Bohèmic. Sí... però no

Posted by : Jordi Castaño dijous, 4 d’octubre del 2012

Restaurant Bohèmic
Manso, 42
08015 - BARCELONA

Tel. 934 240 628
info@bohemicbistro.com
www.bohemicbistro.com

Explicaré primer el sí, i al final intentaré raonar el no..

El sí, és clarament per la qualitat de la cuina. Havia sentit parlar molt bé d'aquest lloc a altres blogs que segueixo i en aquest aspecte no em va decebre gens.

Ens varen preparar un menú de degustació consistent en:

Patates Braves Bohèmic
Montadito de Perol negra i calamarsets
Amanida de Cranc Reial, mango i soia verda
Risotto d'anemones, navalles i llima kaffir
Caneló de pollastre del Prat, foie del Empordà i Comtè AOC
Peix de la llotja de Blanes (Turbot)
Xai del Ripollès a 65º
Mimolette calenta
Xocolata blanca, api i llima

Excel·lent producte i bon tractament del mateix amb unes coccions molt ben ajustades i amb una acurada posta en escena.

Anem a pams amb el menjar, que finalment és del que es tracta.

Espectaculars les patates braves en tots els aspectes. El punt de fregit, el tipus de patata, el gust del tomàquet (crec que preparat a partir de tomàquets deshidratats), la consistència de la maionesa i el just nivell de picant. Tot i que ja fa molt de temps (des de la meva època universitària i d'això ja ha plogut bastant...) que no tasto les braves del Tomàs, crec que les superen amb escreix.

Patates Braves Bohèmic

Molt bo i saborós el "montadito" que va arribar a continuació. Contrast dolç - salat provocat per el calamarset i la botifarra negra del Perol servit a una base que era una mena de blini. Tot coronat amb una salsa maionesa i uns (si no m'equivoco) ous de peix volador.

Montadito de Perol negra i calamarsets

Molt bona i ben situada en el menú, la amanida de cranc reial amb mango (i altres ingredients que no puc recordar), que després dels dos primers plats refrescava el paladar i el preparava per la següent sorpresa.

Amanida de Cranc Reial, mango i soia verda

El següent, va ser per a mi un dels millors plats de la nit. Absolutament brutal el contrast entre la potència marítima de l'anemone i la forta frescor de la llima kefir (o kaffir). He de trobar a on la venen i fer proves de plats (i de gintònic...). L'arrós i les navalles en el seu punt perfecte de cocció.

Risotto d'anemones, navalles i llima kaffir

Molt melós el caneló de pollastre del Prat, amb la salsa de foie i Comtè. Per gaudir i sucar-hi pa.

Caneló de pollastre del Prat, foie del Empordà i Comtè AOC

Juntament amb el risotto, el següent plat per a mi va ser lo millor de la nit. Un meravellós turbot, en el qual la pell que normalment menyspreem, tenia una textura gelatinosa com de peu de porc amb un toc cruixent. El punt del peix, espectacular. Va ser un plat que vaig gaudir força.

Peix de la llotja de Blanes (Turbot)

El xai que ens varen servir per acabar amb els plats principals, a mi personalment no em va fer gaire el pes. No sé si per saturació de menjar o bé per alguna de les salses que portava i que em va malmetre el plat. Per una altre banda, he d'admetre que estava quasi tan tendre com el xai a la cullera del malauradament desaparegut Drolma.

Xai del Ripollès a 65º

La primera de les postres consistia en un contrast dolç - salat de una mimolette calenta amb sucre cremada per a sobre amb un pastís de pastanaga. Segons resa la Viquipedia, La mimolette és un formatge de pasta premsada no cuita fet a base de llet de vaca que es produeix a la zona nord de França, al voltant de Lilla i als Països Baixos.
No el coneixia...

Mimolette calenta

Les altres postres i l'últim plat del menú d'aquesta nit va ser una mousse de xocolata blanca amb un gelat d'api, que com a mi no m'agrada gens, no el vaig gaudir. Però en general, sembla que a la resta els hi va agradar força.

Xocolata blanca, api i llima

Els vins que ens varen acompanyar durant el menú, van ser un Quintaluna 2011, blanc de la D.O. Rueda elaborat 100% amb verdejo (de les bodegues Ossian) i un negre, Pruno 2009 de la D.O. Ribera del Duero (Finca Villacreces). El primer no el coneixia i l'afegiré a la meva llista i el segon ja l'havia tastat en un parell d'ocasions i es un vi amb una molt bon RCP.

Els vins de la nit. Un Verdejo (Quintaluna) i un Ribera del Duero (Pruno)

Després de tot el positiu que he destacat de la cuina, intentaré ara raonar el meu no a aquest restaurant. Bàsicament, perquè és el primer cop que em cobren el cobert d'algú que no ha pogut assistir al sopar. Sí... Encara que sembli increïble va succeir. Que hagués passat, si en lloc de no poder anar dues de les deu persones que havíem fet la reserva, no ens presentem cap dels deu al restaurant? O bé, si quan ens diuen que ens cobraran els deu serveis, decidim marxar?. Ens denuncien al Mossos? No em sembla gaire serio per part del restaurant, encara que ho tinguessin mig enllestit i tot i que ens posessin aquest dos serveis perquè ens els repartíssim entre els vuit que hi estàvem (potser ens varen veure cara de fam...). A més, i encara que no sigui un motiu primordial, el temps que varen trigar en preguntar si volíem prendre alguna cosa mentre esperàvem va superar el 30 minuts. I això, crec que apart de poca vista, econòmicament està en contra dels seus interessos, no?

Vaig gaudir molt de la cuina d'aquest restaurant, i per aquest motiu l'etiqueto com a Restaurant ® però dubto molt que hi torni, únicament per el motiu que he exposat.

Soc conscient que aquest es un blog molt casolà, però no m'agradaria que qui pugui arribar a llegir-lo, deixi d'anar a aquest restaurant per aquest motiu. Crec sincerament que és un lloc que val la pena conèixer, tot i la espera inicial.