divendres, 30 d’agost del 2013
El Faro
San Félix, 15
11002 - CADIS
Tel. 902 211 068 - 956 211 068
http://www.elfarodecadiz.com/
info@elfarodecadiz.com
Una altra encertada recomanació. Es tracta d'un típic restaurant de Cadis proper al passeig marítim que voreja la ciutat vella i que està situat molt a prop del casc antic.
Per fora, ens trobarem amb un edifici com molts dels que podem conèixer a poblacions més properes a casa nostre. Façana de color blanc, finestres amb arcs i fanalets de ferro (a Palamós mateix hi ha un de similar...).
 |
| Exterior del restaurant |
Pel seu aspecte interior, sembla el clàssic restaurant de "luxe" de la ciutat al que van els habitants benestants de la ciutat i els turistes als que se'ls ha recomanat. Cadires revestides, estovalles dobles (que al estiu posar les cames a dins no mola gaire...), coberts i vaixella de primera, i en fi, tots aquells elements ornamentals i barrocs que fan recordar a la importada cuina francesa de fa molts anys.
Amb això no vull dir que no sigui ni maco ni elegant, si no més aviat, tot el contrari. És un lloc autèntic i amb solera i que sembla ser parada obligatòria de personatges de la faràndula, artistes diversos i polítics i gent de similar malviure.
 |
| Interior d'una de les sales del local (imatge del lloc web www.traveler.es) |
Un cop a dins, ens van acomodar i ens varen portar la carta, i pels preus ja varem intuir que el compte no seria com els dels dos últims dies...
El servei em va semblar una mica massa estirat i poc amigable, però en fi... potser eren neures meves.
Ens va recomanar un vi blanc de la terra de Cadis, que ens va acompanyar perfectament tot l'àpat. Correcte.
Mentre esperàvem els plats demanats, ens van portar una crema de verdures amb crostons. Imagino que haurien de tenir excedent de verdures, per que no vaig trobar gaire encertat servir una crema calenta en ple mes d'agost, i més quan tenen fabuloses cremes fredes per oferir. Com es pot observar, el detall de la blonda de paper a sota del bol és de lo més clàssic.
 |
| Aperitiu: Crema de verdures amb crostons |
Com no havia tastat mai les "quisquilles" varem demanar un plat per provar-les. No em van acabar de fer el pes. Venia a ser una mena de llagostins (crec que al final tots son cosins germans o similars) que, a més, costaven un colló de pelar. Quan ho aconseguies, l'animalet estava força bo de gust.
 |
| "Quisquillas" |
El següent plat, ja va ser una altre cosa... Unes vieires tallades finament i marinades, acompanyades per unes cloïsses només obertes i uns ous de truita. Tot i que no té gaire complicació, em va semblar un plat molt ben preparat. Els ingredients de primera.
 |
| Marinada de vieires amb cloïsses al natural |
Havíem de tastar les seves "tortillitas de camarones". Molt bones, cruixents i amb substància, però no superaven a les de Casa Balbino.
 |
| "Tortillitas de camarones" |
Jo vaig demanar un corball a la graella (em venia de gust quelcom lleuger) amb gambot i vieira i verduretes al dente. Vieira i gambot espectaculars i corball un pel passat de cocció. En general un plat notable i una generosa ració.
 |
| Corball a la graella amb gambot i vieira i verduretes al dente |
Però, sense cap mena de dubtes, el millor plat va ser la orada d'estero (ens van explicar que era una piscifactoria situada al mar en la que els peixos s'alimentaven exclusivament de plàncton o bé d'una altra fauna marina).
Totalment desespinada i tallada en mossos fregits en tempura. Brutal. Jo vaig tastar un parell de trossos d'orada i em vaig cruspir les mortalles (o el que ve a ser l'estructura òssia), deixant només l'espina central, els ulls i la mandíbula del peix. Estava tan ben fregit, que era un autèntic pecat deixar-se allò al plat. Llàstima que no vaig adonar-me de fer una fotografia del plat quan havia acabat...
Excel·lent.
 |
| Orada d'estero fregida en tempura i sense espines |
El vi. Com he comentat abans, un vinet jove molt fresc i correcte i de poca acidesa.
I el compte. Tot i no resultar tan econòmic com els que havíem estat fins aquell dia, estava força bé, tenint en compte la localització, el servei (tot i que no em va acabar de convèncer) i la qualitat del producte.
Una última reflexió i que està referida a un fet que varem patir durant la major part del temps que estàvem dinant. A una de les taules, va arribar una parella jove amb el seu nen, d'uns vuit o nou anys (a dinar???). Ell no parava de parlar pel mòbil amb un to de veu més que elevat i mentrestant, el seu fill veia la pel·lícula Aladdin de Disney en la seva tauleta digital a tot volum. Si ja es al·lucinant la mala educació dels pares, trobo quasi més al·lucinant la postura del servei del restaurant que no acompanyes a la família en ple a la porta o, si més no, els hi digues amablement que silenciessin tots els seus aparells electrònics. En fi... es un tema que crec que no està gaire ben resolt per part de la majoria de restaurants.
Tret d'aquest petit incident, diré que val molt la pena visitar aquest lloc, encara que només sigui per tastar la seva orada d'estero fregida en tempura. I, imagino que la família infernal no anirà cada dia...
Fa molts anys que no vaig per allà baix, però en tinc molts bons records gastronòmics.
ResponEliminaEl tema de la gent que va a fer soroll als restaurants, tal com tu dius, és una falta de tot... civisme, educació, convivència... I el tema mòbils sembla impossible...
Salut!!
La veritat és que vaig tornar força content i satisfet pel que fa al tema purament gastronòmic, tret d'un parell de llocs que no ens van acabar de fer el pes. De la resta, doncs, m'estimo més el nord si he de sortir de la nostre terra.
EliminaTambé t'he de dir que anavem amb una llista de llocs recomanats per una persona de confiança a qui li agrada tant com a mi el bon llantar.
Salutacions!