Posted by : Jordi Castaño dijous, 29 d’agost del 2013

Casa Balbino
Plaza del Cabildo, 11
SANLÚCAR DE BARRAMEDA

Tel. 956 360 513

www.casabalbino.com



Abans de que em recomanessin aquest lloc, havia sentit o més ben dit, havia seguit, una amistosa disputa a Twitter entre els cuiners José Andrés i Chicote, en la que buscaven la millor "tortillita de camarones". Després d'unes quantes voltes al tema, la conclusió final (per part seva i d'altres cuiners i particulars que varen expressar la seva opinió) va ser que la millor de les clàssiques era la de Casa Balbino, i la millor de les modernes o d'autor, era la que feia Ángel León al menú del 2012 del seu restaurant Aponiente al Puerto de Santa María.

Dit això, només puc dir que tenien tota la raó. No vaig poder provar la del Aponiente ja que no la tenien a la carta i no me la van poder preparar, però aquesta va ser la millor amb molta diferència de totes les que vaig anar provant durant aquests cinc dies que vaig voltar per la província de Cadis, i que menys per esmorzar, la vaig demanar a tota la resta d'àpats que feia durant el dia... ;)

Casa Balbino és un restaurant amb una llarga barra i poc espai a l'interior però amb una gran terrassa a la plaça del Cabildo a Sanlúcar de Barrameda. No eren encara les dues del migdia quan varem arribar després d'una visita per les Bodegas Barbadillo, i ja estava pràcticament plena la terrassa. Només quedava una lliure i vam córrer per agafar-la. Tot i la temperatura del solejat dia que feia, s'estava força bé, ja que disposava d'aquest sistema de microreg que anava expulsant cada poc temps una vaporització d'aigua freda i que et feia sentir com un peix en una peixateria.  

No disposaven de servei de taula (només per recollir i netejar les que anaven quedant buides) i havies d'anar a demanar tu mateix a la barra. La veritat és que no m'agrada gens aquest sistema, però com m'havien parlat tant bé i havia sentit tantes coses positives del lloc, doncs no va quedar un altre remei que armar-se de paciència i anar a la barra a lluitar per una comanda. 

Quan vaig entrar a l'interior per demanar i vaig veure el que es coïa, d'entrada em vaig acollonir i vaig pensar que seria una tortura interminable. Però res més lluny de la realitat, ja que hi havien unes vuit o més persones a la barra atenent i movent-se sense parar per l'interior de la barra, que ja li agradaria al mateix Andoni Luis Aduriz (que va contractar a un coreògraf per millorar el servei de sala al seu restaurant).

D'entrada i com no sabia ben bé que faria, vaig demanar unes "tortillitas de camarones", una ració de "puntillitas" (al que el cambrer em va respondre que em posaria mitja) i unes "ortiguillas" (o anemones, que sembla ser que només es consumeixen i són típiques a Cadis i al Delta del Ebre). I per empènyer tot això cap avall, una ampolla de "manzanilla" (que és pràcticament el mateix que el "fino", però de la zona de Sanlúcar de Barrameda i que té un gust una mica més suau). Curiosa també la forma d'anotar les comandes dels clients, ja que ho feien amb un guix a la barra (es pot veure a la fotografia del interior del local en la que està el meu compte al costat de dos "petits" llamàntols).

Amb això, d'entrada vaig anar cap a la terrassa per fer els honors del que ens havien preparat.

No tinc ja més paraules per descriure la "tortitllita de camarones"... Era saborosa, cruixent, i no notaves ni una sola gota d'oli (al igual que la resta de fregits). A tenir en compte també que no es doblava. Si volies agafar un mos, podies fer-ho trencant-la amb els dits. Els camarons, com es pot veure, estaven força presents a la ració i eren generosos, i al contrari del que és habitual, no tenien pràcticament base de pasta per compactar la "tortillita". La dimensió de cada una d'aquestes "tortillitas" era de la mida d'un plat mitjà.     

"Tortillitas de camarones"

Les "puntillites". Encara sort que el cambrer va passar del que li vaig demanar i només em va servir mitja ració. Estaven espectaculars, però realment una ració sencera hauria sigut massa (no sé si la serveixen en cubells...).  

"Puntillitas"

Les anemones van ser l'únic punt feble. Estaven bones, però desprès d'haver tastat les que feien al malauradament Restaurant japonès Matsu de Sant Cugat, no havia color. Servides amb uns talls de col bullida i amb adob.

Anemones u "ortiguillas" 

Com volíem tastar més coses, em vaig tornar a endinsar a la barra i vaig demanar una de bacallà fregit i una de gambes (fregides també). Tot un detall per part del cambrer que, quan em va dir que havien de ser a la planxa i jo li vaig dir que cap problema, em va advertir del preu (crec que va dir uns vint-i-pico o trenta euros la ració) dient-me que era millor advertir que arribar a les mans (un catxondo el tío). Ell mateix em va proposar canviar-ho per uns rotllets d'albergínia amb llagostins.

Bacallà de primera. Cruixent per fora i melós per dins.  

Bacallà fregit

I no voldria ser repetitiu amb el tema del fregit, però és que el plat següent era de traca i mocador. Uns llagostins envoltats per una fina rodella d'albergínia, tot enfarinat i fregit. Senzill, però a l'hora complicat de trobar aquest punt. 

No sé si podeu apreciar que en cap de les fotografies hi ha la més mínima brillantor. No és que hagi utilitzat alguna mena de filtro o programa per retocar-les. Son així!

Rotllets d'albergínia amb llagostins 

I ja per finalitzar, un parell de fotografies del interior del local. El cambrer que em va atendre tan amablement és el que es veu a la part inferior dreta de la primera imatge. Em vaig acomiadar d'ell desitjant-li que Deu li conserves la memòria. Era increïble veure com recordava tot el que tenia pendent de servir de cadascuna de les persones que li havien fet la comanda i com sabia quines eren totes aquestes persones, ja que moltes apareixien i desapareixien quan es portaven els plats de la barra a la terrassa. Un crack!

Interior de la barra del bar

Detall de la mida dels llamàntols i el meu compte a la dreta dels bitxos

Acabo, ara si, amb una copia que vaig endur-me del local en la que poden veure's el preus de les racions. Em sembla que és un dels millors llocs que he estat menjant en pla pica-pica de peix i marisc i per descomptat, una de les millors RQP dels que he visitat fins ara.




El preu final? Uns irrisoris 35 € (crec que no arribava), que si tenim en compte que l'ampolla de "manzanilla" ja costava 12 €, varem dinar per aproximadament uns 12 € cadascun d'un peix i marisc de primeríssima qualitat.




{ 4 comentarios... read them below or Comment }

  1. La veritat és que la RQP és espectacular....

    Quina enveja!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però per sobre de tot, i ho dic de debò, la qualitat. Llàstima que estigui tan lluny...

      El que no entenc és que no puguin existir xiringuitos d'aquests pel Delta del Ebre o zones similars (ja no dic per la Barceloneta).

      Estic ben segur de que els omplirien.

      Salutacions!

      Elimina
    2. Un dels misteris de Catalunya. La part que va de Cambrils al delta, està tota plena de xiringuitos i no valen la pena ni dos. Per no parlar del preu, que per 12 euros per persona, paella groga i poc més.

      Elimina
    3. Tens tota la raó.

      No tenim la sort de tenir ni la quantitat ni la qualitat dels xiringuitos que tenen pel sud. I si mirem la costa barcelonina, ja podem plorar.

      Salutacions i benvingut!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -