llocs de pasta i pizza casolana, resulta molt difícil menjar malament.
El primer àpat de les vacances el vam gaudir molt a prop de l'hotel que vàrem estar a l'illa de Lido de Venècia, que com ja es feia tard, no vàrem voltar gaire i dels tres o quatre que hi havien per el carrer principal, ens varem decidir per aquest. Ja al entrar, et dones compte de que l'has encertat. L'olor provinent de la cuina i del forn de llenya a on el cuiner preparava les pizzes, ja donava pistes de que no menjaríem pas malament.
El menú del dia tenia un cost de 15 € (servei de taula inclòs, que és un càrrec que et fan a tots els restaurants i que segons quins llocs ho aplicaven en forma de percentatge i d'altres amb un import fix) i no estava gens malament, ni de quantitat ni de qualitat. La petita el va demanar i va menjar de primer un plat de pasta bolonyesa i de segon uns calamars a la romana molt frescos i ben fregits. Jo vaig optar per el calzone que podeu veure a la fotografia i he de dir que és dels millors que he tastat (i d'una mida més que considerable que va fer que fos plat únic).
Acompanyat per una bona cervesa rossa del país.
Tot plegat, no va arribar a 80 € els quatre (crec que menys d'això és força difícil d'aconseguir...). Val a dir que, lògicament, vàrem repetir i vam tornar a sopar al dia següent...
De la resta d'àpats, en general bé, tret d'un d'ells que va succeir un dia que plovia molt i no teniem gaires opcions de voltar i vàrem acabar al restaurant d'un hotel d'aquests de guiris en el que l'olor de fritanga envaeix les teves fosses nasals per no sortir fins a la nit, i l'estómac et queda d'allò més perjudicat... Però, per sort, només va ser un sol àpat...
