Pichorradicas. Clàssic (massa) a Tudela.
Pichorradicas
Cortadores, 11
31500 - Tudela
Tel. 948 821 021
www.pichorradicas.es
D'aquest restaurant havia sentit parlar fins a la sacietat al meu pare, de la seva època de treballador de Seat, quan anava convidat pels industrials o bé dels caps de la mateixa empresa a Pamplona. Com havíem de fer parada i fonda de baixada d'una estada pel nord i ja havíem fet l'únic recomanat d'aquesta població, vaig decidir fer un vot de confiança al meu pare i anar a treure el nas...
Situat al centre històric i a tocar de la coneguda Plaza de los Fueros, és un local que desborda classicisme per tots els seus porus. Massa? Per a mi si... Digueu-me marcià, però a mi aquests llocs amb tufillo de naftalina, ja em posen alerta abans fins i tot d'haver pogut ni tan sols revisar la carta...
La seva carta presenta els plats tradicionals de la seva demarcació (regió? provincia? autonomia?... cada cop costa més expressar els sentiments de país...) emmarcats com no podia ser de cap altra manera en: Amanides fredes i calentes, entrants, carns i peixos.
Mentre esperàvem la comanda, ens van portar uns pebrots de Padrón (no seria pas quilòmetre zero...) i el vi, que com acostumo a fer quan sóc fora del país, va ser de la seva rodalia i en aquest cas, un Guelbenzu Evo 2011, VT Ribera del Queiles que va acompanyar prou bé l'àpat d'aquell dia.
Com havíem de fer camí de tornada cap a casa i no era qüestió de patir somnolència, vam compartir unes Pochas de Tudela amb piperrak. Prou bones, tot i que no restaran pas als meus somnis gastros...
I de principals, un timbal de tomàquet i foie gratinat amb formatge del Roncal, que no vaig arribar a tastar, però que no feia pas mala pinta...
I un garrí rostit, molt i molt clàssic en la seva elaboració i que a part d'una bona matèria primera, no em va provocar cap mena de desig ocult.
El compte, 35 € per cap sense postres i amb només un entrant, tampoc és que sigui econòmic en relació a la satisfacció que t'aporta...
Resum: Malament? No pas... No puc definir-ho així...
Desig de tornar zero, però no puc pas parlar malament ni no recomanar-lo. És només que quan ja portes un cert bagatge en aquestes històries, et fan una mica de mandra determinat tipus de restaurant, que a més de no sorprendre't, et fan palesa la realitat dels teus temors.
I pel que fa al servei, només una pinzellada... La persona encarregada de servir-nos, a part d'haver-li de repetir mil cops sense èxit les nostres demandes en correcte castellà, a l'hora de servir el vi, va ser capaç de fer quatre errades en només 10 segons... No ens el va donar a tastar, em va servir primer a mi, em va omplir la copa fins a límits que no havia vist mai, i va vessar gran quantitat per la taula sense ni tan sols netejar-la o disculpar-se... De debò que vaig al·lucinar bastant... Tampoc vull fer-ho extensiu a tot el servei, doncs el que semblava el cap de sala, estava molt atent i tot i que no arribava a totes, l'esforç que feia compensava les deficiències de l'altre personatge.
En fi... allà està i ja ho sabeu.
Cortadores, 11
31500 - Tudela
Tel. 948 821 021
www.pichorradicas.es
D'aquest restaurant havia sentit parlar fins a la sacietat al meu pare, de la seva època de treballador de Seat, quan anava convidat pels industrials o bé dels caps de la mateixa empresa a Pamplona. Com havíem de fer parada i fonda de baixada d'una estada pel nord i ja havíem fet l'únic recomanat d'aquesta població, vaig decidir fer un vot de confiança al meu pare i anar a treure el nas...
Situat al centre històric i a tocar de la coneguda Plaza de los Fueros, és un local que desborda classicisme per tots els seus porus. Massa? Per a mi si... Digueu-me marcià, però a mi aquests llocs amb tufillo de naftalina, ja em posen alerta abans fins i tot d'haver pogut ni tan sols revisar la carta...
La seva carta presenta els plats tradicionals de la seva demarcació (regió? provincia? autonomia?... cada cop costa més expressar els sentiments de país...) emmarcats com no podia ser de cap altra manera en: Amanides fredes i calentes, entrants, carns i peixos.
Mentre esperàvem la comanda, ens van portar uns pebrots de Padrón (no seria pas quilòmetre zero...) i el vi, que com acostumo a fer quan sóc fora del país, va ser de la seva rodalia i en aquest cas, un Guelbenzu Evo 2011, VT Ribera del Queiles que va acompanyar prou bé l'àpat d'aquell dia.
Com havíem de fer camí de tornada cap a casa i no era qüestió de patir somnolència, vam compartir unes Pochas de Tudela amb piperrak. Prou bones, tot i que no restaran pas als meus somnis gastros...
I de principals, un timbal de tomàquet i foie gratinat amb formatge del Roncal, que no vaig arribar a tastar, però que no feia pas mala pinta...
I un garrí rostit, molt i molt clàssic en la seva elaboració i que a part d'una bona matèria primera, no em va provocar cap mena de desig ocult.
El compte, 35 € per cap sense postres i amb només un entrant, tampoc és que sigui econòmic en relació a la satisfacció que t'aporta...
Resum: Malament? No pas... No puc definir-ho així...
Desig de tornar zero, però no puc pas parlar malament ni no recomanar-lo. És només que quan ja portes un cert bagatge en aquestes històries, et fan una mica de mandra determinat tipus de restaurant, que a més de no sorprendre't, et fan palesa la realitat dels teus temors.
I pel que fa al servei, només una pinzellada... La persona encarregada de servir-nos, a part d'haver-li de repetir mil cops sense èxit les nostres demandes en correcte castellà, a l'hora de servir el vi, va ser capaç de fer quatre errades en només 10 segons... No ens el va donar a tastar, em va servir primer a mi, em va omplir la copa fins a límits que no havia vist mai, i va vessar gran quantitat per la taula sense ni tan sols netejar-la o disculpar-se... De debò que vaig al·lucinar bastant... Tampoc vull fer-ho extensiu a tot el servei, doncs el que semblava el cap de sala, estava molt atent i tot i que no arribava a totes, l'esforç que feia compensava les deficiències de l'altre personatge.
En fi... allà està i ja ho sabeu.
Tag :
Restaurant
Sato i Tanaka. Excel•lent i tranquil•la barra japo.
Sato i Tanaka
Bruc, 79
Barcelona
Tel. 938 099 274
En aquesta nova experiència dels 3(o+) a Taula i per recomanació de l'Esther, ens vam endinsar en una proposta molt valenta de cuina japonesa, provinent dels ja reconeguts restaurants Can Kenji i Aiueno.
Un senzill local a la dreta de l'Eixample amb dues barres dirigides per Sato i Tanaka, que són dos sushimen (imagino es defineixen així) amb molta, molta mà per això del sushi.
Tinc una certa animadversió d'entrada, per tot el que no sigui una taula on poder estar cara a cara amb les persones amb les quals comparteixo taula, o sigui que podeu imaginar que en penso de les barres... Però en aquest cas, m'he de treure el barret per segon cop (el primer va ser a la barra del Koy Shunka) davant el confort i tranquil·litat que em va transmetre aquest lloc...
Tenen una carta amb els clàssics talls o peces de sushi que tots coneixem àmpliament de la cuina japonesa, i en la qual també tenen cabuda menús de degustació, on els nigiris són l'indiscutible peça estrella de la casa. I he de dir, què és un dels llocs de cuina japonesa a on més he gaudit amb el binomi sala-cuina, fins al punt d'estar ja planificant una nova visita ben aviat.
Com diuen que una imatge val més que mil paraules, us deixo una mostra del menú que vam fer aquell dia amb els 3(o+) a Taula...
Bruc, 79
Barcelona
Tel. 938 099 274
En aquesta nova experiència dels 3(o+) a Taula i per recomanació de l'Esther, ens vam endinsar en una proposta molt valenta de cuina japonesa, provinent dels ja reconeguts restaurants Can Kenji i Aiueno.
Un senzill local a la dreta de l'Eixample amb dues barres dirigides per Sato i Tanaka, que són dos sushimen (imagino es defineixen així) amb molta, molta mà per això del sushi.
Tinc una certa animadversió d'entrada, per tot el que no sigui una taula on poder estar cara a cara amb les persones amb les quals comparteixo taula, o sigui que podeu imaginar que en penso de les barres... Però en aquest cas, m'he de treure el barret per segon cop (el primer va ser a la barra del Koy Shunka) davant el confort i tranquil·litat que em va transmetre aquest lloc...
Tenen una carta amb els clàssics talls o peces de sushi que tots coneixem àmpliament de la cuina japonesa, i en la qual també tenen cabuda menús de degustació, on els nigiris són l'indiscutible peça estrella de la casa. I he de dir, què és un dels llocs de cuina japonesa a on més he gaudit amb el binomi sala-cuina, fins al punt d'estar ja planificant una nova visita ben aviat.
Com diuen que una imatge val més que mil paraules, us deixo una mostra del menú que vam fer aquell dia amb els 3(o+) a Taula...
Que com sempre podreu ampliar entrant i llegint el post que de forma conjunta hem fet a:
En resum... un lloc molt recomanable que si bé no figurarà (injustament) al top 50 del 2018, tant per cuina, com per sala i servei, té un lloc garantit per a próximes edicions de la Guia.
Trinquete. Les verdures, així si...
Trinquete
Trinquete, 1 bis
31500 - Tudela
Tel. 948 413 105
www.trinquete.es
De pujada a terres basques i navarreses per passar uns dies de relax, vam fer parada i fonda programada a Tudela que era la població que ens quedava més propera quan arribava l'hora de dinar. Va ser la mateixa noia de l'hotel que havia reservat a Arantza (i que aprofito per recomanar-vos si voleu desconnectar totalment) que, en preguntar-li si coneixia algun lloc a mig camí per fer parada, ens el va recomanar remarcant que era ideal si ens agradaven les verdures...
El restaurant està situat al centre d'aquesta localitat, on no costa gaire trobar aparcament, i és un espai molt agradable d'estil modern i mobiliari funcional, amb parament més que correcte. Servei amable i professional, que en tot moment ens va recomanar les millors opcions per les nostres preferències.
Es tracta d'un petit restaurant familiar que s'autoabasteix de les seves fruites i verdures, recollides diàriament i conreades amb criteris tradicionals i ecològics. Treballen tot amb productes propis o dels seus veïns, sent la seva doncs, una cuina de proximitat (tot i que vaig veure unes gambes de Huelva, que molt, molt pròximes no són...).
A la carta, a la qual només vaig donar un ràpid cop d'ull, figuren verdures, llegums, peixos i carns, així com d'altres suggeriments de plats del seu corral o bé del seu rebost. Aquell dia, com les sensacions del lloc eren bones, ens vam deixar portar i així, pràcticament tot el que va arribar, va ser de fora de carta.
D'entrada, i mentre esperàvem els plats, un aperitiu amb una crema de carabassa, de la que penso s'ha abusat una mica massa als últims temps. I una garnatxa de la propera D.O. Campo de Borja, per acompanyar l'àpat.
Els entrants, que van ser tots dos compartits i de fora de carta, van ser uns impressionants "pimientos del cristal" i unes carxofes preparades al wok que es fonien a la boca. Ambdós, de gran nivell de preparació i amb una acurada presentació.
De la carta, una orada salvatge a la planxa amb fideuà o fideuada negra.
I de fora de carta i com a suggeriment, un garrí cuit a baixa temperatura durant no sé quantes hores i acabat amb una hòstia de forn, que va resultar un encert i un dels millors que he tastat (i sóc fan total d'aquest plat...).
I per no dir que no tastàvem les postres, vam compartir una mena de recuit amb mel, que van tenir la deferència de servir-nos en gots individuals.
El compte de poc més de 50€ per cap amb el vi i els cafès, el trobo justificat si atenem la qualitat dels productes i l'elaboració d'aquests.
En resum: un bon lloc a on fer una parada a les escapades que fem pel nord de la península, amb unes verdures d'allò més fresques i ben cuinades, en un entorn agradable i amb un servei eficient i amable, i obligat d'escoltar per seguir les seves recomanacions i plats del dia.
A Tudela també, ja de baixada d'aquella estada, vam trobar un altre restaurant, que no passarà pas a la llista de recomanables, però que algun altre dia publicaré...
I per acabar, unes fotografies de l'hotel Arantza a la localitat del mateix nom, que us recomanava visitar a l'inici d'aquest post, i que a més, és un hotel d'aquells "Adults Only" que tanta il·lusió ens fa trobar als que ja tenim la canalla crescudeta...
Realment adorable... :-)
Trinquete, 1 bis
31500 - Tudela
Tel. 948 413 105
De pujada a terres basques i navarreses per passar uns dies de relax, vam fer parada i fonda programada a Tudela que era la població que ens quedava més propera quan arribava l'hora de dinar. Va ser la mateixa noia de l'hotel que havia reservat a Arantza (i que aprofito per recomanar-vos si voleu desconnectar totalment) que, en preguntar-li si coneixia algun lloc a mig camí per fer parada, ens el va recomanar remarcant que era ideal si ens agradaven les verdures...
El restaurant està situat al centre d'aquesta localitat, on no costa gaire trobar aparcament, i és un espai molt agradable d'estil modern i mobiliari funcional, amb parament més que correcte. Servei amable i professional, que en tot moment ens va recomanar les millors opcions per les nostres preferències.
Es tracta d'un petit restaurant familiar que s'autoabasteix de les seves fruites i verdures, recollides diàriament i conreades amb criteris tradicionals i ecològics. Treballen tot amb productes propis o dels seus veïns, sent la seva doncs, una cuina de proximitat (tot i que vaig veure unes gambes de Huelva, que molt, molt pròximes no són...).
A la carta, a la qual només vaig donar un ràpid cop d'ull, figuren verdures, llegums, peixos i carns, així com d'altres suggeriments de plats del seu corral o bé del seu rebost. Aquell dia, com les sensacions del lloc eren bones, ens vam deixar portar i així, pràcticament tot el que va arribar, va ser de fora de carta.
D'entrada, i mentre esperàvem els plats, un aperitiu amb una crema de carabassa, de la que penso s'ha abusat una mica massa als últims temps. I una garnatxa de la propera D.O. Campo de Borja, per acompanyar l'àpat.
Els entrants, que van ser tots dos compartits i de fora de carta, van ser uns impressionants "pimientos del cristal" i unes carxofes preparades al wok que es fonien a la boca. Ambdós, de gran nivell de preparació i amb una acurada presentació.
 |
| Pebrots del cristal |
 |
| Carxofes al wok |
De la carta, una orada salvatge a la planxa amb fideuà o fideuada negra.
I de fora de carta i com a suggeriment, un garrí cuit a baixa temperatura durant no sé quantes hores i acabat amb una hòstia de forn, que va resultar un encert i un dels millors que he tastat (i sóc fan total d'aquest plat...).
I per no dir que no tastàvem les postres, vam compartir una mena de recuit amb mel, que van tenir la deferència de servir-nos en gots individuals.
El compte de poc més de 50€ per cap amb el vi i els cafès, el trobo justificat si atenem la qualitat dels productes i l'elaboració d'aquests.
En resum: un bon lloc a on fer una parada a les escapades que fem pel nord de la península, amb unes verdures d'allò més fresques i ben cuinades, en un entorn agradable i amb un servei eficient i amable, i obligat d'escoltar per seguir les seves recomanacions i plats del dia.
A Tudela també, ja de baixada d'aquella estada, vam trobar un altre restaurant, que no passarà pas a la llista de recomanables, però que algun altre dia publicaré...
I per acabar, unes fotografies de l'hotel Arantza a la localitat del mateix nom, que us recomanava visitar a l'inici d'aquest post, i que a més, és un hotel d'aquells "Adults Only" que tanta il·lusió ens fa trobar als que ja tenim la canalla crescudeta...
Realment adorable... :-)
Tag :
Restaurant,
Restaurant ®
Hetta. Suspens en sala... :-(
Hetta Cuisine
Passatge de Marimon, 5
08021 - Barcelona
Tel.: 932 529 594
No podia ser una ratxa de tants bons restaurants aquest 2018... En aquesta nova sortida dels 3(o+) a Taula, hem tornat de cop a la realitat de les inauguracions mediàtiques i programades, que malauradament i habitualment ens deixen un mal gust de boca. En aquesta ocasió, es tracta de l'obertura, o més aviat reconversió, de l'antic local on s'ubicava el restaurant Céleri del xef Xavier Pellicer. En el mateix local, un grup gastronòmic ha deixat en mans (vuit per ser més exactes) d'un grup de xefs la direcció i execució d'aquest nou projecte.
La seva sala té una decoració de fusta de tonalitats càlides i compte amb poques taules que permeten observar la seva cuina vista, que d'entrada pot fer gràcia, doncs visualment és fins i tot agradable, però com està a tocar del menjador separada només per unes mampares metàl·liques que no aïllen gaire d'olors, fums i sorolls (canten les comandes com si no hi hagués un demà), quan ja portes una estona no et sembla tan maca...
Si a tot això li afegim el teatre amb què envoltaven l'ambientació (tour per la cuina donant la ma als cuiners, música ambient que he estat a pubs que la tenien més baixeta, ...) ja us podreu imaginar quines van ser les nostres impressions inicials, que ja van fer d'entrada que estiguéssim menys receptius amb la resta de paràmetres que acostumem a valorar.
Format de petits plats d'elaborada cuina amb productes ecològics i sostenibles dels quals has de demanar un mínim de tres per cap si vols notar alguna cosa a la panxa, i segons recomanen ideals per a compartir, tot i que són masses els de cullera que fan complicada la tasca.
Passatge de Marimon, 5
08021 - Barcelona
Tel.: 932 529 594
No podia ser una ratxa de tants bons restaurants aquest 2018... En aquesta nova sortida dels 3(o+) a Taula, hem tornat de cop a la realitat de les inauguracions mediàtiques i programades, que malauradament i habitualment ens deixen un mal gust de boca. En aquesta ocasió, es tracta de l'obertura, o més aviat reconversió, de l'antic local on s'ubicava el restaurant Céleri del xef Xavier Pellicer. En el mateix local, un grup gastronòmic ha deixat en mans (vuit per ser més exactes) d'un grup de xefs la direcció i execució d'aquest nou projecte.
La seva sala té una decoració de fusta de tonalitats càlides i compte amb poques taules que permeten observar la seva cuina vista, que d'entrada pot fer gràcia, doncs visualment és fins i tot agradable, però com està a tocar del menjador separada només per unes mampares metàl·liques que no aïllen gaire d'olors, fums i sorolls (canten les comandes com si no hi hagués un demà), quan ja portes una estona no et sembla tan maca...
Si a tot això li afegim el teatre amb què envoltaven l'ambientació (tour per la cuina donant la ma als cuiners, música ambient que he estat a pubs que la tenien més baixeta, ...) ja us podreu imaginar quines van ser les nostres impressions inicials, que ja van fer d'entrada que estiguéssim menys receptius amb la resta de paràmetres que acostumem a valorar.
Format de petits plats d'elaborada cuina amb productes ecològics i sostenibles dels quals has de demanar un mínim de tres per cap si vols notar alguna cosa a la panxa, i segons recomanen ideals per a compartir, tot i que són masses els de cullera que fan complicada la tasca.
Si voleu, podeu llegir el post que de forma conjunta hem fet a:
En resum... cuina curiosa i ben resolta en general, a una sala que particularment se'm va fer massa incòmode per sorolls i teatre. Recomanable potser, per a amants d'aquesta cuina de petit format, ecològica i sostenible amb productes de temporada.
Tag :
3(o+) a Taula,
Restaurant
Can Feliu. Quelcom més que una masia...
Can Feliu
Camí Vell d'Ullastrell, s/n
08191 - Rubí
Tel. 936 995 386
Em vaig assabentar de l'existència d'aquest lloc per una trobada que van fer l'amic Ricard Sampere (www.restaurantscat.cat) i Pedro Alomar, representant i distribuïdor de Monolith, marca dels forns ceràmics Kamado (www.kamado.cat) a un lloc que estava relativament a prop de la meva nova casa.
El lloc és el clàssic i típic que esperes trobar quan dius d'anar a una masia... apartat de tot vestigi de civilització, aparcament de terra al costat mateix, grans sales de parets blanques i sostres amb bigues de fusta, atapeïdes de rústiques taules i cadires també de fusta, amb estovalles de quadres blancs i vermells, i senzill parament.
En una primera visita amb la meva parella, vam anar entre setmana i al vespre, i un dia que precisament no hi havia gaire gent. Bé... de fet vam estar sols, però també s'ha de tenir en compte que era 30 de desembre i la gent penso que no està precisament per sortir en dates com aquesta... :-)
La carta, tot i que també és d'un classicisme total pel que fa a l'estàndard oficial de cartes de masia, ja deixa entreveure pinzellades d'una cuina diferenciada i tractada amb molta cura, i així ens trobem amb plats com els ous cuits a baixa temperatura o el salmó fumat al moment, en els quals la tècnica es deixa intuir, i d'altres plats en els quals s'intueix la feina del kamado.
Tot i estar estructurada en gran part per plats de brasa i guarnicions, també tenen lloc d'altres propostes com entrants freds i calents, arrossos i guisats, amb alguna complicitat per plats més marítims. Ja avanço que les racions són més que generoses i demanar un entrant i un plat de brasa amb guarnició (quan ja la porten directament) és un exercici de risc.
Lògicament i en temporada, un clàssic com les calçotades no pot faltar... Tot i no haver tastat les d'aquest lloc i veient la qualitat de la cuina, penso que ha de ser una bona opció.
Carta de vins curta però amb bones referències com aquest "La Nit de les Garnatxes / Argila" del Celler Capçanes. Un vi intens i amb força, 100% garnatxa.
Mentre esperàvem la comanda ens van servir un aperitiu de crema de mongetes amb botifarra negre (que es va repetir a una posterior visita...).
I aquell dia, vam demanar per compartir uns primers, que van ser unes anxoves servides sobre un llit de tomàquet fresc, i uns musclos a la brasa que, en veure la generosa quantitat, ja ens vam començar a donar una idea de per on podia anar la cosa...
I els plats principals que van ser uns peus de porc a la graella per a mi. Amb acompanyament d'una carxofa i mitja albergínia a la brasa, i que com no avisen que els plats de brasa ja porten guarnició, vaig ser tan ruc de demanar-me unes refrescants i lleugeres mongetes amb cansalada que pràcticament van tornar senceres a la cuina...
I un picantó, que ja us puc dir que per a mi va ser el millor plat i en el que es feia palesa la tècnica de baixa temperatura del kamado, combinada amb la força de la graella del mateix aparell. Un encert de plat, que va ser repetit a la posterior visita.
I sense postres i amb l'afegit també del pa torrat clàssic i impensable de no demanar quan visites una masia, es va enfilar fins als 71 €, tot i que extrapolant amb la següent visita de la qual també us faig cinc cèntims a continuació, puc concloure que ens dóna un cost mitjà per cap d'uns 20-25 €.
En resum, un bon lloc fora de la ciutat, prou proper per no fer gaire mandra d'agafar el cotxe, amb una cuina que jo almenys he notat com més diferenciada d'altres masies, i amb un servei d'allò més atent i eficient. I pels que sou amants de les calçotades amb grup, penso que ha de ser una molt bona opció.
Camí Vell d'Ullastrell, s/n
08191 - Rubí
Tel. 936 995 386
Em vaig assabentar de l'existència d'aquest lloc per una trobada que van fer l'amic Ricard Sampere (www.restaurantscat.cat) i Pedro Alomar, representant i distribuïdor de Monolith, marca dels forns ceràmics Kamado (www.kamado.cat) a un lloc que estava relativament a prop de la meva nova casa.
El lloc és el clàssic i típic que esperes trobar quan dius d'anar a una masia... apartat de tot vestigi de civilització, aparcament de terra al costat mateix, grans sales de parets blanques i sostres amb bigues de fusta, atapeïdes de rústiques taules i cadires també de fusta, amb estovalles de quadres blancs i vermells, i senzill parament.
En una primera visita amb la meva parella, vam anar entre setmana i al vespre, i un dia que precisament no hi havia gaire gent. Bé... de fet vam estar sols, però també s'ha de tenir en compte que era 30 de desembre i la gent penso que no està precisament per sortir en dates com aquesta... :-)
La carta, tot i que també és d'un classicisme total pel que fa a l'estàndard oficial de cartes de masia, ja deixa entreveure pinzellades d'una cuina diferenciada i tractada amb molta cura, i així ens trobem amb plats com els ous cuits a baixa temperatura o el salmó fumat al moment, en els quals la tècnica es deixa intuir, i d'altres plats en els quals s'intueix la feina del kamado.
Tot i estar estructurada en gran part per plats de brasa i guarnicions, també tenen lloc d'altres propostes com entrants freds i calents, arrossos i guisats, amb alguna complicitat per plats més marítims. Ja avanço que les racions són més que generoses i demanar un entrant i un plat de brasa amb guarnició (quan ja la porten directament) és un exercici de risc.
Lògicament i en temporada, un clàssic com les calçotades no pot faltar... Tot i no haver tastat les d'aquest lloc i veient la qualitat de la cuina, penso que ha de ser una bona opció.
Carta de vins curta però amb bones referències com aquest "La Nit de les Garnatxes / Argila" del Celler Capçanes. Un vi intens i amb força, 100% garnatxa.
Mentre esperàvem la comanda ens van servir un aperitiu de crema de mongetes amb botifarra negre (que es va repetir a una posterior visita...).
I aquell dia, vam demanar per compartir uns primers, que van ser unes anxoves servides sobre un llit de tomàquet fresc, i uns musclos a la brasa que, en veure la generosa quantitat, ja ens vam començar a donar una idea de per on podia anar la cosa...
I els plats principals que van ser uns peus de porc a la graella per a mi. Amb acompanyament d'una carxofa i mitja albergínia a la brasa, i que com no avisen que els plats de brasa ja porten guarnició, vaig ser tan ruc de demanar-me unes refrescants i lleugeres mongetes amb cansalada que pràcticament van tornar senceres a la cuina...
I un picantó, que ja us puc dir que per a mi va ser el millor plat i en el que es feia palesa la tècnica de baixa temperatura del kamado, combinada amb la força de la graella del mateix aparell. Un encert de plat, que va ser repetit a la posterior visita.
I sense postres i amb l'afegit també del pa torrat clàssic i impensable de no demanar quan visites una masia, es va enfilar fins als 71 €, tot i que extrapolant amb la següent visita de la qual també us faig cinc cèntims a continuació, puc concloure que ens dóna un cost mitjà per cap d'uns 20-25 €.
I com aquesta visita va ser molt atípica i gens representativa del que podia suposar veure el lloc a ple rendiment, vaig apostar fort i vam tornar en un migdia de diumenge amb bon temps i en temporada de calçotades. El que ve a ser d'alt risc, ja que acumulava tots els inputs que a mi em fan desistir d'anar a un restaurant... gentades, soroll, mascotes i criatures...
El resultat, fins i tot em va sorprendre a mi... No tan sols el nivell de cuina es va mantenir, sinó que fins i tot el servei va ser atent i precís i els plats van arribar amb un bon ritme i sense cap mena de problema.
Altres plats tastats aquell dia (a part del picantó que vam repetir), van ser la costella de porc glacejada (i cuinada a baixa temperatura) amb salsa BBQ i unes mandonguilles amb sèpia. També unes croquetes que vaig oblidar retratar, de dimensions considerables i que recomano demaneu sense cap mena de dubte.
En resum, un bon lloc fora de la ciutat, prou proper per no fer gaire mandra d'agafar el cotxe, amb una cuina que jo almenys he notat com més diferenciada d'altres masies, i amb un servei d'allò més atent i eficient. I pels que sou amants de les calçotades amb grup, penso que ha de ser una molt bona opció.
Tag :
Restaurant
Dos palillos... i poc més. Producte top però...
Dos palillos
Elisabets, 9
08001 Barcelona
Tel. 933 040 513
www.dospalillos.com
Canvi d'estil a les convocatòries dels dinars periòdics dels 3(o+) a Taula, a un restaurant que precisament aquest 2018 fa 10 anys, amb una cuina més de format degustació i, a més, amb estrella Michelin, amb l'Albert Raurich al capdavant, un dels molts "exbulli" que van iniciar carrera pel seu compte.
Situat en un dels modestos carrers del barri del Raval, l'establiment compte amb tres espais diferenciats, com són el bar (a l'entrada, on podem demanar plats de la carta de forma més informal), la terrassa (condicionada per l'hivern) i la barra asiàtica, que va ser l'opció escollida i que és la més representativa del local, tot i que no seria la comoditat el seu valor més destacable...
Com he dit abans, la seva cuina és tota en format de degustació i petits platets que, tot i disposar també de carta, permeten compondre els diferents menús que integren la seva oferta: Menú Dos Palillos (amb tretze plats i tres postres), Menú Dos Palillos Festival (amb quinze plats i quatre postres) i l'opció escollida aquell dia per nosaltres que va ser la del Menú Especial Migdia (amb vuit plats i unes postres).
La cuina, és clarament d'influències asiàtiques, amb nigiris, dumplings i altres ingredients i coccions típiques d'aquells països. Com a mostra, deixo una imatge del plat que particularment més em va agradar, que era una cansalada de qualitat cuinada en tres passes: buit i al sous vide, forn i acabat en brasa, allà mateix a la barra i a la vista dels comensals.
Elisabets, 9
08001 Barcelona
Tel. 933 040 513
www.dospalillos.com
Canvi d'estil a les convocatòries dels dinars periòdics dels 3(o+) a Taula, a un restaurant que precisament aquest 2018 fa 10 anys, amb una cuina més de format degustació i, a més, amb estrella Michelin, amb l'Albert Raurich al capdavant, un dels molts "exbulli" que van iniciar carrera pel seu compte.
Situat en un dels modestos carrers del barri del Raval, l'establiment compte amb tres espais diferenciats, com són el bar (a l'entrada, on podem demanar plats de la carta de forma més informal), la terrassa (condicionada per l'hivern) i la barra asiàtica, que va ser l'opció escollida i que és la més representativa del local, tot i que no seria la comoditat el seu valor més destacable...
Com he dit abans, la seva cuina és tota en format de degustació i petits platets que, tot i disposar també de carta, permeten compondre els diferents menús que integren la seva oferta: Menú Dos Palillos (amb tretze plats i tres postres), Menú Dos Palillos Festival (amb quinze plats i quatre postres) i l'opció escollida aquell dia per nosaltres que va ser la del Menú Especial Migdia (amb vuit plats i unes postres).
La cuina, és clarament d'influències asiàtiques, amb nigiris, dumplings i altres ingredients i coccions típiques d'aquells països. Com a mostra, deixo una imatge del plat que particularment més em va agradar, que era una cansalada de qualitat cuinada en tres passes: buit i al sous vide, forn i acabat en brasa, allà mateix a la barra i a la vista dels comensals.
Us animo, si voleu ampliar el resum d'aquesta experiència, a entrar i llegir el post que de forma conjunta hem fet a:
Des del meu punt de vista, destacaria per sobre de tot la qualitat del producte i de la cuina, però que no em compensa amb la incomoditat d'una barra on no gaudir d'una sobretaula mirant-te les cares. Per una altra banda, també vaig trobar justet de quantitat el menú de migdia, tot i que sóc conscient que a molta gent ja li anirà bé.
Mirador de les Caves. Perdut, però molt bé.
Mirador de les Caves
Ctra. d'Ordal a Sant Sadurni, km. 3,8
08739 - Els Casots - Subirats
Tel. 626 030 621
http://www.miradordelescaves.com
Fa uns dies, tot fent un volt en una d'aquelles boges sortides dominicals, on no saps mai on aniràs a morir ni de quina manera, ens vam endinsar per la zona de l'Ordal i de la plana del Penedès per fer una mica de turisme de carretera. A l'hora de dinar, després d'intentar sense èxit reservar a algun dels coneguts de la zona, vam tirar de Foursquare (cada dia menys fiable per desactualitzat) i de la cerca de restaurants de Google Maps, sense tenir gaire en compte les opinions, doncs ja era una mica tard com per posar-se a discriminar segons els criteris de vés a saber qui...
Finalment, ens vam decidir per un d'aquells llocs que mai seria la meva primera opció, per frases que apareixien a la cerca al costat del nom, tals com: "ideal per a nens" o bé "amb saló de banquets". Però com he dit abans, la gana premiava ja per l'hora i ens vam decidir per aquest.
El restaurant està situat entre Sant Sadurní i l'Ordal, al peu del Castell de Subirats, amb unes privilegiades vistes al massís de Montserrat i el Penedès. A part de l'espai de restaurant pròpiament dit, el complex compte amb diferents salons privats a on celebrar esdeveniments d'aquells que d'entrada fan feliç a la gent, així com de jardins, terrasses i un mirador que són una gran elecció de cara al bon temps. Tanmateix, disposa d'un ampli aparcament propi, cosa que és molt d'agrair per no estar fent volts i buscant pàrquings propers.
La sala, que està majoritàriament decorada amb tons càlids i amb materials de fusta de color blanc, dóna una gran sensació d'amplitud que es veu accentuada pels grans finestrals amb les vistes a Montserrat i als boscos dels voltants. Les taules són nues amb estalvis de palla i senzill parament.
Pel que fa a la carta, a més del menú de migdia que ofereixen a un molt bon preu de 20 € els dies feiners, disposen d'altres fórmules de menú tancat (calçotada, maridatge, proximitat o pica-pica) i de la mateixa carta, segmentada en entrants, carns i peixos amb guarnició i algun plat de cassola, així com dels plats recomanats del dia, fora ja de la carta.
Nosaltres vam demanar aquell dia d'entrants, una esqueixada de morro de bacallà amb romesco i unes carxofes a la brasa de perfecta cocció que ens van oferir fora de carta (entrants, que no vaig poder fotografiar, doncs la meva parella estava canina i no em va donar ocasió si volia menjar alguna cosa jo també...:-)) així com el contundent cap i pota de vedella, que va ser la meva elecció.
I un molt saborós pollastret criat amb gra a la brasa al perfum d'herbes per la meva parella. Val a dir que el tema de la brasa el toquen prou bé, amb barbacoes especials amb funció de forn i graella (Kamado, potser?) i amb carbó vegetal de la varietat "Quebracho blanc".
I que anava acompanyat de diferents guarnicions, suficients per a quedar ben satisfet només amb un plat d'aquests.
Pel que fa a la carta de vins, tot i tenir uns preus molt continguts, per a mi va ser el punt més feble de tot el que vaig veure aquell dia, doncs només ofereixen referències de la seva D.O. Penedès, amb un predomini absolut dels caves, i concretament dels cellers Llopart, dels quals imagino deuen formar part en alguna mena d'associació o patrocini, doncs fins i tot el menú maridatge està format per caves d'aquest celler. La nostra elecció, dins de les poques alternatives que deixaven, va ser la d'un bon Pardas Negre Franc del celler del mateix nom, i del qual vaig gaudir fa un temps al restaurant Topik, d'una ampolla del seu Collita Roja que em va entusiasmar.
En resum, un lloc a tenir en compte fora de l'habitual circuit de restaurants on anar els dies de festa, amb una cuina de nivell, preus competitius tant del menjar com del seu celler i un indret a on gaudir abans o després de l'àpat.
Ctra. d'Ordal a Sant Sadurni, km. 3,8
08739 - Els Casots - Subirats
Tel. 626 030 621
http://www.miradordelescaves.com
Fa uns dies, tot fent un volt en una d'aquelles boges sortides dominicals, on no saps mai on aniràs a morir ni de quina manera, ens vam endinsar per la zona de l'Ordal i de la plana del Penedès per fer una mica de turisme de carretera. A l'hora de dinar, després d'intentar sense èxit reservar a algun dels coneguts de la zona, vam tirar de Foursquare (cada dia menys fiable per desactualitzat) i de la cerca de restaurants de Google Maps, sense tenir gaire en compte les opinions, doncs ja era una mica tard com per posar-se a discriminar segons els criteris de vés a saber qui...
Finalment, ens vam decidir per un d'aquells llocs que mai seria la meva primera opció, per frases que apareixien a la cerca al costat del nom, tals com: "ideal per a nens" o bé "amb saló de banquets". Però com he dit abans, la gana premiava ja per l'hora i ens vam decidir per aquest.
El restaurant està situat entre Sant Sadurní i l'Ordal, al peu del Castell de Subirats, amb unes privilegiades vistes al massís de Montserrat i el Penedès. A part de l'espai de restaurant pròpiament dit, el complex compte amb diferents salons privats a on celebrar esdeveniments d'aquells que d'entrada fan feliç a la gent, així com de jardins, terrasses i un mirador que són una gran elecció de cara al bon temps. Tanmateix, disposa d'un ampli aparcament propi, cosa que és molt d'agrair per no estar fent volts i buscant pàrquings propers.
La sala, que està majoritàriament decorada amb tons càlids i amb materials de fusta de color blanc, dóna una gran sensació d'amplitud que es veu accentuada pels grans finestrals amb les vistes a Montserrat i als boscos dels voltants. Les taules són nues amb estalvis de palla i senzill parament.
Pel que fa a la carta, a més del menú de migdia que ofereixen a un molt bon preu de 20 € els dies feiners, disposen d'altres fórmules de menú tancat (calçotada, maridatge, proximitat o pica-pica) i de la mateixa carta, segmentada en entrants, carns i peixos amb guarnició i algun plat de cassola, així com dels plats recomanats del dia, fora ja de la carta.
Nosaltres vam demanar aquell dia d'entrants, una esqueixada de morro de bacallà amb romesco i unes carxofes a la brasa de perfecta cocció que ens van oferir fora de carta (entrants, que no vaig poder fotografiar, doncs la meva parella estava canina i no em va donar ocasió si volia menjar alguna cosa jo també...:-)) així com el contundent cap i pota de vedella, que va ser la meva elecció.
I un molt saborós pollastret criat amb gra a la brasa al perfum d'herbes per la meva parella. Val a dir que el tema de la brasa el toquen prou bé, amb barbacoes especials amb funció de forn i graella (Kamado, potser?) i amb carbó vegetal de la varietat "Quebracho blanc".
I que anava acompanyat de diferents guarnicions, suficients per a quedar ben satisfet només amb un plat d'aquests.
Pel que fa a la carta de vins, tot i tenir uns preus molt continguts, per a mi va ser el punt més feble de tot el que vaig veure aquell dia, doncs només ofereixen referències de la seva D.O. Penedès, amb un predomini absolut dels caves, i concretament dels cellers Llopart, dels quals imagino deuen formar part en alguna mena d'associació o patrocini, doncs fins i tot el menú maridatge està format per caves d'aquest celler. La nostra elecció, dins de les poques alternatives que deixaven, va ser la d'un bon Pardas Negre Franc del celler del mateix nom, i del qual vaig gaudir fa un temps al restaurant Topik, d'una ampolla del seu Collita Roja que em va entusiasmar.
El compte, que finalment va quedar per uns 36 € per cap, opino que té un preu prou raonable tant per la qualitat de la cuina i del producte, com pel servei i l'espectacularitat de les vistes que ofereix la seva sala.
En resum, un lloc a tenir en compte fora de l'habitual circuit de restaurants on anar els dies de festa, amb una cuina de nivell, preus competitius tant del menjar com del seu celler i un indret a on gaudir abans o després de l'àpat.
Tag :
Restaurant
