La cuina de Mindundi

Casa Balbino
Plaza del Cabildo, 11
SANLÚCAR DE BARRAMEDA

Tel. 956 360 513

www.casabalbino.com



Abans de que em recomanessin aquest lloc, havia sentit o més ben dit, havia seguit, una amistosa disputa a Twitter entre els cuiners José Andrés i Chicote, en la que buscaven la millor "tortillita de camarones". Després d'unes quantes voltes al tema, la conclusió final (per part seva i d'altres cuiners i particulars que varen expressar la seva opinió) va ser que la millor de les clàssiques era la de Casa Balbino, i la millor de les modernes o d'autor, era la que feia Ángel León al menú del 2012 del seu restaurant Aponiente al Puerto de Santa María.

Dit això, només puc dir que tenien tota la raó. No vaig poder provar la del Aponiente ja que no la tenien a la carta i no me la van poder preparar, però aquesta va ser la millor amb molta diferència de totes les que vaig anar provant durant aquests cinc dies que vaig voltar per la província de Cadis, i que menys per esmorzar, la vaig demanar a tota la resta d'àpats que feia durant el dia... ;)

Casa Balbino és un restaurant amb una llarga barra i poc espai a l'interior però amb una gran terrassa a la plaça del Cabildo a Sanlúcar de Barrameda. No eren encara les dues del migdia quan varem arribar després d'una visita per les Bodegas Barbadillo, i ja estava pràcticament plena la terrassa. Només quedava una lliure i vam córrer per agafar-la. Tot i la temperatura del solejat dia que feia, s'estava força bé, ja que disposava d'aquest sistema de microreg que anava expulsant cada poc temps una vaporització d'aigua freda i que et feia sentir com un peix en una peixateria.  

No disposaven de servei de taula (només per recollir i netejar les que anaven quedant buides) i havies d'anar a demanar tu mateix a la barra. La veritat és que no m'agrada gens aquest sistema, però com m'havien parlat tant bé i havia sentit tantes coses positives del lloc, doncs no va quedar un altre remei que armar-se de paciència i anar a la barra a lluitar per una comanda. 

Quan vaig entrar a l'interior per demanar i vaig veure el que es coïa, d'entrada em vaig acollonir i vaig pensar que seria una tortura interminable. Però res més lluny de la realitat, ja que hi havien unes vuit o més persones a la barra atenent i movent-se sense parar per l'interior de la barra, que ja li agradaria al mateix Andoni Luis Aduriz (que va contractar a un coreògraf per millorar el servei de sala al seu restaurant).

D'entrada i com no sabia ben bé que faria, vaig demanar unes "tortillitas de camarones", una ració de "puntillitas" (al que el cambrer em va respondre que em posaria mitja) i unes "ortiguillas" (o anemones, que sembla ser que només es consumeixen i són típiques a Cadis i al Delta del Ebre). I per empènyer tot això cap avall, una ampolla de "manzanilla" (que és pràcticament el mateix que el "fino", però de la zona de Sanlúcar de Barrameda i que té un gust una mica més suau). Curiosa també la forma d'anotar les comandes dels clients, ja que ho feien amb un guix a la barra (es pot veure a la fotografia del interior del local en la que està el meu compte al costat de dos "petits" llamàntols).

Amb això, d'entrada vaig anar cap a la terrassa per fer els honors del que ens havien preparat.

No tinc ja més paraules per descriure la "tortitllita de camarones"... Era saborosa, cruixent, i no notaves ni una sola gota d'oli (al igual que la resta de fregits). A tenir en compte també que no es doblava. Si volies agafar un mos, podies fer-ho trencant-la amb els dits. Els camarons, com es pot veure, estaven força presents a la ració i eren generosos, i al contrari del que és habitual, no tenien pràcticament base de pasta per compactar la "tortillita". La dimensió de cada una d'aquestes "tortillitas" era de la mida d'un plat mitjà.     

"Tortillitas de camarones"

"Puntillitas"

Anemones u "ortiguillas"

Bacallà fregit

Rotllets d'albergínia amb llagostins

Interior de la barra del bar

Detall de la mida dels llamàntols i el meu compte a la dreta dels bitxos