Posted by : Jordi Castaño diumenge, 6 de maig del 2018

Meneghina
Tiradors, 2
Barcelona

Tel. 931 192 221

www.meneghina.es



El dia de Sant Jordi, les nenes em van demanar d'anar a dinar a un restaurant italià, que fos bo, que no haguessin estat mai i que a més fos cèntric (ja veieu que demanen poc...). Vaig haver de tirar de la meva llista de pendents, i van aparèixer Le Cucine Mandarosso i Meneghina. Per proximitat al centre, vaig trucar al primer que està entre el Palau de la Música i Santa Caterina, però coincidia que era dilluns i era el seu dia de descans (tinc una mena de maledicció amb aquest lloc, perquè ja són unes quantes les ocasions que he intentat anar i per un motiu o un altre, no he pogut encara anar) i aleshores ja vaig reservar al segon, que està situat al Born a tocar del parc de la Ciutadella. 

Es tracta d'un petit local (calculo que té capacitat per a uns 30 comensals...) decorat de forma rústica i amb tons càlids que li donen un encant molt especial que el fa idoni per a romàntiques trobades, i que disposa d'un parell de taules al carrer per quan arriba el bon temps... També destacaria com un dels seus punts forts, l'amabilitat i simpatia del seu servei que sempre té un somriure pels clients i et recomana encertadament segons les teves preferències. 

La carta és curta, amb només una dotzena de referències, però complicada d'escollir un plat d'entre els seus entrants, com la burrata que diuen que és excepcional però que aquell dia no ens van poder oferir perquè no els havia arribat, la parmigiana d'albergínia, el carasau amb straciatella o el vitello tonnato, o bé els plats de pasta, risotto, o carn o peix de llotja.  

Pel que fa a la carta de vins, la veritat és que ni la vaig fullejar, deixant-me portar per les recomanacions de la noia, segons les preferències de les nenes, i així va arribar a taula un fabulós pinot grigio Ronco del Tassi. 

Vam compartir un Vitello tonnato, que fan amb una versió totalment lliure i informal, en el que la tonyina ens arriba en forma d'escuma o mousse. Molt bo i per repetir.  



I després, cadascun el seu plat principal i que vàrem coincidir tots quatre en demanar-lo de la secció pasta que, lògicament preparen ells. La meva elecció van ser aquests Tagliatelle amb ragù de porc ibèric i vedella



Uns Spaghetti, tomàquet, alfàbrega i tomàquet sec que van triomfar. 



I un parell de racions de Casarecce amb sípia, carxofes i menta.



I unes postres, també compartides (només per dos), que van ser aquestes extraordinàries Cannolo sicilià. 




Com podeu veure al compte, el preu del dinar es va quedar en poc més de 20 € per cap sense comptar el vi, però penso que en aquest cas no és gaire representatiu, perquè només vam demanar un plat cadascun, i un entrant i unes postres a compartir entre quatre. Calculo que el preu correcte i aproximat s'enfilaria gairebé als 35-40 € per cap (begudes a part). 



Car? Si penseu en un restaurant italià com a lloc per atipar-se de pasta o pizza, us semblarà caríssim. Però si en canvi aprecieu la bona pasta fresca i casolana acompanyada de productes frescos i de qualitat, i tot això en un lloc encantador i romàntic i amb un servei top, aquest lloc sens dubte us enamorarà. Us el recomano... 



{ 7 comentarios... read them below or Comment }

  1. Fa molt de temps que no vaig... I l'he publicat dues vegades. La primera ens va encantar i va ser tot positiu. Encara em recordo d'una parmigiana excepcional... La segona vegada, havia canviat l'estil...

    Recordo de la segona, un xef que passejava per les taules mostrant tòfona (era la temporada) i que no va interpretar bé una de les meves bromes...

    Però els plats van arribar molt més sofisticats que el cop anterior (saps de la meva mania de demanar el mateix, quan torno). I la parmigiana ja va arribar com molt menys rústica i algun altre plat que ja no recordo...

    I ja no he tornat... Ves a saber si han tornat més als origens i em tornaria a agradar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ho comentes, si que em sona la història aquesta del xef amb la tòfona (ara busco...).

      Tret del vitello tonnato, la resta de plats es veien prou tradicionals. Amb bon producte i pastes de qualitat, però totalment tradicionals.

      I del xef que comentes, ni rastre aquell dia almenys... Crec que hauries de donar-li una altre oportunitat, aprofitant per algun dels teus sopars romàntics... :-)

      Abraçada!!

      Elimina
    2. m'encanta el meneghina. cert que fa temps que no hi vaig. però, cert, el preu no és representatiu.... jo sempre que hi he anat he pagat aproximada 40 per cap! i sí és moooolt romàntic! :-) esther

      Elimina
    3. Tu si que saps d'aquestes coses... no com d'altres... :-)))

      Elimina
  2. Un vitello tonnato una mica estrany però la resta de plats fan bona pinta. El puc afegir al meu llistat de desitjos, a veure quan hi ha quòrum familiar de trepitjar un italià. :-'

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no aneu tants com acostumeu a anar... :-)))

      Fora conyes, és un lloc acollidor i amb bona cuina que val la pena visitar.

      Salut!!

      Elimina
    2. Normalment som tres o quatre només. :-)

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Guia 3(o+)aTaula

Guia 3(o+)aTaula
Feu clic per descarregar-la en PDF

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -