Posted by : Jordi Castaño dijous, 29 d’agost de 2013

Gastrobar El Gallo Azul
Calle Larga, 2
11402 - JEREZ DE LA FRONTERA

Tel. 956 326 148



Una altra recomanació rebuda de la gastronomia al centre de Jerez. És un restaurant (o Gastrobar que deu ser la millor denominació per un bar "pijo" ja que no sé trobar la diferència entre aquest i els que estaven al costat) que està situat en un carrer molt cèntric i en un dels edificis més representatius i bonics de la ciutat, de forma pràcticament circular anomenat "El Gallo Azul". Disposa d'una ampla i agradable terrassa. 

Com veníem de dinar molt bé (i ben dinats) de Casa Balbino a Sanlúcar, varem optar per demanar coses més lleugeres i menys racions.    

Servei una mica estirat, potser per fer veure que era un lloc més seriós que les altres terrasses que l'envoltaven (encara que crec que és un dels mals vicis que tenen en aquesta mena de llocs que pretenen tenir un "caché" més elevat).  


Exterior del restaurant
Detall del rellotge situat al davant del edifici "El Gallo Azul"

Per començar, varem demanar, un carpaccio de bacallà, molt normalet. Acompanyat per una confitura de tomàquet i uns "frenazos" d'olivada.

Carpaccio de bacallà

Per continuar amb un senzill tartar de tonyina amb trossets de mango i les seves corresponents taquetes de balsàmic (que no faltin mai Senyor...).

Tartar de tonyina vermella 

Les tres següents racions escollides van ser elaboracions a base de fregits. Com podreu veure, res a veure amb les fotografies del plats tastats aquell mateix matí a Casa Balbino. En aquest cas, sense ser del tot olioses, es pot observar la brillantor de l'oli del fregit.

La primera, unes albergínies fregides sobre una base de salmorejo, que no estaven malament, i que de fet, va ser la millor ració de la nit, juntament amb l'ultima que veureu que va ser de formatge Payoyo.

Albergínia amb salmorejo

Per continuar elaborant el rànquing de les "tortillitas de camarones", aquesta va ser la segona ració escollida. Si les de Casa Balbino eren un deu, aquestes es quedarien amb un aprovat justet. Pocs camarons i excessiva massa. 

"Tortillitas de camarones"

I per acabar, uns talls de formatge Payoyo fregit (és un formatge de cabra de raça "payoya" que s'elabora a la província de Cadis) que també eren força bons. Amb unes gotes de mel i una mena de confitura de maduixes o gerds.

Formatge Payoyo fregit

Terrassa del restaurant

I el compte, que seguint la tònica dels llocs visitats va ser força econòmica. Amb mitja ampolla de fino i els cafès no va arribar a 33 euros.

Un lloc maco de visitar, que tot i que no l'incloc a la meva llista de recomanats, val la pena per lo bonic de l'enclavament i la singularitat del edifici en el que s'ubica.




Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -