Posted by : Jordi Castaño dimecres, 21 d’agost de 2013

Auberge "Les Ecureuils"
66340 - VALLCEBOLLERE - OSSEJA

Tel. 04 68 04 52 03


Aquesta setmana varem estar uns dies a la Cerdanya i com volíem provar un lloc nou, i ens havien recomanat un de menjar típic francès, doncs ens vam decidir per aquest.

Està situat a la localitat francesa de Vallcebollère a la que arribarem després d'una entretinguda carretera amb espectaculars vistes que haurem agafat al poble d'Osséja.






El restaurant és de fàcil localització, ja que està al bell mig de la carretera que creu el poble. Es pot aparcar fàcilment a l'aparcament públic que trobarem al final de la mateixa carretera.

D'entrada, el lloc ens va fer molt bona fila (jo personalment no conec a les persones que van recomanar-lo) ja que es veia un restaurant molt rústic i molt ben condicionat (a més, a l'entrada estava, a banda d'altres, el cartell identificador de la guia Michelin d'aquest mateix any que ho recomanava... Deu meu...).

Entrada al restaurant

Detall de les xapes de les diferents guies gastronòmiques 

Un cop a l'interior, ens van acomodar en una gran taula rodona i ens van portar les cartes. Després de fer una ullada, tots vam escollir un dels menús que hi havia i que estava força bé per 35€ (sense incloure el vi) i que constava d'un primer i un segon plat a escollir, un sortit de formatges o un mel i mató, i unes postres (també a escollir). Fins que ens van prendre nota van passar uns 30 o 40 minuts, i val a dir que només tenien una taula més ocupada a l'interior del local i dos o tres a la terrassa exterior.

Detall de l'interior del restaurant. Es pot veure la taula de postres en primer pla.

Dels primers plats no vaig fer ni una sola fotografia, ja que amb l'estona que havia passat, estàvem força afamats, i no estava per romanços.  Les diferents tries van ser les següents (els noms, lògicament, no són els que figuraven a la carta del restaurant, ja que no els recordo i el meu francès no és gaire fluid):

-  Fetge d'ànec micuit presentat amb el seu greix (desconec si és habitual servir-lo així per aquesta zona, però em va semblar massa greix al plat) i amb diverses fruites (com kiwi i alquequengis). Acompanyat per unes llenques de pa de pagès, alguna de les quals estaven cremades (sí, cremades en un restaurant d'aquesta categoria...) i eren massa gruixudes.

- Pernil salat amb amanida i fruites variades. No el vaig tastar, però visualment no era per fer-li la onada. Era dels senzills (tipus pernil "bodeguero") i tallat tan gruixut que semblava fet amb una motoserra.

- Amanida amb formatge de cabra i vinagreta dolça. Tampoc la vaig tastar, però qui la va menjar, va dir que estava bona.


Els segons plats, que, passat el primer moment de gana incontrolada, ja vaig aconseguir retratar, van ser, un tall de vedella que anava acompanyat d'una mena de truita amb carabassó i fonoll (ara no recordo el nom d'aquesta preparació típica francesa que es prepara amb ou, mantega i llet), un tomàquet al forn farcit d'herbes, un vol-au-vent (pura mantega i deliciós), un farcell de mongetes envoltades per un tall de bacó (el millor dels acompanyaments) i unes patates fregides, de les quals, no vaig aconseguir menjar ni una, ja que estaven totalment crues. Bé el punt de cocció de la carn (al menys al meu tall, cosa que no va succeir amb l'altre) que de fet, va ser el demanat. Bon producte, tot i que hauria sigut un detall retirar la corda que lliga la peça de carn (és el primer cop que em posen una corda al plat i de fet un que va tastar la carn, es va empassar un tall d'aquest cordill).

Tall de vedella amb el seus guarniments

Un altre dels plats (no recordo el nom ni que em matin) era un preparat a base d'una peça de xai totalment desossada i servida a talls, que vaig tastar i em va semblar molt tendra i saborosa. Tenia una mena de salsa molt potent i bastant dolça a on predominaven les notes de fonoll. Amb acompanyaments de fruites diverses i tomàquets cirera.

Xai


Després del plat principal de carn, varen portar un bon assortiment de formatges francesos, que no sabria dir quin era el més bo. El més senzill i el millor dels plats tastats durant el dinar.

Formatges


A més, un plat de vieires, del qual tampoc puc opinar. Qui el va demanar, va dir que estaven bé.

Tot l'àpat va ser acompanyat per un vi negre Domaine de Castell de Côtes du Roussillon Villages, que a 20 € l'ampolla ens va semblar més que correcte.





Espectaculars i molt bones les postres, que no recordo el nom, però era com una mena de braç de gitano farcida de crema i envoltada de merenga. Acompanyada per un sortit de fruites, un gelat de mandarina i una melmelada de gerds. A mi em sobren els dolços, però he de reconèixer que estaven força bons. Aquests postres es poden veure sencers a la fotografia de l'interior del local en la que es veu el moble a on guarden les postres (és una cosa de color blanc allargada). 

Les postres

I ja per finalitzar el resum del dinar, diré que mereix capítol apart el cafè... Mare de Deu!! No vaig ni poder fer-li una fotografia. Quan el van portar, ja em va sobtar que la vora de la tassa estigués tacada amb el marro del cafè, però vaig pensar, que una errada qualsevol la podia tenir i que no passava res... Però, quan vaig apurar la tassa i em vaig empassar tot el marro que hi havia el fons (i que era força abundant), no sabia que fer... En fi, no ho explicaré.

Em sap molt de greu, però és el segon restaurant que he de classificar a la categoria de "Restaurant NO ®". Segurament va tenir temps millors o potser era només aquell dia, però crec que més de tres hores per dinar és summament excessiu. No puc dir que el servei fos deficient, ja que era inexistent. Només hi havia una noia amb unes galtes vermelles com tomàquets (i que consti que no vull fer escarni) que anava rebufant tota l'estona i que no era precisament molt hàbil a l'hora de recollir i servir. Ja quasi a l'hora de marxar, va venir a ajudar un altre noia que semblava més eficient, però que havia d'estar fent la migdiada fins aleshores...

És una veritable llàstima, ja que tant l'entorn natural a on està el restaurant, com aquest en sí mateix, són encantadors. Tot el parament de taula i vaixella i cristalleria són de primera i el lloc, per poc que si esforcessin seria de visita quasi obligada.. 

El preu, uns 50 € per cap aproximadament amb menú, begudes (aigua, vi i cerveses) i "cafès" crec que seria correcte per un lloc amb un servei més adient i a on polissin quatre detalls amb els plats. Crec que és el lloc a on menys propina he deixat: 90 cèntims i sincerament ho vaig fer per no portar monedes a les butxaques...

Menció especial per els senyors de la guia Michelin. No és que fos el cartell d'una edició anterior de la guia, no. Era la d'aquest mateix any. Això em ve a demostrar que les referències d'aquesta mena de gurus de la gastronomia  s'han d'agafar amb pinces. I ho dic jo, que sovint em deixo portar per les mateixes... Però en aquest cas al menys, la menció a la guia està totalment injustificada.






{ 4 comentarios... read them below or Comment }

  1. Hola...

    Ja hem canviat algun comentari sobre aquest lloc, però el repetiré aquí, així queda constància.

    He estat en aquest lloc unes 10 vegades, fa uns 8-10 anys i la darrera fa uns 4 anys. Els plats sempre són els mateixos (amb les teves fotografies, he vist que fins i tot la distribució). Però abans el menjar era bo i cuidat.

    Però ja alguna de les vegades, els tempos de servei, començaven a ser insoportables i vam deixar d'anar-hi. I ara fa 4 anys, un dia que venia de Toluse i volia dormir a BCN, vam tenir la idea d'anar a sopar a hora francesa (les 20h aprox) pensant que a les 22h estavem de sobres... I amb el restaurant buit, va passar una mica com el que expliques.

    Al final emprenyat ja vaig dir que no volia postres i que volia pagar... i em van 'putejar' una bona estona, fins que vaig aconseguir pagar.

    Em va donar la sensació de que es recreaven en el tema fent donar la cara a la pobre cambrera de torn (sempre van agobiades i amb les galtes vermelles). Si arriben a sortir els propietaris, arribem als insults o a les mans...

    Penso que tenen com un concepte de "slow", una mica mal entés (l'aillament no és bo per ningú) i tenen public que hi va a pensió. O igual ja tenen public adaptat.... Jo recordo "matrimonis" francesos d'aquells que ja s'ho han dit tot (campanyards de la regió), que no s'inmutàven dissabte vespre d'estar 3h sopant un en front d el'altre sense dirigir-se cap paraula...

    Vaja, que si m'ho haguessis pregntat, t'hauria previngut... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ricard!

      Tot i que per aquesta visita ja hem fet tard, si torno a pujar al setembre (varem poder agafar en només un parell d'hores, una bona quantitat de bolets...), aniré a qualsevol dels altres que em vas recomanar o bé dels que recomanen els teus lectors a l'entrada de la Cerdanya al teu blog.

      Salutacions!

      Elimina
  2. mare de Déu! No em puc creure que hagueu estat allí! Jo hi vaig passar una mala experiència. Resumint, la segona nit que hi vam estar, vam dormir al carrer, al cotxe, tot i que sortint havíem avisat que tornaríem de Puigcerdà cap a les 12 de la nit (que tampoc és tan tard) i i dir-nos l'amo, que cap problema. Vam trucar el timbre, per tlf, vam fer soroll i fins les 7, el tio no ens va obrir i ens va dir que érem uns mentiders, que segurament acabavem d'arribar de festa. El què va seguir això va ser un festival de mala educacció, surrealisme i mala baba tan heavy, que després de discutir una hora vaig demanar el compte sense voler ni esmorzar i vaig sortir plorant de frustració. Tot sigui dit, el sr suposo que va veure que l havia cagat molt, o li deuria fer por que ho escribís en algun lloc de la xarxa, perquè al cap d'uns dies em va fer arrivar els diners que havia pagat a través d un familiar meu que viu al poble. Sí, perquè a sobre l home sabia qui era, perquè l avi del meu pare era d aquest poble i hi vam passar molts estius. El sopar que hi vaig menjar, no el puc comentar, perquè sincerament no me'n recordo, però no hi penso tornar per fer memòria, perquè el que havia de ser un bonic cap de setmana per fer veure al meu home l'orígen de part de la meva família es va convertir en una experiència horrenda gràcies a aquest sr. Ah, Sóc la Mia Villar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mare de Déu, Mia... Últimament surts a experiència negativa per setmana... :-))))

      Si no fos perquè no es pot escriure en català al Tripadvisor, seria un dels llocs que els hauria deixat ben retratats...

      Però almenys, veig que el meu blog serveix una mica de referència.

      Motes gràcies per passar i dir la teva.

      Salutacions!!

      Elimina

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -