RILLETTE D’ÀNEC
Fa 9 hores
Archive for 2017
Can Bosch. Cuina d'estrella molt merescuda.
Can Bosch
Rambla Jaume I, 19
43850 - Cambrils
Tel.: 977 360 019
www.canbosch.com
Última entrada d'aquest 2017 que avui acaba, i ho faig amb aquest post de la celebració del dinar d'empresa dels 3(o+) a Taula, que vam fer fora de la ciutat de Barcelona com a fet excepcional, ara farà un parell de setmanes.
La tria del lloc, que va estar una mica condicionada pel recent trasllat de domicili d'un dels membres dels 3(o+) a Taula a Cambrils, va ser tot un encert sense cap dubte. Aquesta petita localitat de la Costa Daurada, ofereix una gran i sorprenent oferta de restauració per la seva grandària, comptant fins i tot amb dos restaurants guardonats amb estrella Michelin. I a un d'aquests va ser a on ens vam fer l'homenatge... :-)
Concretament a Can Bosch. Obert al 1969 i mantenint una estrella des de l'any 1984 (la qual cosa té molt mèrit), està situat a l'interior d'aquesta localitat i apartat del brogit dels carrers més propers al passeig marítim, es troba aquest restaurant de nivell, en el qual només d'entrar en veurem envoltats d'un aire de calidesa provocada pels seus colors i materials (fusta i voltes catalanes). Taules ben separades i espaioses, impecablement vestides de fil blanc, amb copes i vaixella de gran qualitat.
Disposen (a part de la carta) de diferents menús de degustació per acontentar tots els públics i totes les butxaques, d'entre els quals destacaria tant per preu com pel seu equilibri en els plats, el Menú Tradició, que és pel que finalment ens vam decantar, i que si voleu conèixer amb més detall, ja sabeu que heu d'entrar a la web dels 3(o+) a Taula.
Per la resta de plats, vins tastats i cost de l'àpat, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:
Rambla Jaume I, 19
43850 - Cambrils
Tel.: 977 360 019
www.canbosch.com
Última entrada d'aquest 2017 que avui acaba, i ho faig amb aquest post de la celebració del dinar d'empresa dels 3(o+) a Taula, que vam fer fora de la ciutat de Barcelona com a fet excepcional, ara farà un parell de setmanes.
La tria del lloc, que va estar una mica condicionada pel recent trasllat de domicili d'un dels membres dels 3(o+) a Taula a Cambrils, va ser tot un encert sense cap dubte. Aquesta petita localitat de la Costa Daurada, ofereix una gran i sorprenent oferta de restauració per la seva grandària, comptant fins i tot amb dos restaurants guardonats amb estrella Michelin. I a un d'aquests va ser a on ens vam fer l'homenatge... :-)
Concretament a Can Bosch. Obert al 1969 i mantenint una estrella des de l'any 1984 (la qual cosa té molt mèrit), està situat a l'interior d'aquesta localitat i apartat del brogit dels carrers més propers al passeig marítim, es troba aquest restaurant de nivell, en el qual només d'entrar en veurem envoltats d'un aire de calidesa provocada pels seus colors i materials (fusta i voltes catalanes). Taules ben separades i espaioses, impecablement vestides de fil blanc, amb copes i vaixella de gran qualitat.
Disposen (a part de la carta) de diferents menús de degustació per acontentar tots els públics i totes les butxaques, d'entre els quals destacaria tant per preu com pel seu equilibri en els plats, el Menú Tradició, que és pel que finalment ens vam decantar, i que si voleu conèixer amb més detall, ja sabeu que heu d'entrar a la web dels 3(o+) a Taula.
Tots els plats tastats en aquest menú van ser d'un nivell altíssim, però si hagués de destacar un per sobre de la resta, seria el de pop que em va semblar d'un nivell d'excel·lència difícil de trobar a altres cuines.
Per la resta de plats, vins tastats i cost de l'àpat, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:
Un altre restaurant que passa a engrossir la meva particular llista de restaurants recomanats (i que podreu revisar tot clicant a la barra superior de menú, a la categoria de Restaurant ®). Cuina excel·lent, sala espaiosa i confortable, i servei amable, proper i eficient que et fa sentir còmode tot i estar a un restaurant d'alta volada com aquest.
Un lloc al que tornar de tant en tant, i de fet a una estona de tren...
El Racó d'en Cesc. De lo millor d'aquest 2017.
El Racó d'en Cesc
Diputació, 201
08011 Barcelona
Tel. 934 532 352
www.elracodencesc.com
Penúltima visita del grup d'aquest 2017 (tot esperant amb candeletes l'últim de l'any, que serà molt especial...), tria a càrrec del Ricard i aquest cop, a un dels llocs emblemàtics de Barcelona.
Situat a prop del centre de Barcelona (Diputació - Aribau) és d'aquells llocs que només entrar, t'encomana les bones sensacions que et transmet a mesura que et vas endinsant. Personalment, no vaig tenir en cap moment la sensació d'estar a un lloc massa clàssic o "viejuno"... Ans al contrari, destacaria característiques remarcables del local com la seva impecable il·luminació basada en llums potents i fredes sobre les taules, mentre la sensació a la sala és de gran calidesa, les taules separades i vestides de llarg amb estovalles de fil i parament de luxe i qualitat, o bé el servei de sala professional i molt amable i atent alhora.
La seva carta està estructurada en un apartat d'entrants entre els quals destacaria la seva "ensaladilla russa" (a la foto) o bé els seus "Espaguetis de calamar amb ou, parmesà i tòfona", i un apartat de principals dividits alhora en quatre plats de carn i quatre de peix. També disposa d'altres plats del dia, així com d'un treballat menú degustació per uns 40€ (o 68€ amb maridatge de cerveses) que representa molt bé l'essència de la seva cuina. Carta de vins molt ben estructurada amb abundants i reconegudes referències del país, de França i també d'Espanya.
Complicada de definir amb un sol adjectiu la seva cuina, m'atreviria a dir que és una cuina catalana (o potser més aviat, mediterrània) revisada i actualitzada amb ingredients i espècies d'altres cuines més llunyanes.
Diputació, 201
08011 Barcelona
Tel. 934 532 352
www.elracodencesc.com
Situat a prop del centre de Barcelona (Diputació - Aribau) és d'aquells llocs que només entrar, t'encomana les bones sensacions que et transmet a mesura que et vas endinsant. Personalment, no vaig tenir en cap moment la sensació d'estar a un lloc massa clàssic o "viejuno"... Ans al contrari, destacaria característiques remarcables del local com la seva impecable il·luminació basada en llums potents i fredes sobre les taules, mentre la sensació a la sala és de gran calidesa, les taules separades i vestides de llarg amb estovalles de fil i parament de luxe i qualitat, o bé el servei de sala professional i molt amable i atent alhora.
La seva carta està estructurada en un apartat d'entrants entre els quals destacaria la seva "ensaladilla russa" (a la foto) o bé els seus "Espaguetis de calamar amb ou, parmesà i tòfona", i un apartat de principals dividits alhora en quatre plats de carn i quatre de peix. També disposa d'altres plats del dia, així com d'un treballat menú degustació per uns 40€ (o 68€ amb maridatge de cerveses) que representa molt bé l'essència de la seva cuina. Carta de vins molt ben estructurada amb abundants i reconegudes referències del país, de França i també d'Espanya.
Complicada de definir amb un sol adjectiu la seva cuina, m'atreviria a dir que és una cuina catalana (o potser més aviat, mediterrània) revisada i actualitzada amb ingredients i espècies d'altres cuines més llunyanes.
Dels plats tastats aquell dia, destacaria per sobre de tots l'ensaladilla russa i el tàrtar de verat, però si voleu aprofundir en els plats triats, juntament amb el que vàrem beure, pagar i d'altres històries, només heu de clicar al següent enllaç:
Una molt grata sorpresa a les acaballes d'aquest 2017, que passarà sense cap mena de dubte a formar part del meu top de restaurants de Barcelona i dels millors que he estat aquest any. Molt bona i treballada cuina amb producte top, sala i servei impecables i RQP molt millor del que esperava. Tornaré aviat... segur.
Petit Bangkok. Petit per preu, no pas per cuina.
Petit Bangkok
Vallirana, 29
08006 - Barcelona
Tel.: 640 847 254
www.petitbangkok.com
A la Vila de Gràcia ens trobem amb aquest restaurant especialitzat en cuina asiàtica i més concretament en la thai, i una decoració de llampants colors en cadires i fanals, i motius típics d'aquell país. Taules poc espaiades entre elles i sonoritat elevada del local quan és ple, cosa que és l'habitual. Entre setmana no sembla gaire complicat (el dia que vàrem anar, fins i tot arribava gent sense reserva que anotaven en una llista per anar cridant), però he sentit a dir que els caps de setmana és gairebé impossible trobar lloc dins la mateixa setmana o fins i tot amb dues o tres setmanes d'antelació. Tot i que sempre es pot provar sort al local proper que tenen al 106 del carrer Balmes.
La carta, de la que veieu a continuació una il·lustració, està dividida entre entrants (amb moltes opcions vegetarianes), sopes, arrossos, pastes, curris i woks. En aquests dos últims apartats, són combinables tant els tipus de curri com els woks amb els diferents ingredients (pollastre, porc, ànec, vegetals, etc.). És d'agrair que indiquin el nivell de picant dels diferents tipus de curri per a persones que no tinguin una gran tolerància a aquests sentits.
Nosaltres vam voler compartir un entrant i demanar cadascun un plat dels principals, però un cop vam acabar, vam arribar tots dos a la mateixa conclusió... anant dos, l'ideal seria compartir dos entrants i partir-se un dels principals (un curri o un wok amb el seu corresponent arròs).
L'entrant en qüestió va ser un Kao Pan, que traduït a la nostra llengua, ve a ser unes boles d'arròs amb gambes i verdures farcides d'ous de guatlla. La veritat és que el pròxim dia que torni em demanaré tot de la secció d'entrants, perquè vaig veure molts plats que venien de gust tastar i el nivell de cuina va ser molt satisfactori en tots els plats.
La meva preciosa acompanyant va escollir com a principal un plat anomenat Pad Thai, que eren unes tallarines d'arròs al tamarinde saltejats amb gambes, brots de soja, ou i cacauets. Només vaig tastar una gamba davant la seva insistència i he de dir que em va semblar increïble la qualitat de la mateixa en un plat que no arribava als 10 €...
I la meva elecció va ser un wok Pad Hed (assortiment de bolets: xampinyó, xiitake i altres) amb ànec i un bol d'arròs blanc per acompanyar. He de dir que sense tenir gaire por al menjar (més aviat gens...:-))) em va ser molt complicat d'acabar.
I sense postres ni cafès doncs estàvem tots dos com per sortir rodant (i a la nit, a mi m'esperava un altre festival...) i amb les begudes (un parell de cerveses i un refresc) el compte es va quedar en uns 18 ridículs euros per cap, que podien ser menys si haguéssim fet el que comentava al principi de demanar dos entrants i un principal.
En qualsevol cas, un lloc imprescindible de conèixer a Barcelona i més si ets amant d'aquests sabors. Local sorollós en excés (amb l'agreujant aquell dia d'un lactant que no parava de berrear) però que queda absolutament compensat per l'excel·lent RQP i la seva cuina. A més, com acostuma a passar en les cuines orientals, els temps d'espera entre que demanes i et porten la comanda o entre plat i plat, són insignificants, fet que particularment a mi, m'encanta...
Vallirana, 29
08006 - Barcelona
Tel.: 640 847 254
www.petitbangkok.com
A la Vila de Gràcia ens trobem amb aquest restaurant especialitzat en cuina asiàtica i més concretament en la thai, i una decoració de llampants colors en cadires i fanals, i motius típics d'aquell país. Taules poc espaiades entre elles i sonoritat elevada del local quan és ple, cosa que és l'habitual. Entre setmana no sembla gaire complicat (el dia que vàrem anar, fins i tot arribava gent sense reserva que anotaven en una llista per anar cridant), però he sentit a dir que els caps de setmana és gairebé impossible trobar lloc dins la mateixa setmana o fins i tot amb dues o tres setmanes d'antelació. Tot i que sempre es pot provar sort al local proper que tenen al 106 del carrer Balmes.
La carta, de la que veieu a continuació una il·lustració, està dividida entre entrants (amb moltes opcions vegetarianes), sopes, arrossos, pastes, curris i woks. En aquests dos últims apartats, són combinables tant els tipus de curri com els woks amb els diferents ingredients (pollastre, porc, ànec, vegetals, etc.). És d'agrair que indiquin el nivell de picant dels diferents tipus de curri per a persones que no tinguin una gran tolerància a aquests sentits.
Nosaltres vam voler compartir un entrant i demanar cadascun un plat dels principals, però un cop vam acabar, vam arribar tots dos a la mateixa conclusió... anant dos, l'ideal seria compartir dos entrants i partir-se un dels principals (un curri o un wok amb el seu corresponent arròs).
L'entrant en qüestió va ser un Kao Pan, que traduït a la nostra llengua, ve a ser unes boles d'arròs amb gambes i verdures farcides d'ous de guatlla. La veritat és que el pròxim dia que torni em demanaré tot de la secció d'entrants, perquè vaig veure molts plats que venien de gust tastar i el nivell de cuina va ser molt satisfactori en tots els plats.
 |
| Kao Pan - 5,50 € |
La meva preciosa acompanyant va escollir com a principal un plat anomenat Pad Thai, que eren unes tallarines d'arròs al tamarinde saltejats amb gambes, brots de soja, ou i cacauets. Només vaig tastar una gamba davant la seva insistència i he de dir que em va semblar increïble la qualitat de la mateixa en un plat que no arribava als 10 €...
 |
| Pad Thai - 9,90 € |
I la meva elecció va ser un wok Pad Hed (assortiment de bolets: xampinyó, xiitake i altres) amb ànec i un bol d'arròs blanc per acompanyar. He de dir que sense tenir gaire por al menjar (més aviat gens...:-))) em va ser molt complicat d'acabar.
 |
| Pad Hed - 12,90 € |
I sense postres ni cafès doncs estàvem tots dos com per sortir rodant (i a la nit, a mi m'esperava un altre festival...) i amb les begudes (un parell de cerveses i un refresc) el compte es va quedar en uns 18 ridículs euros per cap, que podien ser menys si haguéssim fet el que comentava al principi de demanar dos entrants i un principal.
En qualsevol cas, un lloc imprescindible de conèixer a Barcelona i més si ets amant d'aquests sabors. Local sorollós en excés (amb l'agreujant aquell dia d'un lactant que no parava de berrear) però que queda absolutament compensat per l'excel·lent RQP i la seva cuina. A més, com acostuma a passar en les cuines orientals, els temps d'espera entre que demanes i et porten la comanda o entre plat i plat, són insignificants, fet que particularment a mi, m'encanta...
Tag :
Restaurant
Oaxaca. Potser massa autèntic...
Oaxaca
Pla de Palau, 19
08003 Barcelona
Tel. 933 190 064
http://oaxacacuinamexicana.com/
En aquesta última convocatòria dels 3 (o+) a Taula en què em tocava a mi decidir, vam fer la que, si no m'equivoco, va ser la primera experiència en gastronomia mexicana en conjunt (per separat, tots tres teníem ja un rodatge i especialment la part femenina que té un màster en l'especialitat...). Jo venia amb expectatives molt altes, després d'haver estat a Mextizo feia només un parell de setmanes, i amb esperances i il·lusions de superar a aquell en quant, com a mínim, a l'apartat de cuina.
Ens trobem amb una àmplia sala amb molts metres quadrats, i dos espais clarament diferenciats: la sala pròpiament que dóna cabuda al menjador, i un altre dedicada a la cocteleria (anomenat Mezcalería en aquest cas) i de tipus taverna, que sembla tenir una reconeguda fama.
A l'espai de menjador ens trobem amb rústiques taules de fusta sense estovalles, tot i que amb bones separacions entre elles que permeten assossegades converses al no haver d'aixecar la veu per comunicar-te. Mobiliari còmode, parament de qualitat i un servei amable i eficient, acaben de conformar la posada en escena a la sala.
La carta està dividida en diferents seccions ben delimitades: entrants freds, entrants calents, del mar, i de la terra. Tots els plats provenen d'una cuina popular tradicional, en la qual si no coneixes els ingredients i les seves tècniques, més et val comptar amb l'ajuda d'un company de taula expert (com era el nostre cas...:-)), o bé deixar-te portar per les recomanacions del bon servei del restaurant.
Pla de Palau, 19
08003 Barcelona
Tel. 933 190 064
http://oaxacacuinamexicana.com/
En aquesta última convocatòria dels 3 (o+) a Taula en què em tocava a mi decidir, vam fer la que, si no m'equivoco, va ser la primera experiència en gastronomia mexicana en conjunt (per separat, tots tres teníem ja un rodatge i especialment la part femenina que té un màster en l'especialitat...). Jo venia amb expectatives molt altes, després d'haver estat a Mextizo feia només un parell de setmanes, i amb esperances i il·lusions de superar a aquell en quant, com a mínim, a l'apartat de cuina.
Ens trobem amb una àmplia sala amb molts metres quadrats, i dos espais clarament diferenciats: la sala pròpiament que dóna cabuda al menjador, i un altre dedicada a la cocteleria (anomenat Mezcalería en aquest cas) i de tipus taverna, que sembla tenir una reconeguda fama.
A l'espai de menjador ens trobem amb rústiques taules de fusta sense estovalles, tot i que amb bones separacions entre elles que permeten assossegades converses al no haver d'aixecar la veu per comunicar-te. Mobiliari còmode, parament de qualitat i un servei amable i eficient, acaben de conformar la posada en escena a la sala.
La carta està dividida en diferents seccions ben delimitades: entrants freds, entrants calents, del mar, i de la terra. Tots els plats provenen d'una cuina popular tradicional, en la qual si no coneixes els ingredients i les seves tècniques, més et val comptar amb l'ajuda d'un company de taula expert (com era el nostre cas...:-)), o bé deixar-te portar per les recomanacions del bon servei del restaurant.
I la nostra tria va ser una mica de cadascuna de les seccions... que podreu descobrir, juntament amb el que vàrem beure, pagar i d'altres històries, clicant en el següent enllaç:
En resum i pensant en veu alta... Molt bona cuina, sala i servei, però que (particularment) no em compensa ni em fa sentir desitjos de tornar-hi. Altres cuines foranes m'han descobert plats, ingredients i fins i tot tècniques que m'han agradat molt, però he de reconèixer que amb aquesta (igual que amb la tan aclamada cuina peruana) em costa encara molt. Si fa uns dies em vaig il·lusionar amb la cuina de Mextizo, amb aquesta, he tornat a constatar que no són plats els d'aquesta gastronomia que trobes mai a faltar si no els tornes a tastar... amb l'excepció del guacamole i algún que altre "taco"...
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Délices de France. Allà on s'aturà definitivament el temps...
Délices de France
Muntaner, 443
08021 - Barcelona
Tel. 932 019 469
www.delicesdefrance.es
Fa uns dies, vaig ser generosament convidat a sopar a un dels clàssics i amb pedigrí de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un restaurant que, encara que sembli increïble com veureu a continuació, és més jove que jo, doncs data de l'any 66 en què va ser inaugurat com a xarcuteria amb taules per a degustació, i posteriorment, al cap de pocs anys, representant de la Gauche Divine a la nostra ciutat. Però anem a pams, i comencem per l'inici de la història...
Situat en zona totalment UpperDi (Muntaner quasi a l'altura de Mitre) és el clàssic restaurant al qual vas amb una barreja de por i respecte, ja que esperes molt més del que finalment acabes rebent. Posada en escena de gran restaurant amb taules ben vestides i separades amb intimitat suficient per tenir una conversa sense que els veïns s'assabentin de les teves històries, servei cerimoniós i amb un tracte de gran respecte i target de públic que em va semblar que no hagués evolucionat des de la seva època daurada.
La seva carta és un reflex de la qual sempre han ofert als seus parroquians des dels seus inicis, i en la qual destaquen els tàrtars (en tenen de 9 tipus diferents encara que sigui complicat d'entendre), les carns presentades majoritàriament amb salses a l'estil francès, i entre les quals destacaria el Tournedó Rossini (que igual que els dinosaures, pensava que ja s'havia extingit), i d'altres clàssics de la cuina francesa com el suflé de formatge o la sopa de ceba. Cal destacar també que molts dels seus plats porten el nom d'alguns dels seus il·lustres clients, com el bacallà del Dr. Salvatella, el Plat del Dr. Pi o una de les carns que porta el nom del Dr. Escalante... :-)
A part de la carta, disposen d'un menú individual per 27,50 € amb entrant, principal, postres i copa de vi, o bé d'un menú per a dues persones per 60,50 € compost per una fondue de formatge, un tàrtar delícies, una tatin amb xocolata i copa de vi.
Nosaltres vam intentar anar als valors segurs del lloc i vam compartir un parell de primers, triant en primer lloc un suflé de formatge que estava realment bo.
I com estem en una estació de bolets, uns rovellons que havíem vist a l'aparador de l'entrada (ganxo d'incauts comensals) i que ens van venir de gust, tot i que al preu que els vam pagar (uns 3 € cada rovelló) vam sentir que ens aixecaven una mica la camisa (tot just l'endemà vaig pagar la meitat per una safata amb més del triple de bolets...).
I com a plats principals, cadascú de nosaltres va demanar un tàrtar, sent la tria de la meva parella un Tàrtar Calvados, que venia a ser una variant del seu Tàrtar Delícies (amb ceba, cogombre, tàperes, ou i salsa) però acabat amb un toc de calvados.
I per a mi un Tàrtar Provençal, amb ceba, anxoves, brandy, ou, salsa. Prou bé tots dos, tot i que vaig trobar a faltar una preparació a la sala, d'acord al nivell de restaurant que intenten mantenir.
I les postres, que tot i que tampoc som gaire d'elles, però que van ser una mica per a picar-nos i com a mostra de l'aturada total del temps que es pot observar en aquest establiment...
Unes prunes a l'Armagnac...
I uns molt bons taps de marc de xampany, que tampoc li anaven massa a la saga (quant a "viejunos") a les anteriors...
I el compte, que amb una ampolla d'un bon Furvus que mai falla, es va enfilar fins als 55 € per cap, que tot i que no vaig haver d'abonar, són dels que fan una mica de mal...
En resum... un lloc al que de ben segur no tornaré, ja que vaig trobar molt desfasats tots els aspectes que habitualment valoro en un restaurant: cuina, servei i sala. I és que ni tan sols m'atreviria a recomanar-lo, al contrari d'altres casos que sempre penses que pot ser un bon lloc per a una ocasió o persona especial... :-(
P.S. La convidada a que feia referència al començament del post va ser de l'amic Ricard, del qual podreu llegir el seu punt de vista al seu web, clicant a continuació:
Délices de France by Ricard Sampere
Muntaner, 443
08021 - Barcelona
Tel. 932 019 469
www.delicesdefrance.es
Fa uns dies, vaig ser generosament convidat a sopar a un dels clàssics i amb pedigrí de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un restaurant que, encara que sembli increïble com veureu a continuació, és més jove que jo, doncs data de l'any 66 en què va ser inaugurat com a xarcuteria amb taules per a degustació, i posteriorment, al cap de pocs anys, representant de la Gauche Divine a la nostra ciutat. Però anem a pams, i comencem per l'inici de la història...
Situat en zona totalment UpperDi (Muntaner quasi a l'altura de Mitre) és el clàssic restaurant al qual vas amb una barreja de por i respecte, ja que esperes molt més del que finalment acabes rebent. Posada en escena de gran restaurant amb taules ben vestides i separades amb intimitat suficient per tenir una conversa sense que els veïns s'assabentin de les teves històries, servei cerimoniós i amb un tracte de gran respecte i target de públic que em va semblar que no hagués evolucionat des de la seva època daurada.
La seva carta és un reflex de la qual sempre han ofert als seus parroquians des dels seus inicis, i en la qual destaquen els tàrtars (en tenen de 9 tipus diferents encara que sigui complicat d'entendre), les carns presentades majoritàriament amb salses a l'estil francès, i entre les quals destacaria el Tournedó Rossini (que igual que els dinosaures, pensava que ja s'havia extingit), i d'altres clàssics de la cuina francesa com el suflé de formatge o la sopa de ceba. Cal destacar també que molts dels seus plats porten el nom d'alguns dels seus il·lustres clients, com el bacallà del Dr. Salvatella, el Plat del Dr. Pi o una de les carns que porta el nom del Dr. Escalante... :-)
A part de la carta, disposen d'un menú individual per 27,50 € amb entrant, principal, postres i copa de vi, o bé d'un menú per a dues persones per 60,50 € compost per una fondue de formatge, un tàrtar delícies, una tatin amb xocolata i copa de vi.
Nosaltres vam intentar anar als valors segurs del lloc i vam compartir un parell de primers, triant en primer lloc un suflé de formatge que estava realment bo.
 |
| Suflé de formatge |
I com estem en una estació de bolets, uns rovellons que havíem vist a l'aparador de l'entrada (ganxo d'incauts comensals) i que ens van venir de gust, tot i que al preu que els vam pagar (uns 3 € cada rovelló) vam sentir que ens aixecaven una mica la camisa (tot just l'endemà vaig pagar la meitat per una safata amb més del triple de bolets...).
 |
| Rovellons |
I com a plats principals, cadascú de nosaltres va demanar un tàrtar, sent la tria de la meva parella un Tàrtar Calvados, que venia a ser una variant del seu Tàrtar Delícies (amb ceba, cogombre, tàperes, ou i salsa) però acabat amb un toc de calvados.
 |
| Tàrtar Calvados |
I per a mi un Tàrtar Provençal, amb ceba, anxoves, brandy, ou, salsa. Prou bé tots dos, tot i que vaig trobar a faltar una preparació a la sala, d'acord al nivell de restaurant que intenten mantenir.
 |
| Tàrtar Provençal |
I les postres, que tot i que tampoc som gaire d'elles, però que van ser una mica per a picar-nos i com a mostra de l'aturada total del temps que es pot observar en aquest establiment...
Unes prunes a l'Armagnac...
 |
| Prunes a l'Armagnac |
I uns molt bons taps de marc de xampany, que tampoc li anaven massa a la saga (quant a "viejunos") a les anteriors...
 |
| Taps de marc de xampany |
I el compte, que amb una ampolla d'un bon Furvus que mai falla, es va enfilar fins als 55 € per cap, que tot i que no vaig haver d'abonar, són dels que fan una mica de mal...
En resum... un lloc al que de ben segur no tornaré, ja que vaig trobar molt desfasats tots els aspectes que habitualment valoro en un restaurant: cuina, servei i sala. I és que ni tan sols m'atreviria a recomanar-lo, al contrari d'altres casos que sempre penses que pot ser un bon lloc per a una ocasió o persona especial... :-(
P.S. La convidada a que feia referència al començament del post va ser de l'amic Ricard, del qual podreu llegir el seu punt de vista al seu web, clicant a continuació:
Délices de France by Ricard Sampere
Tag :
Restaurant
L'Artesana. Bona cuina en local molt sorollós.
L’Artesana Poblenou
Sant Joan de Malta, 150
08018 – Barcelona
Tel. 930 022 039
Local petit amb poc més de mitja dotzena de taules despullades (amb absència d'estovalles i tovallons de paper) a un interior mal aïllat acústica i tèrmicament. I per una altra banda, tenim un servei molt jove i disposat, amb una eficiència i amabilitat digna d'un servei de restaurant de nivell, i una cuina molt ben elaborada (en la que segons he llegit, figura un ex-xef de Gresca) amb un bon i atractiu producte.
Carta amb plats elaborats i apostes arriscades, en un format que facilita la compartició dels mateixos, i menú del dia força atractiu de preu i de contingut pel que vàrem poder observar aquell dia. Carta de vins complerta i amb referències que tampoc pensaries trobar allà.
Aquell dia, vam demanar amb l'ajuda i consell de la noia que ens va atendre, vuit plats de la carta i unes postres que podreu descobrir, junt amb el que vàrem pagar i d'altres històries, clicant en el següent enllaç:
Com a resum particular, diré que trobo que és l'etern debat (un d'ells, si més no...): bona cuina vs. incomoditat. I particularment, sóc dels que opina que si no pots parlar i estàs desitjant marxar d'un lloc per que et sents angoixat per la pressió del soroll de les veus, ja pot ser bona la cuina i amable i eficient el servei, que a mi no em tornaran a veure per allà. Potser anant a altres hores en que no estigui tan ple...
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Mextizo. Per servei i cuina, el millor mexicà de Barcelona.
Mextizo
Diputació, 239
08007 - Barcelona
Tel. 935 414 623
www.mextizo.es
Nou mexicà per a mi, però no pas per a la ciutat de Barcelona, en la que està obert i funcionant molt bé, des de fa poc més d'un any, i molt recomanat per diferents persones aficionades a aquesta sacrificada afició, entre les que fins i tot hi havia de contràries a aquesta cuina... Ja avanço (tal com diu el titular del post) que per a mi és la millor experiència en gastronomia d'aquest país, després d'haver anat a llocs tan diferenciats com Niño Viejo, Tlaxcal o El Mexicano.
Situat en un lloc ben cèntric de Barcelona (Diputació entre Balmes i Rambla Catalunya), ens trobem, un cop passat el passadís que porta des de la zona de la barra fins a l'interior, davant d'un local modern, molt ample i lluminós. I ample en el doble sentit d'amplitud d'espai (amb sostres alts i colors i materials càlids) i d'amplitud entre taules, que convida a fer bones sobretaules. Taules molt ben vestides i complementades i sofàs amb coixins i butaques per seure, afegeixen més punts de confort a la sala.
Carta amb plats integrats en un 50% per coses per fer d'entrant, per picar i "tacos" en els quals predomina la gastronomia mexicana, i l'altre 50% format per plats principals amb arrossos, guisats i graella / brasa, en els que la tendència és més aviat mediterrània. I ja que estàvem en un restaurant mexicà, la tria dels plats va anar més per la primera part de la carta, en la que es feia complicat escollir entre la seva atractiva oferta i acabes deixant-te portar per l'amable i eficient servei que allà tenen (des de la persona que et porta a la taula, fins a l'últim dels cambrers que s'encarrega de servir-te).
Per fer boca i hidratar-me i després de donar-me la carta de còctels que ni vaig arribar a obrir, em vaig deixar recomanar i em van servir un margarita amb pebrot de padró. Excel·lent... i a remarcar especialment el fet que em va dir el noi, que si no m'agradava, me'l canviaven per un altre.
Finalment, els plats escollits per a compartir van ser uns cucurutxos de tonyina i arròs amb guacamole, que per a mi van ser del millor del dinar, mentre que a la meva parella no li van convèncer per portar massa arròs i no notar gaire "chicha"... :-) Jo repetiria a ulls clucs...
Un guacamole "patri" amb totopos, anomenat així pels colors de la seva bandera. Correcte i bons "totopos" que quan acabes et pregunten si en vols més.
I unes braves "Mextizo" molt especiades i de les bones, bones que es poden tastar. Ideals per compartir i salses un altre cop amb els colors del seu país.
I ja com a principals, vam decidir compartir un assortiment de "tacos", i el que va arribar en primer lloc va ser un impressionant "taco" de garrí amb la seva pell cruixent i salses "molcajeteadas" (un "molcajete" és una mena de morter tradicional mexicà, habitualment de pedra volcànica, que s'utilitza per a la preparació de salses i per a moldre espècies i verdures). En aquest cas, els "tacos" anaven acompanyats de tres salses que de dreta a esquerra anaven guanyant en grau de picor (la primera era l'anomenada "pico de gallo"). Sens dubte, un dels millors "tacos" que mai he tastat.
També ens va semblar excepcional el "taco" de gamba de platja que en aquest cas ja anava servit amb la seva pròpia salsa (un sofregit de "tocineta").
I tot i que ja teníem tot el que havíem demanat i com encara ens quedava un foradet, els hi vam dir que portessin un parell més de "tacos" i que ho deixàvem a la seva elecció, servint-nos finalment el més típic d'allà que és el de "cochinita pibil" i que està elaborat amb carn de porc adobada i en aquest cas servit amb "x-nipec", que no és cap heroi de còmics immortal, sino una salsa picant elaborada amb "chile habanero", tomàquet, ceba morada i suc de taronja agra (buscat a la Wiki, eh?... no penseu que sóc un setciències gastro...).
Tot i ser el més típic i clàssic dels "tacos", per a mi és massa especiat i em va deixar bastant indiferent. O potser va ser que després del nivell dels dos primers, vaig trobar que aquest no estava a l'altura... En qualsevol cas i com sempre dic, és només una percepció personal...
Per acompanyar aquests plats, vaig demanar un parell de copes de vi (Les Crestes, un bon Priorat), doncs la meva parella amb la "clara" que es va demanar d'aperitiu ja va fer quasi fins als cafès... :-)
I el compte, que és el que mostro i que sense postres i uns cafès va quedar en uns 50 € per cap. Diguem que no estaria pas situat al target de restaurant mexicà econòmic al qual la majoria estem habituats, però per cuina, servei i sala, està més que justificat aquesta quantitat. I calculo que amb un dels altres principals, ens en aniríem més aviat cap als 70-80 € per cap.
En resum... molt bona cuina mexicana amb producte top i un servei del qual molts llocs haurien de prendre nota i aplicar-se el conte, en una sala del més confortable que he gaudit últimament. Recomanable i per tornar sense cap mena de dubte...
Diputació, 239
08007 - Barcelona
Tel. 935 414 623
www.mextizo.es
Nou mexicà per a mi, però no pas per a la ciutat de Barcelona, en la que està obert i funcionant molt bé, des de fa poc més d'un any, i molt recomanat per diferents persones aficionades a aquesta sacrificada afició, entre les que fins i tot hi havia de contràries a aquesta cuina... Ja avanço (tal com diu el titular del post) que per a mi és la millor experiència en gastronomia d'aquest país, després d'haver anat a llocs tan diferenciats com Niño Viejo, Tlaxcal o El Mexicano.
Situat en un lloc ben cèntric de Barcelona (Diputació entre Balmes i Rambla Catalunya), ens trobem, un cop passat el passadís que porta des de la zona de la barra fins a l'interior, davant d'un local modern, molt ample i lluminós. I ample en el doble sentit d'amplitud d'espai (amb sostres alts i colors i materials càlids) i d'amplitud entre taules, que convida a fer bones sobretaules. Taules molt ben vestides i complementades i sofàs amb coixins i butaques per seure, afegeixen més punts de confort a la sala.
Carta amb plats integrats en un 50% per coses per fer d'entrant, per picar i "tacos" en els quals predomina la gastronomia mexicana, i l'altre 50% format per plats principals amb arrossos, guisats i graella / brasa, en els que la tendència és més aviat mediterrània. I ja que estàvem en un restaurant mexicà, la tria dels plats va anar més per la primera part de la carta, en la que es feia complicat escollir entre la seva atractiva oferta i acabes deixant-te portar per l'amable i eficient servei que allà tenen (des de la persona que et porta a la taula, fins a l'últim dels cambrers que s'encarrega de servir-te).
Per fer boca i hidratar-me i després de donar-me la carta de còctels que ni vaig arribar a obrir, em vaig deixar recomanar i em van servir un margarita amb pebrot de padró. Excel·lent... i a remarcar especialment el fet que em va dir el noi, que si no m'agradava, me'l canviaven per un altre.
Finalment, els plats escollits per a compartir van ser uns cucurutxos de tonyina i arròs amb guacamole, que per a mi van ser del millor del dinar, mentre que a la meva parella no li van convèncer per portar massa arròs i no notar gaire "chicha"... :-) Jo repetiria a ulls clucs...
 |
| Cucurutxo de tonyina i arròs amb guacamole - 6 € (unitat) |
Un guacamole "patri" amb totopos, anomenat així pels colors de la seva bandera. Correcte i bons "totopos" que quan acabes et pregunten si en vols més.
 |
| Guacamole patri amb totopos - 12 € |
I unes braves "Mextizo" molt especiades i de les bones, bones que es poden tastar. Ideals per compartir i salses un altre cop amb els colors del seu país.
 |
| Les braves de Mextizo - 12 € |
I ja com a principals, vam decidir compartir un assortiment de "tacos", i el que va arribar en primer lloc va ser un impressionant "taco" de garrí amb la seva pell cruixent i salses "molcajeteadas" (un "molcajete" és una mena de morter tradicional mexicà, habitualment de pedra volcànica, que s'utilitza per a la preparació de salses i per a moldre espècies i verdures). En aquest cas, els "tacos" anaven acompanyats de tres salses que de dreta a esquerra anaven guanyant en grau de picor (la primera era l'anomenada "pico de gallo"). Sens dubte, un dels millors "tacos" que mai he tastat.
 |
| "Tacos "de garrí - 6 € (unitat) |
 |
| Detall del "taco" de garrí amb la seva pell cruixent |
També ens va semblar excepcional el "taco" de gamba de platja que en aquest cas ja anava servit amb la seva pròpia salsa (un sofregit de "tocineta").
 |
| "Tacos" de gamba de platja amb sofregit de "tocineta" - 5 € (unitat) |
I tot i que ja teníem tot el que havíem demanat i com encara ens quedava un foradet, els hi vam dir que portessin un parell més de "tacos" i que ho deixàvem a la seva elecció, servint-nos finalment el més típic d'allà que és el de "cochinita pibil" i que està elaborat amb carn de porc adobada i en aquest cas servit amb "x-nipec", que no és cap heroi de còmics immortal, sino una salsa picant elaborada amb "chile habanero", tomàquet, ceba morada i suc de taronja agra (buscat a la Wiki, eh?... no penseu que sóc un setciències gastro...).
Tot i ser el més típic i clàssic dels "tacos", per a mi és massa especiat i em va deixar bastant indiferent. O potser va ser que després del nivell dels dos primers, vaig trobar que aquest no estava a l'altura... En qualsevol cas i com sempre dic, és només una percepció personal...
 |
| "Tacos" de cochinilla pibil amb "x-nipec" - 4 € (unitat) |
Per acompanyar aquests plats, vaig demanar un parell de copes de vi (Les Crestes, un bon Priorat), doncs la meva parella amb la "clara" que es va demanar d'aperitiu ja va fer quasi fins als cafès... :-)
I el compte, que és el que mostro i que sense postres i uns cafès va quedar en uns 50 € per cap. Diguem que no estaria pas situat al target de restaurant mexicà econòmic al qual la majoria estem habituats, però per cuina, servei i sala, està més que justificat aquesta quantitat. I calculo que amb un dels altres principals, ens en aniríem més aviat cap als 70-80 € per cap.
 |
| El compte... |
En resum... molt bona cuina mexicana amb producte top i un servei del qual molts llocs haurien de prendre nota i aplicar-se el conte, en una sala del més confortable que he gaudit últimament. Recomanable i per tornar sense cap mena de dubte...
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
