Posted by : Jordi Castaño dimecres, 28 d’agost de 2013

Bar Juanito

Pescadería Vieja, 8 y 10
JEREZ DE LA FRONTERA

Tel. 956 334 838


Amb aquesta entrada al blog, començaré una sèrie de sis, amb els llocs que hem estat visitant pel Sud d'Espanya (en concret a la província de Cadis) durant aquests últims dies de vacances del mes d'agost. 

Com l'hotel el varem agafar a Jerez de la Frontera, el primer lloc visitat va ser en aquesta mateixa localitat. 

Ja anàvem amb una llarga llista de recomanacions (gràcies Carmen) de bars i restaurants de la zona de Cadis i un dels primers que teniem anotats era el Bar Juanito.

Com estàvem passejant tranquil·lament pels carres de Jerez a última hora de la tarda, vam decidir passar pel davant per veure quina pinta feia i ja quan serien quarts de vuit o les vuit el trobarem en un carreró molt amagat i ens va semblar que era tancat. Però com després varem poder veure que la majoria dels restaurants estaven tancats a aquestes hores i que pràcticament fins a les nou no obria cap, varem tornar al voltant d'aquesta hora i vam veure que començaven a obrir.

L'aspecte exterior del restaurant (no vàrem arribar a entrar a dins) és el que es pot observar a la següent fotografia. Típic, típic, típic, però amb un gran encant. Cadires molt baixes i incòmodes de nassos. A aquesta hora, varem ser els primers en ocupar una de les taules de la terrassa.   

Vista exterior del restaurant

Mentre miràvem la carta, vam demanar dues copes de fino i ens les van portar amb una generosa tapa (que a casa nostre li diríem ració...) de sang fregida amb un escabetx de verduretes. 


Sang fregida en escabetx

El plat que té més renom d'aquest lloc, són les carxofes. Tothom parla de les Carxofes del Juanito, que a no ser que siguin les pròpies d'aquest senyor, no li vaig trobar la més mínima gràcia. Quan li vaig preguntar que com era que tenien com plat estrella aquest ingredient de fora de temporada, es va limitar a dir que per a ells se les conreaven expressament (no tengo nada más que añadir, Señoría...). 

Sigui pel nivell que tenim a casa nostre amb les carxofes del Prat, o sigui per que més aviat semblaven en conserva, em va decebre molt aquest plat. Potser, si no li fessin tanta publicitat... 


Les "famoses" carxofes

Després vam demanar unes puntillites amb fabetes. Aquest si que era un plat ben elaborat i amb ingredients frescos. Tot i que ja no sigui temporada de faves, estaven molt tendres i gustoses.

Fabetes amb "puntillitas"

Uns seitons fregits, per començar a apreciar el domini que del fregit tenen per aquestes terres. Sense gens de restes d'oli i amb un cruixent espectacular.


Seitons fregits

Els "chocos" que ens van portar no estaven gaire ben resolts (tot i que si em descuido gaire, no em dona temps de fer-los la fotografia...).


"Chocos" fregits 

Molt bons i diferents dels peixos d'aqui (al menys jo els desconeixia) van ser les "acedías" que és un peix típic sobre tot de les costes de Cadis i que sembla ser que es consumeix força per aquestes terres. D'aspecte similar al llenguado i amb una dimensió més reduïda, es fàcil de desespinar i menjar. Té un gust bastant pronunciat i intens.

"Acedías" fregides

Per acompanyar tant de fregit, varem escollir mitja ampolla de fino.



Quan ja estàvem acabant, va començar l'habitual desfilada de "cantants" de tota mena per les terrasses. El que es veu a la imatge, va començar força bé, amb un puntejat de guitarra força flamenc, però de sobte, es va a posar a cantar... en francès! I no precisament bé... Quan la meva dona li va donar un euro pel numeret, vaig comentar-li que al menys el fes servir per fer guardiola i que tornes aviat al seu país...




I el compte. Tot mitges racions per un sopar bastant correcte, del que no varem sortir precisament amb gana, per poc més de vint euros per cap. Si tenim en compte que és un dels llocs més típics de Jerez i està en una terrassa molt bonica (incòmoda però bonica) crec que és una excel·lent relació qualitat preu. No estava en principi per posar-lo al meu apartat de recomanats, però finalment l'he colat en aquest rànquing per tots aquests motius, però no precisament per la qüestió gastronòmica.



Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -