Posted by : Jordi Castaño divendres, 30 d’agost de 2013

Ca' Antoñín
Misericordia, 9
11500 - EL PUERTO DE SANTA MARIA


Vaja tela, assabentar-se a "toro pasado" que acabes d'estar sopant a casa del enemic...

A la visita que varem fer a les bodegues Osborne (capítol apart mereix el "torito" que tenen a l'entrada amb cristalls de Swarovski, però això es mereixeria un post per ell mateix) i durant el transcurs del tast final, una de les persones amb les que estàvem compartint els vins i que va resultar ser un treballador de les mateixes bodegues (però les de fora de la ciutat), parlant dels restaurants del seu poble ens va comentar (espantat quasi m'atreviria a dir) que a on havíem estat sopant el dia abans, era propietat de Carlos Herrera. Tot i que gastronòmicament parlant no té la més mínima importància, només volia deixar constància d'aquest fet que em va deixar garratibat.

Pel que fa referència al menjar pròpiament dit, diré que va estar força bé, si obviem el detall de que només ens deixessin seure a la terrassa, quan a dins si estava d'allò més bé (aquell dia feia molta calor) i tot i que les taules de dins estiguessin ja reservades, hi havia una barra al voltant de l'interior del local que van ni tan sols van comentar-nos.

El millor plat amb diferència va ser el primer, que era un pop amb "papas aliñàs" que estava molt bo. El pop es desfeia a la boca i la idea de posar les patates triturades al mig del plat, la copio per provar-ho el proper cop que ho faci a casa. El contrast de les verduretes crues i tallades ben petites també era força agradable. I tot amb un bon i abundant oli per sucar pa.  


Pop amb patates "aliñás"

El salmorejo, el va voler demanar la meva dona per veure si era millor que el que preparo jo a casa...  I crec que va dir quelcom així, que com el meu no hi ha cap d'altre... ;)


Salmorejo

Una altre ració (o mitja ració com a tot arreu) de les "tortillitas de camarones". Sense superar a les de Casa Balbino, però també força bones.


"Tortillitas de camarones"

Un bon remenat de bacallà per acabar el sopar.


Remenat de bacallà


I per baixar-ho tot, una ampolla de Manzanilla Castillo de San Diego (Barbadillo). Vi jove i fresc que feia més suportable la calor d'aquell dia.

El preu, en la línia dels anteriorment visitats per la província.




Encara que reconec que varem sopar força bé, després de saber qui era el propietari del local, crec que ja m'han vist prou...


Leave a Reply

Subscribe to Posts | Subscribe to Comments

Amb la tecnologia de Blogger.

Dites a tenir en compte

"No hi ha amor més sincer que l'amor al menjar" - George Bernard Shaw

"L'amor és tan important com el menjar. Però no alimenta" - Gabriel García Márquez

"No ens reunim al voltant de la taula per menjar, sinó per menjar junts" - Plutarco

"Qui rep als seus amics i no presta cap atenció personal al menjar que ha estat preparat, no mereix tenir amics" - Anthelme Brillat-Savarín

"La vida és allò que passa entre els àpats" - Carlos Rolando

Entrades Populars

Arxiu del Blog

La meva llista de blogs

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguir per email

Traduir

Seguidors

- Copyright © La cuina de Mindundi -Metrominimalist- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -