dimarts, 11 de novembre del 2014
Llengua de vedella amb salsa de tonyina (o tonnata)
Nova prova amb el roner, aquest cop amb un tall no gaire conegut per la majoria de la gent i que compta amb una certa aprensió en general. Es tracta de la llengua de vedella, que havia tastat ja fa molts anys cuinat per la meva mare, quan aquests talls eren més habituals a les cuines de diari. Com desconeixia l'acceptació que tindria a casa aquest plat (jo ho volia haver preparat la setmana anterior que teníem convidats, però malauradament pel meu goig i gaudiment, la meva dona es va negar...), vaig decidir preparar-la de manera que fos més senzill d'assimilar i amb alguna salsa que li restés protagonisme a l'ingredient principal.
Els ingredients necessaris per a aquesta senzilla preparació són:
- Una llengua de vedella.
- Q.n. de salsa tonatta.
I per la salsa tonnata:
- Un bon got d'oli d'oliva suau.
- Un parell d'ous.
- Sal.
- Un parell de llaunes de tonyina escorregudes de l'excés l'oli que porten.
- El suc de mitja llimona.
- Tàperes (no les vaig comptar, però un grapat per la salsa i unes quantes de senceres per decorar).
- Anxoves (unes 8 - 10)
 |
| Llengua fent un bany d'aigua ben calentona |
Un cop va passar el temps marcat de cocció, les vaig treure de l'aparell i les vaig deixar refredar un parell de minuts a temperatura ambient abans d'obrir la bossa.
 |
| Imatge de com queda la peça de carn un cop cuita |
Un cop fora, vaig reservar els sucs de l'interior de la bossa per altres preparacions i la vaig pelar de forma ben fàcil, imagino que per la temperatura encara alta de la peça.
 |
| Aspecte de la llengua ja cuita i encara amb la seva pell |
La vaig tallar a rodanxes d'aproximadament mig centímetre i vaig repartir els talls en un parell de safates.
 |
| Llengua ja tallada a rodanxes |
I per acabar, preparem la salsa tonatta, que és molt senzilla de fer: en el pot de la batedora, afegim un parell d'ous, la sal i un generós got d'oli d'oliva suau o bé de gira-sol i ho batem com quan preparem una maionesa (de fet, és una maionesa, o sigui que ja no sé què c... estic dient...). A continuació, afegim el contingut de les llaunes de tonyina escorregudes, les anxoves, les tàperes i el suc de llimona, i ho tornem a batre fins que quedi ben homogeni.
Ho aboquem per sobre dels talls de llengua i ho acabem amb unes tàperes senceres.
A mi personalment m'ha agradat molt tornar a tastar aquest tall de la vedella, però com dubto molt que el torni a preparar, ja que he estat menjant llengua tres o quatre dies, us deixo la recepta, i sinó, sempre la podeu preparar en vinagreta, com ho fa en Ricard Sampere i que podeu veure aquí. Per la Internés hi ha més receptes, i sempre es poden treure bones idees, però jo no m'arriscaria... i menys amb aquest ingredient... :-)
Gràcies pel link..!!... Això afavoreix el SEO... :)
ResponEliminaJo l'escaldo sempre, la faig en tres porcions i en tres bosses diferents i així no menjo 3 dies seguits... També refredo les bosses de manera ràpida amb gel (la pell la trec després d'escaldar).
Vaig portar a Móra una porció al bar de la Marta... i quan la menjàva amb ella, amb la vinagreta de mostassa verda, ja va provocar expectació... La "secció jove" del bar, va reivindicar pel vespre entrepà de llengua amb la vinagreta aquella i ja va desaparèixer la porció, que jo tenia pensada per obrir el dinar de l'endemà...
Va ser exitasso... I jo ja no faig més experiments que aquest...
Algun dia em "lio la manta a la cabesa" i provo de fer-la així, però la veritat és que fa mandra vist l'èxit havent-la preparat d'aquesta forma tant light que comento.
EliminaPotser si la faig com tu dius (en tres talls previ escaldament) em permet fer més variacions. Però en tot cas, ja la compraré a la parada de Santa Caterina que vas comentar ahir, que el preu de la "eco" és una mica pujat.
Abraçada!
Ai aquest "gacheto" (roner) quin joc que dona!!. Segur que estava boníssim!
ResponEliminaSiSi... Boníssim, però és el que comento. La reacció primària de la gent (en general) és de rebuig. Però espera i estigues atenta, que ara tinc en vista preparar un cor de vedella, que això crec que no ho he tastat encara... Tot i que crec que tampoc triomfarà a casa... :-(
EliminaSalutacions!
Hola Jordi, doncs jo te'ls compro tots aquests platets i provatures que fas amb la joguina roner, i encara més tractant-se de llengües i de cors... els menuts cada cop em tenen el cor més robat.
ResponEliminaCom més et llegeixo els posts que fas amb la maquineta, més lloc li faig a la llista de peticions per al Tió...
Per cert, en relació amb la cuina al buit, tens alguna referència sobre el funcionament i les possibilitats de la Crockpot (opció prou més econòmica que la sousvide)?
Salut!
No conec gaire el funcionament d’aquesta que anomenes, però sembla quelcom diferent. Però si té la funció de mantenir una temperatura estable durant llargs períodes de temps, imagino que també servirà. Jo, abans de comprar aquesta que tinc, vaig estar mirant d’altres més econòmiques, però vaig arribar a la conclusió de que millor el conegut, que els que anaven sortint. Ara imagino que ja deuen haver comercialitzat més aparells d’aquesta mena. És qüestió de investigar i llegir molt en blogs i foros especialitzats (fins i tot, hi han alguns que et diuen com fabricar-les, però ja fa una mica de mandra...).
EliminaSalutacions!