La nueva Bodega Vidal
Fa 4 hores
Archive for de febrer 2018
Mirador de les Caves. Perdut, però molt bé.
Mirador de les Caves
Ctra. d'Ordal a Sant Sadurni, km. 3,8
08739 - Els Casots - Subirats
Tel. 626 030 621
http://www.miradordelescaves.com
Fa uns dies, tot fent un volt en una d'aquelles boges sortides dominicals, on no saps mai on aniràs a morir ni de quina manera, ens vam endinsar per la zona de l'Ordal i de la plana del Penedès per fer una mica de turisme de carretera. A l'hora de dinar, després d'intentar sense èxit reservar a algun dels coneguts de la zona, vam tirar de Foursquare (cada dia menys fiable per desactualitzat) i de la cerca de restaurants de Google Maps, sense tenir gaire en compte les opinions, doncs ja era una mica tard com per posar-se a discriminar segons els criteris de vés a saber qui...
Finalment, ens vam decidir per un d'aquells llocs que mai seria la meva primera opció, per frases que apareixien a la cerca al costat del nom, tals com: "ideal per a nens" o bé "amb saló de banquets". Però com he dit abans, la gana premiava ja per l'hora i ens vam decidir per aquest.
El restaurant està situat entre Sant Sadurní i l'Ordal, al peu del Castell de Subirats, amb unes privilegiades vistes al massís de Montserrat i el Penedès. A part de l'espai de restaurant pròpiament dit, el complex compte amb diferents salons privats a on celebrar esdeveniments d'aquells que d'entrada fan feliç a la gent, així com de jardins, terrasses i un mirador que són una gran elecció de cara al bon temps. Tanmateix, disposa d'un ampli aparcament propi, cosa que és molt d'agrair per no estar fent volts i buscant pàrquings propers.
La sala, que està majoritàriament decorada amb tons càlids i amb materials de fusta de color blanc, dóna una gran sensació d'amplitud que es veu accentuada pels grans finestrals amb les vistes a Montserrat i als boscos dels voltants. Les taules són nues amb estalvis de palla i senzill parament.
Pel que fa a la carta, a més del menú de migdia que ofereixen a un molt bon preu de 20 € els dies feiners, disposen d'altres fórmules de menú tancat (calçotada, maridatge, proximitat o pica-pica) i de la mateixa carta, segmentada en entrants, carns i peixos amb guarnició i algun plat de cassola, així com dels plats recomanats del dia, fora ja de la carta.
Nosaltres vam demanar aquell dia d'entrants, una esqueixada de morro de bacallà amb romesco i unes carxofes a la brasa de perfecta cocció que ens van oferir fora de carta (entrants, que no vaig poder fotografiar, doncs la meva parella estava canina i no em va donar ocasió si volia menjar alguna cosa jo també...:-)) així com el contundent cap i pota de vedella, que va ser la meva elecció.
I un molt saborós pollastret criat amb gra a la brasa al perfum d'herbes per la meva parella. Val a dir que el tema de la brasa el toquen prou bé, amb barbacoes especials amb funció de forn i graella (Kamado, potser?) i amb carbó vegetal de la varietat "Quebracho blanc".
I que anava acompanyat de diferents guarnicions, suficients per a quedar ben satisfet només amb un plat d'aquests.
Pel que fa a la carta de vins, tot i tenir uns preus molt continguts, per a mi va ser el punt més feble de tot el que vaig veure aquell dia, doncs només ofereixen referències de la seva D.O. Penedès, amb un predomini absolut dels caves, i concretament dels cellers Llopart, dels quals imagino deuen formar part en alguna mena d'associació o patrocini, doncs fins i tot el menú maridatge està format per caves d'aquest celler. La nostra elecció, dins de les poques alternatives que deixaven, va ser la d'un bon Pardas Negre Franc del celler del mateix nom, i del qual vaig gaudir fa un temps al restaurant Topik, d'una ampolla del seu Collita Roja que em va entusiasmar.
En resum, un lloc a tenir en compte fora de l'habitual circuit de restaurants on anar els dies de festa, amb una cuina de nivell, preus competitius tant del menjar com del seu celler i un indret a on gaudir abans o després de l'àpat.
Ctra. d'Ordal a Sant Sadurni, km. 3,8
08739 - Els Casots - Subirats
Tel. 626 030 621
http://www.miradordelescaves.com
Fa uns dies, tot fent un volt en una d'aquelles boges sortides dominicals, on no saps mai on aniràs a morir ni de quina manera, ens vam endinsar per la zona de l'Ordal i de la plana del Penedès per fer una mica de turisme de carretera. A l'hora de dinar, després d'intentar sense èxit reservar a algun dels coneguts de la zona, vam tirar de Foursquare (cada dia menys fiable per desactualitzat) i de la cerca de restaurants de Google Maps, sense tenir gaire en compte les opinions, doncs ja era una mica tard com per posar-se a discriminar segons els criteris de vés a saber qui...
Finalment, ens vam decidir per un d'aquells llocs que mai seria la meva primera opció, per frases que apareixien a la cerca al costat del nom, tals com: "ideal per a nens" o bé "amb saló de banquets". Però com he dit abans, la gana premiava ja per l'hora i ens vam decidir per aquest.
El restaurant està situat entre Sant Sadurní i l'Ordal, al peu del Castell de Subirats, amb unes privilegiades vistes al massís de Montserrat i el Penedès. A part de l'espai de restaurant pròpiament dit, el complex compte amb diferents salons privats a on celebrar esdeveniments d'aquells que d'entrada fan feliç a la gent, així com de jardins, terrasses i un mirador que són una gran elecció de cara al bon temps. Tanmateix, disposa d'un ampli aparcament propi, cosa que és molt d'agrair per no estar fent volts i buscant pàrquings propers.
La sala, que està majoritàriament decorada amb tons càlids i amb materials de fusta de color blanc, dóna una gran sensació d'amplitud que es veu accentuada pels grans finestrals amb les vistes a Montserrat i als boscos dels voltants. Les taules són nues amb estalvis de palla i senzill parament.
Pel que fa a la carta, a més del menú de migdia que ofereixen a un molt bon preu de 20 € els dies feiners, disposen d'altres fórmules de menú tancat (calçotada, maridatge, proximitat o pica-pica) i de la mateixa carta, segmentada en entrants, carns i peixos amb guarnició i algun plat de cassola, així com dels plats recomanats del dia, fora ja de la carta.
Nosaltres vam demanar aquell dia d'entrants, una esqueixada de morro de bacallà amb romesco i unes carxofes a la brasa de perfecta cocció que ens van oferir fora de carta (entrants, que no vaig poder fotografiar, doncs la meva parella estava canina i no em va donar ocasió si volia menjar alguna cosa jo també...:-)) així com el contundent cap i pota de vedella, que va ser la meva elecció.
I un molt saborós pollastret criat amb gra a la brasa al perfum d'herbes per la meva parella. Val a dir que el tema de la brasa el toquen prou bé, amb barbacoes especials amb funció de forn i graella (Kamado, potser?) i amb carbó vegetal de la varietat "Quebracho blanc".
I que anava acompanyat de diferents guarnicions, suficients per a quedar ben satisfet només amb un plat d'aquests.
Pel que fa a la carta de vins, tot i tenir uns preus molt continguts, per a mi va ser el punt més feble de tot el que vaig veure aquell dia, doncs només ofereixen referències de la seva D.O. Penedès, amb un predomini absolut dels caves, i concretament dels cellers Llopart, dels quals imagino deuen formar part en alguna mena d'associació o patrocini, doncs fins i tot el menú maridatge està format per caves d'aquest celler. La nostra elecció, dins de les poques alternatives que deixaven, va ser la d'un bon Pardas Negre Franc del celler del mateix nom, i del qual vaig gaudir fa un temps al restaurant Topik, d'una ampolla del seu Collita Roja que em va entusiasmar.
El compte, que finalment va quedar per uns 36 € per cap, opino que té un preu prou raonable tant per la qualitat de la cuina i del producte, com pel servei i l'espectacularitat de les vistes que ofereix la seva sala.
En resum, un lloc a tenir en compte fora de l'habitual circuit de restaurants on anar els dies de festa, amb una cuina de nivell, preus competitius tant del menjar com del seu celler i un indret a on gaudir abans o després de l'àpat.
Tag :
Restaurant
Bicnic. Molt bona troballa.
Bicnic
Girona, 68
08009 - Barcelona
Tel. 690 904 614
www.bicnic.com
reserves@bicnic.com
Tot i ja fer un parell de mesos de la meva visita a aquest lloc, com aviem d'anar amb els 3(o+) a Taula, he esperat fins ara per a publicar-ho, i ho faré amb la crònica d'aquell dia, deixant l'espai d'aquells per l'última visita.
Al costat mateix del ja consolidat i centenari local que va ser colmado i celler als seus dies i on ara s'ubica el restaurant Betlem, els mateixos propietaris d'aquest han inaugurat fa uns mesos, el Bicnic, del qual podríem dir d'entrada que són dos conceptes de restauració ben diferenciats en un sol espai. En un local en forma de U, ens trobem per una banda l'espai FAST a l'entrada, amb una llarga barra i tamborets on poder gaudir d'entrepans o mitges racions, i, a l'altra banda de la U, l'espai SLOW, amb taules de pícnic, en les que ja podrem degustar la seva oferta gastronòmica a partir de la carta. Val a dir que només admeten reserves a aquest últim, a l'SLOW, mentre que al FAST, també tens l'opció de portar-t'ho.
Taules despullades amb tovallons de paper, com ja imagines trobar en un lloc informal d'aquestes característiques, amb parament, això si, de qualitat. Il·luminació ben trobada amb focus damunt mateix de cada taula, que en algun cas i segons a qui, fins i tot poden arribar a donar una mica massa d'escalfor.
La carta està pensada en més d'un 50% en plats per a compartir, mentre que la resta, que són els segons, ja juguen en una altra lliga i ens trobem amb plats molt elaborats de carn i peix, amb fins i tot alguna concessió a la cuina vegetal. La carta de vins està molt treballada amb referències importants i predomini de les del país, i d'entre les quals vam triar un Bàrbara Forés, una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta. I pel que fa al servei, val a dir que és d'aquell professional i proper que sempre tenen un somriure que fa que et sentis a gust.
Per començar i fora de carta, vam demanar l'ostra del Delta de l'Ebre amb puré d'api-rave i poma àcida, escalunya envinagrada i caviar cítric.
També compartits uns rotllets x-nem de xai de llet i hortalisses a l’estil vietnamita amb vinagreta de mango, dels quals opino que és o serà un dels seus plats més representatius.
I ja pel que fa als segons, cadascú es va demanar els seus... I així van portar una galta de vedella brasejada, amb salsa de fricandó de ceps, saltat de bolets i puré de nyàmera. Com podeu veure a la fotografia, una bona ració...
El meu plat, que va ser un fabulós tàrtar de vaca i anguila fumada sobre el moll de l’os fornejat. De debò que vaig gaudir-lo molt i penso que podria anar a un lloc destacat d'entre els meus tàrtars preferits.
I un tiradito de tonyina sostenible amb “leche de tigre”, garoina, moniato i crema d’alvocat.
El compte, que sense les begudes ens quedaria per poc més de 30 € per cap, és d'una relació qualitat preu sorprenent, doncs tant per cuina com per servei, tenen un nivell molt alt.
En resum, un lloc recomanable al qual s'haurà d'anar de tant en tant, i més a mesura que vagin renovant la seva carta i introduint nous plats. Particularment, dels que m'han agradat d'aquest 2017-2018... :-)
I si voleu conèixer també el resum que de la visita vam fer fa uns dies amb els 3(o+) a Taula, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:
Girona, 68
08009 - Barcelona
Tel. 690 904 614
www.bicnic.com
reserves@bicnic.com
Tot i ja fer un parell de mesos de la meva visita a aquest lloc, com aviem d'anar amb els 3(o+) a Taula, he esperat fins ara per a publicar-ho, i ho faré amb la crònica d'aquell dia, deixant l'espai d'aquells per l'última visita.
Al costat mateix del ja consolidat i centenari local que va ser colmado i celler als seus dies i on ara s'ubica el restaurant Betlem, els mateixos propietaris d'aquest han inaugurat fa uns mesos, el Bicnic, del qual podríem dir d'entrada que són dos conceptes de restauració ben diferenciats en un sol espai. En un local en forma de U, ens trobem per una banda l'espai FAST a l'entrada, amb una llarga barra i tamborets on poder gaudir d'entrepans o mitges racions, i, a l'altra banda de la U, l'espai SLOW, amb taules de pícnic, en les que ja podrem degustar la seva oferta gastronòmica a partir de la carta. Val a dir que només admeten reserves a aquest últim, a l'SLOW, mentre que al FAST, també tens l'opció de portar-t'ho.
Taules despullades amb tovallons de paper, com ja imagines trobar en un lloc informal d'aquestes característiques, amb parament, això si, de qualitat. Il·luminació ben trobada amb focus damunt mateix de cada taula, que en algun cas i segons a qui, fins i tot poden arribar a donar una mica massa d'escalfor.
La carta està pensada en més d'un 50% en plats per a compartir, mentre que la resta, que són els segons, ja juguen en una altra lliga i ens trobem amb plats molt elaborats de carn i peix, amb fins i tot alguna concessió a la cuina vegetal. La carta de vins està molt treballada amb referències importants i predomini de les del país, i d'entre les quals vam triar un Bàrbara Forés, una garnatxa blanca de la D.O. Terra Alta. I pel que fa al servei, val a dir que és d'aquell professional i proper que sempre tenen un somriure que fa que et sentis a gust.
Per començar i fora de carta, vam demanar l'ostra del Delta de l'Ebre amb puré d'api-rave i poma àcida, escalunya envinagrada i caviar cítric.
 |
| Ostra |
Per continuar compartint unes escopinyes saltejades amb oli de bitxo, gingebre i citronel·la.
 |
| Escopinyes saltejades |
També compartits uns rotllets x-nem de xai de llet i hortalisses a l’estil vietnamita amb vinagreta de mango, dels quals opino que és o serà un dels seus plats més representatius.
 |
| Rotllets x-nem |
I ja pel que fa als segons, cadascú es va demanar els seus... I així van portar una galta de vedella brasejada, amb salsa de fricandó de ceps, saltat de bolets i puré de nyàmera. Com podeu veure a la fotografia, una bona ració...
 |
| Galta de vedella |
El meu plat, que va ser un fabulós tàrtar de vaca i anguila fumada sobre el moll de l’os fornejat. De debò que vaig gaudir-lo molt i penso que podria anar a un lloc destacat d'entre els meus tàrtars preferits.
 |
| Tàrtar de vaca i anguila |
I un tiradito de tonyina sostenible amb “leche de tigre”, garoina, moniato i crema d’alvocat.
 |
| "Tiradito" de tonyina |
Pel que fa a les postres, tampoc és que tinguin moltes referències, però les que tenen són de les que vénen totes de gust... I només un de nosaltres va demanar unes, que van ser un sorbet de llimona artesanal, merengues de farigola llimonera i empolvorat amb flor de Sichuan.
 |
| Llimona pelada |
El compte, que sense les begudes ens quedaria per poc més de 30 € per cap, és d'una relació qualitat preu sorprenent, doncs tant per cuina com per servei, tenen un nivell molt alt.
En resum, un lloc recomanable al qual s'haurà d'anar de tant en tant, i més a mesura que vagin renovant la seva carta i introduint nous plats. Particularment, dels que m'han agradat d'aquest 2017-2018... :-)
I si voleu conèixer també el resum que de la visita vam fer fa uns dies amb els 3(o+) a Taula, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Ca'l Malcarat. La nova sensació a Cambrils.
Ca'l Malcarat
Cambrils (a l'extraradi...)
Tel.: De moment no admet reserves
Vaig tenir la sort de ser un dels convidats escollits, d'entre una munió de periodistes especialitzats i cuquigastroblogers, a la inauguració d'aquest nou lloc a Cambrils que ha de donar molt a parlar, sobretot quan el seu xef comenci a donar-se a conèixer (més si cal...) en aquesta bonica i tranquil·la, fins ara, localitat de la Costa Daurada. I per celebrar l'esdeveniment, que millor que fer-ho amb un menú de degustació d'una de les que de ben segur esdevindrà especialitat de la casa... la cuina de menuts.
El local, tot i estar a la perifèria de la població, és fàcilment accessible tant per transport públic (amb Renfe i la seva p... vella) com en cotxe, per l'autopista o carretera nacional. Fins i tot, es pot anar al centre del poble tot fent una passejada per la vora del mar.
Un cop a l'interior, que és d'un bonic estil modern, ja se'ns van manifestar les primeres carències pel que fa al parament de taula... I és que no és presentable una vaixella d'aquestes característiques tan bàsiques i primitives. Si us plau, mai més... NO sense els meus plats...
Per esbargir als convidats, van disposar un aperitiu de vermuts artesans, amb unes patates xips, unes olives i unes generoses safates de lacón fumat preparat al Kamado que, com habitualment passa amb aquests panxaagraïts, van desaparèixer en menys de deu minuts... es veu que venien amb gana els pobres... Val a dir, que tothom va coincidir amb l'extraordinària qualitat i acabat del producte, resultat de la cocció en aquell aparell, que si voleu ampliar informació i coneixements podeu consultar a l'excel·lent i pedagògica pàgina www.kamado.cat.
I ja, sense més comèdies, va començar l'àpat, en el qual l'encarregada del tret de sortida va ser la truita amb suc (o en suc... no sé quin és el nom correcte), típica de la comarca del Priorat. Elaborada de forma perfecta per la Marta, xef executiva que aquell dia va poder compartir taula amb tot el grup gràcies a un gest de generositat sense precedents per part del xef en cap de Ca'l Malcarat, en retirar-li els grillons i les cadenes a la pobra xef.
A continuació, el plat que va esdevenir la veritable estrella del dinar: les Potas de Tocino de la Tia Rafaela (quina dèria aquesta de batejar els plats amb l'atribució de la recepta a qualsevol familiar... com les famoses croquetes de la abuela...). Val a dir, que tot i quasi arribar a agenollar-nos davant la famosa xef, va ser impossible arrancar-li la recepta d'aquest fabulós plat. Només sabem amb certesa, que no porten ni ceba ni tomàquet i que s'acompanyen amb botifarra crua de qualitat. I una salseta per sucar pa fins a l'avorriment. També, per descomptat, cuinat de forma magistral per la Marta.
El tercer pase, en la línia dels dos primers i també perfectament elaborat per la Marta, van ser una Tripa a l'estil Marta (d'allò que allà anomenen callos), que almenys en aquest cas anaven ben reconeguts per la menció a la mateixa xef.
I l'últim plat del dinar, va ser un Cap i pota a l'estil del xef (ja anava sent hora de tastar algun plat elaborat per ell...), amb cigrons robats a un dels plats de la seva xef, i que tal com va comentar amb gran encert un dels convidats, tenia un cert toc mexicà... ves que no sigui d'aquelles terres el xef de Ca'l Malcarat... Fora conyes, un gran plat amb consonància amb la resta de plats, tot i que potser va ser el menys aclamat per anar al final i estar ja amb les panxes una mica plenes.
I les postres, cortesia d'un dels convidats de terres del nord, que van ser fotografiades quan ja estaven gairebé consumides. I això que estàvem prou tips...
Curiosament i tret del vi que va acompanyar les postres, la resta de vins que també van ser aportats pels convidats van ser tots de la D.O.Q. Priorat.
I ja per acabar, un xampany rosat cortesia del xef, imaginem que una mica per excusar-se per la qualitat de la seva aportació al menú d'aquell dia... :-)
En resum: un lloc molt recomanable al que caldrà romandre atents, ja que als mesos vinents donarà molt que parlar, i al que li desitgem molt llarga vida i èxits en la seva trajectòria.
Esperem que mantingui sempre en el seu equip a la xef executiva que és la veritable alma mater del negoci, i tanmateix recomanen estirar-se una mica (encara que sigui apujant preus) per poder oferir una vaixella de veritat i de qualitat. Tornarem d'aquí a poc temps (almenys jo personalment) per comprovar les evolucions d'aquest xef i del seu local.
I gràcies, gràcies, gràcies per la convidada. Va ser una genial diada, amb uns amfitrions genials, molts riures i gent de puta mare.
Cambrils (a l'extraradi...)
Tel.: De moment no admet reserves
Vaig tenir la sort de ser un dels convidats escollits, d'entre una munió de periodistes especialitzats i cuquigastroblogers, a la inauguració d'aquest nou lloc a Cambrils que ha de donar molt a parlar, sobretot quan el seu xef comenci a donar-se a conèixer (més si cal...) en aquesta bonica i tranquil·la, fins ara, localitat de la Costa Daurada. I per celebrar l'esdeveniment, que millor que fer-ho amb un menú de degustació d'una de les que de ben segur esdevindrà especialitat de la casa... la cuina de menuts.
El local, tot i estar a la perifèria de la població, és fàcilment accessible tant per transport públic (amb Renfe i la seva p... vella) com en cotxe, per l'autopista o carretera nacional. Fins i tot, es pot anar al centre del poble tot fent una passejada per la vora del mar.
I que dir dels tovallons de paper per acabar-ho d'adobar... Només transcriure la definició que dels tovallons fa la nostra estimada Viquipèdia: ../... Modernament existeixen també tovallons de paper, que no es renten sinó que es llencen després de cada ús. Aquests són habituals a restaurants econòmics, locals de menjar ràpid i bars, a més de ser cada cop més freqüents en algunes llars../... No hase falta desir nada más... Encara sort que les copes eren de vidre, doncs els convidats ja tremolàvem per la por de veure'ns abocats a beure en gots de plàstic...
Per esbargir als convidats, van disposar un aperitiu de vermuts artesans, amb unes patates xips, unes olives i unes generoses safates de lacón fumat preparat al Kamado que, com habitualment passa amb aquests panxaagraïts, van desaparèixer en menys de deu minuts... es veu que venien amb gana els pobres... Val a dir, que tothom va coincidir amb l'extraordinària qualitat i acabat del producte, resultat de la cocció en aquell aparell, que si voleu ampliar informació i coneixements podeu consultar a l'excel·lent i pedagògica pàgina www.kamado.cat.
I ja, sense més comèdies, va començar l'àpat, en el qual l'encarregada del tret de sortida va ser la truita amb suc (o en suc... no sé quin és el nom correcte), típica de la comarca del Priorat. Elaborada de forma perfecta per la Marta, xef executiva que aquell dia va poder compartir taula amb tot el grup gràcies a un gest de generositat sense precedents per part del xef en cap de Ca'l Malcarat, en retirar-li els grillons i les cadenes a la pobra xef.
A continuació, el plat que va esdevenir la veritable estrella del dinar: les Potas de Tocino de la Tia Rafaela (quina dèria aquesta de batejar els plats amb l'atribució de la recepta a qualsevol familiar... com les famoses croquetes de la abuela...). Val a dir, que tot i quasi arribar a agenollar-nos davant la famosa xef, va ser impossible arrancar-li la recepta d'aquest fabulós plat. Només sabem amb certesa, que no porten ni ceba ni tomàquet i que s'acompanyen amb botifarra crua de qualitat. I una salseta per sucar pa fins a l'avorriment. També, per descomptat, cuinat de forma magistral per la Marta.
El tercer pase, en la línia dels dos primers i també perfectament elaborat per la Marta, van ser una Tripa a l'estil Marta (d'allò que allà anomenen callos), que almenys en aquest cas anaven ben reconeguts per la menció a la mateixa xef.
I l'últim plat del dinar, va ser un Cap i pota a l'estil del xef (ja anava sent hora de tastar algun plat elaborat per ell...), amb cigrons robats a un dels plats de la seva xef, i que tal com va comentar amb gran encert un dels convidats, tenia un cert toc mexicà... ves que no sigui d'aquelles terres el xef de Ca'l Malcarat... Fora conyes, un gran plat amb consonància amb la resta de plats, tot i que potser va ser el menys aclamat per anar al final i estar ja amb les panxes una mica plenes.
I les postres, cortesia d'un dels convidats de terres del nord, que van ser fotografiades quan ja estaven gairebé consumides. I això que estàvem prou tips...
Curiosament i tret del vi que va acompanyar les postres, la resta de vins que també van ser aportats pels convidats van ser tots de la D.O.Q. Priorat.
I ja per acabar, un xampany rosat cortesia del xef, imaginem que una mica per excusar-se per la qualitat de la seva aportació al menú d'aquell dia... :-)
En resum: un lloc molt recomanable al que caldrà romandre atents, ja que als mesos vinents donarà molt que parlar, i al que li desitgem molt llarga vida i èxits en la seva trajectòria.
Esperem que mantingui sempre en el seu equip a la xef executiva que és la veritable alma mater del negoci, i tanmateix recomanen estirar-se una mica (encara que sigui apujant preus) per poder oferir una vaixella de veritat i de qualitat. Tornarem d'aquí a poc temps (almenys jo personalment) per comprovar les evolucions d'aquest xef i del seu local.
I gràcies, gràcies, gràcies per la convidada. Va ser una genial diada, amb uns amfitrions genials, molts riures i gent de puta mare.
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Rilke
Rilke
Mallorca, 275
08008 - Barcelona
Tel.: 937 648 952
Una veritable i agradable sorpresa, el restaurant escollit per aquesta nova sortida dels 3(o+) a Taula, Es tracta d'un local situat al principal d'una finca senyorial al carrer Mallorca, a tocar del Passeig de Gràcia i per tant, a pocs metres de La Pedrera, i que és l'antiga ubicació d'un dels clàssics de Barcelona: el Beltxenea, tancat ara ja fa uns quants anys i del qual no vaig tenir la sort de conèixer.
Només d'entrar, ja et trobes amb una impressionant barra a on prendre qualsevol cóctel o beguda, assegut a les còmodes i acolorides butaques de vellut. Aquest hall, ens dona pas al menjador principal i als menjadors privats que abans imagino serien habitacions de la vivenda. Aquest menjador principal, està obert al fabulós pati interior per uns grans finestrals, i acull unes poques i cuidades taules a on gaudi d'una tranquila experiència gastronòmica.
La carta, tot i no ser gaire extensa, ens fa patir... es a dir, que hi han tants plats que voldries tastar, que una visita se't fa insuficient per valorar l'alt nivell de cuina que es suposa provenint de xefs de nivell com són els que porten aquest negoci.
Mallorca, 275
08008 - Barcelona
Tel.: 937 648 952
Una veritable i agradable sorpresa, el restaurant escollit per aquesta nova sortida dels 3(o+) a Taula, Es tracta d'un local situat al principal d'una finca senyorial al carrer Mallorca, a tocar del Passeig de Gràcia i per tant, a pocs metres de La Pedrera, i que és l'antiga ubicació d'un dels clàssics de Barcelona: el Beltxenea, tancat ara ja fa uns quants anys i del qual no vaig tenir la sort de conèixer.
Només d'entrar, ja et trobes amb una impressionant barra a on prendre qualsevol cóctel o beguda, assegut a les còmodes i acolorides butaques de vellut. Aquest hall, ens dona pas al menjador principal i als menjadors privats que abans imagino serien habitacions de la vivenda. Aquest menjador principal, està obert al fabulós pati interior per uns grans finestrals, i acull unes poques i cuidades taules a on gaudi d'una tranquila experiència gastronòmica.
La carta, tot i no ser gaire extensa, ens fa patir... es a dir, que hi han tants plats que voldries tastar, que una visita se't fa insuficient per valorar l'alt nivell de cuina que es suposa provenint de xefs de nivell com són els que porten aquest negoci.
I com sempre, si voleu ampliar el resum d'aquesta experiència, entreu i llegiu el post que de forma conjunta hem fet a:
En resum... un indret espectacular (salons, mobiliari, pati, ...) amb un servei de primera i una cuina molt ben elaborada (plats clàssics però actualitzats). Un restaurant que passa a formar part dels meus recomanats particulars.
